¿QUÈ HI HA DE NOU?

-”2n BATXILLERAT.” SELECTIVITAT 2010. COMENTARI DE TEXT SEGUINT EL NOU MODEL. Text  d’ELS INDIS, de Joan Solà.

-A la pàgina de “DIVERSIFICACIÓ CURRICULAR II”, teniu el  qüestionari d’un nou llibre de lectura: “La mosca”, de Gemma Pascual.

-”2n BATXILLERAT.” SELECTIVITAT 2010. COMENTARI DE TEXT SEGUINT EL NOU MODEL. Fragment d’ENLLÀ DE L’HORITZÓ, d’Enric Valor.

-”PREMSA,RÀDIO I TELEVISIÓ”. ¿Quantes classes de periodistes hi ha?

-”2n BATXILLERAT”. Novetat (7-09-09). Pots descarregar-te el comentari del text que vam preguntar a l’institut en l’examen de setembre(“Bilingüisme,bilingüisme? bilingüisme!”, de Vicenç Villatoro)Sort als /a les que us presenteu a selectivitat en  la segona convocatòria del 2009. En aquesta pàgina tens, comentat,el text de  la convocatòria de Juny(2009) de Selectivitat: “La dependència dels joves del ‘messenger’ inquieta els metges”,d’Àngels Gallardo.Altres texts comentats: “La cohesió lingüística”, de Jesús Tuzon i  “Em sent indi”, de Josep Pitarch.I molts més.

La meua més sincera felicitació a tots/es els/les que heu aprovat la Selectivitat en la convocatòria de juny. Espere que la nota us permeta matricular-vos allà on volíeu. I bon estiu.

-”OPINIÓ”.VALEBLOC opina sobre la celebració del Centenari de l’Himne de l’Exposició Regional de 1909.

-“LA TRACA”Camps i Costa xarren relaxadament de drapets.-”Espe” no pot arribar a fi de mes. Ajuda-la!. Aprén anglés amb “The  Brave  Little  Tailor”.Valebloc et dóna algunes pistes  sobre  què  provoca les darreres   multes i amenaces de tancament  als propietaris dels repetidors de TV3 al País Valencià.

-“2n BATXILLERAT”.Us invite a escoltar i a veure un vídeo ben bonic de Joan Isaac. I una pràctica de dialectologia. Si voleu sentir com es parla el tortosí (Peníscola,Morella, Benicarló, Tortosa, Amposta…)us propose un vídeo curiós.

“LLIBRES”.¿Per què  Albert Boadella se n’hauria de venir a viure a la Comunitat Blavenciana?  Notes a propòsit d’Adéu Catalunya.Comentari del llibre Els rebels del benestar, del psicòleg clínic Jordi Royo.

-“LA XARXA”.Nous enllaços d’interés.

XE, QUINES CARES!

¿Us imagineu la cara que devien fer els nostres avis quan, en anar a  escola  s’adonaren que  els parlaven en castellà, una llengua que desconeixien quasi per complet?  Devien obrir els ulls com taronges i sentir por, una por immensa que “el mestre els féra alguna pregunta” , com li passà a l’entranyable Tio Canya d’Al Tall.  A la classe de tutoria de 1r de l’ESO de l’IES Quercus, del territori administrat per la Generalitat d’Amunt, han fet un experiment interessant per comprendre com se sent un nouvingut els primers dies de classe. La tutora els diu que tenen una invitada, que els donarà la classe del dia. Després, ella els repartirà un qüestionari per veure si han entés els punts principals. La llengua que usa la invitada i en la qual està escrit el qüestionari és….l’ÀRAB! No us perdeu les cares que fan xiquets i xiquetes.  Són tot un poema.  Dedicat als nostres avantpassats i als pobres xiquets que enguany han hagut de suportar les classes de “Educació per a la ciutadania” en anglés per obra, gràcia i voluntat  de Francisco (no el cantant, l’altre) i del Consellel Font de Mola.

¿PROBLEMES AMB EL VALENCIÀ? ¿HAS SUSPÉS LA PRIMERA I TEMS SUSPENDRE LA SEGONA I LA TERCERA?

SI ET FIXES EN LA LLISTA DE PÀGINES…

SÍ, ACÍ A L’ESQUERRA, EN LA DIRECCIÓ DE LA FLETXA, OBRIM NOVA PÀGINA. BUSCA-LA ENTRE TOTES LES ALTRES. ES DIU “VALENCIÀ SENSE (MASSA) ESFORÇ“. LA DEDICAREM A RESOLDRE TOTS ELS DUBTES QUE TINGUES. DEIXA LA TEUA PREGUNTA EN L’APARTAT “LEAVE A REPLY.SUBMIT COMMENT”(DEIXA UN COMENTARI). INTENTAREM CONTESTAR-TE I ACLARIR-TE ALGUN PUNT QUE NO TINGUES CLAR.

BONES FALLES 2009!

“De sobte [...] esguardàrem com, àdhuc de les clavegueres,sortia un riu de gent disfressada, i totes les portes del món  [...] s’obrien i una allau de robades, quincalla,garlandes,pintes d’un daurat enganyós,cançonetes,espardenyes, calces,somriures aturats al punt exigit per la tradició,domassos,llustrins,i tot d’elements privatius de la típica disfressa,arranjats adientment sobre la superfície dels cossos que decoraven, s’abatien progressivament,s’esbullaven a tall de cascada,i emplenaven la Ciutat amb la seva presència barroca i amanida.”

(Perdoneu que us pose un fragment d’un personatge certament  impresentable, però és que crec que pocs com ell han sabut captar el barroquisme excessiu i angoixant de la nostra festa més famosa)

A PEPE RUBIANES                                                                       IN MEMORIAM

L’HONOLABLE CONSELLEL FONT DE MOLA VOL QUE APLENGUEM XINÉS. SI FEU BONDAT, VALEBLOC US ENSENYALÀ UNES QUANTES PALAULETES A PALTIL D’ALA PELQUÈ NO FEU EL LIDÍCUL. EN LA COMUNITAT BLAVENCIANA ….ANEM CADA VOLTA A MÉS! Consulteu,per exemple el  Diccionari xinés-català  català-xinés on line i aprendreu bona cosa de “palauletes”.

L’IES SOROLLA A LA BIBLIOTECA VALENCIANA

Dins de les activitats per al foment de la lectura que promou la Biblioteca Valenciana, un grup d’alumnes (quasi 60) del nostre institut participaren el proppassat 18 de febrer en una xarrada col.loqui amb l’escriptor Albert Sánchez Piñol autor de la coneguda novel.la La pell freda(2oo2). Tothom s’ho passà d’allò més bé. Es notava que l’alumnat s’havia llegit el llibre,tant per l’interés que posava, com per les preguntes que feia. Destacable. Tant de bo tinguem més activitats per l’estil en aquest curs.

<–ENTRA EN LA PÀGINA DE 1r DE BATXILLERAT. VEURÀS COM DAMES I TROBADORS DE L’IES SOROLLA “TRIOMFEN” EN LA XARXA! (2-02-09)

SALVEM EL CABANYAL. La lluita continua, pese a qui pese, caiga qui caiga. Immunes a la defallença. David contra Goliat. La formiga contra l’excavadora. La vergonya contra l’especulació. Pobres! No són aquests bons temps per a la lírica. Eleccions 2007. PP majoria absoluta. Aquest vídeo s’elaborà arran de la campanya -poc exitosa,per cert- “Ja n’hi ha prou”. Continua estant d’actualitat…lamentablement.

XARRADA AMB L’ESCRIPTOR MANUEL VICENT

Divendres, 30 de gener de 2009 tingué lloc a la Biblioteca de l’Institut una xarrada col.loqui  dels alumnes de 2n de batxillerat amb el conegut escriptor valencià -en castellà- Manuel Vicent.

Ens recordà com vida, literatura i periodisme vénen a ser en ell, si fa no fa, la mateixa cosa. Amb les seues sensacions de xiquet i adolescent, el nostre escriptor ha bastit el seu Macondo personal, els  anys cinquanta mítics a una València amb tots els matisos  del gris a la qual retorna sovint pujat dalt del  tramvia que,  de jove, el portava, en un camí iniciàtic en cerca de l’amor i la bellesa,  cap al blau intens de la nostra mar.  Perdoneu si en aquestes ratlles he imitat, malament, el seu estil inimitable. Vicent s’explica tan bé que provoca un efecte mimètic en qui l’escolta.  Jo desconeixia -mea culpa!- que fa un any (en gener de 2008), col.laborà amb el seu germà, el fotògraf Joan Antoni Vicent, en una exposició a València on posava cara als racons i persones d’aquell seu món literari tan estimat. D’aquesta exposició va fer oportuna ressenya l’emissora INFO-TV.Ací la teniu.

¿T’HAS PLANTEJAT MAI AIXÒ DEL DESENROTLLAMENT SOSTENIBLE?

Xavi Subirats i Alex Sorolla, de l’IES Sòl-de-riu d’Alcanar (El Montsià, Principat de Catalunya) en parlen. Malgrat el so, pèssim, té gràcia.I tenen raó.¿És aquest el futur que vols per als teus fills, eh, cap de suro?

PER LA PAU

Ara que Obama per fi ha jurat el seu càrrec com a 44é president de l’Estat més poderós i imperialista del món, recorde Pau Casals. La seua versió del “Cant dels Ocells” ha esdevingut en bona hora  una proclama pacifista. Desitgem -des de l’escepticisme- que el nou president nord-americà contribuïsca a portar la pau allà on no hi és. Però tornem a Casals. És un exemple paradigmàtic que no és necessari renunciar a les pròpies idees si es creu en el  diàleg i en el pacte per dur-les a terme. Ací teniu el cèlebre discurs (de 2 minuts i poc més) que féu el 1971 davant l’Assemblea General de les Nacions Unides.A mi, com al periodista de TV3 que li dóna pas, encara em posa el pèls de punta. Tot i que el genial violoncel.lista parla de Catalunya, tant els valencians que la considerem la nostra pàtria antiga,  com els valencians que no hi estan d’acord, com els que tenen alguna altra pàtria, com els que pensen que no en tenen cap, s’hi sentiran al.ludits. I si algú s’escandalitza, que s’ho faça veure.

També hi ha veus  que, des d’Israel s’alcen demanant pau. És el cas de la cantant Noa, israeliana,per bé que d’arrels etíopes.

CARTA A SES MAJESTATS ELS REIS MAGS DE L’ORIENT (MITJÀ)

Majestats: un any més us escric des del Cabanyal, un barri en destrucció de la ciutat de València. Com que he fet bondat, desitge que em porteu salut ,riquesa, amor i totes aqueixes coses…És veritat que no he aprovat tots/es els/les alumnes que hauria volgut aprovar però…és que no es deixen!! Estic convençut que tots us hauran promés que estudiaran més aquest 2009, a canvi dels esplèndids regals que esperen rebre, però jo no me’n refiaria massa. Alguns anys de pràctica de profe em demostren que del dit al fet… Però bé. Comence a demanar-vos coses: primerament, voldria que tornareu la pau a Palestina. Parleu amb Al.là, amb Jehovà o amb Obama,però arregleu-ho, per fa. No sé si heu llegit la premsa, però resulta que els israelians estan massacrant palestins a Gaza, perquè diuen que la millor manera d’acabar amb els terroristes és bombardejar els seus llocs d’origen amb l’exèrcit. De segur que així en maten alguns. Els danys “col.laterals” són això, “col.laterals”. Perquè us feu una idea. És com si ací, amb l’excusa que hi ha terroristes a Euskadi, l’exèrcit espanyol bombardejara Gernika (De què em sona a mi això?). A escala de món capitalista, voldria que impedíreu que la cèlebre “crisi” produïra els desastres en cadena que pronostiquen els experts. Porteu molt, molt de carbó (i no de sucre, precisament) als banquers de Wall Street i a tots aquests especuladors “lliberals” que ara paren la mà a papà estat. Carbó ben negre per a ells. De les cosetes de casa, em ve al cap el nostre conseller d’Educació. Porteu-li la imaginació necessària per acabar aquell poema que ens prometé dedicat al seu -i nostre- President de la Generalitat. Podria fer un himne que els valencians pogueren cantar després del l’Himne de l’Exposició (horror! de 19o9!) Jo crec que amb la declaració de Himne oficial de la Región Valenciana durant la Dictadura de Primo de Rivera, i la seua inclusió com a politono oficial de la Comunitat Valenciana en l’actual estatut, ja n’hi ha prou. Feu que no es posen pesadets amb el tema. Voldria també que el nostre conseller Font de Mora pensara més a resoldre el tema dels barracons escolars i el llarg etcètera de reivindicacions de l’ensenyament públic, que a jugar amb l’anglés, cosa que ens posa dels nervis tant els professors de filosofia i història, com els de valencià. Encara que els de valencià som patidors de mena, però ja anem tenint una edat…A propòsit d’edat, m’han dit que enguany molta gent us demana, en lloc de carbó negre, un medicament anomenat “keledén”, psicotròpic que les fa passar canutes a qui el pren. Deixe oberta una Postdata (PDT) -no té res a veure amb la Televisió Digital Terrestre- perquè aquell/a amable lector/a que em llija, us en puga demanar per a alguna persona.Indiqueu el nom del/de la destinatària i la dosi recomanable. I res més, Majestats. Espereu que sigueu magnànims i em porteu tot el que us demane en aquesta carta. Els valencians (jo, humilment, en sóc un) sempre hem segut uns monàrquics recalcitrants. Mireu com estimem el nostre rei fundador, Jaume I, i el sarau que muntem cada 9 d’Octubre en la seua memòria. A més, ja sabeu que la primera cavalcada de reis de tot Espanya fou la d’Alcoi. Teniu en compte totes aquestes coses i enrotlleu-vos, per fa! VALEBLOC.

PDT:

Jo receptaria KELEDÉN (keledenato) a aquestes persones, institucions o coses. Es pot prendre per via oral, rectal o intramuscular. Depén dels gustos.

Palestina, 2009

PLATAFORMA PER L’ENSENYAMENT PÚBLIC

REIVINDICACIONS

1.No tenim una xarxa de centres que permeta acollir adequadament tot l’alumnat.La solució que dóna la Conselleria a la falta d’espais és posar barracons als patis o crear aules en espais comuns.

2.Les plantilles de professorat no són estables.Açò dificulta la planificació i el funcionament dels centres.

3.No hi ha suficients professors de suport, educadors, orientadors i fisioterapeutes.La conseqüència és que l’alumnat amb Necessitats Educatives Especials no té les atencions que calen.

4.Tenim un procés selectiu de matriculació de l’alumnat.Per tant, no hi ha una matrícula equilibrada entre centres públics i concertats.

5.No hi ha suficients especialistes en llengües estrangeres.No hi ha formació garantida com per poder estudiar en aquestes llengües.

6.Per l’orde d’Educació per a la Ciutadania, en anglés.En un context en que no es poden acabar els estudis en valencià, ni hi ha suficient professorat d’anglés per als més xicotets.

7.Les places docents de secundària no estan catalogades lingüísticament com a places de valencià.L’alumnat no pot acabar els estudis en la nostra llengua.

8.El bo-llibre no cobreix el preu total dels lots de llibres i no hi ha beques de transport, ni de menjador per a l’alumnat d’Educació Infantil, Batxillerat i Formació Professional.Volem la gratuïtat REAL de l’ensenyament

9.El 21% de l’alumnat abandona el sistema educatiu entre els 15 i els 16 anys.

10.Calen programes per a compensar les deficiències de l’alumnat i que no abandonen el sistema educatiu.Perquè en una situació de crisi al sistema educatiu, el Conseller es dedica a fer batalletes polítiques, en lloc de defendre l’escola pública.

Dimissió de Font de Mora, ja.

11.Perquè en una situació de crisi al sistema educatiu, el Conseller es dedica a fer batalletes polítiques, en lloc de defendre l’escola pública.Dimissió de Font de Mora, ja.

12.Perquè en una situació de crisi al sistema educatiu, el Conseller es dedica a imposar Ciutadania en anglès, quan sap que això és impossible.Dimissió de Font de Mora, ja!

NO A L’EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA EN ANGLÉS

BENVINGUTS! BENVINGUDES!

VIURE EN VALENCIÀ ÉS POSSIBLE només vol ser un lloc de trobada on els/les interessats/ades intercanviem notícies (i opinions) sobre les possibilitats que dia a dia se’ns presenten, de viure com hem triat: en la nostra llengua. En som molts més dels que ells volen i diuen, que diria el nostre xativí actual més conegut.

Solament des d’aquest punt de vista, des d’aquesta visió de futur, té algun sentit mirar arrere. Ja sabeu: la Balanguera, Joan Oliver i allò que la soca més s’enfila com més endins arrela. Però tal vegada hem posat massa èmfasi en això de les arrels (es nota que ací quasi tots tenim sang de llaurador/a a les venes) i massa poc en què fem a partir d’ara, no creieu?

Som ciutadans valencians, de l’àmbit catalanoparlant, i volem viure al nostre país en la nostra llengua. No és demanar massa, eh que no? Com sabeu, la majoria de catalanoparlants (País Valencià, Catalunya, les Illes Balears i Pitiüses) vivim a Espanya, uns quants a França (El Rosselló, el Capcir, el Conflent i la Cerdanya) i uns poquets més, en un poblet de l’illa de Sardenya(Itàlia) que es diu l’Alguer,on també hi ha bona gent que vol viure en alguerés. Ah, i no us deixeu el petit estat Andorrà.Aquesta és la nostra comunitat lingüística i n’estem ben orgullosos. En som pocs, però bons. I solidaris amb la resta del món(i d’Espanya, per suposat) Però Espanya també hauria de posar una miqueta d’esforç per comprendre’ns. Tants anys d’”ofrendar”-li “nuevas glorias” mereix un poc d’interés per part de la resta de l’estat. Com que ens diuen “victimistas” i hem aprés bé que qui no plora no mama, hem tingut la barra de crear una secció amb aquest títol: VICTIMISME. Esperem que us agrade. I tu…¿a quina “Comunidad” lingüística pertanys?

Ah, jo sóc profe des de fa una garbera d’anys, però seguiria pensant el mateix si fóra bomber, forner, conductor d’autobús, femater o enginyer de telecomunicacions.Una abraçada. I recordeu: esperem els vostres comentaris. Salut!

Escrivim aquest bloc d’abast universal(!) des de l’Institut Sorolla(ciutat de València, País Valencià, Estat Espanyol, Europa, el món…Tria tu mateix/a l’ordre de col.locació que preferisques).

NOTA: Ni l’Institut, ni el Consell Escolar, ni l’AMPA, ni tan sols el Departament de Valencià… ningú al centre comparteix necessàriament les opinions que ací es donen. Tret que ho vulguen fer. Només el moderador(Carles) és responsable del que ací apareix.”Que cada palo aguante su vela”.

Dos profes comentant la marxa d’un alumne.

INTERESSANTÍSSIM: “QUÈ FAIG SI…?

La Plataforma per la Llengua, en col.laboració amb Acció Cultural del País Valencià i la Societat Valenciana de Psicologia ha publicat un opuscle amb el títol “Què faig si…?” on se’ns presenten alguns suggeriments útils per afrontar situacions quotidianes pel que fa a l’ús del valencià. És interessantíssim. Clar que cadascú n’ha de fer una adaptació concreta al seu context particular. Però són consells molt dignes per a allò que volem:dignificar

l’ús públic de la llengua.Ala  pàgina VALENCIÀ SENSE(MASSA)ESFORÇ en tens un resum detallat.