CANÇÓ

Alguns webs  sobre música pop, rock, cançó(cantautors) de visita quasi obligada:

A LES MÚSIQUES pots sentir els videos de cantants valencians emesos per INFO-TV.

RITMES

CAMBRA RÈCORDS DISCOGRÀFICA INDEPENDENT DEL PAÍS VALENCIÀ

ELIES (Paiporta,1970).Professor de Trompa del Conservatori Superior de Música de Madrid.

(març 2009)

Com que estem en falles, hui coneixereu el costat més carrincló de qui us escriu. Corrien els anys 1994 del segle XX, quan una espècie de cow-boy vingut de les Illes (Balears,per suposat), Tomeu Pla, junt amb una argentina a qui son fill  havia ajudat a millorar la seua dicció catalana, Adriana Ceballos, cantaven plegats una versió d’una cançó country, Islands In The Stream, que havien popularitzat abans Dolly -Perruques- Parton i Kenny Rodgers. De tota manera, la versió més “freaky” la feren els Bee Gees, aquells del falset, ¿us en recordeu? De tota manera, ací teniu la versió Dolly-Kenny i després, la de Tomeu Penya. Original i còpia. Compareu.

(febrer 2009)

És emocionant pensar com en una racó de Sardenya, a Itàlia,  un poble, L’Alguer,  s’aferra a la llengua que els portaren els nostres avantpassats en el s.XIV. A la nostra mateixa llengua. La manté,orgullós, perquè sap que és un tresor inigualable i en la seua defensa ens trobarà a tots els altres catalanoparlants. La veu prodigiosa de Franca Masu ens en parla un poc, de tot això. I ens regala una cançó: “Carreronet”.

(16 octubre 2008)

D’Aitana Ferrer parle més avall, del seu CD “Cants d’amor i primavera”, aparegut l’estiu passat. Ara, he descobert un vídeo seu ben bonic, enregistrat a Barcelona. Mireu-lo. Val la pena.

No els veuràs mai a Canal 9, la televisió feta contra els valencians. Tal vegada tampoc no eixiran a “Los 40 Principales”, ni, en general, a les llistes d’èxits espanyoles. Però aquí els tenim. Són joves (la majoria), valencians, i canten en la llengua que usen habitualment. La teua i la meua. Per si no els coneixes, cosa que no em sorprendria donat el nul cas que les emissores valencianes els fan, ací van uns noms. I conste que són bons, enrotllats i interessants i conreen tota mena d’estils. Perdó si me’n deixe algun: Verdcel, Obrint Pas, Soul Atac, Feliu Ventura, Sergi Contrí, The Garrophones, Ovidi Twins, Svaters, Aspencat, San Gatxo, Òscar Briz, Joan Amèric, etc. De tant en tant, fan alguna tancadeta i reivindiquen el lloc que mereixen en el mitjans de comunicació “valencianos”. Han constituït el Col.lectiu de Músics en Valencià Ovidi Montllor. Si tens ocasió, escolta’ls. S’ho valen. I si t’interessen les novetats de tot l’àmbit lingüístic, et recomane la revista Enderrock.

Joan Amèric, valencià d’Alzira. Quin clip més bonic! Disfruta’l “Aspirar a la glòria”, es diu.Valebloc us fa aquest regal el dia de Sant Valentí.

El vaig descobrir un dia veient “Informe Semanal”.En el reportatge deia que era un mestre d’escola que ho va deixar per cantar. Al cap d’un temps, per La 2, emeteren una actuació seua al Festival de Jazz de Sant Sebastià. Es diu Amos Lee. Per a mi, és un cantautor interessant. Més folk, o soul, si voleu,que no pas jazz, en la meua opinió. A veure si us agrada aquesta balada. Valebloc la dedica a Javier Zamora, estudiant del Sorolla (a 1r de Batxiller, a hores d’ara,si no m’enganye), a qui em consta que li agrada cantar. Per a quan una actuació teua a l’institut?

Carles Enguix, nascut al Cabanyal i qui sap si exalumne de l’institut, ha tret nou disc.Es titula “A tres quarts de cinc”. Carles començà als anys 60 del segle passat(!) cantant en castellà i després, com tants altres, va descobrir la llengua pròpia com a vehicle d’expressió artística. Aquest disc l’ha enregistrat acompanyat d’un bon grapat de músics:els O3.La seua música -diuen els experts- és una barreja de música negra, blues, soul, jazz, etc. Jo no hi entenc gaire però crec que la versió a capella que fa de l’estàndard “La casa del sol naixent” és francament sensacional. Per només 10 euros, i en els llocs de costum, pots comprar-te’l.

Com que hui és divendres, tots/es estem contents/es i a alguns/es els espera un llarg cap de setmana amb menuts (fills, néts, nebots..), ací teniu un video amb una cançó de Josep Thió, excomponent de Sopa de Cabra, perquè pogueu cantar-la amb ells. En pla “viva la gente”(els més majors ja sabeu de què parle). Es titula “Mil colors”. De res.

Mira que el xic és lúcid. Primer “La Moixeranga”,interpretada al violí per Laura Navarro.Després ell diu quatre coses ben dites sobre nosaltres els valencians. I després, canta. A Albalat dels Tarongers. I se li entén tot. Pau Alabajos.

DONES QUE CANTEN

“Cantos de sirena”. Ara són “Cants de sirenes”

L’estiu de 2008 ens porta dos CD de dones que canten en la nostra llengua. El primer Cd és tota una sorpresa: la cantautora “madrilenya” Inma Serrano interpreta en el valencià del Vinalopó alguns dels seus èxits que coneixíem en castellà. El CD es diu “Inma I”. “Per a mi -diu- és un descobriment el fet de cantar les meues cançons en la llengua del meu pare. Ell va nàixer a Elx, meravellosa ciutat, i va haver d’ensenyar-se el castellà per a estudiar.” I qui no! Més endavant, afegeix: “Amb aquest disc vull tornar a les arrels, les mateixes que ja tenia el meu pare, arrels valencianes, les meues, definitivament!” Benvinguda al món dels que volem viure -i sentir música, i disfrutar- en valencià. Les cançons cobren una força inesperada, “sonen” com si haguessen estat escrites en la nostra llengua. El mèrit és, sense dubte, de Josep Tero, el cantautor que les ha traduïdes. Un petit retret -insignificant,si voleu-: la pronúncia netament alacantina d’Inma “xerrica” amb la morfologia verbal en català central del traductor. Tret d’aquest retret sense gaire consistència, benvinguda Inma a la seua llengua. Torna-hi quan vulgues. Ens interesses.

El segon CD és d’Aitana Ferrer, que posa veu a uns deliciosos poemes de Toni Mestre. “Cants d’Amor i Primavera”, es diu el disc.La música és d’Enric Murillo. Conté una bonica versió del clàssic de Lluís Llach “Que tinguem sort”. Paisatgisme sentimental al qual ens té acostumats ja Paco Muñoz, diran alguns. I què? A mi, personalment, no m’embafa. Imatges de la natura, les estacions de l’any i la força de l’amor en encertada barreja. Poemes vitalistes, plens de llum, colors i aromes. Perfectes per a un estiu que comença. I la veu d’Aitana, senzillament preciosa.

Ja és tota una figura, però per si algú -encara!- no la coneix, unes paraules per a una altra veu valenciana excepcional, la d’Eva Dénia. Quan la vaig sentir per primera vegada em sorprengué la dicció perfecta i l’habilitat per a moure’s amb facilitat tant en el terreny dels dels cantautors francesos, com de la cançó brasilera o el jazz més clàssic. No us la perdeu. Encisa. He sabut més tard que és de la Safor i treballa com a professora de Valencià. Tot encaixa. Valencianitat, dicció perfecta i bon gust. Té un disc dedicat a Brassens, un altre a Jobim, i un altre titulat “Adéu tristesa”, on té de tot un poc. Compreu-vos-els perquè no us defraudaran.