Monsenyor Osoro
Ja vam dir fa temps que l’actual arquebisbe de València no era com el nefast García-Gasco, militant descarat del PP. Almenys, sembla ser bastant més dialogant.Carlos Osoro sembla disposat a desbloquejar el tema del missal en què els valencians catòlics valencianistes volen seguir les eucaristies. Com diu Levante-EMV(9-12-09), el fet que els ultradretans -això ho dic jo- García Gasco(València), Juan Antonio Reig(Sogorb-Castelló) i Victorio Oliver(Oriola-Alacant) hagen estat rellevats per altres bisbes més partidaris de l’ús normal de la llengua, ha propiciat que s’intente donar llum verd al missal elaborat per la “consensuada” Acadèmia Valenciana de la Llengua. García-Gasco deia que calia esperar “la pau” -la pau dels sepulcres, òbviament- i l’acord entre els valencians per introduir a la litúrgia la llengua de Sant Vicent o Sor Isabel de Villena. Aquesta “pau” es produiria quan no hi haguera ni un sol valencianoparlant. El ramat valencià pastura en una altra llengua… i se sent tan feliç! Només 4 esglésies -4!- fan misses en valencià a la capital del País. Sembla que per fi, hi ha la intenció de resoldre el problema. Si ho diu (Sant) Emili Marín i els altres capellans progressistes, que porten més de 30 -30!- anys esperant…De tota manera, quan els que assistim a les misses en la nostra llengua som, majoritàriament, agnòstics, ateus i altres lliurepensadors, alguna cosa no acaba de rutllar. Eh que no?
Les comarques del sud es mouen.Entreu a l’Associació Cívica per la Normalització del Valencià a l’Alacantí,La Cívica i us en convencereu.
Escola Valenciana.Federació d’Associacions per la Llengua.
SIMPLEMENTE FRANCISCO
El nou arquebisbe de la diòcesi valentina, Carlos Osoro Sierra, asturià, porta 27 dies estudiant Valencià. Ho fa des que es va assabentar que la seua nova destinació pastoral era la nostra ciutat.Al.leluia. Benvingut siga. En canvi, el nostre vaticanista President de la Generalitat, ha donat ordre als seus sicaris a Canal Nou que paren de dir-li “Francesc”, que el seu nom és Francisco Camps Ortiz. Ah, i de pas, que no s’obliden de tractar-lo de Molt Honorable, com correspon al càrrec que ocupa. Si no arriba ni a bilingüe, com ens farà “trilingües” aquest senyor? ¿O és que l’únic bilingüisme que interessa a tan’ il.lustre lluitador pel “desenroll” valencià (aquesta paraula se l’ensenyaria quan escrivia a l’antic “Las Provincias” de M. Consuelo Reyna i li encanta) és el castellà-anglés? No m’estranyaria. Frank Countryside (o Frank Fields) potser li agradaria més. PAÍS!
LES ALCUBLES
L’Ajuntament de Les Alcubles ha decidit oficialitzar la denominació en valencià del municipi, al costat del castellano-aragonés “Alcublas”.Ens pareix digne d’elogi. I és que la denominació valenciana és tan antiga com la castellana. Ja apareix a la Crònica de Jaume I. La iniciativa d’aquest poble castellanoparlant de la comarca dels Serrans, és més que destacable. Sobretot, si la inserim en el marc del 25é aniversari de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià(Alacant,1983). L’actitud d’aquest treballador poble de terra endins contrasta amb els hàbits “despersonalitzadors” de Canal 9, la televisió feta “contra” els valencians.En un primer moment, els informatius de la cadena usaven el castellà si havien de donar notícies de les comarques interiors castellanoparlants. Per fortuna, van canviar aquesta pauta inicial, però, per sistema, encara hui, usen el nom en castellà per referir-se a les poblacions “xurres”.D’aquesta manera ajuden a la desaparició de topònims valencians tan bonics com “Oriola”,”Almedíxer,”Aiòder”,”Bolbait”",”Xèrica”, “Sogorb”, “Dos Aigües”,”Alboraig”,”Toixa”,”Xalans”,”Xarafull”,”Soneixa”, “La Vall d’Almonesir”,”Saix”,”Énguera”, “Castellnou”,”Bigastre”,”Rojals”,”Torrevella” i tants altres. Crec que més d’un hauria d’aprendre de Les Alcubles. Us recomane la consulta de la “Gramàtica Valenciana”(1950) de Sanchis Guarner, que conté un epíleg amb el nom de tots els pobles valencians i el seu corresponent gentilici. Val la pena.
PARELLES LINGÜÍSTIQUES
En la línia del que fa ací ESCOLA VALENCIANA, amb el voluntariat per la llengua, els diputats de CiU al Parlament de Catalunya “adopten” una persona immigrada per ensenyar-li el català i la cultura catalana. La parella lingüística d’Artur Mas, per exemple, es diu Lam, un empresari xinés que regenta un restaurant a Barcelona. El cònsol de l’Equador, Fredy Arellano, que fa unes setmanes que es veu amb una militant de CDC per parlar, va cridar els equatorians a fer del català la seua llengua. Clar, perquè la famosa integració de l’immigrant ha de ser …¿a quina cultura? Lamentablement, com als 60,70,80,90 del segle passat i començos del XXI s’ha de seguir “fent país”.AVUI,2-12-2008)
BIOQUÍMICA
Llig en el LEVANTE-EMV d’avui que qui vulga disposar en la nostra llengua d’un dels manuals clàssics en les disciplines que s’engloben sota l’epígraf de “Ciències de la Vida” (Medicina,Veterinària, Farmàcia…) , “Bioquímica”, del nord-americà Lubert Stryer, ja ho pot fer gràcies a la traducció que acaba de fer-ne el professor valencià Juli Peretó, al front d’un equip de vuit traductors. Respon a un encàrrec que féu l’Institut d’Estudis Catalans a l’esmentat professor el 2004. En la presentació, Moretó ressaltà que la traducció, dirigida a tots els territoris catalanoparlants, s’ha fet usant les modalitats valencianes de la llengua. Perfecte. Una bona notícia per als qui vulguen estudiar en la nostra llengua.
CONÉIXER LA LLENGUA NO VOL DIR USAR-LA
És un fet evident. L’aprenentatge de la llengua a escola és necessari per poder-la usar. Però no en garanteix l’ús. Ací, des del sud de la nostra comunitat lingüística, pensem que al Nord (a Catalunya), les coses van millor, perquè hi ha major lleialtat lingüística, més premsa, més literatura, més política catalanista…Però no tot són flors i violes. Que un/a adolescent tinga la major part de les assignatures (o totes) en la nostra llengua, no implica, com deia, que l’use fora dels àmbits acadèmics. L’editorialista de l’AVUI(23-06-08) ens donava unes dades alarmants:”La meitat dels alumnes d’ESO no parlen en català amb els amics, siguen de dins o de fora del seu institut. Només dos de cada tres alumnes que tenen el català com a llengua inicial usa sempre el català amb les amistats. En canvi, el 80% dels estudiants fan els exàmens en aquesta llengua. Així doncs, els joves de Catalunya coneixen bé el català, però no l’utilitzen en les seues relacions socials habituals. Aquesta és la contradicció que posa de manifest l’Estudi sociodemogràfic i lingüístic de l’alumnat de 4t d’ESO de Catalunya, impulsat pel Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu.”I seguia;”La batalla que el català està perdent no és la quantitat de llibres publicats, ni els formularis oficials, ni l’ensenyament a primària i secundària. El terreny que el català cedeix, en benefici del castellà, és el de la cultura de masses, el de la comunicació en els espais d’oci i de moda. La generació jove i adolescent veu ara com el català ha desaparegut d’àmbits que els haurien de ser propis, com les discoteques i les zones d’esbarjo. Prenem com a mostra el festival Sónar d’aquest cap de setmana a Barcelona: si fem una passejada pels espais de concert descobrirem com el català només és present en part dels programes oficials. La llengua dels joves catalans que van al Sónar és, també, el castellà. Alguna cosa no l’estem fent bé. Completament d’acord. I estic convençut que el mateix ocorre amb el gallec i l’èuscar. I això que la presència del català a Internet és destacable. I els nostres adolescents hi recorren contínuament. Però una oroneta no fa estiu.
ELS CATALANS LLEGEIXEN “NORMALMENT”…EN CASTELLÀ
¿Què us pensàveu? I això que alguns diuen que el castellà està “perseguido” a Catalunya. La realitat és que segons el baròmetre d’hàbits de lectura i compra de llibres que l’empresa Conecta ha realitzat per al Gremi d’Editors de Catalunya i l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, l’idioma triat normalment per a llegir a Catalunya és el castellà (80%). L’altre 20 % es mantenen irreductibles en la lectura en català. Les dades són de 2007, però s’han donat a conéixer amb ocasió de la Fira del Llibre de 2008. Entre els 25 llibres més llegits, només figura un en català: el Tirant lo Blanc (i en el lloc quinzé). En canvi, no falten en la llista ni Arturo Pérez Reverte, ni Miguel de Cervantes, ni Julia Navarro, ni Pío Baroja, Matilde Asensi, Isabel Allende o Almudena Grandes. En català sobretot es llegeixen traduccions (Ken Follet, Ruiz Zafón, Dan Brown). Les excepcions, que una vegada més confirmen la regla, serien Josep Pla(El quadern gris) i Sánchez Piñol(La pell freda). Decebedor. Sobretot, després de trenta anys de democràcia i d’incorporació del català a l’escola. ¿Voleu algunes dades previsibles? Està de moda la novel.la històrica (embafa ja!), les dones llegeixen més que els homes, els joves que els grans, el factor que més compta a l’hora de comprar un llibre és el “boca a boca” (consells dels amics) i encara un 40% “reconeixen” que en l’últim any no han comprat cap llibre ni per decorar els prestatges. Si això passa a la “dolça” Catalunya, ¿què passarà a l’”agredolç” País Valencià? Esperem les dades amb impaciència. Però no defallim, per favor, la lluita és llarga. Ja ho sabíem quan vam decidir “viure en valencià”!
ESPERANÇADOR
Les Illes Balears tornen a formar part del Consorci de l’Institut Ramon Llull, més o menys el nostre equivalent de l’Instituto Cervantes. En 2004 el Govern Balear, llavors en mans del PP de Jaume Matas, decidí abandonar aquesta magna institució per a la promoció internacional de la llengua i la cultura catalanes. El Conseller de Presidència de les Illes, Albert Moragues, afirmà que “tenia la sensació de tornar a casa.”Ara falta la incorporació del País Valencià-Comunidad Valenciana, d’Aragó(Franja de Ponent),de la Catalunya Nord(França) i de l’Alguer(Sardenya,Itàlia). Per a quan? No estic gens segur que canviar l’actual govern del PP per un altre del PSOE-Comunidad Valenciana, hi ajudaria, com creu “l’ingenu” Josep Lluís Carod-Rovira. Hi ha coses “estructurals” que no canvien de la nit al matí. (31 de juliol 2008)
ELS VALENCIANS TAMBÉ LLEGEIXEN “NORMALMENT” …EN CASTELLÀ
Dades del País Valencià (Comunidad Blavenciana), una altra pèrfida “comunidad” “donde el castellano sufre tal persecución que podría desaparecer”, com diu certa premsa madrilenya. Font: “Barómetro de hábitos de lectura y compra de libros de 2007″. Només un 3,9 % dels valencians lligen en valencià, enfront del 21,6% de Catalunya, el 6,4(quina enveja!) de bascos, i un 4,9 de gallecs. “La Comunidad Valenciana va bien”, que deia aquell. (5-08-08)
