Corre per la Xarxa. Cliqueu damunt la foto  i veureu  més gran i  ben claret per què el País Valencià ha fet fallida. Feu-lo córrer, aquest muntatge.

  Xauxa.La Comunidad Valenciana, per fi en el mapa. Observeu la felicitat de Rita.

Com hem canviat!  Camps delira, Rajoy ja no se li posa al telèfon  Rita només li envia SMS…

Un  jove estudiant, Jordi Ros,de Badalona, treballador de la multinacional sueca IKEA, va ser acomiadat per haver defensat un client al qual un dels guàrdies de seguretat volia obligar a parlar en castellà. Aquesta és la carta que Ros ha enviat al diari “Ara” per denunciar aquests fets:  “Un dia, mentre feia de caixer ,vaig sentir un client que es barallava amb un empleat de Securitas. Una de les coses de què es queixava era que l’empleat de seguretat el volia fer parlar en castellà. Jo, com si no res, vaig seguir amb la meva feina.Quan va entrar l’empleat de seguretat del torn nou li vaig explicar el que havia sentit i ell es va sentir orgullós del seu company. Sobtat, li vaig dir que per treballar aquí a Catalunya, com a mínim, calia entendre l’idioma o almenys intentar-ho. Em va escridassar, em va dir a crits que això era Espanya i que jo era espanyol, i després va demanar a l’encarregada de caixes, Sandra, que jo no treballés mai més allà, que no m’hi volia.Ikea va decidir fer cas a l’empleat de Securitas, i ja no vol que hi treballi. A més, els motius que dóna l’ETT són que jo em vaig barallar amb un client, cosa que no és veritat.”

Una nota d’IB3(la televisió autonòmica balear) diu que no es pagaran les factures que no estiguen en español.

Els mitjans de comunicació a Catalunya Nord, majoritàriament francòfons i amb visió centralista, menyspreen la llengua catalana Amb la mort del Josep Serra l‘Indépendant ha ensenyat una vegada més el seu anticatalanisme.El diumenge sabem de la mort del nostre company.Les exèquies tindran  lloc el dimarts. El dimarts un poc abans de les 12, en nom de l’associació  d’Aire Nou de Bao enviï una esquela al diari demanant que se publiqui l’endemà. Una mica abans de les 6 de la tarda truca un secretari del departament on gestionen les esqueles i me’n demana la traducció.Evidentment, m’hi negui. Com tot el que he fet en nom d’Aire Nou, quan m’he adreçat a institucions, responsables polítics, empreses… dels territoris de parla catalana ho he fet en català, sense cap traducció. M’hi negui també ja que amb el Josep Serra sovint havíem parlat del comportament anticatalanista del diari local, i ell -com jo- era disposat a privar-se dels “honors” de l’indépendant si era a cost de dignitat.M’he barallat un parell de minuts amb el meu interlocutor, m’ha dit que sense traducció no publicaria l’esquela i finalment ha explicat la raó de la política lingüicida de l‘indépendant.¿El motiu? Imagineu, fa 15 anys, un nord-català havia fet una broma, havia enviat una esquela en català per a celebrar el canvi de destinació a Còrsega d’un prefecte que s’ havia distingit ell també pel seu anticatalanisme visceral. D’aleshores ençà,el diari es nega a publicar esqueles redactades en la nostra llengua,s la raó per la qual hem de traduir al francès els nostres texts.He penjat el telèfon al nas del secretari explicant-li que no tindria cap traducció .Tot seguit vaig enviar un correu electrònic a dues periodistes del diari, dues que dominen la llengua catalana explicant el cas.No sé si han intervingut o no, és igual, el fet és que no hem enviat pas cap traducció a l’Indépendant i l’esquela ha estat publicada.Una petita victòria, ridícula, però simbòlica. Aquesta també la dec, la devem al Josep.
Si tots nosaltres, els que sem convençuts de la necessitat de fer viure la llengua catalana refusem d’agenollar-nos a davant dels que se creuen potents, segur que aconseguirem més victòries i a mitjà termini tots guanyarem.Més detalls.

La Senyera oneja al Castellet de Perpinyà.

Carrefour ha eliminat el català en les caixes de pagament ràpid dels seus comerços de València arran d’una campanya de grups blavers que es queixaven que hi hagués el català i no el valencià autèntic que diuen defendre. Carrefour -empresa de capital francés- ha respost a la campanya assegurant que lamentaven “les molèsties ocasionades” i que s’ha eliminat “l’elecció del català en les torres de pagament d’Scan&Go i Caixes d’Autopagament de les botigues de València que el tenen implantat”. Per acabar de fer el ridícul, Carrefour assegura que “en un futur s’afegiran totes les llengües autonòmiques” i que llavors “hi haurà el valencià”,al costat del “català”. La campanya estava impulsada pel Colectiu Signes pel desenroll del valencianisme (Ben escrit: Col•lectiu Signes per al desenvolupament del valencianisme). Per a més informació, clica ací.

PDT. La paraula “desenroll” li encantava al nostre Ex-Amado Ex-Líder. Quines coses!

]]> http://valebloc.wordpress.com/2012/01/09/de-gavatxos-i-blavers/feed/ 0 valebloc Le_Castillet_Perpignan no mos fareu nacionalistes http://valebloc.wordpress.com/2011/12/24/nadal/ http://valebloc.wordpress.com/2011/12/24/nadal/#comments Sat, 24 Dec 2011 12:10:10 +0000 valebloc http://valebloc.wordpress.com/?p=2913 ]]>

I el Nadal dels més pobres

Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.
Així el grup d’homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l’empedrat recolza
i els altres qui l’avencen, tots d’adreça al mercat.

Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m’apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.

Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-.
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l’hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

Afortunadament, el tòpic tan rebregat que la música no coneix fronteres es aplicable també a la nostra llengua. M’alegra -m’emociona, fins i tot- la versió que fa  Marina Rossell  del  You’ve Got A friend, de Carole King (“Em tens a mi”).M’agrada la versió de Joan Isaac de “La Magdalena”, de Joaquín Sabina. Escolte el mateix Sabina cantant “L’arbre” amb Lluís Miquel i els 4 Z.  Lluís Miquel canta con ningú temes de Jacques Brel en català. Sabina. Alberto Pérez o Javier Krahe)”La Mandrágora) canten en castellà “Cualquier noche puede salir el sol”.I Ana Belén interpreta “Una nube blanca”, de Lluís Llach. El canari Pedro Guerra canta amb Llach “Que tinguem sort”. Gerard Quintana canten Dylan “anostrat”. Miquela Lladó canta el “Pena, peneta, pena” (sí, la de Lola Flores) en el seu mallorquí tan bell. Parlant de veus balears, Cris Juanico canta, traduïdes, les peces més famoses dels crooners americans, Sinatra inclòs. Marina Rossell porta en el seu repertori “Cull la primera poma” (“Cogli la prima mela”) d’Àngelo Branduardi. O Jacques Prévert, “Les fulles mortes”. O Chico Buarque. O les versions de Maria del Mar Bonet.  O la versió de Joan Manuel Serrat del clàssic “Suzanne”, de Leonard Cohen.O Nina (la de “Operación Triunfo” ,l’apadrinada per aquell senyor amb perruca: Xavier Cugat) que versiona el tema dels elegants “Eagles” “New Boy In Town.”¿Com oblidar que, mentre jo escoltava cantautors, Núria Feliu posava lletra catalana als estàndards americans del músic-hall? Podríem seguir ampliant la llista. Acabe amb un altre tòpic, el dels que els catalans (els catalanoparlants) sempre estem mirant-nos el melic. No ho crec pas.

El Misteri. Davallada de l’Araceli.

Maria del Mar Bonet, Lluís Llach, Marina Rosell.

Açò és “vintage”, com es diu ara. La Mandrágora canta “Cualquier noche puede salir el sol”

Resistirem!

Tots recordem com el poble valencià va arribar a l’autonomia. Mentre a València ens pegàvem per noms, banderes i himnes, a Madrid, Fernando Abril Martorell (al cel sia), de l’UCD (hui dia PP)  i Alfonso Guerra (del PSOE, ple de vida i donant el que el seu nom indica) pactaren el nostre Estatut. Han passat més de trenta anys i el nostre poble segueix ofrenant noves glòries a Espanya. Uf, quin cansament!  He llegit que els valencians serien els primers a “desmuntar” l’autonomia si els “retalls” ho imposen. Jo, personalment, em carregaria  les diputacions provincials i, manies meues, fins i tot el Senat, que no val per a res. Però, nem per feina, que diuen els d’allà d’alt. Un Grup d’Estudis Forals(el professor Vicent Franch et alii)  proposa tornar a l’autèntic autogovern, els Furs(1238-1704). I fins i tot recuperar els noms tradicionals. Sembla que a Serafín Castellano, pompós i cerimoniós capitost del PPCC (Pe Pe de la Comunidad Valenciana, no Països Catalans!!!) la idea no li desagrada. És, com us diré(Ramon Muntaner), com retrocedir en el temps, com tornar als llemosinistes de la Renaixença. A l’esmentat grup, no en tenen prou amb Generalitat Valenciana, Síndic de Greuges, Mesa de les Corts, etc. Proposen que el territori autonòmic passe a anomenar-se Antic(uf,encara com) Regne de València...ressuscitat.  També que a l’alcalde se li diga “batle”, a l’ajuntament, “Consell(o Casa) de la Vila“, al ple municipal “Cor de la ciutat”, que els regidors o concejals passen a dir-se “jurats“.El tinent d’alcalde actual serà “Cap de Consell de Govern“La  regidoria d’Urbanisme serà “Junta de Murs e Valls“, el secretari de la “Casa de la Vila”, “escrivà de cartes“. L’interventor (qui revisa els comptes, vaja)  serà el “mostassaf” , no “mustafà”, que és una altra cosa. El recaptador d’impostos es dirà “peirer“; l’estatut d’autonomia, “Fur General“. Un polissero monocipal, serà un “cap de guaita“. Dels orfenats en direm “Pare d’Orfes“. El Grup aquest està convençut que “creará vínculos de comunidad“. ¿Però quina broma és aquesta? que diria un tertulià de la SER. No m’imagine Rita, políglota convençuda (sap dir en suahili, akuna matata, i en xinés, “xiè, xiè) dient: “Com a batlessa del Consell de la Vila”… Ella, xica “fina” de la ciutat de València, el valenciano”lo defiende”, però no l’usa. Abjurà de la llengua de son pare, don José Barberà Armelles.I de la dels altres avantpassats.Com han fet tants i tantes altres valencians. Ella, conservadora. no conserva el valencià.”Somos bilingües”, però només els valencianoparlants. No ho acabe de veure clar. De tota manera, d’un poble que es vist de saragüells, usa gorrets amb borletes, etc, es pot esperar qualsevol cosa.