LA TRACA-HUMOR

Camps i Costa, Costa i Camps

Espe t’espera.Ajuda-la a arribar a fi de mes.

Ja que, de moment, no podem canviar la realitat, riguem-nos-en, que és bo per a la salut. En el programa “Polònia”, ens donen pistes de per què el govern valencià no vol que seguim veient TV3. Mostra núm 1.

Mostra núm 2.

Mostra núm 3. I seguirem aportant-ne.Ah, el que diu Toni Soler: “Un boig homicida amb una destral!” Ull! No s’entén no perquè siga una altra llengua. És que ho diu molt de pressa. Per cert, els clons de Francisco i Rita sí que ho entenen, sí, i a la primera!

Mostra 4.Traductor Camps-Montilla

La Generalitat d’Amunt ha fet una campanya “Encomana el català!” perquè la gent, sempre que puga, parle als immigrants en aquesta llengua. Molt sovint, els mateixos nouvinguts es queixen que, de bon principi, no poden aprendre català perquè hom se’ls adreça en castellà.La qualitat de l’espot serà discutible . A mi, per exemple, m’agrada l’aspecte de “bolliwood” que té. El trobe simpàtic. El que és inadmissible és la interpretació que se’n fa a l’emissora de televisió de Jiménez Losantos, no creieu?

I ara, la versió especial del programa “Polònia”.

¿I què diuen els interessats, els nouvinguts?

SUBAN-EMPUJEN-ESTRUJEN-BAJEN

¿Qui no ha jugat alguna vegada a estrafer la “musicalitat” d’una altra llengua amb alguna frase de la pròpia? El títol amb què encapçale el comentari…¿no recorda la fonètica abrupta i gutural de l’alemany? Un compatriota nostre, allà pel llunyà 1877, en una revisteta en català editada a Nova York i titulada “La llumanera de Gràcia”, jugava exactament a això, a demostrar que el català era la mare de totes les llengües perquè podríem construir frases que “sonaven” a altres idiomes. L’autor de tan divertit passatemps, un tal Cuyàs, arriba a la conclusió que “probablement lo català era la llengua que parlaven Noè i sa família dins de l’arca.” Per només 12€ podeu aconseguir un llibre amb totes aquests destarifos demanant-lo a aquesta adreça http://www.antiqbook.com/boox/inetli/22859.shtml. Es titula El català, mare de totes les llengües (humorada fonètica). Entrebancs i jocs de paraules humorístics. Barcelona, Biblioteca Popular, 1958. O és que aquestes frases no us sonen a XINÉS: “Com que tinc tanta sang, a les cinc tinc set i a les set tinc son”, o “¿en quin tinter té tinta Anton?”. ¿No és LLATÍ “Avis murris(1) porten els nuvis a Gràcia en òmnibus gratis?” ¿O EUSKERA : “és cara, la cacatua”? o “Arri,bandarra,no me la carreguis” o “Ho veus què era, bagarra? amb el casc i la gorra se sua!” ¿O ANGLÉS,”L’oncle broda a la moda” o “no es moguin ni es toquin”? ¿No sonen a ÀRAB coses com “Hola, Laia,volem oli”o”Bufar a la babalà no fa fi si no s’inhala mentre salem a l’eco”? ¿No sona a FRANCÉS, això de “Amb fang del carrer m’he embrutat el cotó.Comprem pa?” o “És que sé que compra pa un xaval a punt de suar?” ¿No és PORTUGUÉS del millor això d’”A peresa no el guanyeu,mai en Sam va dur un bonítol!”? ¿O ITALIÀ: “S’alça la matina, carquinyoli, fa un xarel.lo amb allioli”? ¿O RUS: “Les carxofes de Polop,quan bullen fan xop-xop”? ¿O JAPONÉS -no el confongueu amb el xinés de més amunt, per favor-: “Fugi,mare,poc hi anava amb una saca” ¿O ZULÚ: “Setze agutzils s’han emmetzinat amb brots d’atzavares!” Si coneixes el parentiu de la nostra llengua amb una altra, deixa la frase en forma de comentari. Gràcies.

La coentor valenciana. El “regionalismo bien entendido”. “Yo soy Vicente (o Amparito), soy de Valencia, porque mi esencia así me lo da. Porque mis padres, en la regioooooooooón, montaron tienda, oh hermoso azar.” Així deia una cançó molt antiga de Lluís Fornés, ara professor. A mi m’agradava més quan era Lluís el Sifoner. Però ja sabeu: en qüestió de gustos no hi ha disputes. Poseu-li una perrucooota ben roooja. I ja està. Coentor valenciana en el segle XXI. Si és que no tenim solució!