VICTIMISME

Majestat, repasseu-vos els discursos que us preparen abans de llegir-los!

¿Recordeu aquells temps en què a Espanya manava el Partit Popular? Tornem al ja llunyà 2001 (Una odisea del espacio).

“No hi ha cap mena de dubte que en el seu intent per canviar la història, el govern del PP està disposat a jugar fort, molt fort.Aquesta vegada fins i tot comprometent la corona espanyola. De cap més manera es pot entendre el discurs del rei Joan Carles en la cerimònia d’entrega del premi Cervantes. D’entrada, ningú no dubta, com no dubtaven i van criticar més d’una vegada els populars quan eren a l’oposició, que els discursos del monarca sempre han segut inspirats, si no escrits i dictats, pel govern de torn. Una mesura discutible, però lògica i de sentit comú , en un règim de monarquia constitucional i democràtica. Per això, amb respecte, no amb submissió, cal denunciar el magne error històric, la gran mentida que va pronunciar el rei d’Espanya el dia 23 d’abril, Diada de Sant Jordi, en afirmar que mai no s’ha obligat a ningú a parlar en castellà. Una afirmació lluny del més mínim rigor històric ací, a l’Estat espanyol, i a l’Amèrica llatina. Les llengües dels colonitzadors, dels imperis, sempre han tingut vel.leïtats impositives en detriment de les autòctones. D’altra banda, ja seria hora que es deslligara els discursos del rei del moment polític, de les directrius del ministeri corresponent. Potser seria hora que la monarquia, com a institució democràtica que es diu que és i que costa a l’erari, tinguera els seus propis serveis de documentació que li estalviaren posar-se en evidència en qüestions tan sensibles per a molts ciutadans com aquesta de la llengua.”

(EL PUNT, núm.147. Maig 2001)

BIBLIOGRAFIA:

Francesc FERRER I GIRONÉS, La persecució política de la llengua catalana. Edicions 62. (Cultura Catalana Contemporània,XVII) .Barcelona.1985. 309 pàgs. I no para de reeditar-se. Ah! L’última vegada que es va prohibir l’ús de la llengua “en los recreos” dels col.legis fou en març de 1982. I l’ordre anava dirigida a la directora i claustre de professors de l’Agrupación Escolar Mixta “Primo de Ribera”(sic!) de Barx (València).

ELS GUÀRDIES CÍVICS

Primers anys del franquisme. Els governs militars organitzen patrulles de 4 “guàrdies cívics”, que no aniran junts, sinó “escalonados”: “El primero,al oir en la calle,terrazas de cafés, etc, conversaciones en idioma o dialecto diferente al castellano, llamará cortesmente la atención a los infractores y continuará su camino si fuera atendido(…) Un segundo señor guardia o Cívico, sin boina reglamentaria, (…) observará con disimulo si la primera advertencia ha sido desatendida (…),haciendo una señal o seña discreta a los últimos señores Guardias Cívicos(…);éstos, previa ostentación de las placas correspondientes,(…)tomarán nota de los documentos de identidad (de los infractores),cuya nota circunstanciada pasará a esta Jefatura.(…) En caso de proferirse palabras de menosprecio o desacato, procederán a la detención de los infractores por los medios que fuera precisos, llegando al uso de la fuerza si (…)lo hiciere necesario el número o resistencia de los culpables…”

Guàrdia cívic en plena acció.

uf!

Revista “NATIONALIA”núm.V(Publicacions de l’Abadia de Montserrat)1980.

El “premiat”

MÉS PEDAGOGIA FRANQUISTA

La cara més sinistra de la dictadura de Franco. Senzillament, perquè afectava l’educació dels més menuts, avis o pares dels nostres alumnes. I fixeu-vos com premiava la delació! Amb lleugeres variacions(una pedreta, una moneda o com ací “una sortija de metal”) sembrà el terror entre la xicalla (mainada, canalla, al.lotam, o com vulguem) catalanoparlant.Sí senyor, “la letra con sangre entra”.

“Cada maestro o maestra tendrá una sortija de metal, que el lunes entregará a uno de sus discípulos, advirtiendo a los demás que dentro del umbral de la escuela ninguno hable palabra que no sea en castellano, so pena de que oyéndola aquel que tiene la sortija, se la entregará en el momento y el culpable no podrá negarse a recibirla; pero con el bien entendido de que en oyendo este en el mismo local que otro condiscípulo incurre en la misma falta, tendrá acción a pasarle el anillo, y este a otro en caso igual, y así sucesivamente durante la semana hasta la tarde del sábado, en que a la hora señalada, aquel en cuyo poder se encuentre el anillo sufra la pena, que en los primeros ensayos será muy leve; pero que irá aumentando así como se irá ampliando el local de la prohibición, a proporción de la mayor facilidad que los alumnos vayan adquiriendo de expresarse en castellano, y para conseguirlo más pronto convendrá también señalar a los más adelantados algún privilegio, tal como el de no recibir la sortija los lunes, o ser juez en los pleitos que naturalmente se suscitarán sobre la identidad o dialecto de la palabra en disputa.”

MULTES

“A D.Valerio Llusá Guasch,vecino de Valls, 500 pesetas por usar en sus relaciones comerciales facturas impresas en idioma no español. A D.Salvador Figuerola Blasi, vecino de Valls, 500 pesetas por tener el rótulo del establecimiento de su propiedad escrito en catalán. A D.Francisco Madriñá, vecino de Valls, 500 pesetas por tener escrito en catalán el rótulo de la industria de su propiedad. A D.José María Catalá Oliva, vecino de Valls, 100 pesetas por tener escrito en catalán un rótulo de propaganda de su profesión.A Dª Rosa Domingo, vecina de Valls, 100 pesetas por tener en catalán el rótulo de la industria de su propiedad. Al alcalde de Valls, 50 pesetas por no haber ejercido la debida vigilancia para la retirada de los rótulos escritos en catalán(…) Saludo a Franco. ¡Arriba España! Tarragona,3 de junio de 1939. “

Del “Diario Español” de Tarragona, 6 de juny de 1939.

VALEBLOC. 19-06-08 (informació extreta de l’AVUI)

La France? C’est moi!

ATAC DE GAVATXISME

És ben sabut que la Revolució Francesa identificà el francés -la llengua francesa, vull dir- amb la modernitat i el lliberalisme, i les altres llengües parlades a l ‘Hexàgon -entre elles, el català, la nostra-amb els temps obscurs de l’Antic Règim. Des d’aleshores, el recel i el menyspreu contra els “patois” -entre els quals la nostra llengua catalana- no ha parat de fomentar-se en nom de la “grandeur”. De tal manera, que una institució creada en plena monarquia absoluta, l’Acadèmia Francesa, creu -en 2008- que reconéixer la riquesa que suposen per al país les “llengües regionals” -català, basc, occità i bretó-, tal com diu l’article 1 de la reforma de la Constitució de la República actualment en marxa “atempta contra la identitat nacional”. I exigeix la retirada immediata de l’esmena que incorpora la menció d’aquestes llengües en el text constitucional. “Des de fa més de cinc segles,[el temps de vida de l'Académie,si no m'enganye] la llengua francesa ha forjat França.. En justa correspondència, la nostra Constitució ha reconegut, al seu article 2, aquesta evidència: «La llengua de la República és el francès»”. Serà “evidència”, però a mi, “espanyol”(tot i que catalanoparlant) em sembla una gavatxada. L’Académie diu que això de com són de boniques i regionals les llengües altres que el francés “es pot expressar i s’ha d’expressar a qualsevol lloc, però no a la Constitució”. Com aquell capellà que, en interrogar la pastoreta de Lorda (Lourdes) que havia tingut la sort de veure la Mare de Déu, li preguntà: ¿en quina llengua et parlà la Verge, en francés o en llatí? Ella contestà que en el seu occità natiu i el bon prevere, ben panxacontent, li etzibà: “T’equivoques: dalt del cel no es parla en dialecte.” Doncs això: en la Constitució, només el francés. Poca broma. Regavatxos. Pobres dels/de les rossellonesos/es que vulguen viure en la llengua de Valebloc. Ce n’est pas possible!

Per sort, a hores d’ara una declaració de la Real Academia Espanyola,creada pel borbó Felip V a imitació de l’Académie de marres, seria impensable. No? O sí? De moment sembla que només algun acadèmic -dels d’Espanya dic- ja ha insinuat que a certs llocs del mapa “patrio” “se persigue el español”.Si és que ho volen tot.