carles cerdà

VIURE EN VALENCIÀ ÉS -A PARTIR D’AVUI- MÉS DIFÍCIL

In AGRESSIONS AL CATALÀ, HISTÒRIA, MITJANS DE COMUNICACIÓ, NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA, POLÍTICA, SOCIETAT, VIOLÈNCIA on Novembre 29, 2013 at 8:34 pm

ImatgeHui, 29 de novembre de 2013, comença a ser més difícil viure en valencià, al País Valencià. El saqueig del patrimoni valencià continua.Han traspassat una altra de les línies roges. Un grup ple de presumptes deliqüents presidits per una mena de subsecretari a qui tot títol honorific ve molt i molt gran, segueixen ofenent la nostra intel.ligència fins provocar-nos el vòmit. Però el nostre poble està recuperant la memòria. Com deia Lluís Llach: “No oblideu cap nom. Caldrà fer memòria per no repetir el pas d’una història.”  Que ho aprenguen els botxins de raons. La història els passarà factura més prompte que tard. Amén.

LA CATARSI DE RTVV

In MITJANS DE COMUNICACIÓ, NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA, POLÍTICA, SOCIETAT on Novembre 8, 2013 at 8:29 pm

els treballadors

La lluita dels treballadors de RTVV perquè Alberto Fabra i els seus no tanquen Canal 9 i Ràdio 9 –o com siga que es diguen ara- després d’un ERO impresentable, està  tenint un clar efecte catàrtic sobre l’adormida societat valenciana. Per fi! sents dir per tot arreu. Per fi els treballadors de RTVV estan recuperant llur dignitat com a periodistes, com a treballadors i com a valencians. ¿Per què ara? ¿Com no ho feien abans?  Qui estiga lliure de culpes… Però l’important és que un sector de la societat valenciana ha dit “prou”,”fins ací hem arribat”. Que els bandolers del PP diguen –ara!- que tanquen RTVV “porque antes están los hospitales y colegios” denota l’altura mental dels socis del president amb pinta de subsecretari que tenim. I fins a quin punt consideren deficient mental el poble que va votar-los.  La història de RTVV va lligada indissolublement a la idea d’autonomia valenciana. Representa un quart poder –sí, “poder” i “valencià·, junts- que ha desvetlat en aquest anestesiat poble un cert orgull,una voluntat de ser alguna cosa més que 3 provincias. Exagere? Crec que no.

No debades fou l’arribada de l’autonomia la que portà la creació de l’ens públic.Xelo Miralles inicià el primer informatiu el 2-09-1989. Mal començament. Ho feia ocupant les freqüències que, al.legament, ocupava TV3 a València. Els directius, nerviosos, recorregueren a …”Catalunya no ens deixa, Catalunya mos vol…”(acabeu la frase).Joan Lerma i Amadeu Fabregat. El PSOE. Resolt el tema de la TV3, amb el canvi de freqüències d’aquesta- comença l’etapa socialista. Informatius, concursos, sèries, pel.lícules,  partits de futbol, programes infantils,etc. La comparació amb TV3 era lògica per als “intel.lectuals”, que véiem la tele germana. I guanyava el canal català, és clar. ¿Com comparàvem un canal creat per a una societat que es creia “nació” i valorava per damunt de tot la seua llengua amb un canalet modest, provincià i bilingüista, de molt menys volada? Ho féiem –mea culpa- .En tot cas, valoràvem la professionalitat dels que feien els telediaris. “No estan malament” els informatius, déiem. La insuportable dictadura  que el geni de la gavardina, Amadeu Fabregat, va exercir sobre els treballadors, sotmesos a la seua prepotència (“jo tinc tantes cases, i tu ¿quantes en tens,piltrafilla?”) o als seus capritxos (la llista de parauletes, que recordareu els més grans)  esdevenia de domini general. Malgrat tot, RTVV es mantenia en uns límits de despesa modestos. De tant en tant, el consell d’administració feia viatges a Nova York o on fos, per veure què es feia en la televisió d’arreu del món i comprar…programes (formats, vull dir, no voluntats; encara no)

El 1995 arriba al poder al País Valencià el Partido Popular. El PSOE havia perdut les eleccions europees municipals i autonòmiques de 1994 i Felipe González perdria les legislatives de 1996. Ací, avantguardistes com som, veiérem la tendència i canviàrem l’avorrit Joan Lerma per “un señor de Cartagena”: Eduardo Zaplana, a qui seguiria un “señor de Motilla del Palancar, Cuenca”i  geni de les finances, José Luis Olivas [maldat:¿hi ha alguna comunitat autònoma a Espanya amb presidents  nascuts a altres comunitats?], que donà el relleu al visionari –valencià. això sí- Francisco Camps,el de les amistats poc recomanables. Zaplana començà a pressionar BANCAJA i CAM –és ben conegut- perquè invertiren on ell diguera –en realitat, en això pressionava tot cristo, PSOE inclòs-  i fou el primer a disparar la despesa de RTVV. No dubtà a contractar qui fera falta perquè parlaren bé d’ell a Madrid i obrir-se un camí, per arribar lluny: un ministeri o qui sap si la presidència del govern. ¿Qui no recorda la contractació amb sous escandalosos, de gent com Carlos Dávila, Isabel Durán, Alfonso Rojo, etc, per realitzar debats de nul.la pluralitat, emesos a altes hores de la matinada, que no veia ni Déu. Bea Reig, foguerera d’Alacant, amiga de Zaplana, converteix els informatius de la cadena en un NODO PPero Zaplanista.  A Zaplana se l’havia d’agafar sempre pel perfil bo, i en els informatius no s’havien d’usar certes expressions, que se substituirien sistemàticament per unes altres.

Un debat “plural”.Recordeu Manu Ríos.Es creu “periodista”

 Havien de substituir la realitat per un país multicolor i paradisíac. “Vamos a poner Valencia en el mapa”, deien als incrèduls provincians que se’ls escoltaven. De tot això parlava fa uns dies una periodista de l’ens al periòdic EL PAÍS. El PP convertí Canal 9 en el seu “cortijo” i el sàtrapa de torn feia el que li semblava amb els diners de tots. La posaren en el mapa, València, en el mapa de la corrupció i el malbaratament  capritxós i multimilionari.Se n’anà Bea Reig, la foguerera, i vingueren altres com la simpàtica Lola Johnson –la negreta d’Aitana, recordeu?- o un sàtir d’infausta memòria, Vicente Sanz, i Pedro no-se-què i altre no-sé-qui, que de gestionar un ens no en sabien ni un borrall. I vingué Francisco (no el Papa, el iluminado) amb els seus grans esdeveniments –no digueu “events”!- . I acudiren a tan fraternal president amigos de l’alma que, desinteressadament, col.laboraren a omplir de deutes i posar en nombres rogíssims els comptes de RTVV. El saqueig “gürtelià” dessagnava una institució autonòmica capdavantera. I fou “insostenible”.Els golfos, pirates i saquejadors –directes o indirectes, ells mateixos o els seus successors- anaven a retallar…treballadors. El llop en el galliner.

Per això, el creu i ratlla dels treballadors de RTVV ha de ser el de tota la sana societat valenciana. Indigna sentir que els tiren al carrer per a fer hospitals. Fills de…! Indigna que els que han afonat BANCAJA o la CAM, o el Banc de València, o Aguas de Valencia,etc, etc, passen factura als treballadors que, com han pogut, han ajudat a vertebrar  un territori i una autonomia. No aguantem ni una mentida més.És patètica la imatge que donen Serafín Castellano,”àlies” el del desenroll (veureu que prompte torna a l’anticatalanisme i al tripartito que li va tan bé) o José Císcar quan assisteixen a debats plurals en la televisió que consideraven “su cortijo”.Els veus, capcots, escrivint no-sé-sap-què mentre escolten veus discordants indignades i periodistes incisius, i preparen decrets per entrar manu militari, en unes instal.lacions okupades per la vergonya i la dignitat. Esperem que aquesta catarsi encetada amb la protesta d’uns treballadors, aconseguisca mobilitzar la societat valenciana en peça, per recuperar els valors democràtics que aquesta gentola ha degradat. És necessari tornar la dignitat de la política. I ara sí, es pot.

alberto fabra, el liquidadorAlberto Fabra, el subsecretario liquidador. No ens el mereixem

PACO,SERAFÍN I EL “DESENROLL”

In AGRESSIONS AL CATALÀ, POLÍTICA, SOCIETAT on Setembre 5, 2013 at 8:38 pm

Les eleccions constituents de 1977, les guanyà la dreta moderada, procedent del franquisme reformista, autoanomenada centre (Unión de Centro Democrático, UCD). El PSOE es confirmà com a segona força més votada. Els franquistes més acèrrims, l’Alianza Popular, que havia fundat l’exministre Manuel Fraga, obté només 16 escons. A terres valencianes guanyà clarament l’esquerra (PSOE 13 escons – PCE 2- PSP 1), seguida dels reformistes  UCD 12, i dels postfranquistes d’Alianza Popular (1 escó). Les eleccions municipals de 1979, al País Valencià, les guanya l’esquerra. La dreta recorre, com a estratègia electoral, a l’anticatalanisme, de certa tradició a les comarques centrals valencianes.españa lo unico importante S’inventen el fantasma de l’absorció de València per Catalunya.Violència, enfrontaments, polèmiques estèrils. “Mos volen llevar la llengua”. “Mos volen catalanisar” “Valencià: si votes PSOE l’endemà seràs català”, advertia Alianza Popular…del Reyno de Valencia en les constituents (A partir de 1991 convertida en PP, Partit Popular). Lo Rat Penat abandona per “catalanista” la gramàtica de Carles Salvador, el “Centro de Cultura Valenciana” s’autotransforma en Acadèmia de Cultura Valenciana i trau diversos models d’ortografia. Des de “Las Provincias” es dóna ales a la irracionalitat i a l’enfrontament visceral. La dreta es converteix en “Búnquer Barraqueta”. En definitiva, es crea la ideologia anomenada blaverisme.El catedràtic de dret Manuel Broseta Pont, escrigué un cèlebre article, “La paella dels Països Catalans”, on s’apartava de l’esquerra en què havia militat i es convertia en la gran candidat de la dreta blavera a la presidència de la Generalitat. El 1992, lamentablement, cau assassinat a València per un atemptat d’ETA. “Las Provincias”,en un primer moment, s’hagué d’empassar les ganes d’atribuir-ho tot a les “hordas catalanistas”. I és que el diari “apadrinava” clarament Broseta. Després –no hi ha color- li tocà apadrinar Vicent González Lizondo.

judes i traidor

Açò aparegué escrit al pati de la casa on vivia al filòleg valencià Manuel Sanchis Guarner.Mai no es trobaren els responsables

Quan el PP, que inclou el sector blaverista, guanya les eleccions en els anys 90, per primera vegada, ha d’ocupar-se d’ un tema, el del valencià, que li ha proporcionat molts volts, però que li crema entre les mans. El nou govern es troba entre la universitat(“catalanista”)i els seus: Lo Rat Penat, l’Acadèmia de Cultura, etc. Zaplana consensua amb el PSOE una institució en què “converjan las diversas sensibilidades(?) sobre el idioma”. Naix així, per resoldre un problema que la mateixa dreta havia creat, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que fins ara ha creat un cert consens.

Actualment, els casos de corrupció de la política valenciana, fa que, a la desesperada, el PP torne a fer l’ullet als anticatalanistes més radicals. Saltant-se la llei que ells mateixos crearen, ignoren l’AVL i escriuen en un valencià infumable. Això, quan usen el valencià. La dreta, el valencià, no l’usa, “lo defiende”, junt al que ells consideren senyes d’identitat dels valencians. El cas Blasco, les sospites sobre Cotino, els 11 imputats –ara sembla que s’ha imputat Rita Barberà i Francisco Camps pel cas Urdangarín- les sospites sobre tractes de favor de Serafín Castellano en alguna concessió, tot queda aparcat perquè ara toca defendre el Regne Corrupte de València de l’invasor català, ara, a més a més, independentista. Camps, Castellano, el delfí de l’alcaldessa, Bellver, Maluenda, tots a una veu, contra l’enemic. Una forta deriva antidemocràtica acompanya aquesta “defensa”.Els joves cadells del partit exhibeixen gestos i simbologia nazi i franquista. Rus diu que són “chiquilladas” i Castellano compara les banderes independentistes amb els signes nazis! Torna a traure en processó l’espantall anticatalanista i blaver. En realitat, Camps i Castellano no l’havien abandonat mai. Des de les pàgines de Las Provincias vetlaren les primeres armes. Feien riure quan Camps parlava del “desenroll” econòmic, com ara fa riure Bellver amb això de l’origen iber del valencià que ni ell mateix es creu.

Sincerament, si el PP tinguera maneres democràtiques autèntiques, hauria de deixar d’atiar el foc en matèria tan sensible per als valencians. El problema del valencià és el seu ús, no el seu origen i el partit podria donar exemple usant la llengua en les Corts valencianes o en els seus actes públics. Clar que, la seua clientela més radical, el valenciano no l’usa, “lo defiende.” Quin cansament! Quina mediocritat!

el valenciano lo entiendo

Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 50 other followers