carles cerdà

DIA DE L’ORGULL

In SOCIETAT on Juny 21, 2011 at 6:10 pm

sexe.jpg

Fa no res estàvem en Carnestoltes i ja ens trobem en plena Quaresma. Escric aquestes ratlles en les últimes hores del Dimecres de Cendra.”Pols ets i en pols et convertiràs”…sobretot si no votes a qui vol la Conferència Episcopal, pecador@! S’acosta una Quaresma entre fallera i electoral. Un poc estrany tot plegat, no us sembla?

Crec que replegue el sentir general -almenys entre els profes de l’Institut- si dic que hem acabat el 2007 amb un bon gust de boca. L’acte de celebració del quaranté aniversari del centre on treballem fou tot un èxit. Veure junts els primers directors i els últims, amb la presència d’un ex molt honorable sorollista i tot, va ser un plaer. I assistir a un concert d’actuals alumnes i a uns parlaments d’exalumnes que evocaven amb emoció la seua estada en el centre fou també molt encoratjador. Modestament, un se sentia una baula més de la cadena (la paraula no és gaire encertada, perquè alguns alumnes -ingenus!- creuen que estan empresonats) que formem alumnes, pares i professors, un engranatge que més voltes de les que voldríem, grinyola com una porta vella que no es pot obrir ni tancar com cal. Però que quan funciona, el resultat és -bingo!- “educar”, més que “instruir”,conceptes complementaris però ben diferents, com deia fa poc el gran José Saramago. Amb prou feines, aconseguim “instruir” la nostra clientela: xics i xiques desmotivats, consoladdictes, apàtics i poc lectors. Per uns instant, Valebloc es va sentir orgullós, feliç, educador, més que profe. Perdoneu el moment de feblesa.

Així les coses, navegant per la xarxa, llig en la secció de Societat del servidor Terra, que set joves valencians, han rodat -en castellà, ai!- una mini sèrie de temàtica homosexual, inspirada en la nord-americana “Queer as folk”, però amb el sentit de l’humor i la ironia de la sèrie “Mujeres desesperadas”(un poc massa pretenciós, no creieu, xics?). Diu la notícia (traduïsc del castellà): “Més de 50.000 descàrregues en l’últim mes”. “Se n’ha fet ressò fins i tot el diari argentí Clarín”. “Cada diumenge, la web estrenava els capítols -d’entre 5 i 10 minuts de duració- on es conta, en clau humorística, els avatars, desvaris,i xarbots de set amics homosexuals de 21 a 26 anys, guapos, exitosos, sensibles i promiscus.”Entre en la web (no patiu, després us done l’adreça) i em trobe -sorpresa!- que el paper de promiscu de la sèrie té tota la cara d’un exalumne. Revise les fotos d’altres cursos i -bingo!- allí estava, mirant-me amb uns ulls esbatanats des d’una de les “orles” que reparteixen els tutors a començament de curs. L’hauré aprovat? Uf! Sí! i amb bones notes, encara que, pel que veig, s’estima més actuar en castellà. Mire les lectures que vaig recomanar aquell curs i veig que va elegir un clàssic: Sexualitat provisional, del polifacètic Rafa Xambó. Només de pensar que una lectura recomanada per mi, ha ajudat, modestament,que un jove com tants altres visca la seua sexualitat d’una manera sana, alegre i desimbolta, ja és per a sentir-se una mica orgullós. “Educar”,”Instruir”… Paraules buides que s’omplin de sentit quan descendim als casos concrets.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: