carles cerdà

L’EXPOSICIÓ REGIONAL DE 1909. OFRENEM NOVES GLÒRIES A ESPANYA!

In NACIONALISMES on Juny 21, 2011 at 6:03 pm

Ningú no negarà, a aquestes altures, els indubtables dots d’observació i anàlisi del nostre poble que caracteritzaven l’enyorat Josep Vicent  Marqués. La seua trajectòria com a polític seria una altra cosa. Però ja se sap: ser intel.lectual i dedicar-se a la política és, a casa nostra i a tants altres llocs, una contradicció insoluble. Però anem per feina. En el seu genial “País Perplex”(1974), el mestre de sociòlegs ens advertia que no havíem de confondre “valencianía” i “valencianisme”. Més encara: els considerava termes antagònics. El primer no exigia cap esforç. Si has nascut ací, ja tens “valencianía”. Guanyes punts  si dius que “a valenciano no me gana nadie”. Si, a més,rebles el clau, aclarint que “soy más español que nadie” (i no com altres, i no ens agrada assenyalar…), que “eso de que el valenciano –lengua que no uso más que para decir tacos- y el catalán son lo mismo, habría que verlo”, declares la teua devoció per la “Mae Déu” i  dius que “después del Madrid, eres del Valencia a muerte”. Si et sents feliç de la “valencianía” que t’ix per cada porus de la teua castellanitzada pell, i confesses que, si beus més del compte, cantes –en valencià- allò de “Visca el pa, visca el vi, visca la mare que ens va parir!”, ja està. Has fet el ple de “valencianía”. Tu sí que ets il.lusionant.  Però si, desgraciadament, ets de la ceba. O siga, dels amargats que creuen que si no ploren no mamen, que aspiren a construir un País Valencià digne, amb una llengua una i trina, a reforçar la lleialtat lingüística, a impedir que el nostre paisatge s’òmpliga de ciment, de “pais”i de camps de golf , a fer de la Televisió Valenciana una eina que servisca per introduir  noves pautes de comportament lingüístic (pel.lícules i publicitat en valencià) i no un mer instrument de propaganda… si t’agradaria que les províncies desapareguen perquè tots fórem valencians… Si vols promocionar els cantants que volen viure en valencià i no els que tenen “valencianía”. ..Ahh, amic, amiga. Tu ets un/una “valencianista”,pateixes el mal incurable del “valencianisme” que ho vol polititzar tot. Si ve el Papa, et poses la camiseta de “Jo no t’espere”. Si et porten a la ciutat la Fórmula I, preguntes per què s’han tapat amb llençols i cartells els solars en “re-construcció” del Marítim. Si et porten a casa  la Copa de l’Amèrica –“famosa en el mundo entero”- et preguntes: 1r ¿Què és això? i 2n ¿Quins beneficis ens portarà?. Xe, calla i disfruta! Tu, disfruta!  Canal 9 ja t’explicarà què són les regates i si has d’apostar pels  suïssos o els neozelandesos. Xocolate o kiwi.  Xe, sí.  La vida són quatre dies. Il.lusiona’t, i desfila amb” la región que avanza en marcha triumfal!”.

Pel to ploramiques d’aquestes ratlles, ja haureu deduït que jo sóc “valencianista”, però no sóc del Valencia CF. Gent valencianista com jo, amb tendència, per tant, a tocar els collons i a amargar la festa, però molt més sabuda, ho explica així: “En el País Valencià –diu- sembla que la realitat no compta, al costat de la propaganda: la realitat ha perdut tot crèdit, comparada amb l’al.lucinació.Retrocedim en quasi tot, incloent-hi l’ètica i l’estètica, mentre la propaganda afirma que avancem exemplarment i sense parar”(J.F.Mira, “El País”,5-05-09)

Fins i tot és possible que hàgeu captat el motiu d’aquests llarguíssims paràgrafs.A hores d’ara, la “valencianía” està de festa. El miratge de l’”anem a més” celebra cent anys de realitat virtual valenciana. Cent anys de l’Exposició Regional de 1909. Però sospite que de tot allò el que els agrada més és la lletra d’una “promo” (com es diu ara) amb la música d’un mestre ple de “valencianía”, el suecà  Josep Serrano, autor de sarsueles d’innegable sabor…madrileny. Començant amb  la  marxa de la Ciutat, el nostre suecà compongué  una minisarsueleta  que anava in crescendo fins acabar en un eixordador “Vixca,Vixca,Vixca”. La celebració anava més o menys així: l’Ateneu Mercantil de Valencià i l’Ajuntament de la ciutat muntaven, en els terrenys que envolten la Tabacalera, una mostra del que la Región tenia per a vendre a Espanya: arròs, taronges, torró, dàtils, roses, nards, clavells,tallers treballant a destall, cants d’amor i guitarres mores (magribines, en diríem ara). Construïen edificis en pocs  mesos, pegaven una regadeta ben pegada a l’Albereda i programaven uns actes perquè els capitalins creuassen el riu i recorreguessen “el real de la feria” en l’hora en què afluixa la calor. Il.lusionant, no?  La magna demostració de “valencianía” començava en maig i empalmava amb la Fira de Juliol. Aleshores no s’estiuejava tant i l’èxit estava garantit. Fins i tot el rei accedí a venir a inaugurar-la.Li encomanaren a un poeta valencià que féra un esborrany  de la lletra de la “promo” –en castellà-  perquè el patriarca de les lletres valencianes, especialista en cantar  realitats virtuals, Don Teodor Llorente, li posara la lletra definitiva en valencià.  Quanta “valencianía”!  Però sembla que Don Teodor, ja vellet  i molest amb uns quants  “valencianistes” que havien intentat  “manipular-lo” perquè deixara el Partit Conservador i  es féra de no-sé-quina-cosa-per-a-restaurar-el- regne,   no volgué  -o no pogué- fer la lletra. Ell només devia somiar  el moment que una  fallera li posaria “en lo cap” la corona de llorer que l’acreditaria com a el number one, el trobador més ben trobat de la poesia valenciana. De manera que la lletra la féu el  poeta que he citat suara (o siga,més amunt), de nom  Maximilià Thous Orts. Tingué tant d’èxit tot plegat, lletra i tocateta, que la “valenciania” assolí una fita en el seu camí cap al no-res, en la descripció d’una realitat virtual, “al.lucinatòria”, que diria don Joan F.Mira.

Per il.lustrar aquest destarifo amb paraules ací teniu un vídeo de l’antigor, exemple perfecte de bona “valenciania”. Gaudiu de la lletra, la veu (la de Francisco) i del marc incomparable: TVE.

Si necessiteu recordar l’ecològica i sostenible lletra, ací teniu una versió en  karaoke. Les fotos, i ho dic seriosament,m’encanten. Felicite l’autor de la composició.

I és que la realitat d’aquells anys era tan lletja!  El 1905, València havia patit una vaga general, promoguda pels obrers portuaris, el mateix 1909 hi havia hagut protestes impressionants contra la guerra  del Marroc a Alcoi i València.Els republicans organitzaven manifestacions demanant la llibertat pels empresonats per la “Setmana Tràgica” barcelonina. I els valencianistes, pocs però sorollosos, no paraven. Tocacollons,com sempre. Que si el doctor Barberà fa un discurs(1902), que si “València Nova”(1906) diu que no li agrada el Murciélago Alevoso, que si no sé què de la Solidaritat Valenciana, que si volen una Assemblea  Regionalista Valenciana(1907), apareix una “Joventut Valencianista”(1909). El fill de Thous Orts, Maximilià Thous Llorens escriuria el 1922  una “Cançó de lluita” que degué posar els pèls de punta als de la “valencianía”.

(“Valencians, fa temps ens allunyàrem/ oblidant que tots érem germans/ Ajuntem-nos, que ja ha arribat l’hora/ de ser lliures i ser valencians/ Ja sobre els camps d’Europa, per tot arreu esclaten/ les flors que són els símbols de pàtria i llibertat. / i mentres altres cullen els fruits de la victòria/ el poble de València, no s’ha d’estar parat…Valencians, defensem nostra terra/ contra lladres, botxins i tirans./ Agrupem-nos, que ja ha arribat l’hora, de ser lliures i ser valencians.”  Aquesta adaptació de la lletra la va fer el grup Cadafal d’Elx. Sembla que el text el va escriure Thous Llorens en col.laboració amb Antoni Bru i Gómez, advocat valencià, de família elxana, que acabà traslladant-se a la capital del Vinalopó després de la guerra civil)

Sort que la “promo” de Thous Orts i Serrano superà amb nota la dura prova i la “valenciania” s’apuntà un tant al seu favor.  El nostre poble soltava la llagrimeta  quan arribava el “Vixxxca” final. Fins i tot el rei demanà un bis el dia de l’estrena.Tan famós es va fer l’Himne de l’Exposició que quan l’autoritat, “militar por supuesto” prengué el poder el 1923,  el declarà Himno Oficial de la Región Valenciana(1925), amb l’alegria consegüent de la “valencianía” i el rebuig més radical dels “valencianistes”: Carles Salvador, Juli Just, etc.  A “El Camí” (24-03-1934) arribaren  a dir que “la lletra de l’himne de què parlem és encara més provinciana i envilidora que la música.” Pur “servilisme provincià”. El mateix generalot, don Miguel Primo de Rivera,que plorava amb el nostre “himno”, prohibia Segadors i sardanes  por “separatistas” i va ordir  l’estratagema de dedicar una cadireta en la Real Acadèmia Espanyola,  a cada una de les llengües  que reprimia –catalán,valenciano,balear,vascuence y gallego-. Ja sabeu: com qui dóna a entendre que aquestes llengües no són altra cosa que dialectes del castellà. I el pobre Pare Fullana, tan dòcil, es prestà a la maniobra i prengué possessió de tan polèmic seient!

I el temps passa, i passa, i passa… Un altre militarot,Francisco Franco es fa amb el poder(1939-1975)  Recuperada la democràcia, la “valencianía” reivindica l’Himno. I  els valencianistes –sempre ells!- diuen que no.  Un defensor dels invertebrats, Joan Lerma, que des de l’esquerra es vantava de la seua “valencianía”, aconseguí  convertir tocata i sarsuela, ell solet, sense  cap militarot pel mig ,en  Himne estatutari dels valencians(1982).Jo he de reconéixer que, de menut, com quasi tots, he soltat alguna llagrimeta quan he sentit el “Vixxxxca” en qüestió. Els cabanyalers som així. Però això és com la pallola…es cura i en pau: llegint, informant-se…

Ara, com en el 1909, la “valencianía” prepara  un “evento” dels seus per a evocar els cent anys de coentor. No sé quina empresa l’organitza. Estigueu alerta, per si de cas. Tot, per a amollar quatre crits en honor de la Regió, Espanya (la concepció que ells tenen d’Espanya),i  repetir això de la marxa triomfal. Recordeu: anem a més. Sempre il.lusionants!

Però vet aquí que els Thous s’han enfadat. Lògic, inexplicablement continuen sent valencianistes!  Han recordat que ,després  de Thous Orts,tant el seu fill Thous Llorens,com  el seu nét Albert Thous, com els seus besnéts segueixen sent  valencianistes. Recorden que M.Thous Llorens(1900-1957), el fill de l’autor de la lletra de l’Himno, fou poeta, membre actiu de grups culturals progressistes republicans, afiliat al Partit Valencianista d’Esquerra,etc. Per totes aquestes activitats patí judici i empresonament després de la guerra.Com que el van depurar, quan eixí de la presó, ja molt malalt, no pogué exercir el seu treball de funcionari. Jo els entenc. A mi no  m’agradaria que manipularen el record dels meus avantpassats.

Els Thous denuncien la caspa, la castellanització, la coentor, la genuflexió, la falta de dignitat, i la innoconeguda vergonya, l’esperit de mesells, de súbdits i no de ciutadans,  que ha caracteritzat des de sempre els pares de la “valencianía”.

¿Us imagineu, “tots a una veu”,  el cor que formaran  Francisco Camps, Rita Barberà, Milagrosa, Cotino, eixe xic tan pijo de Castelló  i l’amo de la província,el senyor aquell amb les ulleres negres, Rafael Blasco, Carmen Vila, Rafael Blasco,Vicent Rambla ( i això que aquest em cau bé: parla valencià en públic i crec que es paga els tratges), el conseller poeta, Conxa Gómez (que parla català, ho sé, però s’amaga) i tutti quanti?

Quin Vixxxxxca més gran eixirà de tan il.lustres goles, barrejant-se amb la de Plácido Domingo! Se’m posen els pèls de punta.Esborronador.

Diuen en la premsa que, com a colofó, moltes veus de la “valencianía” seran contractats per a  l’edició d’enguany de la Fira de Juliol. No sé com qualificar la llista. Vosaltres mateixos: Javier Vila, Emilio Solo, Emilio  Someño(¿?) Vicente Ramírez o….Dova! (la de “Los gitanos se mueven en torno a la hoguera…”).

Ja dic: “per llogar-hi cadires.”

Aquest és l’himne  dels valencianistes bicolors, o bicolors amb escut o escudada amb dos colors, o fusteriana-eliseuista.No ho sé. Total, dels  que els de la “valencianía” ‘odien per “catalano-no-sé-què· I jo em pregunte…¿com no pot agradar a gent de fe com Rita, Camps(El Molt Honorable Curita) o a Cotino(enamorat de les maredeuetes),si  s’interpreta cada setembre en la processó de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí? Tornaré boig que diuen els mallorquins.

En fi. Preneu cadira i seieu. Si no podem canviar la realitat, riguem. És sa.I mentrestant, el poble, “al.lucinat” “votarà una i altra vegada per la perfídia indecorosa”.

VALEBLOC.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: