carles cerdà

SOBRE LES FALLES [19-03-2010]

In TRADICIONS I FESTES on Juny 21, 2011 at 5:56 pm

19-03-2010, dia de Sant Josep.


El conegut antropòleg social, Gil-Manuel Hernàndez, segurament la persona que més a fons ha estudiat el món de les falles, apuntava a Levante-Emv(16-03-2006) unes reflexions ben interessants que em permet la llicència de titular i d’extractar  per a tot/es vosaltres. A veure què us sembla. Per a mi són molt lúcides i amb plena vigència.

¿”Valencià” i “faller” són expressions sinònimes?

No. “Quasi un 15% de la població del cap i casal està censat en alguna comissió fallera. Amb tot, el 85% restant no participa directament en la festa. Altres fins i tot no participen gens, i una quantitat no estimable abandona la ciutat en la Setmana Fallera o es mostra crítica amb els excessos inherents a una festa tan massiva. La ciutat, per tant, es troba dividida entre fallers i no fallers.” Més encara: “en ocasions la manca de diàleg entre les dues parts, els excessos de les comissions o l’excessiva escrupolositat dels veïns, porta a enfrontaments i conflictes que exigeixen una solució dialogada. Pitjor és encara quan molts dels no fallers s’acaben transformant en antifallers. Per no parlar del nombrós col.lectiu d’exfallers o fallers en excedència,amants de la festa però fora d’ella perquè aquesta no els acaba de donar allò que ells esperarien d’ella.”

¿Hi ha cada volta menys “fallers”, gent que s’estimen i cuiden el cadafal, i més “festers” que només busquen la gresca i el sarau, en definitiva no parar mai en torreta?

Sembla que a partir dels anys 70 del segle XX els monuments fallers han deixat pas a tota mena d’activitats “socials”: l’elecció de fallera major, l’ofrena, les preseleccions, el teatre, el playback, i molts actes lúdics més. “Amb tot,encara subsisteix una considerable minoria de fallers que s’autoanomenen monumentalistes”.

¿Qui dirigeixen, gestionen i governen la festa: els homes o les dones?

Els homes.Malgrat les Falleres Majors i les seues respectives Corts d’Honor, és l’home qui mana en les falles. No arriba a un 3% el total de dones presidentes. A les comissions les dones solen ocupar càrrecs de segona fila o bé que reprodueixen tasques o activitats “femenines”: organitzar festejos infantils, serveis de neteja, preparació de menjars i aprovisionament de queviures, ornamentació, playbacks i coses semblants. És mínima la quantitat de dones artistes falleres, que participen en debats sobre el món de la festa, que publiquen articles en revistes o formen part de juntes d’agrupacions, sectors i federacions. És evident que la funció de mare i mantenidora d’una llar que ocupa el sexe femení –encara!- en la societat actual té el seu reflex en la festa.

¿Menyspreen els artistes en general als artistes fallers?

Sí. Les facultats de Belles Arts, les sales d’exposicions, els galeristes d’art, els crítics i els museus en general menyspreen els artistes fallers. D’altra banda, aquests últims viuen encara molt allunyats dels circuits, inquietuds i gustos dels artistes no fallers. Uns i altres es desconeixen i s’ignoren.  Molts artistes fallers –cal reconéixer-ho—es consideren artesans que malviuen construint falles en sèrie.

¿El món de la cultura menysprea les falles?

Evidentment. La majoria d’intel.lectuals mantenen una postura de menyspreu, indiferència o d’hostil esnobisme cap el món faller, que consideren carrincló, obsolet i conservador. També el món faller desconfia dels intel.lectuals, per considerar-los elitistes, sabuts, massa crítics i ignorants de la festa. La batalla sobre els senyals identitaris dels valencians –la batalla de València- els va separar. Però no sempre fou així. [Jo pense que durant els anys trenta no hi havia aquesta desconfiança, sinó que més bé hi havia col.laboració i respecte]

¿Val la pena superar aquestes fractures?

El professor Hernàndez pensa que sí, que cal “tendir ponts entre les parts distanciades i fer de les Falles una festa més sentida, plural i compartida per tots. Revaloritzar les falles com un veritable patrimoni cultural de tots els valencians.”

Personalment, jo sóc bastant escèptic.¿Com podem “harmonitzar” raó i visceralitat, mentalitat crítica i passió? És difícil compaginar el món de la cultura amb el futbol, els bous, l’amor a la Maredeueta, el creacionisme, la disciplina dels  partits o…les falles. No sé. Uf, quina peresa!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: