carles cerdà

Archive for 22/06/2011|Daily archive page

EL DIA E…L’HORA H

In NACIONALISMES, POLÍTICA on Juny 22, 2011 at 6:46 pm

QUE BÉ QUE VENEN “EL PRODUCTE”!  “LA LENGUA QUE NOS UNE!”    EN CANVI, ALTRES  ENS SEPAREN… EN SEGUIREM PARLANT. ME N’HE D’ANAR A UNA MANIFESTACIÓ EN FAVOR DE L’ESCOLA PÚBLICA I…EN VALENCIÀ.

DIU MARIO VARGAS LLOSA QUE LA PARAULA DE L’ESPANYOL QUE MÉS LI AGRADA ÉS “LIBERTAD”.

LA PARAULA DE LA MEUA LLENGUA QUE  MÉS M’AGRADA TAMBÉ ÉS  “LLIBERTAT”.

Anuncis

AL TALL I L'”AMADO LÍDER”

In POLÍTICA on Juny 22, 2011 at 6:43 pm

Al Tall segueixen estant  en forma.

PERDONAD QUE HABLE EN VALENCIANO. TENGO ESE DEFECTO

In NACIONALISMES, POLÍTICA on Juny 22, 2011 at 6:41 pm

Són tan valencians, els senyors i senyores del PP!  Observeu com acullen”amb satisfacció” les paraules de Juan José Rubert, alcalde de Vila-real. I com respon ell. O María José Català(!), alcaldessa de Torrent, que demana perdó per si se li escapa alguna cosa en valencià, però “tengo ese defecto”.Què hi farem! El mal d’Almansa, a tots alcança.”Ahora más que nunca” Qué bonito!

ELS NOUS CADELLS DE “L’EXTREM CENTRE”

In POLÍTICA on Juny 22, 2011 at 6:37 pm

Aquest xic, aquesta mena de “repelente niño Vicente”, aquesta joia,  no és membre de “Democracia 2000” o “Falange Auténtica”,sinó d’un partit que diu que està  “centrado en mi”(no en el meu nom!). Recordeu-lo: Álvaro González,  número 20 de la llista de candidats a l’alcadia de Llíria pel PP, procedent de las Nuevas(!!!) Generaciones.  Com es diu em smsià: xDDDD! Ai, la que ens espera! Tremola,”Amado Líder”, “vienen pisando fuerte”!

 

BRUTAL REPRESSIÓ DELS MOSSOS D’ESQUADRA

In POLÍTICA, VIOLÈNCIA on Juny 22, 2011 at 6:36 pm

“La concentració contra la càrrega policíaca d’aquest matí omple de nou la plaça de Catalunya. Els protestants omplen la plaça amb les mans pintades de color blanc i alçades cap al cel tot cantant consignes com ‘Plaça Catalunya és del poble’, ‘Aquí comença la revolució’, ‘Menys policia més educació’ i també ‘Felip Puig dimissió’. Els acampats ja s’hi han tornat a instal·lar, després que la policia entrés a primera hora a la plaça argüint que calia desallotjar la plaça per retirar-ne objectes que poguessin ser perillosos en cas d’una celebració del Barça demà a la nit. Fonts d’Interior ja han explicat a primera hora que els acampats hi podrien tornar un cop feta la neteja. Un cop recuperada la plaça, els acampats ja hi han tornat a portar tendes de campanya i mateirals diversos.”

Vilaweb

La protagonitze  la guàrdia civil, la policia de l’estat, o els mossos d’esquadra, la brutalitat policial és inadmissible en un estat de dret.

                                                                                                  Les òsties dels mossos fan igual de mal.

No a la repressió policial

FAN FEREDAT!

In NACIONALISMES on Juny 22, 2011 at 6:32 pm

És evident que “Unión Progreso y Democracia”, el projecte que la dissident socialista Rosa Díez  va engegar fa alguns anys, aspira a convertir-se, a nivell estatal, en “el tercer en discòrdia”. Per a Díez, que se n’isqué del PSOE d’Euskadi perquè, per dir-ho curt i ras, el trobava “poc espanyol”, és necessari un tercer partit “nacional”  amb prou representació parlamentària capaç de fer de frontissa i, des del “centre”, pactar amb socialistes o populars per accedir al govern i evitar que els “nacionalismos periféricos y excluyentes” (supose que ho dirien més o menys així)  faça “xantatge” a l’Estat (imagine que “xantatge” seria el mot usat). El problema és que no tenen prou força. En la foto que reproduïsc més amunt, trobem Rosa Díez amb Fernando Savater, progre de prestigi, que sembla avalar el projecte. A mi em preocupa que certs intel.lectuals,  en el fons més nacionalistes (espanyols) que ningú, donen suport a iniciatives involucionistes. En aquest sentit, hauríem de recordar el que diu Albert Boadella darrerament (més pepero que ningú) o el partit Ciutadans/Ciudadanos, que aspira, com  UPD, o ocupar el “centre” polític. I, sincerament, per a mi, de centristes tenen ben poca cosa. Són nacionalistes (ells!), però nacionalistes espanyols. El nacionalisme “invisible”, però cada volta més radical i “excluyente”. Aquesta reflexió ve a compte de les declaracions preocupants -al capdavall,només fa que ajustar-se al seu programa- del candidat d’UPD  a la Generalitat, Rafael Soriano. Després de dir que “el binomio derecha-izquierda está superado” (ai, el centre) diu que vol “reducir la administración autonómica” (més tard en vindrà la supressió), que les decisions polítiques es prenguen en l’àmbit estatal i que ací només “es gestionen“. Que pretenen eliminar les diputacions -en això coincidim els valencianistes- però que “educación y sanidad vuelvan al estado“. En el tema del valencià -quina por!- es mostren “lliberals” -en el sentit que dóna la dreta a la paraula:llibertats sempre que siguen ells els beneficiats- .”Ni fomentar ni no fomentar -diu del valencià- apostamos por la libertad para elegir” “que el ciudadano sea libre para elegir“. Cau en el sarcasme quan afirma que “mantendremos nuestras lenguas propias porque son un bien cultural” però “sin hacer política con ellas“. Però si la dreta no ha parat de jugar amb la llengua i traure a passejar l’espantall de l’anticatalanisme sempre que li ha plagut! El senyor Soriano és dels “lliberals” a qui coses com “discriminació positiva” “ajudes per al foment de l’idioma” o “normalització lingüística” els posen els pèls de punta. Que nos quitan el español!  En canvi, de segur que li pareix bé que se’ls facen exàmens d’espanyol i cultura espanyola als immigrants, o que l’Estat promocione l’ús del castellà en la Unió Europea o invertisca en impedir la substitució del castellà per l’anglés en determinants àmbits. Els haurà emocionat la concessió d’un premi -no recorde el nom, potser el Príncipe de Asturias, a Puerto Rico, per la seua heroica defensa del espanyol. Són tantos millones! Ja ho deia: lliberals per a unes coses, proteccionistes  per a d’altres. A mi -no sé a vosaltres-  però tot açò em fan feredat. Serà que tinc por a la llibertat.

SE N’HAN PASSAT!

In POLÍTICA on Juny 22, 2011 at 6:29 pm

Totes les opinions són respectables. Només faltaria. Ara bé: alguns sectors de la premsa de la dreta extrema espanyola(sembla que cal dir-ho així, perquè si els dius “extrema dreta” s’enfaden) voldrien que el sector de l’esquerra abertzale basca que s’està desmarcant de la violència passara un temps de “quarantena”(quant?) abans de  poder participar en unes eleccions. És la tesi “oficial” del PP, dels de la “tregua trampa”, de Mayor Oreja, i  no sabem si de don Mariano. Fins a cert punt, és explicable la seua malfiança. Però el petit  problema és que el Tribunal Constitucional no els ha donat la raó. I, perdut tot el seny, (La Razón!) en aquest cas no  s’han conformat amb allò de “acatem, però no compartim. S’han llançat contra el Tribunal.  “ETA gana,España pierde”, titula “La Razón”. “El PSOE lleva ETA a las urnas“, diu “la Gaceta.” I, amb l’estil inconfusible de Carlos Dávila i companyia, al.ludeixen en portada al “pacto entre la banda terrorista y el gobierno de Zapatero” i publiquen les fotos de “los seis magistrados que se han prestado a la patraña pactada por el ejecutivo”. Peculiar sentit el que tenen de la justícia i de la divisió dels poders de l’Estat.

INDIGNEM-NOS!

In POLÍTICA on Juny 22, 2011 at 6:24 pm


Sé que molta gent opina que  això de l’expresident del FMI, Dominique Strauss-Khan ha estat una conspiració. ¿Però duta a terme per qui? ¿Amb quina finalitat? ¿Per la dreta francesa? ¿Per algun “amic” del Partit Socialista Francés? ¿La CIA, tal vegada? Crec que a mesura que es van sabent coses, aquesta teoria és més i més indefensable. La realitat, sovint, és més senzilla del que pensem. ¿Poden els poderosos patir d’addicció al sexe, com altres -poderosos o no-, patim addició a l’alcohol, al xocolate,a la cocaïna o a les vídeoconsoles?  És probable, humà. ¿Poden portar aquesta addició a l’extrem de cometre una violació, un atracament, o jugar-se la presidència de França? També és possible. L’ànima humana dóna tantes sorpreses! A mi, el que em preocupa dels poderosos, és l'”entourage” que els envolta i sovint amaga -tapa- les seues debilitats o abusos de poder per la preeminència social que ocupen. Sembla que, en aquest cas, la justícia americana ha actuat de manera independent. ¿Ho hauria fet si el presumpte delinqüent hagués estat un americà? Vull pensar que sí. Sembla que ,en el cas de DSK, a més de faldiller impenitent, l’adornen “virtuts” com la prepotència i l’ambició fora mesura. Tot això, amanit amb unes gotes de cinisme. Doncs no diu que ha dimitit de la presidència del FMI “per la família”!  Francisco Esquivel conta hui una anècdota en Levante(21-05-2011) Quan acabava d’accedir al càrrec, va assistir a una entrevista l’emissora de ràdio France Inter. L’humorista del programa, Stéphane Guillon, va fer una semblança del personatge, abans que l’entrevistassen. “Arriba DSK.Totes al refugi!”, començava. Bromejava afegint que es disposava a “penetrar” en l’estudi. I que era la primera vegada que venia a França, d’ençà de la seua aventura amb una jove hongaresa responsable de les fotocòpies de l’FMI (ja us la deveu imaginar). I continuava l’humorista:”s’han pres les mesures excepcionals de seguretat en el si de la redacció. Perdó, “si” és una paraula que no dec pronunciar per no despertar la bèstia.” Entre elles,”la directora de redacció, Hélène Jouan, el rebrà amb un burka“. Tanta  gràcia li va fer a DSK, que als pocs dies l’humorista era despatxat. Massa ínfules per al president d’un organisme internacional que no para d’equivocar-se en les seues previsions.I al qual ningú no demana danys i perjudicis. Dic jo, que algú en serà el responsable d’aquests errors, però no se sap que a cap directiu se l’haja despatxat o baixat el sou. Aquestes coses només passen a la gent del carrer. Doncs, ara s’ha sabut que aquesta persona de tanta sapiència com mal caràcter, se l’indemnitzarà amb 175.000 euros i cobrarà una paga vitalícia. Amb la que està caient! A més, li estan buscant un apartamentet de super luxe a Manhattan perquè la vigilància domiciliaria li resulte més suportable.

A un altre nivell,més modest,més casolà, una coneguda política espanyola ha afirmat que si cobra tres sous substanciosos és perquè treballa molt.  Xofers conduint luxosos cotxes oficials pagats pels contribuents, escoltes, privilegis, banquers que cobren sous desorbitats… Amplis sectors de la classe política i financera actuen, en molts aspectes, amb una immoralitat escandalosa. Per fortuna, el ciutadà mitjà, la joventut, la intel.lectualitat, els periodistes independents, denuncien aquests abusos. Els pecats del piu podem suportar-los (fins i tot Nostre Senyor se’n riu!) però els altres no. I ens indignem. El moviment del 15-m, entre altres coses, s’alça contra aquestes injustícies flagrants. Indignem-nos. És necessari.

ESPEJITO, ESPEJITO (títol en la “lengua común”)

In NACIONALISMES on Juny 22, 2011 at 6:21 pm

En un país no gaire llunyà vivia una vella princesa anomenada  Verdiflor que tenia una madrastra molt vanitosa, Alternativa Verda. Cada matí, Alternativa Verda preguntava al seu espill: -Espillet, espillet, ¿Qui és la menys nacionalista del món? -Tu, Alternativa ets, sens dubte la menys nacionalista de l’univers!.I passaren els anys i un dia, com feia cada matí, féu a l’espill la coneguda pregunta: -Espillet, espillet, definitivament, ¿quina és la més furibunda enemiga dels nacionalismes excloents i fanàtics? Però aquesta vegada l’espill contestà: l’enemiga més enemiga dels nacionalismes excloents, radicals i reaccionaris és Verdiflor. Alternativa Verda, envejosa i enrabiada, ordenà a un caçador que s’emportara Verdiflor al bosc, la matara i li portara el seu cor en un cofre. Però el caçador s’apiadà de la jove i bonica Verdiflor i li portà a Alternativa Verda el cor d’un porc senglar.

 

Espejo

Verdiflor, en sentir-se sola enmig del bosc, trobà a la fi una caseta on vivien set nanets d’allò més encantadors: -”No sereu perversos nacionalistes excloents i reaccionaris?”, els preguntà. Tots respongueren a l’uníson: “-Noooo, ací estimem la bicicleta i la vida sana!” La pobra Verdiflor s’hi trobà a pler,entre aquells éssers diminuts, per bé que va haver d’ajuntar uns quants dels petits llitets per poder dormir-hi. Mentrestant,a palau,  la insistent Alternativa Verda preguntà al resignat espill; -Espillet, espillet, no em faces patir més! ¿Qui és la menys nacionalista, la més decidida lluitadora contra els excessos d’aquests radicals, excloents, racistes i reaccionaris? L’espill, una mica espantat per si la reina cruel el feia a miquetes quan escoltara la resposta, afegí amb veu baixa i tremolosa: -”Segueix sent Verdiflor, que viu a casa dels set nanets”.

 

La Bruja

Encesa d’ira, Alternativa Verda es disfressà d’innocent velleta antinacionalista, es dirigí a casa dels nanets biciclistes amb una poma enverinada en un cistell. Obrí la porta Verdiflor i la velleta li oferí la poma dient: -Bella jove, ¿no t’agradaria menjar aquesta pometa d’aspecte tan apetible  i sanitós que em ve de gust regalar-te?  Verdiflor, la va mastegar i als pocs segons, la jove més antinacionalista del món, caigué fulminada, mentre l’envejosa Alternativa Verda somreia ensenyant la seues antinacionalistes càries.Ràpidament fugí de l’escenari del crim. Quan els alegres nanets tornaren a casa, muntats en les petites bicicletes, s’adonaren, entre plors, que la bella Verdiflor era morta. La posaren en una urna de pvc reciclable, transparent i sostenible, perquè els ocells pogueren apreciar la bellesa d’aquesta jove lluitadora antinacionalista, només comparable en coratge a l’aguerrida Isabel San Sebastián. Al cap d’un temps, aparegué un guapo príncep, militant de Bildu, que s’enamorà perdudament d’ella. Destapà l’urna transparent de pvc reciclable, i diposità un ardent bes en els fins llavis de Verdiflor. En aquest moment, la bella jove es recuperà de l’encanteri a què l’havia sotmés l’envejosa i cruel Alternativa Verda.  Verdiflor i Iñaki, que així s’anomenava el jove príncep uskaldun, es casaren. I ara, Verdiflor, no sols continua sent ecopacifista, amant de la bicicleta i el menjar sa  -tot i que a Euskadi, donada l’orografia i la gastronomia, no és fàcil- sinó que ara parla èuscar perfectament i no es perd una sola manifestació per exigir l’autodeterminació als  furibunds enemics dels nacionalismes excloents i fanàtics, que els reprimeixen durament amb la policia menys nacionalista del món.I és que… el que no aconseguisca l’amor! Moralitat: trau-la tu mateix. I conte contat, aquest conte s’ha acabat.

Dedicat a Josep Vicent Marqués (in memoriam)

ACLARIMENT: NO ESTIC CONTRA L’ECOLOGIA NI LA LLUITA PER LA DEFENSA DEL MEDI AMBIENT NI L’ÚS DE VEHICLES NETS, MÉS AVIAT HI ESTIC A FAVOR. PERÒ NO PUC SUPORTAR APRIORISMES, PREJUDICIS IDIOTES, SIMPLIFICACIONS,TÒPICS REBREGATS, ETC.QUE CONSTE.

UN ALTRE MOTIU D’INDIGNACIÓ

In NACIONALISMES, NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA, POLÍTICA on Juny 22, 2011 at 6:15 pm

Fa poc Blasco, fent  córrer el rumor del “copagament” en sanitat. Ara, l’honorable Font de Mora. Comencem a patir la victòria del PP.Ara sí, en juny ens espera la Fórmula 1.

Una altra pensada de Font de Mora. Deixarà un bon record.

ESCOLA VALENCIANA: “SUPRIMIR LES LÍNIES EN VALENCIÀ ÉS UN ATAC AL

PLURILINGÜISME I A L’ENSENYAMENT DE QUALITAT”

 30/05/2011 14:33

El president de l’entitat, Vicent Moreno, s’ha oposat frontalment a la intenció del conseller d’Educació en funcions, Alejandro Font de Mora, de suprimir les línies en valencià i substituïr-les per una línia única: “és un atac frontal al plurilingüisme i la qualitat de l’ensenyament de qualitat, a més d’una agressió al futur del valencià”. L’entitat critica que en nom del plurilingüisme se suprimisquen els programes que millors resultats han donat en coneixement de llengües i s’aposte per “un sistema no avaluat que no respon a cap criteri pedagògic i se situa justament al contrari de l’opinió dels experts. Aquest model proposat és una greu equivocació perquè els alumnes no dominaran les tres llengües”. Escola Valenciana fa una crida a la resposta per part del sector educatiu i de la societat valenciana en general per “demostrar que volem un sistema educatiu valencià de qualitat i un futur d’oportunitats per les generacions que venen”.

La informació completa, a la pàgina d’ESCOLA VALENCIANA.

Diego Gómez: ‘És una estratègia del PP per liquidar les

llengües minoritzades’

Llig les declaracions completes a Vilaweb.

Així escriuran el valencià els alumnes que no hagen pogut disposar de línies en la nostra llengua.