carles cerdà

Archive for Juliol de 2011|Monthly archive page

FOTOS ESTIUENQUES

In INTERNET, POLÍTICA, SOCIETAT on Juliol 18, 2011 at 7:05 pm

Una altra foto estiuenca. Dedicada als professors i alumnes que d’ací unes setmanes -poques- tornem a les aules. Un spray que ho ensenya tot. Clica i ho llegiràs millor.

 

Com que no crec que hi haja ningú ahí fora  per llegir les bajanades que escric, us propose veure un parell de fotos que m’he trobat per Internet.Recordeu la dita: una imatge val més que mil paraules.                                                                                                                        La más grande

                                                                                                                   Publicitat veraç

Més  fotos estiuenques.Són del web de Los calvitos. Qualsevol contacte amb la realitat és pura coincidència

Anuncis

IDENTITATS

In NACIONALISMES, NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA, POLÍTICA, SOCIETAT on Juliol 7, 2011 at 4:08 pm


Molt sovint se’ns reprotxa, als valencianoparlants, que hem convertit la nostra llengua, no en un simple mitjà de comunicació, sinó en una qüestió “identitària“. No negaré que l’idioma propi és un dels senyals d’identitat d’un poble. No hi ha llengües neutres, instruments útils per entendre’s arreu del món i res més. Aquestes coses se solen dir des del castellà,i en castellà una de les llengües amb més parlants del planeta. I se’ns mira de gaidó, als parlants del gallec, l’èuscar i el català, llengües “tan identitàries!” .Les nostres serien llengües “valla” -obstacle-, mentre que les altres serien llengües “puente“, en recents paraules del President de la Xunta de Galicia.És obvi que totes les llengües impliquen una cultura, una història, un manera específica de veure el món, la realitat que ens envolta. Identitat cent per cent, doncs.Això val tant per al català, com per al castellà o l’anglés. No  només això: la llengua més usada al món és la llengua amb més poder econòmic, polític, fins i tot militar. Recordem les paraules de Nebrija, tan conegudes: “Siempre la lengua fue compañera del imperio“(o siga, del poder). Als Estats Units, els mexicans recent arribats mantenen el castellà, però les joves generacions es passen a l’anglés, després d’una fase de bilingüisme substitutiu. Això perquè l’única llengua oficial als USA és l’anglés.I tots bevem coca-cola, mengem fast food, i estem pendents del que passa a Wall Street. El poder, “l’Imperio” ara el detenten els Estats Units. En aquest context, el castellà, com totes les llengües, malda per conservar un espai propi, cultural, social, “identitari“. Els espanyols  integren una comunitat lingüística ben travada, uniforme en la seua varietat. Defenen els parlants dels Estats Units, o els de Puerto Rico, on la llengua està “patint” per la pressió de l’anglés. La identitat espanyola, lligada a la llengua,a la cultura, a la religió,ha estat assumida per molts indígenes americans, que arriben a negar -o a “matisar”- el genocidi  que dugueren a terme els conquistadors espanyols. “Ya está bien de utilizar, por intereses aviesos, ese pasado de español mataindios y robaoros!” diu el secretari general de l’Asociación de Academias de la Lengua Española. Quan alguna part de la comunitat lingüística té problemes, la resta acudeix ràpidament en la seua ajuda. És, potser, el cas de Puerto Rico,  estado libre asociado dels EEUU.  El 20 d’abril de 1991 es concedí al premi Príncep d’Astúries al poble de Puerto Rico perquè ha havia declarat l’español llengua oficial, al costat de l’anglés. El jurat del premi valorava  la decisió com “un acto de valentía colectiva y la demostración de un afán de conservación de las señas de identidad fundamental”. Identitat, doncs. Algun problema devia  haver-hi. però,  quan,  la persona que va recollir el premi parlava sempre de l’espanyol com a “lengua materna” (el mateix adjectiu que ací, molts apliquen al valencià). En cap manera no es va contra l’anglés (“la afirmación de lo propio no es negación de lo ajeno”). Quan parla de la relació de Puerto Rico amb els EEUU ressalta “la fortaleza de la unión política y económica“. Quan parla d’Espanya, destaca “la fuerza de su integridad cultural“.”Nuestra lengua materna -diu- es la que nos cohesiona como pueblo, con la cual expresamos nuestros sentimientos y creencias más íntimas, nuestros pensamientos y valores más profundos.” L’anglés “llengua del pare” i l’espanyol “llengua materna”. ¿No us sona, aquesta cançó?  L’espanyol, el porta el poble porto-riqueny “en los recovecos de su espíritu y en el temblor de su alma.” No sé si amb això aniran gaire lluny… I acaba donant les gràcies a “nuestros hermanos que comparten esta lengua y con ella una visión del mundo”.

Jo, francament, no note diferències entre aquestes frases “identitàries” i, per exemple, la de Raimon quan  canta  “qui perd els orígens,perd la identitat.” O, quan un altre  cantant, Feliu Ventura, diu que“la nostra marca identitària és la cançó, com el jazz per als negres, o el flamenc per als gitanos”. Tan  identitari és, doncs, el castellà -l’espanyol- com la nostra llengua. Només que són dues identitats diferents.

EN POSITIU

In MITJANS DE COMUNICACIÓ, NACIONALISMES, POLÍTICA, SOCIETAT on Juliol 4, 2011 at 1:15 pm

Atés que, com hem vist en un post anterior, el passat 18 de juny, organitzat per l’Institut Cervantes, se celebrà el dia E, dia de l’Espanyol, se m’ocorre que podríem prendre nota de la manera en què l’Institut Cervantes “s’enorgulleix” del producte que ven, i fer el mateix amb la nostra llengua. Podria dir-se “El dia C” i celebrar-se cada 23 d’abril, festa de Sant Jordi, organitzat per la Fundació Ramon Llull. Vet ací com m’imagine els vídeos publicitaris.

1r vídeo ¿Quina és la paraula que més m’agrada del català?

Eixiria el cuiner Ferran Adrià, que diria que la seua paraula preferida en català és “codonyat” El jugador de bàsquet,Pau Gassol, s’inclinaria per “encistellar”. L’artista Antoni Miró, per “pinzell”. L’escriptor Albert Sánchez Piñol, per “melangia”. El cantant d’Obrint Pas, per “reguitzell”, l’editor Eliseu Climent, per “catèrvola”, l’actor Joel Joan per “si us plau”, el còmic Buenafuente, per “faristol”, l’escriptor Quim Monzó, per “atzucac”, l’equip del programa Polònia de TV3, per “riallada”, el director de cinema, Agustí Villaronga, per “espelma”, l’escriptora Isabel-Clara Simó, per “estantís”, la cantant Marina Rossell, per “andròmines”, el metge Santiago Dexeus, per “fil d’aram”…

2n video, informació i doctrina

veu 1: QUIM MONZÓ

De les 6.000 llengües parlades al món, ocupem el número 70. Som la novena llengua de la Unió Europea, per damunt de llengües com el maltés, l’estonià, el letó, el lituà, el finés, el danés, l’eslové, o l’eslovac. Probablement som la llengua sense estat propi en millor situació, si la comparem amb llengües com l’occità, l’èuscar, el bretó, etc. La nostra és una llengua romànica amb una cultura important. Més de 1200 autors literaris vius escriuen en aquesta llengua. Cada any es publiquen més de 7.000 títols. És la desena llengua del món quant a traduccions a altres llengües. A Internet (2005) ocupem el lloc 26 quant a nombre de pàgines web. Ocupa la posició 19a quant a pàgines web per parlant, per damunt de llengües com el xinés, el castellà, l’àrab, el rus, el portugués o el turc.

Es parla a part del País Valencià, Andorra, Catalunya, franja d’Aragó, Catalunya-Nord,Illes Balears, l’Alguer i la regió del Carxe(Múrcia).Al País Valencià és llengua oficial i l’única amb la consideració de “pròpia”.També és oficial a Catalunya i les Illes. A l’Aragó està en procés de reconeixement. Ni a la Catalunya Nord, ni a la zona murciana d’El Carxe, no  és oficial. A l’Alguer se la considera “llengua regional”.

veu 2: JOEL JOAN

Que la nostra llengua tinga més d’un nom no vol dir que no siga la mateixa. “Castellà” i “espanyol” són dos noms per a una sola llengua. Com “flamenc” o “holandés”, com “romanés” i “moldau”, com “serbi”, “croat”, etc. Més de 7 milions i mig de parlants parlen la nostra llengua(2004). Més de 10 milions l’entenen. La població total de l’àrea catalanoparlant és de 12 milions d’habitants.


veu 3: MIQUEL BARCELÓ

Si ens fixem en com funcionen les altres llengües comparables al català, ens n’adonarem que totes tenen ple reconeixement oficial. En solitari o amb altres llengües. Trobem, per tant, Estats plurilingües on les diverses llengües tenen el rang d’oficials.L’únic estat europeu plurilingüe que només té una llengua oficial és França. A Espanya el castellà ocupa encara molts àmbits d’ús que haurien de correspondre a les altres llengües oficials, almenys perquè es poguera parlar seriosament d’Espanya com un estat plurilingüe.

El català està  discriminat històricament, tant a Espanya, com a França. Encara hui, la Constitució de 1978 només esmenta una llengua: l’espanyol. Les altres passen a ser “autonòmiques.”

veu 4: JOSEP CARRERAS

Cal constatar el creixent interès que hi ha a aprendre la llengua catalana en els més importants estats europeus com la Gran Bretanya, Alemanya o Itàlia, on ja venim d’una llarga tradició d’ensenyament del català en nombroses universitats. També s’ha notat la promoció que s’ha fet en estats de l’Europa de l’est com,Txèquia, Croàcia i Romania, així com s’ha consolidat en moltes universitats prestigioses dels Estats units i algunes de països de llatinoamèrica.Les dades que ens aporta la revista Òmnium,les quals demostren que l’ensenyament del català es troba en un moment dolç. En total parlaríem de 124 universitats, amb 7666 alumnes, repartits entre 31 estats del món, entre els quals Argentina, Austràlia, Àustria, Bèlgica, Canadà, Cuba, Estònia, Finlàndia, Holanda, Iran, Irlanda, Israel, Polònia, Portugal, Rússia, Sèrbia i Uruguai. El lectorat de català més important és troba a la ciutat de Praga.

veu 5: ISABEL-CLARA SIMÓ

El castellà ha estat imposat al País Valencià. Només un sector de les nostres classes dirigents l’acollí de bon grat, per diferenciar-se de les altres classes. Això rebé crítiques i reprovacions dels “patriotes” que criticaven aquest abandó de l’aristocràcia. L’escola i l’església es convertiren en grans mecanismes castellanitzadors. No sols s’educava els valencians en una altra llengua, sinó que se’ls ensenyava a odiar la pròpia.

veu 6:MARIA DEL MAR BONET

Més de 1.200 autors literaris escriuen en català. Cada any es publiquen més de 15.000 títols. Ocupa el lloc 22é com  a llengua més traduïda. És la que fa vuit en l’índex de penetració a Internet. És una llengua amb futur. Hui celebrem, amb alegria, el dia C, en el dia del que és -o ha estat en altres temps- el patró del nostre país.

¿Estaria bé, no? També nosaltres hem de presumir un poc, sense ofendre ningú. En positiu. Sense rotllos identitaris. Com si fórem una llengua “normal”, en un país normal.