carles cerdà

ENAMORATS DE LES PARAULES

In NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA, SOCIETAT, TRADICIONS I FESTES on Agost 25, 2011 at 2:40 pm

No em referisc  als qui l’amor se’ls suposa (com en l’antiga mili, el valor “se le supone”): filòlegs (amants de la paraula, el mateix mot ho diu), Professors de llengua, investigadors d’Universitat (Emili Casanova, Rosa Gómez Casañ, José Enrique Gargallo Gil,etc),escriptors(narradors, assagistes,poetes).Entre els poetes, hauríem de distingir encara els que usen un to messiànic (“Hem vingut per salvar-vos els mots”) o més popular (“car diràs la paraula justa…” “un entre tants…). No parle tampoc de l’AVL.

Estic parlant del poble pla, que s’estima la seua llengua. Que reacciona activament, davant la substitució lingüística brutal que patim. Des dels erudits locals que enviaven fitxes a mossèn Alcover, que li permeté omplir la Calaixera i acabar el seu magnífic Diccionari Català-Valencià-Balear, fins a aquelles persones que se sotmeten als pesadíssims tests de dialectologia, amb els quals s’han confeccionat diversos Atles. Hi ha també professionals més preparats, no filòlegs, com Eugeni S.Reig , autor d’un magnífic  “Valencià en perill d’extinció” (títol un poc confús, perquè sembla un llibre de sociolingüística),  on “l’extinció” seria la del valencià genuí parlat, si més no, a l’Alcoià i comarques properes. Només l’estima de la llengua pròpia, unida als records de temps passats, pot explicar aquesta aportació lèxica completíssima. Amor i enyor, sa enyor. Ara, m’assabente que un grup de persones de l’Alt Palància, comarca que estime per tantes coses,  està recollint  al Facebook ,paraules i frases que s’estan perdent.  Als valencianoparlants ens reprotxen que l’expressió “llengua pròpia” s’use només per al valencià.És cert que el Racó d’Ademús, per exemple, és tan valencià com el Cap i Casal , però la història ha  estat la que és. Fins i tot, tenen un blog, Tot aquest treball és meritori, encomiable, però la història actual ens fa ser pessimistes. El model de llengua estàndard que mitjans de comunicació i escola difonen, reclou aquests treballs en el camp del folklore o l’etnologia. Una llàstima.Ja tenim el precedent d'”Els pobles valencians parlen els uns del altres”, de Sanchis Guaner. Des d’ací, que sàpiguen  aquests valencians valencianistes, que el poble valencià no renegat,eks agraïm de tot cor el seu treball. Queda dit. “Entre tots ho farem tot”, un eslògan de fa quaranta anys em ve ara al cap.

Mireu un fragment en aragonés actual.No en baturro, que és castellà amb accent aragonés, sinó en la “fabla” pirinenca.

N’ESTE BLOC C’HA CRIAU EN CHURRO[nom usat al País Valencià per a referir-se a l’aragonés) HA QUISÍO QUE CORGAN L’HABLA ANTIGA D’ADRENTO DEL PAIS VALENSIANO Y SUR DE TREGÜEL.HA CUIDIAU DE CHARTIR DE LOS COSTUMBRES, ESTORIA Y’ANGUNASCOSAS D’ESTAS CONTORNÁS. SI HAS ENTRAU N’ISTE BLOC. GÜITIA. ALCONTRARÁS MUNCHAS COSAS INTRESANTES.

EN AQUEST BLOC ESCRIT EN XURRO(=, S’HA VOLGUT RECOLLIR LA PARLA ANTIGA DE L’INTERIOR DEL PAÍS VALENCIÀ I SUD DE TEROL. S’HI PRETÉN PARLAR DELS COSTUMS, HISTÒRIA I ALTRES COSES MÉS D’AQUESTS VOLTANTS.SI HAS ENTRAT EN AQUEST BLOC,GUAITA. HI TROBARÀS MOLTES COSES INTERESSANTS.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: