carles cerdà

“POLACOS DE MIERDA”.PERILLÓS PARLAR EN CATALÀ A L’AEROPORT DEL PRAT

In AGRESSIONS AL CATALÀ, NACIONALISMES, NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA, POLÍTICA, SOCIETAT, VIOLÈNCIA on gener 29, 2012 at 11:32 am

El jove advocat fiscalista D.T. es disposava aquest divendres al migdia a agafar un vol a Madrid, com cada setmana, per assistir al màster que hi estudia. Després que a l’aeroport del Prat li feren creuar dues vegades el detector de metalls –tot i que no havia fet soroll el primer cop–, dos agents de la guàrdia civil se li van acostar i li van preguntar en castellà si tenia cap problema. Ell va respondre en català, la qual cosa li va comportar el calvari que hores més tard va denunciar. La reacció d’un dels agents –amb rang de caporal, com va comprovar més tard– va ser “burlesca i agressiva”,  i li va reclamar que li parlara en castellà. En no rebre resposta -D.T. afirma que pretenia evitar problemes per no fer tard– hauria estat traslladat a una petita sala propera on no hi havia ningú més.Ja dins, el jove va passar a parlar castellà per col•laborar, però ja va ser massa tard.
D.T. diu que li van fer traure les sabates i la jaqueta i el caporal li va pegar un fort cop a la cuixa amb una porra o un altre objecte metàl•lic que el va fer caure i li va adormir la cama durant una hora. Segons el denunciant, tot seguit l’agent el va fer seure a la cadira i allí el va colpejar cinc vegades amb la mà estesa –per no deixar marca– mentre li cridava “polaco de mierda” i “habla castellano si tienes cojones”. Mentre, l’agent més jove s’ho mirava “perplex”. Després de les agressions, el van fer eixir de la sala i, en veure que trucava a emergències per denunciar la situació, van decidir denunciar-lo ells per insults i per no voler-se identificar. D.T., que no va voler firmar el document, va exigir enmig d’un atac d’ansietat conèixer els números de placa dels agents i tenir una còpia de la seua denúncia –els coneixements com a advocat li recomanaven aquestes i altres actuacions. Un cop fora de l’espai internacional, va anar a buscar els Mossos de l’aeroport –que no podien creuar el detector en no ser territori de la seva competència–, els quals el van atendre “exquisidament”, li van recomanar denunciar i van reprovar els fets. També el van acompanyar al CAP més proper per fer-se la revisió mèdica que acredités les agressions.
Unes hores més tard, i encara amb llàgrimes als ulls i una veu que s’entretalla, D.T. afirma que “va ser pitjor la vexació i l’abús de poder que l’agressió física”. Ara, però, té ganes d’anar “fins al final” amb el cas i denunciar tant la denúncia falsa dels guàrdies civils com la violència i la retenció il•legal. Afirma que les càmeres poden demostrar que no va haver-hi cap actitud violenta per part seua i que sempre es va mostrar col•laborador i, per això, confia que es verifique la seua versió. L’únic motiu que s’explica per la situació patida i les agressions és la discriminació lingüística per haver respost en català al mateix aeroport de Barcelona, i és per això que vol publicitar el cas, per denunciar que “encara ara, al segle XXI”, es viuen moments com aquest. Diaris ARA i REAGRUPAMENT.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: