carles cerdà

VINE-TE’N A MÈXIC, ÈRIC.

In OPINIÓ, POLÍTICA, SOCIETAT on Abril 29, 2012 at 6:13 pm

És el primer d’una sèrie de testimonis de joves espanyols que tenen molt difícil trobar feina ací.

ELS NOUS POBRES(1)

Vaig educar-me pensant que vivíem en una democràcia exemplar i que tots érem iguals i teníem els mateixos drets. Periodista de vocació, vaig començar a fer col·laboracions en petites ràdios i a la premsa local, on finalment vaig anar a parar, formant part de la redacció de l’Independent de Gràcia durant quatre anys. Fa cosa d’un any vaig decidir deixar Barcelona, la meva ciutat de naixement, per buscar sort a Finlàndia però finalment vaig haver de tornar. Ara, sense feina, sense atur (era autònom) i sense accés a beques per estudiar em trobo amb uns ingressos mensuals que ronden els cent euros (si hi ha sort) i depenc d’allò que els meus pares puguin donar-me de tant en tant. Em dic Èric Lluent, tinc 25 anys i, sí, sóc un nou pobre, cosa de la qual no m’avergonyeix parlar (només faltaria!).

La frustració i la impotència davant d’un sistema polític basat en l’amiguisme i el privilegi fan que cada matí pensi en fotre el camp d’aquí el més aviat possible. A més, com a periodista, penso sovint en la responsabilitat de tots aquells professionals que es vénen a les empreses privades (totes elles subvencionades pel poder) explicant històries manipulades i interessades, sense cap mena d’independència ni criteri (parlo de la majoria de notícies que englotim dia rere  dia).

Formo part de la Generació Perduda, aquells joves de vint-i-pocs que ens hem quedat a la cuneta d’una societat que cada cop veiem menys nostra i que identifiquem com l’enemic. Per a nosaltres ja no hi ha futur a Catalunya. Les nostres vides no han estat truncades per una guerra civil o una dictadura. A nosaltres ens ha matat el “millor sistema econòmic i polític de la història”, com diuen a les escoles i universitats.

El que no entenc és com els polítics d’aquest país (sigui quin sigui el seu color) poden dormir amb la consciència tranquil·la. Espero no entendre-ho mai.

Te escribo desde México en el estado de Veracruz.Mira Eric. aquí también tenemos un desempleo terrible.Aunque la estadística oficial dice que es de 5.8%, no es verdad. El porcentaje real no podría ser menor al 10%.Sin embargo, la magnitud del nuestro país y su economía tan diversificada hace que la gente con preparación académica o un oficio bien aprendido, tenga más posibilidades de encontrar o desarrollar una actividad productiva. En México no es fácil hacerse con la ciudadanía, pero puedes conseguir un permiso de trabajo si cumples los requisitos de un buen nivel educativo. Siempre serán bienvenidos, sobre todo nuestros hermanos de España o Cataluña. México se beneficiaría y ustedes también. Si logras ingresos por 1800 euros mensuales aquí, ( nada descabellado con tu educación) vivirían como si lograran allá 2300 €. por la paridad de poder de compra.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: