carles cerdà

GIBRALTAR, EN PEU DE GUERRA

In HISTÒRIA, NACIONALISMES, SOCIETAT on Agost 5, 2013 at 1:55 pm

Marhuenda“Siempre a tus órdenes”

Torna, gràcies a La Razón –com sabeu,l’òrgan oficiós del PP- el vell conflicte de Gibraltar. “Gibraltar español!” es cridava en temps de Franco. L’excusa per atiar el conflicte és la conducta de patrulleres britàniques contra pescadors espanyols que haurien traspassar les aigües territorials espanyoles. El ministre d’Afers Estrangers,J. García Margallo, n’ha fet –mai millor dit- un “casus belli”. Però ens hem de deixar enganyar: les cues per excés de zel de la guàrdia civil a l’entrada de la zona britànica, responen a una política de distracció davant els greus i incessants escàndols de Gürtel  el finançament del PP,les mentides de Rajoy i les cantates de Bárcenas. Les dictadures han recorregut sovint a les reivindicacions territorials per envoltar-se en la bandera i fer que s’obliden els seus règims repressius. Ho va fer Franco amb Gibraltar,  la dictadura argentina amb les Malvines, i, ja en democràcia, l’impresentable Trillo  -el que posà, a la madrilenya plaça de Colon, la bandera espanyola més gran que es coneix. Recordeu amb quin llenguatge èpic narrava la defensa de l’illot Perejil, que reivindicaven els marroquins.  L’actual conflicte només produeix ingents pèrdues econòmiques a la part espanyola i a la part anglesa. No s’entén com Espanya vol apoderar-se d’una roca, els habitants de la qual prefereixen ser britànics. No sembla que l’interés partidista de Rajoy i els seus facilite el diàleg i la distensió necessàries.

Segons l’article X del tractat de pau i amistat d’Utrecht(1713) entre el rei Felip V de Castella i la reina Anna d’Anglaterra, la sobirania de la fortalesa de Gibraltar passà a mans de la Gran Bretanya ‘per sempre’. Això acabava la Guerra de Successió a Espanya, i la contesa europea entre les cases d’Àustra i Borbó, una devastadora guerra, que deixà  més d’un milió de morts. Com a conseqüència d’aquest conflicte, els valencians i aragonesos vam perdre les nostres lleis i autogovern(1707). El mateix passà més tard a Catalunya(1714) i Menorca passà a Anglaterra(1708).  La recuperació de Menorca per una armada franco-espanyola en temps de Carles III es celebra cada any en la coneguda Pasqua Militar –el dia de reis- en què el monarca es dirigeix a l’exèrcit.

Tot això és història, però ara es tracta d’una altra cosa, com deia. El PP sembla compartir la reivindicació rància, feixista, del Penyal. Com en temps de Franco:ni pactes, ni acords.S’ha de recórrer a la força bruta, a l’assalt militar de la Roca, al crit de “Gibraltar Espanyol!” i aconseguir que dalt de la Roca,entre mones, voleie orgullosa la bandera espanyola.

La armada volvera al penon

En plena UE i segle XXI, això és una pura estupidesa,una entelèquia que pot tocar la fibra sensible i patriòtica dels feixistes espanyols.I això sembla apuntar-se el PP, perquè oblidem, per exemple, que Cospedal i altres dirigents del PP declaren a mitjan agost pel cas Bárcenas.

El diari de Marhuenda, cada vegada més ultra-dretà, no hauria de jugar tan alegrement amb aquestes coses. La seua absoluta submissió al sector més ultra del PP és cada vegada més evident.

Una paranoia: la presa de Gibraltar pels marines ianquis, convertits en espanyols.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: