carles cerdà

QUAN A CARTAGENA ES PARLAVA CATALÀ

In HISTÒRIA on Novembre 24, 2017 at 12:27 am

Dedicat a Juan Carlos, el meu amic murcià, amb afecte

E com la dita ciutat [de Múrcia] hac presa, poblà la tota de catalans, e així mateix Oriola, e Elx, e Alacant, e Guardamar, Cartagènia e los altres llocs. Sí, siats certs que tots aquells qui en la dita ciutat de Múrcia e en los davant dits llocs són, […] parlen del bell catalanesc del món.

Y cuando [Jaime I] conquistó dicha ciudad [de Murcia], la repobló con catalanes, e hizo lo mismo com Orihuela, Elche, Alicante, Guardamar y Cartagena, entre otros lugares.Y estad seguros que todos aquellos que habitan en la ciudad de Murcia y los otros lugares hablan el catalán más bello del mundo.

Ramon Muntaner(s.XIV)

batalla-del-puig-38486

Jaume I el Conqueridor, rei d’Aragó

El relat dels fets és més o menys el que segueix: regnava a Castella Alfonso X El Sabio quan les ciutats musulmanes i vassalles de Sevilla, Còrdova , Jaén, Granada i Múrcia s’alcen contra Castella. Era impossible que sol el rei Sabio controlara aquella revolta i per tant demana a la seua esposa, Donya Violante, que escriga una carta al seu pare el rei Jaime I d’Aragó demanant-li ajuda. El gendre del Sabio, Jaume I el Conqueridor va intuir que si les ciutats musulmanes vencien, el regne de Castella podia caure i el següent objectiu de la insurrecció musulmana seria Aragó.Els aragonesos de batallar: es trobaven cansats de batallar: acabaven de conquistar els territoris de València i Balears. Però el rei Jaime va vèncer aquestes reticències i  el 2 de febrer de 1266, el rei d’Aragó entra en la ciutat de Múrcia victoriós. Ho va voler fer per la porta nord, la porta d’Oriola, simbolitzant que baixava des de terres aragoneses.

El català es va parlar, i encara es parla, a algunes zones de l’actual Regió de Múrcia. Des del segle XIII fins a principis del segle XVI, es parlava a les àrees de l’Horta de Múrcia (desaparegut probablement pels volts de 1400) i del Camp de Cartagena (circa 1500). El català pot ser considerat com un de los elements que  defineixen  el panotxo, una variant geogràfica del castellà amb trets i influència del català, aragonés i mossàrab. Les causes de la difusió del català en aquesta zona s’expliquen pel el desplaçament a Múrcia de gent procedent de la Corona d’Aragó no solament durant la Reconquesta, sinó també durant l’ocupació de Jaime II entre 1296 i 1304, i, en aquest sentit, les dades del Repartiment de Múrcia i de les cròniques ens dóna  suficient informació. Des de terres catalanes, especialment de les muntanyes de Tarragona, acudiran els Aniorte, Ardit, Ballester, Barcelona, Cerdán, Conesa, Espín, Guillén, Mercader, Miralles, Osete, Roca, Ros, Rosique, Saura, Segarra (Cegarra) , Tallante, Ynvernón, etc. Encara que alguns d’ells pogueren ser occitans més que catalans com Aniorte o Ynvernón.

La difusió del castellà estàndard de l’escola i dels mitjans de comunicació està acabant amb el panocho, encara que en la llengua col·loquial i en àmbits rurals, se segueix usant. Els joves ja no el parlen, però recorden encara paraules i girs que van sentir als seus pares i avis.

SANCHEZ--253x190

José Sánchez Conesa, cronista de Cartagena

“Desde niño –diu el periodista murcià José Sánchez Conesa- escuchaba a los mayores de mi pueblo decir ‘boria’, cuando en la escuela me decían que en correcto castellano o español se decía niebla, decían ‘ polsaguera’ en lugar de polvareda, ‘melsa’ por pachorra, ‘espolsar’ por sacudir el polvo, escuchaban a la ‘cabernera’ y no al jilguero, ‘porputa’ en vez de abubilla, decían ‘llampos’ y no rayos. Pues bien, no eran barbarismos propios de aldeanos, sino palabras catalanas. No hace mucho mi amigo Anselmo Sánchez Ferra se asombraba de que hoy día los antiguos pescadores de Isla Plana mencionaran a la gavina catalana y no a la gaviota castellana”

Alfonso Grandal és historiador i arxiver municipal, autor de llibres com Historia de Cartagena per a principiantes, Los nombres y apellidos cartageneros de finales de la Edad Media; i de diversos articles sobre la  història de Múrcia. Un d’ells porta per títol exactament el mateix que encapçala el que vostés tenen davant i que va publicar la revista Cartagena Histórica;, en el seu número 14. I com bé s’enuncia, ací es va parlar no qualsevol català, sinó «el més bell català del món», segons Ramon Muntaner, cronista del segle XIV

Com a dada d’especial rellevància direm que la primera patrona de Cartagena ési la Verge del Rosel; Rosel procedeix del català i significa roser i també rosari. Llavors la població era més ben escassa. La ciutat comptava amb vuit-cents habitants en l’any 1381,i baixà als cinc-cents en 1408. Fins que s’inicie un canvi de tendència demogràfica i en 1500 summe ja els mil  quatre-cents habitants, gràcies als immigrants arribats de llocs de parla castellana, a més de navarresos, lleonesos, asturians o gallecs, el català va ser la llengua dominant.

No obstant això, el català es va continuar emprant, i a més influïa en l’ús del castellà escrit com es demostra en la documentació municipal del XVI. I fins als nostres dies arriben les empremtes lèxiques: leja (estanteria) , llanda (recipiente metálico) , mona (de pasqua) , molla (miga) , yaya (iaia) , bufeta (vejiga) , solaje (poso) , hansa (asa) , puncha (pincha) , fangue (barro) , corcón (carcoma) , correntín (corriente de agua o aire)  manifacero (entremetedor) , minso (persona que las mata callando) , esclafar (chafar) , embolicar (envolver) . Les espècies vegetals estan presents com a pésols (guisantes) , garrofero (algarrobo) , rogalicia (regalíz) , tápena (alcaparra) , bajoca (vaina de las legumbres) , murta (arrayán) . Abunda el català en la toponímia, així enfront de La Mànega  (La Manga) contemplem l’illa Grosa (grande) , Cap de Pals (Cabo de Palos) , Portmán (abans Purtumán) , Calblanque (cabo blanco) , Cala Reona (redonda) , el Pla (llano) , Illa Plana, el Gorguel (toll) , Atamaría (tamariu) , el Pujol Beaza (alforges) i en la ciutat el Molinet, la Serreta (la serrecita) o  els Antigones (ruïnes antigues) . Mandarache és nom àrab, significa “port” i va ser antic topònim del port de Cartagena. Grandal aventura que potser el van portar els catalans perquè aquest topònim el trobem també en el port de Barcelona.

Finalment,Juan José Navarro Avilés,en la seua obra ‘La literatura en murciano. Historia, variantes comarcales y selección de obras es fa ressò d’aquestes influències i d’altres en la regió murciana.  Mossàrabs, àrabs, catalans,aragonesos, castellans,.conformen el panotxo, resultat d’un mestissatge de cultures.

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: