carles cerdà

Archive for Desembre de 2017|Monthly archive page

L’ESPANYOL DE PUERTO RICO, SÍ. LA NOSTRA LLENGUA, NO.

In General on Desembre 27, 2017 at 8:29 pm

  Juliol 7, 2011 at 4:08 pm

 


Molt sovint se’ns reprotxa, als valencianoparlants, que hem convertit la nostra llengua, no en un simple mitjà de comunicació, sinó en una qüestió “identitària“. No negaré que l’idioma propi és un dels senyals d’identitat d’un poble. No hi ha llengües neutres, instruments útils per entendre’s arreu del món i res més. Aquestes coses se solen dir des del castellà,i en castellà una de les llengües amb més parlants del planeta. I se’ns mira de gaidó, als parlants del gallec, l’èuscar i el català, llengües “tan identitàries!” .Les nostres serien llengües “valla” -obstacle-, mentre que les altres serien llengües “puente“, en recents paraules del President de la Xunta de Galicia.És obvi que totes les llengües impliquen una cultura, una història, un manera específica de veure el món, la realitat que ens envolta. Identitat cent per cent, doncs.Això val tant per al català, com per al castellà o l’anglés. No  només això: la llengua més usada al món és la llengua amb més poder econòmic, polític, fins i tot militar. Recordem les paraules de Nebrija, tan conegudes: “Siempre la lengua fue compañera del imperio“(o siga, del poder). Als Estats Units, els mexicans recent arribats mantenen el castellà, però les joves generacions es passen a l’anglés, després d’una fase de bilingüisme substitutiu. Això perquè l’única llengua oficial als USA és l’anglés.I tots bevem coca-cola, mengem fast food, i estem pendents del que passa a Wall Street. El poder, “l’Imperio” ara el detenten els Estats Units. En aquest context, el castellà, com totes les llengües, malda per conservar un espai propi, cultural, social, “identitari“. Els espanyols  integren una comunitat lingüística ben travada, uniforme en la seua varietat. Defenen els parlants dels Estats Units, o els de Puerto Rico, on la llengua està “patint” per la pressió de l’anglés. La identitat espanyola, lligada a la llengua,a la cultura, a la religió,ha estat assumida per molts indígenes americans, que arriben a negar -o a “matisar”- el genocidi  que dugueren a terme els conquistadors espanyols. “Ya está bien de utilizar, por intereses aviesos, ese pasado de español mataindios y robaoros!” diu el secretari general de l’Asociación de Academias de la Lengua Española. Quan alguna part de la comunitat lingüística té problemes, la resta acudeix ràpidament en la seua ajuda. És, potser, el cas de Puerto Rico,  estado libre asociado dels EEUU.  El 20 d’abril de 1991 es concedí al premi Príncep d’Astúries al poble de Puerto Rico perquè ha havia declarat l’español llengua oficial, al costat de l’anglés. El jurat del premi valorava  la decisió com “un acto de valentía colectiva y la demostración de un afán de conservación de las señas de identidad fundamental”. Identitat, doncs. Algun problema devia  haver-hi. però,  quan,  la persona que va recollir el premi parlava sempre de l’espanyol com a “lengua materna” (el mateix adjectiu que ací, molts apliquen al valencià). En cap manera no es va contra l’anglés (“la afirmación de lo propio no es negación de lo ajeno”). Quan parla de la relació de Puerto Rico amb els EEUU ressalta “la fortaleza de la unión política y económica“. Quan parla d’Espanya, destaca “la fuerza de su integridad cultural“.”Nuestra lengua materna -diu- es la que nos cohesiona como pueblo, con la cual expresamos nuestros sentimientos y creencias más íntimas, nuestros pensamientos y valores más profundos.” L’anglés “llengua del pare” i l’espanyol “llengua materna”. ¿No us sona, aquesta cançó?  L’espanyol, el porta el poble porto-riqueny “en los recovecos de su espíritu y en el temblor de su alma.” No sé si amb això aniran gaire lluny… I acaba donant les gràcies a “nuestros hermanos que comparten esta lengua y con ella una visión del mundo”.

Jo, francament, no note diferències entre aquestes frases “identitàries” i, per exemple, la de Raimon quan  canta  “qui perd els orígens,perd la identitat.” O, quan un altre  cantant, Feliu Ventura, diu que“la nostra marca identitària és la cançó, com el jazz per als negres, o el flamenc per als gitanos”. Tan  identitari és, doncs, el castellà -l’espanyol- com la nostra llengua. Només que són dues identitats diferents.

Anuncis

LA FRANCE C’EST MOI

In NACIONALISMES on Desembre 27, 2017 at 7:57 pm

(Publicat en Juny 22, 2011)

 

(AVUI, 19-06-2008)

ATAC DE GAVATXISME

És ben sabut que la Revolució Francesa identificà el francés -la llengua francesa, vull dir- amb la modernitat i el lliberalisme, i les altres llengües parlades a l ‘Hexàgon -entre elles, el català, la nostra-amb els temps obscurs de l’Antic Règim. Des d’aleshores, el recel i el menyspreu contra els “patois” -entre els quals la nostra llengua catalana- no ha parat de fomentar-se en nom de la “grandeur”.

No sigues “paleto”.Parla francés

De tal manera, que una institució creada en plena monarquia absoluta, l’Acadèmia Francesa, creu -en 2008- que reconéixer la riquesa que suposen per al país les “llengües regionals” -català, basc, occità i bretó-, tal com diu l’article 1 de la reforma de la Constitució de la República actualment en marxa “atempta contra la identitat nacional”. I exigeix la retirada immediata de l’esmena que incorpora la menció d’aquestes llengües en el text constitucional. “Des de fa més de cinc segles,[el temps de vida de l’Académie,si no m’enganye] la llengua francesa ha forjat França.. En justa correspondència, la nostra Constitució ha reconegut, al seu article 2, aquesta evidència: «La llengua de la República és el francès»”.

1066- calles toulouse

Rètols en francés i occità. No són habituals

Serà “evidència”, però a mi, “espanyol”(tot i que catalanoparlant) em sembla una gavatxada. L’Académie diu que això de com són de boniques i regionals les llengües altres que el francés “es pot expressar i s’ha d’expressar a qualsevol lloc, però no a la Constitució”. Com aquell capellà que, en interrogar la pastoreta de Lorda (Lourdes) que havia tingut la sort de veure la Mare de Déu, li preguntà: ¿en quina llengua et parlà la Verge, en francés o en llatí? Ella contestà que en el seu occità natiu i el bon prevere, ben panxacontent, li etzibà: “T’equivoques: dalt del cel no es parla en dialecte.” Doncs això: en la Constitució, només el francés. Poca broma. Regavatxos. Pobres dels/de les rossellonesos/es que vulguen viure en la llengua d’aquest bloc. Ce n’est pas possible!

Què fa la RAE per ací? Em pregunte.

De moment sembla que només algun acadèmic -dels d’Espanya dic- ja ha insinuat que a certs llocs del mapa “patrio” “se persigue el español”.Si és que ho volen tot. Amb el conflicte amb l’independentisme català s’han “lluït”

EL GROC ÉS BELL

In POLÍTICA on Desembre 20, 2017 at 9:10 pm

COR GROC

“SEAN EDUCADOS. HABLEN EN CASTELLANO. SI NO, ME PIERDO”

In VIURE EN VALENCIÀ ÉS POSSIBLE on Desembre 20, 2017 at 8:59 pm

Un senyor diputat del PP, de Requena, demana que li parlen en castellà “por educación”, porque no entiende lo que dicen”. No té el mínim interés d’aprendre valencià. Vol que tota una cambra canvie de llengua perquè ell entenga les intervencions. Jo li veig les orelles al llop.

NO VOLER ENTENDRE

In VIURE EN VALENCIÀ ÉS POSSIBLE on Desembre 18, 2017 at 7:45 pm

Una periodista d’Antena 3, que parla perfectament el valencià, es fa passar per turista per a queixar-se que no entén els senyals de trànsit en valencià. Crear un problema on n’hi ha és inventar-se la realitat. Manipulació infecta. Si la fessen, no sé, La Trece o Intereconomía, tindria una certa lògica. Però vostés, una cadena tan “seriosa”! Vegen el video d’Empar Moliner