carles cerdà

Archive for the ‘AGRESSIONS AL CATALÀ’ Category

VIURE EN VALENCIÀ ÉS -A PARTIR D’AVUI- MÉS DIFÍCIL

In AGRESSIONS AL CATALÀ, HISTÒRIA, MITJANS DE COMUNICACIÓ, NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA, POLÍTICA, SOCIETAT, VIOLÈNCIA on Novembre 29, 2013 at 8:34 pm

ImatgeHui, 29 de novembre de 2013, comença a ser més difícil viure en valencià, al País Valencià. El saqueig del patrimoni valencià continua.Han traspassat una altra de les línies roges. Un grup ple de presumptes deliqüents presidits per una mena de subsecretari a qui tot títol honorific ve molt i molt gran, segueixen ofenent la nostra intel.ligència fins provocar-nos el vòmit. Però el nostre poble està recuperant la memòria. Com deia Lluís Llach: “No oblideu cap nom. Caldrà fer memòria per no repetir el pas d’una història.”  Que ho aprenguen els botxins de raons. La història els passarà factura més prompte que tard. Amén.

PACO,SERAFÍN I EL “DESENROLL”

In AGRESSIONS AL CATALÀ, POLÍTICA, SOCIETAT on Setembre 5, 2013 at 8:38 pm

Les eleccions constituents de 1977, les guanyà la dreta moderada, procedent del franquisme reformista, autoanomenada centre (Unión de Centro Democrático, UCD). El PSOE es confirmà com a segona força més votada. Els franquistes més acèrrims, l’Alianza Popular, que havia fundat l’exministre Manuel Fraga, obté només 16 escons. A terres valencianes guanyà clarament l’esquerra (PSOE 13 escons – PCE 2- PSP 1), seguida dels reformistes  UCD 12, i dels postfranquistes d’Alianza Popular (1 escó). Les eleccions municipals de 1979, al País Valencià, les guanya l’esquerra. La dreta recorre, com a estratègia electoral, a l’anticatalanisme, de certa tradició a les comarques centrals valencianes.españa lo unico importante S’inventen el fantasma de l’absorció de València per Catalunya.Violència, enfrontaments, polèmiques estèrils. “Mos volen llevar la llengua”. “Mos volen catalanisar” “Valencià: si votes PSOE l’endemà seràs català”, advertia Alianza Popular…del Reyno de Valencia en les constituents (A partir de 1991 convertida en PP, Partit Popular). Lo Rat Penat abandona per “catalanista” la gramàtica de Carles Salvador, el “Centro de Cultura Valenciana” s’autotransforma en Acadèmia de Cultura Valenciana i trau diversos models d’ortografia. Des de “Las Provincias” es dóna ales a la irracionalitat i a l’enfrontament visceral. La dreta es converteix en “Búnquer Barraqueta”. En definitiva, es crea la ideologia anomenada blaverisme.El catedràtic de dret Manuel Broseta Pont, escrigué un cèlebre article, “La paella dels Països Catalans”, on s’apartava de l’esquerra en què havia militat i es convertia en la gran candidat de la dreta blavera a la presidència de la Generalitat. El 1992, lamentablement, cau assassinat a València per un atemptat d’ETA. “Las Provincias”,en un primer moment, s’hagué d’empassar les ganes d’atribuir-ho tot a les “hordas catalanistas”. I és que el diari “apadrinava” clarament Broseta. Després –no hi ha color- li tocà apadrinar Vicent González Lizondo.

judes i traidor

Açò aparegué escrit al pati de la casa on vivia al filòleg valencià Manuel Sanchis Guarner.Mai no es trobaren els responsables

Quan el PP, que inclou el sector blaverista, guanya les eleccions en els anys 90, per primera vegada, ha d’ocupar-se d’ un tema, el del valencià, que li ha proporcionat molts volts, però que li crema entre les mans. El nou govern es troba entre la universitat(“catalanista”)i els seus: Lo Rat Penat, l’Acadèmia de Cultura, etc. Zaplana consensua amb el PSOE una institució en què “converjan las diversas sensibilidades(?) sobre el idioma”. Naix així, per resoldre un problema que la mateixa dreta havia creat, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que fins ara ha creat un cert consens.

Actualment, els casos de corrupció de la política valenciana, fa que, a la desesperada, el PP torne a fer l’ullet als anticatalanistes més radicals. Saltant-se la llei que ells mateixos crearen, ignoren l’AVL i escriuen en un valencià infumable. Això, quan usen el valencià. La dreta, el valencià, no l’usa, “lo defiende”, junt al que ells consideren senyes d’identitat dels valencians. El cas Blasco, les sospites sobre Cotino, els 11 imputats –ara sembla que s’ha imputat Rita Barberà i Francisco Camps pel cas Urdangarín- les sospites sobre tractes de favor de Serafín Castellano en alguna concessió, tot queda aparcat perquè ara toca defendre el Regne Corrupte de València de l’invasor català, ara, a més a més, independentista. Camps, Castellano, el delfí de l’alcaldessa, Bellver, Maluenda, tots a una veu, contra l’enemic. Una forta deriva antidemocràtica acompanya aquesta “defensa”.Els joves cadells del partit exhibeixen gestos i simbologia nazi i franquista. Rus diu que són “chiquilladas” i Castellano compara les banderes independentistes amb els signes nazis! Torna a traure en processó l’espantall anticatalanista i blaver. En realitat, Camps i Castellano no l’havien abandonat mai. Des de les pàgines de Las Provincias vetlaren les primeres armes. Feien riure quan Camps parlava del “desenroll” econòmic, com ara fa riure Bellver amb això de l’origen iber del valencià que ni ell mateix es creu.

Sincerament, si el PP tinguera maneres democràtiques autèntiques, hauria de deixar d’atiar el foc en matèria tan sensible per als valencians. El problema del valencià és el seu ús, no el seu origen i el partit podria donar exemple usant la llengua en les Corts valencianes o en els seus actes públics. Clar que, la seua clientela més radical, el valenciano no l’usa, “lo defiende.” Quin cansament! Quina mediocritat!

el valenciano lo entiendo

¿CÓMO ES QUE HABLA VALENCIANO COMO LOS PATANES?

In AGRESSIONS AL CATALÀ, HISTÒRIA, NACIONALISMES, NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA, SOCIETAT on Agost 12, 2013 at 6:32 pm

Així comença aquest interessantíssim article publicat a La Veu del País Valencià.El publica el valencià Josep Miquel Bausset, monjo benedictí al monestir de Montserrat i fill de Josep Lluís Bausset, patriota valencià mort l’estiu passat a 102 anys. És de gran actualitat per les agressions patides pels usuaris d’aquesta llengua.

“Això li preguntava un guàrdia civil a mon pare, en ple franquisme. Aquell home no podia entendre, “como es que un hombre con tres carreras, habla en valenciano como los patanes?”.
La resposta de mon pare va ser ràpida i molt intel·ligent. Sabent que aquell guàrdia civil era de Castella, li digué: “Y los patanes de su pueblo, ¿como hablan?”. L’home es va quedar de pedra!! Mon pare em contava que el guàrdia civil aquell, en sentir la aquesta resposta, es va posar la mà al “tricornio”, i només pogué dir: “¡Coño, pues es verdad!”.
Des d’aquell intent d’humiliar mon pare pel fet de parlar la nostra llengua, els qui menyspreen el valencià, no han parat de fer-ho! Però ara estan més actius!!
A finals de l’any passat, Carles Mateu Blay, va ser retingut durant 3 hores per la guàrdia civil: “M’han retirat el carnet de conduir per parlar valencià”.
El 31 de desembre de 2012, una dona, a l’hospital Jaume I de Castelló, hagué de sentir que el metge d’urgències li deia: “Usted es una ma educada, esto es España y me ha de hablar en español”.
Un professor de la Universitat Jaume I, de Castelló, Francisco Javier González Darder, es vantava en demostrar “la inutilidad del valenciano”.
I fa només uns dies, a l’Arenal Sound de Borriana, un membre de seguretat li deia a una jove que volia entrar al recinte: “Si no me hablas en espanyol, aquí no entras”.
I l’últim cas que jo sé, és el d’un veí de Puçol, víctima d’una denúncia falsa, pel fet de parlar en valencià!

sí al valencià

I encara estic esperant que des de la Generalitat, algú haja eixit en defensa dels valencians, ultratjats pel fet de parlar la “llengua pròpia”, com diu l’Estatut!! No vull ni imaginar-me, què haguera passat (i què hagueren publicat El Mundo, La Razón, ABC, Intereconomia, la Cope…) si a un jove que haguera parlat espanyol li hagueren dit: “Ací no entres si no parles valencià”!!! Però al contrari, no passa res!! On estan els defensor de la llibertat i del bilingüisme?
Després d’aquests insults contra la nostra llengua, el President de la Generalitat no té res a dir? I la Consellera d’Educació?
Els valencians de Morella i de Gandia, de Vinaròs i del Verger; de Borriana, de Llíria, d’Almenara i de Benicolet; de Sant Mateu, d’Ontinyent, d’Onda i de Piles, només volem una cosa: els mateixos drets que tenen els ciutadans de Burgos, de Sevilla i de Toledo. De la mateixa manera que els ciutadans de Toledo, de Sevilla i de Burgos poden anar a vore una pel·lícula en la seua llengua, també ho volem nosaltres. Igual que ells poden anar a l’escola i a la Universitat i estudiar en la seua llengua, també nosaltres volem eixe mateix dret. I així com ells poden comprar un diari o una revista en la seua llengua, també nosaltres volem això. I quan els ciutadans de Sevilla, de Toledo o de Burgos van a l’església a participar en l’Eucaristia en la seua llengua, nosaltres volem també això mateix. I…….. No demanem la lluna!! Només exigim el que és normal als països normals!
Deia Martin Luther King: “No ens xafaran, si no ens agenollem”!! Per això cal mantindre la dignitat de ser valencians  i d’utilitzar sempre el valencià (i mon pare em va ser sempre un exemple!!) per tal de no renunciar mai a la llengua dels nostres avantpassats.

I encara estic esperant que des de la Generalitat, algú haja eixit en defensa dels valencians, ultratjats pel fet de parlar la “llengua pròpia”, com diu l’Estatut!! No vull ni imaginar-me, què haguera passat (i què hagueren publicat El Mundo, La Razón, ABC, Intereconomia, la Cope…) si a un jove que haguera parlat espanyol li hagueren dit: “Ací no entres si no parles valencià”!!! Però al contrari, no passa res!! On estan els defensor de la llibertat i del bilingüisme?
Després d’aquests insults contra la nostra llengua, el President de la Generalitat no té res a dir? I la Consellera d’Educació?Els valencians de Morella i de Gandia, de Vinaròs i del Verger; de Borriana, de Llíria, d’Almenara i de Benicolet; de Sant Mateu, d’Ontinyent, d’Onda i de Piles, només volem una cosa: els mateixos drets que tenen els ciutadans de Burgos, de Sevilla i de Toledo. De la mateixa manera que els ciutadans de Toledo, de Sevilla i de Burgos poden anar a vore una pel·lícula en la seua llengua, també ho volem nosaltres. Igual que ells poden anar a l’escola i a la Universitat i estudiar en la seua llengua, també nosaltres volem eixe mateix dret. I així com ells poden comprar un diari o una revista en la seua llengua, també nosaltres volem això. I quan els ciutadans de Sevilla, de Toledo o de Burgos van a l’església a participar en l’Eucaristia en la seua llengua, nosaltres volem també això mateix. I…….. No demanem la lluna!! Només exigim el que és normal als països normals!
Deia Martin Luther King: “No ens xafaran, si no ens agenollem”!! Per això cal mantindre la dignitat de ser valencians  i d’utilitzar sempre el valencià (i mon pare em va ser sempre un exemple!!) per tal de no renunciar mai a la llengua dels nostres avantpassats.

Recorde que mon pare tornava als bancs, els calendaris que li enviaven per Nadal o les cartes, pel fet de no estar en valencià. O demanava als restaurants la carta en valencià!
Amb una actitud ferma, es va mantindre fidel a aquest poble fins la mort!! I quan anava a alguna botiga, educadament, demanava que l’atengueren en valencià.
Als anys 50, li van proposar a mon pare fer un programa de ràdio en una emissora comarcal, a Guadassuar. Mon pare només posà una condició per fer-lo: el programa, sobre agricultura, adreçat als llauradors, seria en valencià. I així va ser! Fins que el governador civil de València ho va saber. Ràpidament envià aquest text a l’emissora: “No podemos consentir, después de tres años de Guerra Civil, ciertas resurrecciones, que pudan poner en peligro la Unidad de la Patria ”. Evidentment, en rebre aquest text mon pare deixà el programa i no tornà més!
Cal denunciar les vexacions que sofreix la nostra llengua i mantindre’ns ferms per utilitzar-la sempre. I ja que els nostres governants no defenen, com haurien de fer, el valencià, és deure nostre transmetre a les noves generacions, la llengua que hem rebut dels nostres pares!! I si cal, fer pintades a favor de la llengua, com es van fer durant la dictadura franquista!!

JOSEP MIQUEL BAUSSET

ESPANYOLITZANT CATALUNYA

In AGRESSIONS AL CATALÀ, HISTÒRIA, NACIONALISMES, POLÍTICA on Octubre 15, 2012 at 7:14 pm

No ha estat l’infumable ministre Wertt (dimissió ja) el primer a intentar “espanyolitzar” Catalunya. Després de la victòria borbònica a la guerra de Successió i la promulgació dels Decrets de Nova Planta, una instrucció secreta del Consejo de Castilla(1716) als corregidors, ordena  ‘Pondrá el mayor cuidado en introducir la lengua Castellana, a cuyo fin dará las providencias mas templadas, y disimuladas para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado.’ La Real Cédula d’Aranjuez del 1768, d’abast més ampli, ordenava la introducció del castellà en la vida pública, especialment en el sistema educatiu. Fins i tot, la proscripció pública va arribar, com en altres períodes de persecució, a la toponímia. Així, la ciutat ‘rebel’ de Xàtiva va ser rebatejada amb el nom de San Felipe en honor del patró del monarca vencedor a Almansa el 1707.L’ Informe Patiño (1715) adverteix que ‘son [los catalanes ] [tan] apasionados a su patria con tal exceso que les hace trastornar el uso de la razón y solamente hablan en su lengua nativa.’  Tinguen-ho en compte els espanyolitzadors.

Quan una cosa no era prou “espanyola” o francament catalanista, es prohibia i punt. Per exemple,la sardana “La Santa Espina”, que diu, com tots sabeu: “Som i serem gent catalana/tan si es vol com si no es vol,/que no hi ha terra més ufana/sota la capa del sol”
fou prohibida el 1924 i 1939, durant les dues dictadures “espanyolitzants”:”Havent arribat a este Govern Civil, de manera que no hi ha cap dubte que determinats elements han convertit la sardana “La Santa Espina” en himne representatiu d’odioses idees i criminals aspiracions, escoltant la seua música amb el respecte i reverència que es tributen als himnes nacionals, he acordat prohibir que es toque i cante la mencionada sardana en la via pública, sales d’espectacles i societats i en les romeries o reunions camperoles, prevenint els infractors d’esta ordre que procediré al seu càstig amb tot el rigor.”

Aquest llibre no se l’ha llegit el Wertt: La nacionalitat catalana(1906), d’Enric Prat de la Riba. L’autor considera la nació com un estat natural mentre que l’estat és artificial.Tota nació,però, aspira a constituir un estat. Considera a Espanya un estat plurinacional i que Espanya no és una nació sinó un estat format per Castella. Tan de bo s’hagués pogut “catalanitzar” Espanya.

NO VULL PAGAR! “¿ME HABLAS EN ESPAÑOL O QUÉ?

In AGRESSIONS AL CATALÀ, NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA, POLÍTICA, SOCIETAT on Mai 1, 2012 at 6:55 pm

La Guàrdia Civil ha multat aquest cap de setmana passat el secretari d’organització de les JERC, Isaac Peraire, quan s’ha negat a pagar el peatge l’autopista AP-7 a Sagunt, dins la campanya “NO VULL PAGAR”, que reclama la gratuïtat de l’esmentada autopista.. La Guàrdia Civil s’ha dirigit cap al cotxe de Peraire i quan aquest els ha parlat en català li han etzibat un “¿Me hablas en español o que?” . Els agents han retingut Peraire durant uns  minuts i l’han multat amb 160 euros per obstaculitzar el trànsit i per portar el CAT a la matrícula, adhesiu  que també li han fet traure. De moment, no els han multat per parlar en català. Tot arribarà. No sé què diu la Fundació FAES sobre el tema. Vegeu SOM NOTÍCIA.CAT

Una altra alternativa. Pagar a la japonesa. Cèntim a cèntim. La indignació posa a prova l’enginy.

BARCELONA ES MANIFESTA CONTRA ELS ATACS A LES ILLES A LA LLENGUA DE TOTS

In AGRESSIONS AL CATALÀ, ENSENYAMENT, NACIONALISMES, NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA, POLÍTICA on Març 25, 2012 at 5:04 pm

 

 

 

 

Illencs pel Català” van reunir moltes persones a Barcelona en solidaritat amb la Marxa per la Llengua que es fa  a Mallorca hui 25 de març de 2012.Els escriptors Josep Maria Espinàs, Albert Sánchez Piñol i Julià de Jòdar van cridar ahir a participar en la concentració per protestar pels atacs a la llengua del govern de José Ramón Bauzá i per reclamar també una reacció del Principat per una llengua que és de tots.Illencs pel Català és una xarxa d’illencs que resideixen a Barcelona, preocupats pels retrocessos en política lingüística de les Balears.La portaveu de l’entitat, Irene Jaume, va explicar en una conferència de premsa que ‘la iniciativa responia a la preocupació d’una gran part de la comunitat illenca del Principat, per la situació d’apartheid lingüístic que el govern de José Ramón Bauzá imposa a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera’. En opinió seva, ‘les agressions que la llengua i la cultura catalanes sofreixen a les Illes són part d’una planificació perfectament estudiada des dels grups de pressió de la dreta espanyola, especialment la FAES, i que ja s’ha posat en pràctica al País Valencià i a Galícia’. A més, va dir, ‘el govern de Bauzá és titella de grupúsculs ultraconservadors, com el Círculo Balear, que no representen el sentiment de la immensa majoria de la gent de les Illes’. Extracte de la informació que en dóna VILAWEB.

¿Oi que us sona allò de la doctrina FAES? ¿Català-anglés i espanyol en parts iguals?

JAUME BONET MOLL,MALLORQUÍ, EN VAGA DE FAM PER LA LLENGUA QUE COMPARTIM

In AGRESSIONS AL CATALÀ, NACIONALISMES, NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA, POLÍTICA, SOCIETAT on Març 15, 2012 at 7:27 pm

Jaume Bonet i Moll, membre d’una associació anomenada “Jubilats per Mallorca”, s’ha posat en vaga en defensa dels drets lingüístics dels mallorquins, o siga, dels drets lingüístics de tots els catalanoparlants. En aquest video, extret de Vilaweb, ells mateix ens en dóna detalls.

“POLACOS DE MIERDA”.PERILLÓS PARLAR EN CATALÀ A L’AEROPORT DEL PRAT

In AGRESSIONS AL CATALÀ, NACIONALISMES, NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA, POLÍTICA, SOCIETAT, VIOLÈNCIA on gener 29, 2012 at 11:32 am

El jove advocat fiscalista D.T. es disposava aquest divendres al migdia a agafar un vol a Madrid, com cada setmana, per assistir al màster que hi estudia. Després que a l’aeroport del Prat li feren creuar dues vegades el detector de metalls –tot i que no havia fet soroll el primer cop–, dos agents de la guàrdia civil se li van acostar i li van preguntar en castellà si tenia cap problema. Ell va respondre en català, la qual cosa li va comportar el calvari que hores més tard va denunciar. La reacció d’un dels agents –amb rang de caporal, com va comprovar més tard– va ser “burlesca i agressiva”,  i li va reclamar que li parlara en castellà. En no rebre resposta -D.T. afirma que pretenia evitar problemes per no fer tard– hauria estat traslladat a una petita sala propera on no hi havia ningú més.Ja dins, el jove va passar a parlar castellà per col•laborar, però ja va ser massa tard.
D.T. diu que li van fer traure les sabates i la jaqueta i el caporal li va pegar un fort cop a la cuixa amb una porra o un altre objecte metàl•lic que el va fer caure i li va adormir la cama durant una hora. Segons el denunciant, tot seguit l’agent el va fer seure a la cadira i allí el va colpejar cinc vegades amb la mà estesa –per no deixar marca– mentre li cridava “polaco de mierda” i “habla castellano si tienes cojones”. Mentre, l’agent més jove s’ho mirava “perplex”. Després de les agressions, el van fer eixir de la sala i, en veure que trucava a emergències per denunciar la situació, van decidir denunciar-lo ells per insults i per no voler-se identificar. D.T., que no va voler firmar el document, va exigir enmig d’un atac d’ansietat conèixer els números de placa dels agents i tenir una còpia de la seua denúncia –els coneixements com a advocat li recomanaven aquestes i altres actuacions. Un cop fora de l’espai internacional, va anar a buscar els Mossos de l’aeroport –que no podien creuar el detector en no ser territori de la seva competència–, els quals el van atendre “exquisidament”, li van recomanar denunciar i van reprovar els fets. També el van acompanyar al CAP més proper per fer-se la revisió mèdica que acredités les agressions.
Unes hores més tard, i encara amb llàgrimes als ulls i una veu que s’entretalla, D.T. afirma que “va ser pitjor la vexació i l’abús de poder que l’agressió física”. Ara, però, té ganes d’anar “fins al final” amb el cas i denunciar tant la denúncia falsa dels guàrdies civils com la violència i la retenció il•legal. Afirma que les càmeres poden demostrar que no va haver-hi cap actitud violenta per part seua i que sempre es va mostrar col•laborador i, per això, confia que es verifique la seua versió. L’únic motiu que s’explica per la situació patida i les agressions és la discriminació lingüística per haver respost en català al mateix aeroport de Barcelona, i és per això que vol publicitar el cas, per denunciar que “encara ara, al segle XXI”, es viuen moments com aquest. Diaris ARA i REAGRUPAMENT.

SI EN VOLS MÉS, PARA EL CABÀS

In AGRESSIONS AL CATALÀ, NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA, SOCIETAT on gener 12, 2012 at 10:14 pm

Un  jove estudiant, Jordi Ros,de Badalona, treballador de la multinacional sueca IKEA, va ser acomiadat per haver defensat un client al qual un dels guàrdies de seguretat volia obligar a parlar en castellà. Aquesta és la carta que Ros ha enviat al diari “Ara” per denunciar aquests fets:  “Un dia, mentre feia de caixer ,vaig sentir un client que es barallava amb un empleat de Securitas. Una de les coses de què es queixava era que l’empleat de seguretat el volia fer parlar en castellà. Jo, com si no res, vaig seguir amb la meva feina.Quan va entrar l’empleat de seguretat del torn nou li vaig explicar el que havia sentit i ell es va sentir orgullós del seu company. Sobtat, li vaig dir que per treballar aquí a Catalunya, com a mínim, calia entendre l’idioma o almenys intentar-ho. Em va escridassar, em va dir a crits que això era Espanya i que jo era espanyol, i després va demanar a l’encarregada de caixes, Sandra, que jo no treballés mai més allà, que no m’hi volia.Ikea va decidir fer cas a l’empleat de Securitas, i ja no vol que hi treballi. A més, els motius que dóna l’ETT són que jo em vaig barallar amb un client, cosa que no és veritat.”

Una nota d’IB3(la televisió autonòmica balear) diu que no es pagaran les factures que no estiguen en español.

DE GAVATXOS I BLAVERS

In AGRESSIONS AL CATALÀ, NACIONALISMES, POLÍTICA, SOCIETAT on gener 9, 2012 at 8:53 pm

QUAN NOS COMPORTEM COM A INFERIORS NOS TRACTEN COM A TALS

Els mitjans de comunicació a Catalunya Nord, majoritàriament francòfons i amb visió centralista, menyspreen la llengua catalana Amb la mort del Josep Serra l‘Indépendant ha ensenyat una vegada més el seu anticatalanisme.El diumenge sabem de la mort del nostre company.Les exèquies tindran  lloc el dimarts. El dimarts un poc abans de les 12, en nom de l’associació  d’Aire Nou de Bao enviï una esquela al diari demanant que se publiqui l’endemà. Una mica abans de les 6 de la tarda truca un secretari del departament on gestionen les esqueles i me’n demana la traducció.Evidentment, m’hi negui. Com tot el que he fet en nom d’Aire Nou, quan m’he adreçat a institucions, responsables polítics, empreses… dels territoris de parla catalana ho he fet en català, sense cap traducció. M’hi negui també ja que amb el Josep Serra sovint havíem parlat del comportament anticatalanista del diari local, i ell -com jo- era disposat a privar-se dels “honors” de l’indépendant si era a cost de dignitat.M’he barallat un parell de minuts amb el meu interlocutor, m’ha dit que sense traducció no publicaria l’esquela i finalment ha explicat la raó de la política lingüicida de l‘indépendant.¿El motiu? Imagineu, fa 15 anys, un nord-català havia fet una broma, havia enviat una esquela en català per a celebrar el canvi de destinació a Còrsega d’un prefecte que s’ havia distingit ell també pel seu anticatalanisme visceral. D’aleshores ençà,el diari es nega a publicar esqueles redactades en la nostra llengua,s la raó per la qual hem de traduir al francès els nostres texts.He penjat el telèfon al nas del secretari explicant-li que no tindria cap traducció .Tot seguit vaig enviar un correu electrònic a dues periodistes del diari, dues que dominen la llengua catalana explicant el cas.No sé si han intervingut o no, és igual, el fet és que no hem enviat pas cap traducció a l’Indépendant i l’esquela ha estat publicada.Una petita victòria, ridícula, però simbòlica. Aquesta també la dec, la devem al Josep.
Si tots nosaltres, els que sem convençuts de la necessitat de fer viure la llengua catalana refusem d’agenollar-nos a davant dels que se creuen potents, segur que aconseguirem més victòries i a mitjà termini tots guanyarem.Més detalls.

La Senyera oneja al Castellet de Perpinyà.

Carrefour ha eliminat el català en les caixes de pagament ràpid dels seus comerços de València arran d’una campanya de grups blavers que es queixaven que hi hagués el català i no el valencià autèntic que diuen defendre. Carrefour -empresa de capital francés- ha respost a la campanya assegurant que lamentaven “les molèsties ocasionades” i que s’ha eliminat “l’elecció del català en les torres de pagament d’Scan&Go i Caixes d’Autopagament de les botigues de València que el tenen implantat”. Per acabar de fer el ridícul, Carrefour assegura que “en un futur s’afegiran totes les llengües autonòmiques” i que llavors “hi haurà el valencià”,al costat del “català”. La campanya estava impulsada pel Colectiu Signes pel desenroll del valencianisme (Ben escrit: Col•lectiu Signes per al desenvolupament del valencianisme). Per a més informació, clica ací.

PDT. La paraula “desenroll” li encantava al nostre Ex-Amado Ex-Líder. Quines coses!