carles cerdà

Archive for the ‘HISTÒRIA’ Category

VIURE EN VALENCIÀ ÉS -A PARTIR D’AVUI- MÉS DIFÍCIL

In AGRESSIONS AL CATALÀ, HISTÒRIA, MITJANS DE COMUNICACIÓ, NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA, POLÍTICA, SOCIETAT, VIOLÈNCIA on Novembre 29, 2013 at 8:34 pm

ImatgeHui, 29 de novembre de 2013, comença a ser més difícil viure en valencià, al País Valencià. El saqueig del patrimoni valencià continua.Han traspassat una altra de les línies roges. Un grup ple de presumptes deliqüents presidits per una mena de subsecretari a qui tot títol honorific ve molt i molt gran, segueixen ofenent la nostra intel.ligència fins provocar-nos el vòmit. Però el nostre poble està recuperant la memòria. Com deia Lluís Llach: “No oblideu cap nom. Caldrà fer memòria per no repetir el pas d’una història.”  Que ho aprenguen els botxins de raons. La història els passarà factura més prompte que tard. Amén.

¿CÓMO ES QUE HABLA VALENCIANO COMO LOS PATANES?

In AGRESSIONS AL CATALÀ, HISTÒRIA, NACIONALISMES, NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA, SOCIETAT on Agost 12, 2013 at 6:32 pm

Així comença aquest interessantíssim article publicat a La Veu del País Valencià.El publica el valencià Josep Miquel Bausset, monjo benedictí al monestir de Montserrat i fill de Josep Lluís Bausset, patriota valencià mort l’estiu passat a 102 anys. És de gran actualitat per les agressions patides pels usuaris d’aquesta llengua.

“Això li preguntava un guàrdia civil a mon pare, en ple franquisme. Aquell home no podia entendre, “como es que un hombre con tres carreras, habla en valenciano como los patanes?”.
La resposta de mon pare va ser ràpida i molt intel·ligent. Sabent que aquell guàrdia civil era de Castella, li digué: “Y los patanes de su pueblo, ¿como hablan?”. L’home es va quedar de pedra!! Mon pare em contava que el guàrdia civil aquell, en sentir la aquesta resposta, es va posar la mà al “tricornio”, i només pogué dir: “¡Coño, pues es verdad!”.
Des d’aquell intent d’humiliar mon pare pel fet de parlar la nostra llengua, els qui menyspreen el valencià, no han parat de fer-ho! Però ara estan més actius!!
A finals de l’any passat, Carles Mateu Blay, va ser retingut durant 3 hores per la guàrdia civil: “M’han retirat el carnet de conduir per parlar valencià”.
El 31 de desembre de 2012, una dona, a l’hospital Jaume I de Castelló, hagué de sentir que el metge d’urgències li deia: “Usted es una ma educada, esto es España y me ha de hablar en español”.
Un professor de la Universitat Jaume I, de Castelló, Francisco Javier González Darder, es vantava en demostrar “la inutilidad del valenciano”.
I fa només uns dies, a l’Arenal Sound de Borriana, un membre de seguretat li deia a una jove que volia entrar al recinte: “Si no me hablas en espanyol, aquí no entras”.
I l’últim cas que jo sé, és el d’un veí de Puçol, víctima d’una denúncia falsa, pel fet de parlar en valencià!

sí al valencià

I encara estic esperant que des de la Generalitat, algú haja eixit en defensa dels valencians, ultratjats pel fet de parlar la “llengua pròpia”, com diu l’Estatut!! No vull ni imaginar-me, què haguera passat (i què hagueren publicat El Mundo, La Razón, ABC, Intereconomia, la Cope…) si a un jove que haguera parlat espanyol li hagueren dit: “Ací no entres si no parles valencià”!!! Però al contrari, no passa res!! On estan els defensor de la llibertat i del bilingüisme?
Després d’aquests insults contra la nostra llengua, el President de la Generalitat no té res a dir? I la Consellera d’Educació?
Els valencians de Morella i de Gandia, de Vinaròs i del Verger; de Borriana, de Llíria, d’Almenara i de Benicolet; de Sant Mateu, d’Ontinyent, d’Onda i de Piles, només volem una cosa: els mateixos drets que tenen els ciutadans de Burgos, de Sevilla i de Toledo. De la mateixa manera que els ciutadans de Toledo, de Sevilla i de Burgos poden anar a vore una pel·lícula en la seua llengua, també ho volem nosaltres. Igual que ells poden anar a l’escola i a la Universitat i estudiar en la seua llengua, també nosaltres volem eixe mateix dret. I així com ells poden comprar un diari o una revista en la seua llengua, també nosaltres volem això. I quan els ciutadans de Sevilla, de Toledo o de Burgos van a l’església a participar en l’Eucaristia en la seua llengua, nosaltres volem també això mateix. I…….. No demanem la lluna!! Només exigim el que és normal als països normals!
Deia Martin Luther King: “No ens xafaran, si no ens agenollem”!! Per això cal mantindre la dignitat de ser valencians  i d’utilitzar sempre el valencià (i mon pare em va ser sempre un exemple!!) per tal de no renunciar mai a la llengua dels nostres avantpassats.

I encara estic esperant que des de la Generalitat, algú haja eixit en defensa dels valencians, ultratjats pel fet de parlar la “llengua pròpia”, com diu l’Estatut!! No vull ni imaginar-me, què haguera passat (i què hagueren publicat El Mundo, La Razón, ABC, Intereconomia, la Cope…) si a un jove que haguera parlat espanyol li hagueren dit: “Ací no entres si no parles valencià”!!! Però al contrari, no passa res!! On estan els defensor de la llibertat i del bilingüisme?
Després d’aquests insults contra la nostra llengua, el President de la Generalitat no té res a dir? I la Consellera d’Educació?Els valencians de Morella i de Gandia, de Vinaròs i del Verger; de Borriana, de Llíria, d’Almenara i de Benicolet; de Sant Mateu, d’Ontinyent, d’Onda i de Piles, només volem una cosa: els mateixos drets que tenen els ciutadans de Burgos, de Sevilla i de Toledo. De la mateixa manera que els ciutadans de Toledo, de Sevilla i de Burgos poden anar a vore una pel·lícula en la seua llengua, també ho volem nosaltres. Igual que ells poden anar a l’escola i a la Universitat i estudiar en la seua llengua, també nosaltres volem eixe mateix dret. I així com ells poden comprar un diari o una revista en la seua llengua, també nosaltres volem això. I quan els ciutadans de Sevilla, de Toledo o de Burgos van a l’església a participar en l’Eucaristia en la seua llengua, nosaltres volem també això mateix. I…….. No demanem la lluna!! Només exigim el que és normal als països normals!
Deia Martin Luther King: “No ens xafaran, si no ens agenollem”!! Per això cal mantindre la dignitat de ser valencians  i d’utilitzar sempre el valencià (i mon pare em va ser sempre un exemple!!) per tal de no renunciar mai a la llengua dels nostres avantpassats.

Recorde que mon pare tornava als bancs, els calendaris que li enviaven per Nadal o les cartes, pel fet de no estar en valencià. O demanava als restaurants la carta en valencià!
Amb una actitud ferma, es va mantindre fidel a aquest poble fins la mort!! I quan anava a alguna botiga, educadament, demanava que l’atengueren en valencià.
Als anys 50, li van proposar a mon pare fer un programa de ràdio en una emissora comarcal, a Guadassuar. Mon pare només posà una condició per fer-lo: el programa, sobre agricultura, adreçat als llauradors, seria en valencià. I així va ser! Fins que el governador civil de València ho va saber. Ràpidament envià aquest text a l’emissora: “No podemos consentir, después de tres años de Guerra Civil, ciertas resurrecciones, que pudan poner en peligro la Unidad de la Patria ”. Evidentment, en rebre aquest text mon pare deixà el programa i no tornà més!
Cal denunciar les vexacions que sofreix la nostra llengua i mantindre’ns ferms per utilitzar-la sempre. I ja que els nostres governants no defenen, com haurien de fer, el valencià, és deure nostre transmetre a les noves generacions, la llengua que hem rebut dels nostres pares!! I si cal, fer pintades a favor de la llengua, com es van fer durant la dictadura franquista!!

JOSEP MIQUEL BAUSSET

GIBRALTAR, EN PEU DE GUERRA

In HISTÒRIA, NACIONALISMES, SOCIETAT on Agost 5, 2013 at 1:55 pm

Marhuenda“Siempre a tus órdenes”

Torna, gràcies a La Razón –com sabeu,l’òrgan oficiós del PP- el vell conflicte de Gibraltar. “Gibraltar español!” es cridava en temps de Franco. L’excusa per atiar el conflicte és la conducta de patrulleres britàniques contra pescadors espanyols que haurien traspassar les aigües territorials espanyoles. El ministre d’Afers Estrangers,J. García Margallo, n’ha fet –mai millor dit- un “casus belli”. Però ens hem de deixar enganyar: les cues per excés de zel de la guàrdia civil a l’entrada de la zona britànica, responen a una política de distracció davant els greus i incessants escàndols de Gürtel  el finançament del PP,les mentides de Rajoy i les cantates de Bárcenas. Les dictadures han recorregut sovint a les reivindicacions territorials per envoltar-se en la bandera i fer que s’obliden els seus règims repressius. Ho va fer Franco amb Gibraltar,  la dictadura argentina amb les Malvines, i, ja en democràcia, l’impresentable Trillo  -el que posà, a la madrilenya plaça de Colon, la bandera espanyola més gran que es coneix. Recordeu amb quin llenguatge èpic narrava la defensa de l’illot Perejil, que reivindicaven els marroquins.  L’actual conflicte només produeix ingents pèrdues econòmiques a la part espanyola i a la part anglesa. No s’entén com Espanya vol apoderar-se d’una roca, els habitants de la qual prefereixen ser britànics. No sembla que l’interés partidista de Rajoy i els seus facilite el diàleg i la distensió necessàries.

Segons l’article X del tractat de pau i amistat d’Utrecht(1713) entre el rei Felip V de Castella i la reina Anna d’Anglaterra, la sobirania de la fortalesa de Gibraltar passà a mans de la Gran Bretanya ‘per sempre’. Això acabava la Guerra de Successió a Espanya, i la contesa europea entre les cases d’Àustra i Borbó, una devastadora guerra, que deixà  més d’un milió de morts. Com a conseqüència d’aquest conflicte, els valencians i aragonesos vam perdre les nostres lleis i autogovern(1707). El mateix passà més tard a Catalunya(1714) i Menorca passà a Anglaterra(1708).  La recuperació de Menorca per una armada franco-espanyola en temps de Carles III es celebra cada any en la coneguda Pasqua Militar –el dia de reis- en què el monarca es dirigeix a l’exèrcit.

Tot això és història, però ara es tracta d’una altra cosa, com deia. El PP sembla compartir la reivindicació rància, feixista, del Penyal. Com en temps de Franco:ni pactes, ni acords.S’ha de recórrer a la força bruta, a l’assalt militar de la Roca, al crit de “Gibraltar Espanyol!” i aconseguir que dalt de la Roca,entre mones, voleie orgullosa la bandera espanyola.

La armada volvera al penon

En plena UE i segle XXI, això és una pura estupidesa,una entelèquia que pot tocar la fibra sensible i patriòtica dels feixistes espanyols.I això sembla apuntar-se el PP, perquè oblidem, per exemple, que Cospedal i altres dirigents del PP declaren a mitjan agost pel cas Bárcenas.

El diari de Marhuenda, cada vegada més ultra-dretà, no hauria de jugar tan alegrement amb aquestes coses. La seua absoluta submissió al sector més ultra del PP és cada vegada més evident.

Una paranoia: la presa de Gibraltar pels marines ianquis, convertits en espanyols.

SEGUEIX LA TRISTA DESFILADA

In HISTÒRIA, OPINIÓ, POLÍTICA, SOCIETAT on Novembre 29, 2012 at 11:38 am

Si ahir era el MH president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, qui implorava a Caixabanc que mantinguera el nom de Banc de València, si pot ser, perquè en el nom ix València i és tan bonic que isca el nom de la ciutat i reyno i  bla, bla, bla…Eh, però si no pot ser, no pot ser i ja està… Ara és una altra membre de la mediocre classe política valenciana, ni més ni menys que l’alcaldessa  eterna, Rita Barberà i Armelles, la següent a implorar de l'”oro catalán”, després de donar-li la benvinguda a la societat valenciana -i qui és ella, per fer això?- que mantinga la denominació “Aguas de Valencia”  per a l’empresa valenciana, i que siga administrada per valencians i des de València. 1 € no els dóna dret a abusar. Si depenguérem d'”Aguas de Barcelona”,no s’entendria ací. No ho entendria, especialment, Eugenio Calabuig, president d'”Aguas de Valencia”, que diu que no es lógico que un competidor directo obtenga, por 1 € y con ayudas públicas, el 49 % que ostenta en la sociedad Banco de Valencia”. “Lo normal es que la vendan.”  Li recorde al sr.Calabuig que el poder polític està a Barcelona i que ell pot dir el que vulga, però res més.

FONT: LEVANTE-EMV

HA MORT EL BANC DE VALÈNCIA (1900-2012)

In HISTÒRIA, OPINIÓ, POLÍTICA, SOCIETAT on Novembre 28, 2012 at 6:11 pm

Si bé és cert que en temps de globalització com els que vivim, els diners no coneixen de pàtries ni de banderes, hui és un dia de dol per als valencians. Perdem el banc més representatiu de la ciutat, aquell que, orgullosament, en portava l’escut, el rombe amb les quatre barres roges en camp d’or, la corona i el rat penat. Un banc nascut a principis del segle XX per dinamitzar l’economia valenciana, que va comptar amb dirigents com Ignasi Villalonga o Joaquim Reig. Un banc  que arribà tenir en 1989 més de dues-centes oficines,  tres-centes cinquanta en 2003,que començà a expandir-se amb l’adquisició del Banc de Múrcia,que cotitzà en borsa, etc. En fi, que es convertí en un banc solvent al servici dels valencians.

Hui, Caixabank l’ha comprat per la simbòlica xifra d’1 €. Com escriu Jesús Civera al diari “Levante”,la “Caixa” -el màxim exponent de l'”or català” “mos furta” el nostre banc, com el Banc de Sabadell es va engolir la CAM.El cas de Bancaixa és distint: l’absorbí l’or madrileny. L'”invasor”català s’emporta el bastió de la personalitat financera valenciana.I ací no protesta ningú. Ah, els anys 70, del passat segle, quan “tots a una veu”, el sector més ranci de la burgesia valenciana protestava contra la suposada ingerència catalana. Que “mos roben” la llengua, els escriptors, fins i tot la paella! (recordeu l’article memorable de Manuel Broseta, “La paella dels Països Catalans”?)

Eren altres temps.¿Tornaran?

Hui, la mediocre dreta local, calla.  Com diu Civera, ni els successors de Lizondo, ni la jubilada Maria Consuelo Reyna, ni nuestro-amado-profesor-universitario Francisco Camps, ni Rita, ni Castellano, ni Arturo Virosque, ni Federico Fèlix, ni l’expresident de la Generalitat, José Luis Olivas que allà on va “triomfa”,i tutti quanti. El diari ARA publica hui que tota aquesta genteta “han valorat positivament la compra del Banc de València per part de CaixaBank. Així, el president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, ha afirmat que aquesta operació donarà estabilitat a l’entitat valenciana i garantirà “la transmissió de finançament” a la societat valenciana. Fabra ha afegit que el que demana la societat és que s’aconsegueixi l'”estabilitat suficient i necessària” perquè “els diners puguin arribar a les famílies i les empreses “.

Tots a una veu, germans vingaaaaaaaau

Més cinisme impossible. Es carreguen l’entitat i celebren la compra del mort per…”el oro catalán”. Estan desconeguts.Fins i tot, Alberto Fabra implora que respecten el nom tradicional del nounat. És clar, si pot ser. ¿On estan els polítics -dels PP o del PSOE, tan se val- que assaltaren les caixes i bancs valencians obligant-los a invertir en projectes ruïnosos? ¿Què hi ha de la Terra Mitica de Zaplana, i tantes altres coses?

En un racó del LEVANTE, una esquela sense creu, publicada per gent noble, que encara té vergonya, es despedeix de BANCAIXA. “En el día de ayer, dejó de existir una de las empresas más emblemáticas de la Comunidad Valenciana:Bancaja, Caja de Ahorros de Valencia, Castellón y Alicante. Han sido 134 años los que la Caja ha convivido  y colaborado en el progreso económico y social de la sociedad valenciana. A partir del año 2003, como consecuencia de una mala gestión político-económia-estratégica [ Olivas, on estàs],la Caja comenzó a desarrollar una intolerancia inmobiliaria que se agravó por una insolvencia generalizada que ha sido la causa del fatal desenlace. Los exempleados, jubilados, prejubilados, eredizados y antiguos clientes, quieren poner de manifiesto  esta irreparable pérdida, que tanto va a afectar a la vida económica, social, cultural y deportiva [?] valenciana. Asimismo, comunican el inicio de la instrucción de un expediente para la concesión de la medalla “ATILA-The Worst Manager” ,en su categoría “Summa Cum Laude” a todos y cada uno de los miembros de los Órganos Gestores de la Entidad[ Olivas, on estàs], que con el soporte político necesario, han logrado llevar a término  este hecho luctuoso, sin parangón en la historia financiera valenciana.” Per la meua part, no tinc res més que afegir.

ESPANYOLITZANT CATALUNYA

In AGRESSIONS AL CATALÀ, HISTÒRIA, NACIONALISMES, POLÍTICA on Octubre 15, 2012 at 7:14 pm

No ha estat l’infumable ministre Wertt (dimissió ja) el primer a intentar “espanyolitzar” Catalunya. Després de la victòria borbònica a la guerra de Successió i la promulgació dels Decrets de Nova Planta, una instrucció secreta del Consejo de Castilla(1716) als corregidors, ordena  ‘Pondrá el mayor cuidado en introducir la lengua Castellana, a cuyo fin dará las providencias mas templadas, y disimuladas para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado.’ La Real Cédula d’Aranjuez del 1768, d’abast més ampli, ordenava la introducció del castellà en la vida pública, especialment en el sistema educatiu. Fins i tot, la proscripció pública va arribar, com en altres períodes de persecució, a la toponímia. Així, la ciutat ‘rebel’ de Xàtiva va ser rebatejada amb el nom de San Felipe en honor del patró del monarca vencedor a Almansa el 1707.L’ Informe Patiño (1715) adverteix que ‘son [los catalanes ] [tan] apasionados a su patria con tal exceso que les hace trastornar el uso de la razón y solamente hablan en su lengua nativa.’  Tinguen-ho en compte els espanyolitzadors.

Quan una cosa no era prou “espanyola” o francament catalanista, es prohibia i punt. Per exemple,la sardana “La Santa Espina”, que diu, com tots sabeu: “Som i serem gent catalana/tan si es vol com si no es vol,/que no hi ha terra més ufana/sota la capa del sol”
fou prohibida el 1924 i 1939, durant les dues dictadures “espanyolitzants”:”Havent arribat a este Govern Civil, de manera que no hi ha cap dubte que determinats elements han convertit la sardana “La Santa Espina” en himne representatiu d’odioses idees i criminals aspiracions, escoltant la seua música amb el respecte i reverència que es tributen als himnes nacionals, he acordat prohibir que es toque i cante la mencionada sardana en la via pública, sales d’espectacles i societats i en les romeries o reunions camperoles, prevenint els infractors d’esta ordre que procediré al seu càstig amb tot el rigor.”

Aquest llibre no se l’ha llegit el Wertt: La nacionalitat catalana(1906), d’Enric Prat de la Riba. L’autor considera la nació com un estat natural mentre que l’estat és artificial.Tota nació,però, aspira a constituir un estat. Considera a Espanya un estat plurinacional i que Espanya no és una nació sinó un estat format per Castella. Tan de bo s’hagués pogut “catalanitzar” Espanya.

ADÉU A UN GRAN MESTRE I PATRIOTA

In ENSENYAMENT, HISTÒRIA, MITJANS DE COMUNICACIÓ, NACIONALISMES, SOCIETAT, TRADICIONS I FESTES on Juny 4, 2012 at 6:58 pm

Imatge

Nascut el 1910 a Paiporta, Josep-Lluís Bausset, llicenciat en Farmàcia i Químiques,exercí de professor a instituts com Xàtiva o Alberic. D’esquerres i valencianista,lluitador incansable per la nostra llengua, fou, a més fundador del PSPV a l’Alcúdia. Gran aficionat a la pilota valenciana, esport en el qual era tot un expert. Tot un homenot -com diria Josep Pla- .Que els déus l’acompanyen allà on siga.

DEMANEM JA LA DIMISSIÓ DE JOSE JAVIER WERT

In ENSENYAMENT, HISTÒRIA, NACIONALISMES, OPINIÓ, POLÍTICA, SOCIETAT on Juny 1, 2012 at 6:01 pm
Sr. Ministro de Educación:Desde que Ud asumió la cartera de Educación se ha propuesto el desguace sistemático del sistema público de educación. Y lo ha hecho con medidas que son injustas desde el punto de vista social porque agudizan las desigualdades, e ineficaces desde el punto de vista económico porque confunden inversión con gasto. El Real Decreto-ley 14/2012, aprobado sin ningún proceso de deliberación, supone un cambio radical de modelo en la concepción del sistema educativo. Hasta la publicación de este decreto, nuestro sistema educativo venía sustentándose en el principio de igualdad de oportunidades. El RDL ignora este principio y lo sustituye por criterios exclusivamente meritocráticos y tecnocráticos, en aras a una supuesta eficiencia. Como sociólogo, Ud. sabe que el mérito no se explica sólo por el esfuerzo individual, sino que depende en buena parte de las condiciones de origen –de las ventajas o desventajas de partida– de los sujetos. Por eso, este decreto castiga a las familias con menos posibilidades económicas, penaliza severamente al profesorado precarizando sus condiciones laborales, y da legitimidad a un programa sistemático de deterioro de la red pública de educación.Las medidas de recorte que aplica su Ministerio harán caer la inversión en educación del 4´9% -una cifra que ya estaba por debajo de la medida europea- al 3´9% del PIB. Este recorte no garantiza una mayor calidad educativa, sino que supone una grave lesión a uno de los derechos sociales –el de la educación– que configuran el estado del bienestar. Las “políticas de austeridad” en las que se basa el RDL suponen que la calidad educativa ha de ser únicamente para las clases privilegiadas, confundiendo interesadamente derechos con privilegios.

Las medidas educativas que plantea el RDL amenazan la equidad del sistema educativo y van a suponer una masificación en las aulas, la paralización de los nuevos ciclos de FP, el recorte de plantillas, la precariedad laboral, la privatización de servicios educativos, el aumento de tasas universitarias, la disminución de becas, la pérdida de derechos laborales y la obstaculización de la función investigadora. Todo ello supone un retroceso brutal que no debemos tolerar. La educación es un derecho básico para toda la ciudadanía reconocido por nuestra Constitución.

Sr. José Ignacio Wert: Usted tiene el dudoso mérito de haber conseguido provocar –en los escasos meses en que se ocupa de la cartera de educación– la primera huelga unitaria de la democracia en todos los niveles educativos. El éxito de esta huelga del 22 de mayo, apoyada por toda la comunidad educativa, ha sido una clara demostración del rechazo de la ciudadanía a la política regresiva llevada a cabo por su ministerio. Por eso, en calidad de máximo responsable del Ministerio de Educación, solicitamos su cese inmediato.

Consejo del Departamento de Sociología y Antropología Social de la Universitat de València.

Súmate y firma la petición de dimisión del Ministro de Educación.

UN RECORD PER ALS NORD-CATALANS

In HISTÒRIA, NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA, POLÍTICA, SOCIETAT on Abril 24, 2012 at 7:28 pm

L’ascens de vots de l’ultradretana Marine Le Pen a la Catalunya Nord ha estat sorprenent. El de PXC, el xenòfob i no menys ultradretà Josep Anglada es frota les mans. Li encantaria arribar al 19% del vots que ha tret el Front Nacional. Els demòcrates  d’allà i els que ens solidaritzem des d’ací baix vivim una mateixa consternació. No tot està perdut. Els xiquets de l’Escola la Bressola, de Perpinyà han fet una cançó que ens ompli d’esperança. Us la pose a continuació amb la lletra. I, després, un altre vídeo ben bonic per qui no conega aquestes comarques que passaren a ser franceses en el s.XVII. Coratge, la lluita continua!

Ah, com que són tan moderns, el vídeo està en 3D. Si no el veieu bé, desactiveu la funció en la pantalla.

SEMPRE ENDAVANT!

Alguns no voldrien aquest català
Arreu si podien el farien callar
Pero per tant que facin
Juntarem les mans
I tots cantarem el sempre endavant
Nosaltres aqui parlem català
Parlem català és la nostra llengua
Parlem català és la nostra vida
Es el nostre ésser, és el nostre pa

Parlem català, per te dir t’estimi
Parlem català per collir la flor
Per esgrunar els anys
d’aquest temps que passa
Parlem català per riure i cantar
Per dir la tristor, tenim català
Per calmar les penes, tenim català
Tenim català per cantar l’amor
i per fer les festes, saltar i ballar

A sota el cel blau del nostre pais
Cantarem la pau, l’amor i l’encis
L’amor de la terra,
l’amor dels germans
I per tant que facin, serem catalans

I ara, el video informatiu

Ràdio Arrels, l’emissora de ràdio en la nostra llengua que emet des de Perpinyà.Clica damunt d'”escoltar en directe” i podràs sentir-la.

¿PER QUÈ ELS RETALLS EN EDUCACIÓ I SANITAT? ¿PER QUÈ ENS BAIXEN ELS SOUS?

In HISTÒRIA, MITJANS DE COMUNICACIÓ, POLÍTICA, SOCIETAT on gener 22, 2012 at 8:07 pm

Un vídeo explicatiu de gran interés. En 5 minuts, una lliçó d’història memorable. No se salva ningú. Història Contemporània d’una “Comunidad” que alguns volien per posar-la  en el mapa i… altres, per omplir les seues  miserables butxaques. Felicitats a l’autor del vídeo.I ara retallen, retallen, retallen.Sense vergonya.Com diria Alfonso Rus “xacatxac”, “xacatxac”, “xacatxac”, en referir-se  a les  premsa que airejava els plats bruts d’aquests desgraciats.”Ladran,luego cabalgamos”.