carles cerdà

Archive for the ‘MITJANS DE COMUNICACIÓ’ Category

VIURE EN VALENCIÀ ÉS -A PARTIR D’AVUI- MÉS DIFÍCIL

In AGRESSIONS AL CATALÀ, HISTÒRIA, MITJANS DE COMUNICACIÓ, NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA, POLÍTICA, SOCIETAT, VIOLÈNCIA on Novembre 29, 2013 at 8:34 pm

ImatgeHui, 29 de novembre de 2013, comença a ser més difícil viure en valencià, al País Valencià. El saqueig del patrimoni valencià continua.Han traspassat una altra de les línies roges. Un grup ple de presumptes deliqüents presidits per una mena de subsecretari a qui tot títol honorific ve molt i molt gran, segueixen ofenent la nostra intel.ligència fins provocar-nos el vòmit. Però el nostre poble està recuperant la memòria. Com deia Lluís Llach: “No oblideu cap nom. Caldrà fer memòria per no repetir el pas d’una història.”  Que ho aprenguen els botxins de raons. La història els passarà factura més prompte que tard. Amén.

LA CATARSI DE RTVV

In MITJANS DE COMUNICACIÓ, NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA, POLÍTICA, SOCIETAT on Novembre 8, 2013 at 8:29 pm

els treballadors

La lluita dels treballadors de RTVV perquè Alberto Fabra i els seus no tanquen Canal 9 i Ràdio 9 –o com siga que es diguen ara- després d’un ERO impresentable, està  tenint un clar efecte catàrtic sobre l’adormida societat valenciana. Per fi! sents dir per tot arreu. Per fi els treballadors de RTVV estan recuperant llur dignitat com a periodistes, com a treballadors i com a valencians. ¿Per què ara? ¿Com no ho feien abans?  Qui estiga lliure de culpes… Però l’important és que un sector de la societat valenciana ha dit “prou”,”fins ací hem arribat”. Que els bandolers del PP diguen –ara!- que tanquen RTVV “porque antes están los hospitales y colegios” denota l’altura mental dels socis del president amb pinta de subsecretari que tenim. I fins a quin punt consideren deficient mental el poble que va votar-los.  La història de RTVV va lligada indissolublement a la idea d’autonomia valenciana. Representa un quart poder –sí, “poder” i “valencià·, junts- que ha desvetlat en aquest anestesiat poble un cert orgull,una voluntat de ser alguna cosa més que 3 provincias. Exagere? Crec que no.

No debades fou l’arribada de l’autonomia la que portà la creació de l’ens públic.Xelo Miralles inicià el primer informatiu el 2-09-1989. Mal començament. Ho feia ocupant les freqüències que, al.legament, ocupava TV3 a València. Els directius, nerviosos, recorregueren a …”Catalunya no ens deixa, Catalunya mos vol…”(acabeu la frase).Joan Lerma i Amadeu Fabregat. El PSOE. Resolt el tema de la TV3, amb el canvi de freqüències d’aquesta- comença l’etapa socialista. Informatius, concursos, sèries, pel.lícules,  partits de futbol, programes infantils,etc. La comparació amb TV3 era lògica per als “intel.lectuals”, que véiem la tele germana. I guanyava el canal català, és clar. ¿Com comparàvem un canal creat per a una societat que es creia “nació” i valorava per damunt de tot la seua llengua amb un canalet modest, provincià i bilingüista, de molt menys volada? Ho féiem –mea culpa- .En tot cas, valoràvem la professionalitat dels que feien els telediaris. “No estan malament” els informatius, déiem. La insuportable dictadura  que el geni de la gavardina, Amadeu Fabregat, va exercir sobre els treballadors, sotmesos a la seua prepotència (“jo tinc tantes cases, i tu ¿quantes en tens,piltrafilla?”) o als seus capritxos (la llista de parauletes, que recordareu els més grans)  esdevenia de domini general. Malgrat tot, RTVV es mantenia en uns límits de despesa modestos. De tant en tant, el consell d’administració feia viatges a Nova York o on fos, per veure què es feia en la televisió d’arreu del món i comprar…programes (formats, vull dir, no voluntats; encara no)

El 1995 arriba al poder al País Valencià el Partido Popular. El PSOE havia perdut les eleccions europees municipals i autonòmiques de 1994 i Felipe González perdria les legislatives de 1996. Ací, avantguardistes com som, veiérem la tendència i canviàrem l’avorrit Joan Lerma per “un señor de Cartagena”: Eduardo Zaplana, a qui seguiria un “señor de Motilla del Palancar, Cuenca”i  geni de les finances, José Luis Olivas [maldat:¿hi ha alguna comunitat autònoma a Espanya amb presidents  nascuts a altres comunitats?], que donà el relleu al visionari –valencià. això sí- Francisco Camps,el de les amistats poc recomanables. Zaplana començà a pressionar BANCAJA i CAM –és ben conegut- perquè invertiren on ell diguera –en realitat, en això pressionava tot cristo, PSOE inclòs-  i fou el primer a disparar la despesa de RTVV. No dubtà a contractar qui fera falta perquè parlaren bé d’ell a Madrid i obrir-se un camí, per arribar lluny: un ministeri o qui sap si la presidència del govern. ¿Qui no recorda la contractació amb sous escandalosos, de gent com Carlos Dávila, Isabel Durán, Alfonso Rojo, etc, per realitzar debats de nul.la pluralitat, emesos a altes hores de la matinada, que no veia ni Déu. Bea Reig, foguerera d’Alacant, amiga de Zaplana, converteix els informatius de la cadena en un NODO PPero Zaplanista.  A Zaplana se l’havia d’agafar sempre pel perfil bo, i en els informatius no s’havien d’usar certes expressions, que se substituirien sistemàticament per unes altres.

Un debat “plural”.Recordeu Manu Ríos.Es creu “periodista”

 Havien de substituir la realitat per un país multicolor i paradisíac. “Vamos a poner Valencia en el mapa”, deien als incrèduls provincians que se’ls escoltaven. De tot això parlava fa uns dies una periodista de l’ens al periòdic EL PAÍS. El PP convertí Canal 9 en el seu “cortijo” i el sàtrapa de torn feia el que li semblava amb els diners de tots. La posaren en el mapa, València, en el mapa de la corrupció i el malbaratament  capritxós i multimilionari.Se n’anà Bea Reig, la foguerera, i vingueren altres com la simpàtica Lola Johnson –la negreta d’Aitana, recordeu?- o un sàtir d’infausta memòria, Vicente Sanz, i Pedro no-se-què i altre no-sé-qui, que de gestionar un ens no en sabien ni un borrall. I vingué Francisco (no el Papa, el iluminado) amb els seus grans esdeveniments –no digueu “events”!- . I acudiren a tan fraternal president amigos de l’alma que, desinteressadament, col.laboraren a omplir de deutes i posar en nombres rogíssims els comptes de RTVV. El saqueig “gürtelià” dessagnava una institució autonòmica capdavantera. I fou “insostenible”.Els golfos, pirates i saquejadors –directes o indirectes, ells mateixos o els seus successors- anaven a retallar…treballadors. El llop en el galliner.

Per això, el creu i ratlla dels treballadors de RTVV ha de ser el de tota la sana societat valenciana. Indigna sentir que els tiren al carrer per a fer hospitals. Fills de…! Indigna que els que han afonat BANCAJA o la CAM, o el Banc de València, o Aguas de Valencia,etc, etc, passen factura als treballadors que, com han pogut, han ajudat a vertebrar  un territori i una autonomia. No aguantem ni una mentida més.És patètica la imatge que donen Serafín Castellano,”àlies” el del desenroll (veureu que prompte torna a l’anticatalanisme i al tripartito que li va tan bé) o José Císcar quan assisteixen a debats plurals en la televisió que consideraven “su cortijo”.Els veus, capcots, escrivint no-sé-sap-què mentre escolten veus discordants indignades i periodistes incisius, i preparen decrets per entrar manu militari, en unes instal.lacions okupades per la vergonya i la dignitat. Esperem que aquesta catarsi encetada amb la protesta d’uns treballadors, aconseguisca mobilitzar la societat valenciana en peça, per recuperar els valors democràtics que aquesta gentola ha degradat. És necessari tornar la dignitat de la política. I ara sí, es pot.

alberto fabra, el liquidadorAlberto Fabra, el subsecretario liquidador. No ens el mereixem

NOMÉS SE SALVARAN “ELS REPANTIGATS” i “REPANTIGADES” ENXUFATS PEL PP

In MITJANS DE COMUNICACIÓ, NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA, POLÍTICA, SOCIETAT on Juliol 17, 2012 at 10:36 pm

Mireu quin video. Quina cara fa la “repantigà” editora de l’Informatiu del migdia! Per una vegada allò no s’assemblava al nodo. Eren els treballadors de l'”autèntic” Canal 9, enfront dels llepaculs que ens ofereixen una realitat inventada del que som els valencians. No són uns acomiadats corrents d’un ERE sense pietat.  Són els professionals de la televisió valenciana, els dignes, els que sempre han estat ahí. Els que callaven i procuraven fer el menor mal possible  -havien de mantenir una família- però  comentaven en petit comité el que passava per aquell bordell (recordeu el sr.Sanz?) d’alt stànding (recordeu els diners de la visita del Papa?). En fi, escolteu l’audio. En un altre vídeo  la llepaculs només encerta a dir:”que vergüenza.Y estamos en directo”. Sí, però en aquest cas, la desvergonyida ets tu, guapa.

Potser és que com deia Llach, ja estem en el temps dels miserables.

Quanta ràbia que tinc,
potser cal ser gos des d’ara;
quanta ràbia que tinc
i no vull pas oblidar-la.

ADÉU A UN GRAN MESTRE I PATRIOTA

In ENSENYAMENT, HISTÒRIA, MITJANS DE COMUNICACIÓ, NACIONALISMES, SOCIETAT, TRADICIONS I FESTES on Juny 4, 2012 at 6:58 pm

Imatge

Nascut el 1910 a Paiporta, Josep-Lluís Bausset, llicenciat en Farmàcia i Químiques,exercí de professor a instituts com Xàtiva o Alberic. D’esquerres i valencianista,lluitador incansable per la nostra llengua, fou, a més fundador del PSPV a l’Alcúdia. Gran aficionat a la pilota valenciana, esport en el qual era tot un expert. Tot un homenot -com diria Josep Pla- .Que els déus l’acompanyen allà on siga.

I ESPERANÇA VA PARLAR

In MITJANS DE COMUNICACIÓ, NACIONALISMES, POLÍTICA, SOCIETAT on Mai 22, 2012 at 6:42 pm

Perquè no se’n parle del dèficit de la Comunitat que presideix,o de les protestes pels retalls en educació i sanitat, la “ultracentrista” Esperança Aguirre s’ha embolicat -una volta més!- amb la bandera espanyola, la monarquia i  l'”himno”. Maniobra de distracció que juga amb els instints més baixos, més viscerals, de les masses. Final de la copa del rei 2012, a l’estadi Vicente Calderon. S’enfronten l’Athletic Club – Barcelona. Esperança veu la jugada: Espanya-Euskadi-Catalunya.

SI HAY ULTRAJES A LA BANDERA, AL HIMNO O AL JEFEDE ESTADO -DELITOS EN EL CÓDIGO CIVIL- HARÉ QUE LA FINAL SE JUEGUE A PUERTA CERRADA.

És una provocació en tota línia. El nacionalisme espanyol excloent -aquest sí- amenaça de retallar la llibertat d’expressió dels altres nacionalismes perifèrics.Ací no xiula ni déu. Plantejar les coses en aquests termes és inadmissible. Esperança sap el que fa. Ni tan sols els seus companys del PP comparteixen aquestes boutades. ¿Com és desallotja un camp ple fins a la bandera?  ¿Hauran d’anar els adolescents sense caputxa perquè la policia els grave bé? ¿Esperança vol que hi ha haja incidents per demostrar que jove aficionat= possible perroflauta violent?  ¿Deixarà veure el partit en pau al que vaja simplement a  veure futbol?  Tot plegat, senzillament miserable.

Esperanza

De tota manera, les friccions nacionalistes hi són, i no s’hi val a amagar-les. La realitat ni s’ha d’amagar ni s’ha de maquillar.Potser convindria recordar el que va succeir un parell d’anys arrere. Final de Copa. València. Vilaweb informa que “la federació espanyola de futbol ha contractat 100.000 watts per assegurar-se que l’himne espanyol sonarà dimecres vinent a Mestalla, en el partit de final de copa entre el Barça i el Reial Madrid, i silenciar així la previsible xiulada. [I no era la primera vegada] Fa dos anys, al mateix camp van jugar la final el Barça i l’Athletic de Bilbao, i les afeccions dels dos equips van unir-se per a xiular als Borbons i l’himne espanyol. De fet, en aquella ocasió, ja va haver-hi algun intent d’amagar-ho: TVE no va emetre la sonora xiulada, i a la mitja part, va oferir l’himne sense els xiulets. Això va merèixer la destitució del director d’esports.

¿PER QUÈ ELS RETALLS EN EDUCACIÓ I SANITAT? ¿PER QUÈ ENS BAIXEN ELS SOUS?

In HISTÒRIA, MITJANS DE COMUNICACIÓ, POLÍTICA, SOCIETAT on gener 22, 2012 at 8:07 pm

Un vídeo explicatiu de gran interés. En 5 minuts, una lliçó d’història memorable. No se salva ningú. Història Contemporània d’una “Comunidad” que alguns volien per posar-la  en el mapa i… altres, per omplir les seues  miserables butxaques. Felicitats a l’autor del vídeo.I ara retallen, retallen, retallen.Sense vergonya.Com diria Alfonso Rus “xacatxac”, “xacatxac”, “xacatxac”, en referir-se  a les  premsa que airejava els plats bruts d’aquests desgraciats.”Ladran,luego cabalgamos”.

EN POSITIU

In MITJANS DE COMUNICACIÓ, NACIONALISMES, POLÍTICA, SOCIETAT on Juliol 4, 2011 at 1:15 pm

Atés que, com hem vist en un post anterior, el passat 18 de juny, organitzat per l’Institut Cervantes, se celebrà el dia E, dia de l’Espanyol, se m’ocorre que podríem prendre nota de la manera en què l’Institut Cervantes “s’enorgulleix” del producte que ven, i fer el mateix amb la nostra llengua. Podria dir-se “El dia C” i celebrar-se cada 23 d’abril, festa de Sant Jordi, organitzat per la Fundació Ramon Llull. Vet ací com m’imagine els vídeos publicitaris.

1r vídeo ¿Quina és la paraula que més m’agrada del català?

Eixiria el cuiner Ferran Adrià, que diria que la seua paraula preferida en català és “codonyat” El jugador de bàsquet,Pau Gassol, s’inclinaria per “encistellar”. L’artista Antoni Miró, per “pinzell”. L’escriptor Albert Sánchez Piñol, per “melangia”. El cantant d’Obrint Pas, per “reguitzell”, l’editor Eliseu Climent, per “catèrvola”, l’actor Joel Joan per “si us plau”, el còmic Buenafuente, per “faristol”, l’escriptor Quim Monzó, per “atzucac”, l’equip del programa Polònia de TV3, per “riallada”, el director de cinema, Agustí Villaronga, per “espelma”, l’escriptora Isabel-Clara Simó, per “estantís”, la cantant Marina Rossell, per “andròmines”, el metge Santiago Dexeus, per “fil d’aram”…

2n video, informació i doctrina

veu 1: QUIM MONZÓ

De les 6.000 llengües parlades al món, ocupem el número 70. Som la novena llengua de la Unió Europea, per damunt de llengües com el maltés, l’estonià, el letó, el lituà, el finés, el danés, l’eslové, o l’eslovac. Probablement som la llengua sense estat propi en millor situació, si la comparem amb llengües com l’occità, l’èuscar, el bretó, etc. La nostra és una llengua romànica amb una cultura important. Més de 1200 autors literaris vius escriuen en aquesta llengua. Cada any es publiquen més de 7.000 títols. És la desena llengua del món quant a traduccions a altres llengües. A Internet (2005) ocupem el lloc 26 quant a nombre de pàgines web. Ocupa la posició 19a quant a pàgines web per parlant, per damunt de llengües com el xinés, el castellà, l’àrab, el rus, el portugués o el turc.

Es parla a part del País Valencià, Andorra, Catalunya, franja d’Aragó, Catalunya-Nord,Illes Balears, l’Alguer i la regió del Carxe(Múrcia).Al País Valencià és llengua oficial i l’única amb la consideració de “pròpia”.També és oficial a Catalunya i les Illes. A l’Aragó està en procés de reconeixement. Ni a la Catalunya Nord, ni a la zona murciana d’El Carxe, no  és oficial. A l’Alguer se la considera “llengua regional”.

veu 2: JOEL JOAN

Que la nostra llengua tinga més d’un nom no vol dir que no siga la mateixa. “Castellà” i “espanyol” són dos noms per a una sola llengua. Com “flamenc” o “holandés”, com “romanés” i “moldau”, com “serbi”, “croat”, etc. Més de 7 milions i mig de parlants parlen la nostra llengua(2004). Més de 10 milions l’entenen. La població total de l’àrea catalanoparlant és de 12 milions d’habitants.


veu 3: MIQUEL BARCELÓ

Si ens fixem en com funcionen les altres llengües comparables al català, ens n’adonarem que totes tenen ple reconeixement oficial. En solitari o amb altres llengües. Trobem, per tant, Estats plurilingües on les diverses llengües tenen el rang d’oficials.L’únic estat europeu plurilingüe que només té una llengua oficial és França. A Espanya el castellà ocupa encara molts àmbits d’ús que haurien de correspondre a les altres llengües oficials, almenys perquè es poguera parlar seriosament d’Espanya com un estat plurilingüe.

El català està  discriminat històricament, tant a Espanya, com a França. Encara hui, la Constitució de 1978 només esmenta una llengua: l’espanyol. Les altres passen a ser “autonòmiques.”

veu 4: JOSEP CARRERAS

Cal constatar el creixent interès que hi ha a aprendre la llengua catalana en els més importants estats europeus com la Gran Bretanya, Alemanya o Itàlia, on ja venim d’una llarga tradició d’ensenyament del català en nombroses universitats. També s’ha notat la promoció que s’ha fet en estats de l’Europa de l’est com,Txèquia, Croàcia i Romania, així com s’ha consolidat en moltes universitats prestigioses dels Estats units i algunes de països de llatinoamèrica.Les dades que ens aporta la revista Òmnium,les quals demostren que l’ensenyament del català es troba en un moment dolç. En total parlaríem de 124 universitats, amb 7666 alumnes, repartits entre 31 estats del món, entre els quals Argentina, Austràlia, Àustria, Bèlgica, Canadà, Cuba, Estònia, Finlàndia, Holanda, Iran, Irlanda, Israel, Polònia, Portugal, Rússia, Sèrbia i Uruguai. El lectorat de català més important és troba a la ciutat de Praga.

veu 5: ISABEL-CLARA SIMÓ

El castellà ha estat imposat al País Valencià. Només un sector de les nostres classes dirigents l’acollí de bon grat, per diferenciar-se de les altres classes. Això rebé crítiques i reprovacions dels “patriotes” que criticaven aquest abandó de l’aristocràcia. L’escola i l’església es convertiren en grans mecanismes castellanitzadors. No sols s’educava els valencians en una altra llengua, sinó que se’ls ensenyava a odiar la pròpia.

veu 6:MARIA DEL MAR BONET

Més de 1.200 autors literaris escriuen en català. Cada any es publiquen més de 15.000 títols. Ocupa el lloc 22é com  a llengua més traduïda. És la que fa vuit en l’índex de penetració a Internet. És una llengua amb futur. Hui celebrem, amb alegria, el dia C, en el dia del que és -o ha estat en altres temps- el patró del nostre país.

¿Estaria bé, no? També nosaltres hem de presumir un poc, sense ofendre ningú. En positiu. Sense rotllos identitaris. Com si fórem una llengua “normal”, en un país normal.

AQUESTA XICA TRIOMFARÀ

In MITJANS DE COMUNICACIÓ on Juny 21, 2011 at 8:47 pm
NU INTEGRAL A CANAL 9, LA TELE CONTRA ELS VALENCIANS
  • Els meus ulls, cansats ja de veure coses, no donaven crèdit. Les meues neurones em ballaven, descontrolades, dins del cervell. Un “nu integral” a Canal 9! La xica li diuen Manu Ríos. Una volta, vaig llegir en el diari, que de bebé va estar en braços de don Visente Gonsales Lisondo. Això és entrar en la “valencianía” per la porta gran. Després, vingueren, naturalment, retransmissions en directe d’ofrenes en les falles, desfilades en las Hogueras de Alicante, alguna setmana santa. Una tot terreny.Ja sabeu: el lisondismo li corre per les venes. A la menor ocasió que se li presentava, la xica es passava al castellà. Decididament, ella no és de les nostres: no vol viure en valencià.Més bé tot el contrari, ella, en espanyol. ¿Que no “somos” bilingües? I heus ací que un dia, a aquesta xica li donen un programa amb el sucós títol de “Parlem clar”.I ausades que parla clar! Es despulla ideològicament. I, francament, a mi, que estic a favor de la moral i els bons costums, m’escandalitza. Jutgeu vosaltres mateixos/es.

SOBRE RÀDIOS I TELEVISIONS

In MITJANS DE COMUNICACIÓ on Juny 21, 2011 at 8:45 pm
CANAL 9, UN INSULT ALS CERVELLS BEN AMOBLATS
  • Alguns suggeriments radiofònics. Hi ha una emissora de RTVV(Ràdio Televisió Valenciana) que pots escoltar tot el dia sense que et caiga la cara de vergonya.És musical(format radiofórmula, si no vaig errat) i hi pots sentir la música en la nostra llengua dels cantants d’ací i d’allà (Catalunya i les Illes), d’Espanya(en espanyol) i de tot el món(sobretot en anglés). Com et pots imaginar, les freqüències tenen poca cobertura, però amb un poc de sort les pots sintonitzar.A València, 87.8 i 102.8. El nom de l’emissora: SÍ RÀDIO. Ah, i darrerament també per Internet!
  • S i t’has cansat de Gemma Nierga, del localisme de Catalunya Ràdio o de les insulses tertúlies que emeten des de Ràdio 9(RTVV) -la ràdio supercontrolada de la Generalitat d’ací baix- et recomane Icatfm. Una ràdio cultural, però divertida, suggerent i molt interactiva (comprova-ho si no t’ho creus) que et permet treballar i alhora sentir coses d’interés (discos nous, llibres, exposicions…). La pots sentir per Internet o per FM al 87.5(a la ciutat de València).
  • Un altre mitjà de comunicació interessant, però (alerta!) només si ets d’allò que genèricament es diu “d’esquerres”. Denúncia i crítica a parts iguals. Títols en valencià, però (ai!) poc de valencià en els articles. PP i proximitats, absteniu-vos. Us assegure que si algun dia la dreta fa alguna cosa en valencià que valga la pena, us n’informaré també. Però pel moment…Heus ací l’adreça: e-valencia.tv.
  • La tele que molts voldríem veure: els informatius que no et fan vergonya, la música que ens interessa, els debats on s’invita a tothom(per això el partit que mana al País Valencià, simplement no hi acudeix), la cultura tractada amb rigor i amenitat. Una tele d’esquerres, que també pot veure la dreta (ací un sospir!). Com és lògic, li estan posant tota mena de dificultats, impedeixen la seua recepció allà on “ells” governen. L’han deixada sense freqüència digital, mentre “els amiguets” de Camps (El Mundo, Las Provincias, La Cope, Federico “Libertad Digital vaya-caga-de-facha-se-me-está-quedando”, TMV -Baltasar ¿Bueno?, Canal 7, etc) se les han repartides totes.I damunt parlen de “sectarios”. LOCALIA (PRISA) també s’ha quedat sense freqüència. Lògic. Dirigida per Juli Esteve, InfoTV, la tele de què parle, emet i ven uns magnífics documentals sobre la República, el “cortijo” dels Fabra(llegiu”provincia de Castellón”), la batalla d’Almansa, etc. I uns molt atractius resums de llengua amb el títol de “Tenim paraula”. No us la perdeu. Desintoxica.Si has clicat més amunt hauràs rebut unes dades i t’hauràs adonat de com amb pocs diners i moltes ganes es pot fer una tele en valencià i ben feta(no vull assenyalar ningú). Ara passem a veure la seua Web.

¿RÀDIO PRIVADA EN VALENCIÀ?

In MITJANS DE COMUNICACIÓ on Juny 21, 2011 at 8:42 pm


Estic segur que seria possible. Quasi 60.ooo oients segueixen les ràdios de la Generalitat i això que… Imagineu-vos una ràdio comercial, atractiva, competitiva, amb continguts atraients i motivadors, que ensenyara la realitat que, a hores d’ara, les ràdios públiques ens amaguen. Seria un èxit.Hi tinc fe. Sabem que a ca Eliseu, en canvi, s’estimen més “repetir” allò del Principat, que no pas crear coses noves de trinca. Des de sempre.Ells s’ho faran.

 

la-977

¿ALGÚ FA EL PRIMER PAS?

A València, disposem d’un grup mediàtic, Premsa Ibèrica, que a més del seu vaixell insígnia, el diari “Levante-emv”, acaba de posar en marxa la seua televisió i ha comprat una ràdio, la 97.7. És curiós: tant el diari com la ràdio provenen del més profund franquisme. Abans de pertànyer a l’empresa actual, “Levante” era el diari de Falange Tradicionalista i de las Jons, el partit únic del franquisme. L’últim director d’aquesta etapa fou don José Barberà Armelles, pare de la nostra alcaldessa. Pel que fa a “Intervalencia ràdio”,si no m’enganye, va ser un intent de Radio Intercontinental de Madrid, amb capital del cunyadíssim Serrano Súnyer, de crear una cadena. Més tard, fracassat el primer projecte, l’emissora passà a ser “la 97.7” i, amb l’impuls d’Enrique Ginés, que acabava de deixar la COPE, es guanyà un lloc i una audiència en les ones valencianes. Hui en dia, com dic, tant Levante com la 97.7, pertanyen al mateix grup multimèdia: Prensa Ibérica. I tant el diari com la ràdio s’han mostrat receptius al valencianisme en sentit genèric. ¿No podria eixir d’ací una ràdio o tv -privada- alternativa a RTVV? Estic convençut que seria un èxit. D’un costat, perquè “Levante” ha arreplegat els lectors d’aquell impossible projecte de diari progressista que tantes vegades s’ha intentat ací (perquè ací els “progres” lligen EL PAÍS). D’altra banda, la 97.7 ha donat cabuda en anys passats en les seues tertúlies a blavers, catalanistes i al Sifoner (que ja no sé ben bé on se situa) . I el mateix Enrique Ginés ha repetit incessantment allò de “Cuando se trabaja por y para Valencia…” i ha fet desfilar pel seu Discomóder el bo i millor dels cantants en valencià. Si, a més a més, tenim en compte que Prensa Ibérica posseeix diversos diaris en català, en alemany i en anglés ( un rotatiu australià!),pense que com a mínim s’haurien de plantejar el llançament de la primera ràdio o tele privada en valencià. Jo ho he demanat als reis en la meua carta d’enguany. Qui sap si…