carles cerdà

Archive for the ‘NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA’ Category

LA CATARSI DE RTVV

In MITJANS DE COMUNICACIÓ, NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA, SOCIETAT on Novembre 8, 2013 at 8:29 pm

els treballadors

La lluita dels treballadors de RTVV perquè Alberto Fabra i els seus no tanquen Canal 9 i Ràdio 9 –o com siga que es diguen ara- després d’un ERO impresentable, està  tenint un clar efecte catàrtic sobre l’adormida societat valenciana. Per fi! sents dir per tot arreu. Per fi els treballadors de RTVV estan recuperant llur dignitat com a periodistes, com a treballadors i com a valencians. ¿Per què ara? ¿Com no ho feien abans?  Qui estiga lliure de culpes… Però l’important és que un sector de la societat valenciana ha dit “prou”,”fins ací hem arribat”. Que els bandolers del PP diguen –ara!- que tanquen RTVV “porque antes están los hospitales y colegios” denota l’altura mental dels socis del president amb pinta de subsecretari que tenim. I fins a quin punt consideren deficient mental el poble que va votar-los.  La història de RTVV va lligada indissolublement a la idea d’autonomia valenciana. Representa un quart poder –sí, “poder” i “valencià·, junts- que ha desvetlat en aquest anestesiat poble un cert orgull,una voluntat de ser alguna cosa més que 3 provincias. Exagere? Crec que no.

No debades fou l’arribada de l’autonomia la que portà la creació de l’ens públic.Xelo Miralles inicià el primer informatiu el 2-09-1989. Mal començament. Ho feia ocupant les freqüències que, al.legament, ocupava TV3 a València. Els directius, nerviosos, recorregueren a …”Catalunya no ens deixa, Catalunya mos vol…”(acabeu la frase).Joan Lerma i Amadeu Fabregat. El PSOE. Resolt el tema de la TV3, amb el canvi de freqüències d’aquesta- comença l’etapa socialista. Informatius, concursos, sèries, pel.lícules,  partits de futbol, programes infantils,etc. La comparació amb TV3 era lògica per als “intel.lectuals”, que véiem la tele germana. I guanyava el canal català, és clar. ¿Com comparàvem un canal creat per a una societat que es creia “nació” i valorava per damunt de tot la seua llengua amb un canalet modest, provincià i bilingüista, de molt menys volada? Ho féiem –mea culpa- .En tot cas, valoràvem la professionalitat dels que feien els telediaris. “No estan malament” els informatius, déiem. La insuportable dictadura  que el geni de la gavardina, Amadeu Fabregat, va exercir sobre els treballadors, sotmesos a la seua prepotència (“jo tinc tantes cases, i tu ¿quantes en tens,piltrafilla?”) o als seus capritxos (la llista de parauletes, que recordareu els més grans)  esdevenia de domini general. Malgrat tot, RTVV es mantenia en uns límits de despesa modestos. De tant en tant, el consell d’administració feia viatges a Nova York o on fos, per veure què es feia en la televisió d’arreu del món i comprar…programes (formats, vull dir, no voluntats; encara no)

El 1995 arriba al poder al País Valencià el Partido Popular. El PSOE havia perdut les eleccions europees municipals i autonòmiques de 1994 i Felipe González perdria les legislatives de 1996. Ací, avantguardistes com som, veiérem la tendència i canviàrem l’avorrit Joan Lerma per “un señor de Cartagena”: Eduardo Zaplana, a qui seguiria un “señor de Motilla del Palancar, Cuenca”i  geni de les finances, José Luis Olivas [maldat:¿hi ha alguna comunitat autònoma a Espanya amb presidents  nascuts a altres comunitats?], que donà el relleu al visionari –valencià. això sí- Francisco Camps,el de les amistats poc recomanables. Zaplana començà a pressionar BANCAJA i CAM –és ben conegut- perquè invertiren on ell diguera –en realitat, en això pressionava tot cristo, PSOE inclòs-  i fou el primer a disparar la despesa de RTVV. No dubtà a contractar qui fera falta perquè parlaren bé d’ell a Madrid i obrir-se un camí, per arribar lluny: un ministeri o qui sap si la presidència del govern. ¿Qui no recorda la contractació amb sous escandalosos, de gent com Carlos Dávila, Isabel Durán, Alfonso Rojo, etc, per realitzar debats de nul.la pluralitat, emesos a altes hores de la matinada, que no veia ni Déu. Bea Reig, foguerera d’Alacant, amiga de Zaplana, converteix els informatius de la cadena en un NODO PPero Zaplanista.  A Zaplana se l’havia d’agafar sempre pel perfil bo, i en els informatius no s’havien d’usar certes expressions, que se substituirien sistemàticament per unes altres.

Un debat “plural”.Recordeu Manu Ríos.Es creu “periodista”

 Havien de substituir la realitat per un país multicolor i paradisíac. “Vamos a poner Valencia en el mapa”, deien als incrèduls provincians que se’ls escoltaven. De tot això parlava fa uns dies una periodista de l’ens al periòdic EL PAÍS. El PP convertí Canal 9 en el seu “cortijo” i el sàtrapa de torn feia el que li semblava amb els diners de tots. La posaren en el mapa, València, en el mapa de la corrupció i el malbaratament  capritxós i multimilionari.Se n’anà Bea Reig, la foguerera, i vingueren altres com la simpàtica Lola Johnson –la negreta d’Aitana, recordeu?- o un sàtir d’infausta memòria, Vicente Sanz, i Pedro no-se-què i altre no-sé-qui, que de gestionar un ens no en sabien ni un borrall. I vingué Francisco (no el Papa, el iluminado) amb els seus grans esdeveniments –no digueu “events”!- . I acudiren a tan fraternal president amigos de l’alma que, desinteressadament, col.laboraren a omplir de deutes i posar en nombres rogíssims els comptes de RTVV. El saqueig “gürtelià” dessagnava una institució autonòmica capdavantera. I fou “insostenible”.Els golfos, pirates i saquejadors –directes o indirectes, ells mateixos o els seus successors- anaven a retallar…treballadors. El llop en el galliner.

Per això, el creu i ratlla dels treballadors de RTVV ha de ser el de tota la sana societat valenciana. Indigna sentir que els tiren al carrer per a fer hospitals. Fills de…! Indigna que els que han afonat BANCAJA o la CAM, o el Banc de València, o Aguas de Valencia,etc, etc, passen factura als treballadors que, com han pogut, han ajudat a vertebrar  un territori i una autonomia. No aguantem ni una mentida més.És patètica la imatge que donen Serafín Castellano,”àlies” el del desenroll (veureu que prompte torna a l’anticatalanisme i al tripartito que li va tan bé) o José Císcar quan assisteixen a debats plurals en la televisió que consideraven “su cortijo”.Els veus, capcots, escrivint no-sé-sap-què mentre escolten veus discordants indignades i periodistes incisius, i preparen decrets per entrar manu militari, en unes instal.lacions okupades per la vergonya i la dignitat. Esperem que aquesta catarsi encetada amb la protesta d’uns treballadors, aconseguisca mobilitzar la societat valenciana en peça, per recuperar els valors democràtics que aquesta gentola ha degradat. És necessari tornar la dignitat de la política. I ara sí, es pot.

alberto fabra, el liquidadorAlberto Fabra, el subsecretario liquidador. No ens el mereixem

Anuncis

¿CÓMO ES QUE HABLA VALENCIANO COMO LOS PATANES?

In HISTÒRIA, NACIONALISMES, NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA, SOCIETAT on Agost 12, 2013 at 6:32 pm

Així comença aquest interessantíssim article publicat a La Veu del País Valencià.El publica el valencià Josep Miquel Bausset, monjo benedictí al monestir de Montserrat i fill de Josep Lluís Bausset, patriota valencià mort l’estiu passat a 102 anys. És de gran actualitat per les agressions patides pels usuaris d’aquesta llengua.

“Això li preguntava un guàrdia civil a mon pare, en ple franquisme. Aquell home no podia entendre, “como es que un hombre con tres carreras, habla en valenciano como los patanes?”.
La resposta de mon pare va ser ràpida i molt intel·ligent. Sabent que aquell guàrdia civil era de Castella, li digué: “Y los patanes de su pueblo, ¿como hablan?”. L’home es va quedar de pedra!! Mon pare em contava que el guàrdia civil aquell, en sentir la aquesta resposta, es va posar la mà al “tricornio”, i només pogué dir: “¡Coño, pues es verdad!”.
Des d’aquell intent d’humiliar mon pare pel fet de parlar la nostra llengua, els qui menyspreen el valencià, no han parat de fer-ho! Però ara estan més actius!!
A finals de l’any passat, Carles Mateu Blay, va ser retingut durant 3 hores per la guàrdia civil: “M’han retirat el carnet de conduir per parlar valencià”.
El 31 de desembre de 2012, una dona, a l’hospital Jaume I de Castelló, hagué de sentir que el metge d’urgències li deia: “Usted es una ma educada, esto es España y me ha de hablar en español”.
Un professor de la Universitat Jaume I, de Castelló, Francisco Javier González Darder, es vantava en demostrar “la inutilidad del valenciano”.
I fa només uns dies, a l’Arenal Sound de Borriana, un membre de seguretat li deia a una jove que volia entrar al recinte: “Si no me hablas en espanyol, aquí no entras”.
I l’últim cas que jo sé, és el d’un veí de Puçol, víctima d’una denúncia falsa, pel fet de parlar en valencià!

sí al valencià

I encara estic esperant que des de la Generalitat, algú haja eixit en defensa dels valencians, ultratjats pel fet de parlar la “llengua pròpia”, com diu l’Estatut!! No vull ni imaginar-me, què haguera passat (i què hagueren publicat El Mundo, La Razón, ABC, Intereconomia, la Cope…) si a un jove que haguera parlat espanyol li hagueren dit: “Ací no entres si no parles valencià”!!! Però al contrari, no passa res!! On estan els defensor de la llibertat i del bilingüisme?
Després d’aquests insults contra la nostra llengua, el President de la Generalitat no té res a dir? I la Consellera d’Educació?
Els valencians de Morella i de Gandia, de Vinaròs i del Verger; de Borriana, de Llíria, d’Almenara i de Benicolet; de Sant Mateu, d’Ontinyent, d’Onda i de Piles, només volem una cosa: els mateixos drets que tenen els ciutadans de Burgos, de Sevilla i de Toledo. De la mateixa manera que els ciutadans de Toledo, de Sevilla i de Burgos poden anar a vore una pel·lícula en la seua llengua, també ho volem nosaltres. Igual que ells poden anar a l’escola i a la Universitat i estudiar en la seua llengua, també nosaltres volem eixe mateix dret. I així com ells poden comprar un diari o una revista en la seua llengua, també nosaltres volem això. I quan els ciutadans de Sevilla, de Toledo o de Burgos van a l’església a participar en l’Eucaristia en la seua llengua, nosaltres volem també això mateix. I…….. No demanem la lluna!! Només exigim el que és normal als països normals!
Deia Martin Luther King: “No ens xafaran, si no ens agenollem”!! Per això cal mantindre la dignitat de ser valencians  i d’utilitzar sempre el valencià (i mon pare em va ser sempre un exemple!!) per tal de no renunciar mai a la llengua dels nostres avantpassats.

I encara estic esperant que des de la Generalitat, algú haja eixit en defensa dels valencians, ultratjats pel fet de parlar la “llengua pròpia”, com diu l’Estatut!! No vull ni imaginar-me, què haguera passat (i què hagueren publicat El Mundo, La Razón, ABC, Intereconomia, la Cope…) si a un jove que haguera parlat espanyol li hagueren dit: “Ací no entres si no parles valencià”!!! Però al contrari, no passa res!! On estan els defensor de la llibertat i del bilingüisme?
Després d’aquests insults contra la nostra llengua, el President de la Generalitat no té res a dir? I la Consellera d’Educació?Els valencians de Morella i de Gandia, de Vinaròs i del Verger; de Borriana, de Llíria, d’Almenara i de Benicolet; de Sant Mateu, d’Ontinyent, d’Onda i de Piles, només volem una cosa: els mateixos drets que tenen els ciutadans de Burgos, de Sevilla i de Toledo. De la mateixa manera que els ciutadans de Toledo, de Sevilla i de Burgos poden anar a vore una pel·lícula en la seua llengua, també ho volem nosaltres. Igual que ells poden anar a l’escola i a la Universitat i estudiar en la seua llengua, també nosaltres volem eixe mateix dret. I així com ells poden comprar un diari o una revista en la seua llengua, també nosaltres volem això. I quan els ciutadans de Sevilla, de Toledo o de Burgos van a l’església a participar en l’Eucaristia en la seua llengua, nosaltres volem també això mateix. I…….. No demanem la lluna!! Només exigim el que és normal als països normals!
Deia Martin Luther King: “No ens xafaran, si no ens agenollem”!! Per això cal mantindre la dignitat de ser valencians  i d’utilitzar sempre el valencià (i mon pare em va ser sempre un exemple!!) per tal de no renunciar mai a la llengua dels nostres avantpassats.

Recorde que mon pare tornava als bancs, els calendaris que li enviaven per Nadal o les cartes, pel fet de no estar en valencià. O demanava als restaurants la carta en valencià!
Amb una actitud ferma, es va mantindre fidel a aquest poble fins la mort!! I quan anava a alguna botiga, educadament, demanava que l’atengueren en valencià.
Als anys 50, li van proposar a mon pare fer un programa de ràdio en una emissora comarcal, a Guadassuar. Mon pare només posà una condició per fer-lo: el programa, sobre agricultura, adreçat als llauradors, seria en valencià. I així va ser! Fins que el governador civil de València ho va saber. Ràpidament envià aquest text a l’emissora: “No podemos consentir, después de tres años de Guerra Civil, ciertas resurrecciones, que pudan poner en peligro la Unidad de la Patria ”. Evidentment, en rebre aquest text mon pare deixà el programa i no tornà més!
Cal denunciar les vexacions que sofreix la nostra llengua i mantindre’ns ferms per utilitzar-la sempre. I ja que els nostres governants no defenen, com haurien de fer, el valencià, és deure nostre transmetre a les noves generacions, la llengua que hem rebut dels nostres pares!! I si cal, fer pintades a favor de la llengua, com es van fer durant la dictadura franquista!!

JOSEP MIQUEL BAUSSET

SOM -SOU- EL FUTUR

In ENSENYAMENT, INTERNET, NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA, SOCIETAT on Setembre 27, 2012 at 10:36 pm

Som el futur. LipDub realitzat a l’IES de Massamagrell el dia 4 d’abril del 2012. Ha estat organitzat, sota la direcció de la professora Carmen López, per l’alumnat de l’assignatura de Jocs i Activitats Físiques de Recreació i Animació del cicle superior d’Organització d’Activitats Físiques Esportives i ha comptat amb la col·laboració de l’alumnat de Valencià, llengua i imatge, els departaments d’Educació Física, Tecnologia, Biologia, Física i Química, Administració i Electrònica, el PDC, i tot el professorat, alumnat i personal d’administració i serveis de l’institut.

Magnífic LipDub. Una visita divertida a l’IES de Massamagrell, acompanyats d’estudiants, professors, personal no docent,etc.

TOT UN EXEMPLE: LA CONSELLERA D’EDUCACIÓ I TANTES COSES MÉS, MARIA JOSÉ CATALÀ

In ENSENYAMENT, NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA, POLÍTICA, SOCIETAT on Setembre 6, 2012 at 7:16 pm

Conscient del moment tan difícil (perquè uns lladres han robat per damunt de les seues possibilitats) i dins del programa d’ajusts que el president Fabra  es veu obligat a fer per les despeses desorbitades del desorbitat Camps (a propòsit, ¿sabeu alguna cosa d’ell?), la nostra consellera dóna exemple i enguany combinarà el seu treball de la conselleria, treballant en una guarderia. Quin gran exemple. Al Feisbuk hem trobat una foto de tan abnegada pròcer que els valencians no ens mereixem. I quines coses diu! Resabuda!

MARÍA JOSÉ CATALÀ: ´LAS PROTESTAS DE LOS PROFESORES PERJUDICAN A UNA GENERACIÓN DE NIÑOS´
LA CONSELLERA DE EDUCACIÓN, FORMACIÓN Y EMPLEO CONSIDERA QUE LA ADMINISTRACIÓN ES LA ÚNICA QUE PARECE QUERER “COMENZAR EL CURSO CON TRANQUILIDAD”

M’HAN CENSURAT LA FOTO PALLASSA DE LA CONSELLERA, AIXÍ QUE LI DEDIQUE AQUESTA CARICATURA TAN MONA.

A la pobra se li encenen les galtes quan algú la pilla parlant valencià. Ja sabeu: “tengo ese defecto”.

 

NOMÉS SE SALVARAN “ELS REPANTIGATS” i “REPANTIGADES” ENXUFATS PEL PP

In MITJANS DE COMUNICACIÓ, NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA, POLÍTICA, SOCIETAT on Juliol 17, 2012 at 10:36 pm

Mireu quin video. Quina cara fa la “repantigà” editora de l’Informatiu del migdia! Per una vegada allò no s’assemblava al nodo. Eren els treballadors de l'”autèntic” Canal 9, enfront dels llepaculs que ens ofereixen una realitat inventada del que som els valencians. No són uns acomiadats corrents d’un ERE sense pietat.  Són els professionals de la televisió valenciana, els dignes, els que sempre han estat ahí. Els que callaven i procuraven fer el menor mal possible  -havien de mantenir una família- però  comentaven en petit comité el que passava per aquell bordell (recordeu el sr.Sanz?) d’alt stànding (recordeu els diners de la visita del Papa?). En fi, escolteu l’audio. En un altre vídeo  la llepaculs només encerta a dir:”que vergüenza.Y estamos en directo”. Sí, però en aquest cas, la desvergonyida ets tu, guapa.

Potser és que com deia Llach, ja estem en el temps dels miserables.

Quanta ràbia que tinc,
potser cal ser gos des d’ara;
quanta ràbia que tinc
i no vull pas oblidar-la.

NO VULL PAGAR! “¿ME HABLAS EN ESPAÑOL O QUÉ?

In NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA, POLÍTICA, SOCIETAT on Mai 1, 2012 at 6:55 pm

La Guàrdia Civil ha multat aquest cap de setmana passat el secretari d’organització de les JERC, Isaac Peraire, quan s’ha negat a pagar el peatge l’autopista AP-7 a Sagunt, dins la campanya “NO VULL PAGAR”, que reclama la gratuïtat de l’esmentada autopista.. La Guàrdia Civil s’ha dirigit cap al cotxe de Peraire i quan aquest els ha parlat en català li han etzibat un “¿Me hablas en español o que?” . Els agents han retingut Peraire durant uns  minuts i l’han multat amb 160 euros per obstaculitzar el trànsit i per portar el CAT a la matrícula, adhesiu  que també li han fet traure. De moment, no els han multat per parlar en català. Tot arribarà. No sé què diu la Fundació FAES sobre el tema. Vegeu SOM NOTÍCIA.CAT

Una altra alternativa. Pagar a la japonesa. Cèntim a cèntim. La indignació posa a prova l’enginy.

UN RECORD PER ALS NORD-CATALANS

In HISTÒRIA, NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA, POLÍTICA, SOCIETAT on Abril 24, 2012 at 7:28 pm

L’ascens de vots de l’ultradretana Marine Le Pen a la Catalunya Nord ha estat sorprenent. El de PXC, el xenòfob i no menys ultradretà Josep Anglada es frota les mans. Li encantaria arribar al 19% del vots que ha tret el Front Nacional. Els demòcrates  d’allà i els que ens solidaritzem des d’ací baix vivim una mateixa consternació. No tot està perdut. Els xiquets de l’Escola la Bressola, de Perpinyà han fet una cançó que ens ompli d’esperança. Us la pose a continuació amb la lletra. I, després, un altre vídeo ben bonic per qui no conega aquestes comarques que passaren a ser franceses en el s.XVII. Coratge, la lluita continua!

Ah, com que són tan moderns, el vídeo està en 3D. Si no el veieu bé, desactiveu la funció en la pantalla.

SEMPRE ENDAVANT!

Alguns no voldrien aquest català
Arreu si podien el farien callar
Pero per tant que facin
Juntarem les mans
I tots cantarem el sempre endavant
Nosaltres aqui parlem català
Parlem català és la nostra llengua
Parlem català és la nostra vida
Es el nostre ésser, és el nostre pa

Parlem català, per te dir t’estimi
Parlem català per collir la flor
Per esgrunar els anys
d’aquest temps que passa
Parlem català per riure i cantar
Per dir la tristor, tenim català
Per calmar les penes, tenim català
Tenim català per cantar l’amor
i per fer les festes, saltar i ballar

A sota el cel blau del nostre pais
Cantarem la pau, l’amor i l’encis
L’amor de la terra,
l’amor dels germans
I per tant que facin, serem catalans

I ara, el video informatiu

Ràdio Arrels, l’emissora de ràdio en la nostra llengua que emet des de Perpinyà.Clica damunt d'”escoltar en directe” i podràs sentir-la.

BARCELONA ES MANIFESTA CONTRA ELS ATACS A LES ILLES A LA LLENGUA DE TOTS

In ENSENYAMENT, NACIONALISMES, NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA, POLÍTICA on Març 25, 2012 at 5:04 pm

 

 

 

 

Illencs pel Català” van reunir moltes persones a Barcelona en solidaritat amb la Marxa per la Llengua que es fa  a Mallorca hui 25 de març de 2012.Els escriptors Josep Maria Espinàs, Albert Sánchez Piñol i Julià de Jòdar van cridar ahir a participar en la concentració per protestar pels atacs a la llengua del govern de José Ramón Bauzá i per reclamar també una reacció del Principat per una llengua que és de tots.Illencs pel Català és una xarxa d’illencs que resideixen a Barcelona, preocupats pels retrocessos en política lingüística de les Balears.La portaveu de l’entitat, Irene Jaume, va explicar en una conferència de premsa que ‘la iniciativa responia a la preocupació d’una gran part de la comunitat illenca del Principat, per la situació d’apartheid lingüístic que el govern de José Ramón Bauzá imposa a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera’. En opinió seva, ‘les agressions que la llengua i la cultura catalanes sofreixen a les Illes són part d’una planificació perfectament estudiada des dels grups de pressió de la dreta espanyola, especialment la FAES, i que ja s’ha posat en pràctica al País Valencià i a Galícia’. A més, va dir, ‘el govern de Bauzá és titella de grupúsculs ultraconservadors, com el Círculo Balear, que no representen el sentiment de la immensa majoria de la gent de les Illes’. Extracte de la informació que en dóna VILAWEB.

¿Oi que us sona allò de la doctrina FAES? ¿Català-anglés i espanyol en parts iguals?

JAUME BONET MOLL,MALLORQUÍ, EN VAGA DE FAM PER LA LLENGUA QUE COMPARTIM

In NACIONALISMES, NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA, POLÍTICA, SOCIETAT on Març 15, 2012 at 7:27 pm

Jaume Bonet i Moll, membre d’una associació anomenada “Jubilats per Mallorca”, s’ha posat en vaga en defensa dels drets lingüístics dels mallorquins, o siga, dels drets lingüístics de tots els catalanoparlants. En aquest video, extret de Vilaweb, ells mateix ens en dóna detalls.

“POLACOS DE MIERDA”.PERILLÓS PARLAR EN CATALÀ A L’AEROPORT DEL PRAT

In NACIONALISMES, NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA, POLÍTICA, SOCIETAT, VIOLÈNCIA on gener 29, 2012 at 11:32 am

El jove advocat fiscalista D.T. es disposava aquest divendres al migdia a agafar un vol a Madrid, com cada setmana, per assistir al màster que hi estudia. Després que a l’aeroport del Prat li feren creuar dues vegades el detector de metalls –tot i que no havia fet soroll el primer cop–, dos agents de la guàrdia civil se li van acostar i li van preguntar en castellà si tenia cap problema. Ell va respondre en català, la qual cosa li va comportar el calvari que hores més tard va denunciar. La reacció d’un dels agents –amb rang de caporal, com va comprovar més tard– va ser “burlesca i agressiva”,  i li va reclamar que li parlara en castellà. En no rebre resposta -D.T. afirma que pretenia evitar problemes per no fer tard– hauria estat traslladat a una petita sala propera on no hi havia ningú més.Ja dins, el jove va passar a parlar castellà per col•laborar, però ja va ser massa tard.
D.T. diu que li van fer traure les sabates i la jaqueta i el caporal li va pegar un fort cop a la cuixa amb una porra o un altre objecte metàl•lic que el va fer caure i li va adormir la cama durant una hora. Segons el denunciant, tot seguit l’agent el va fer seure a la cadira i allí el va colpejar cinc vegades amb la mà estesa –per no deixar marca– mentre li cridava “polaco de mierda” i “habla castellano si tienes cojones”. Mentre, l’agent més jove s’ho mirava “perplex”. Després de les agressions, el van fer eixir de la sala i, en veure que trucava a emergències per denunciar la situació, van decidir denunciar-lo ells per insults i per no voler-se identificar. D.T., que no va voler firmar el document, va exigir enmig d’un atac d’ansietat conèixer els números de placa dels agents i tenir una còpia de la seua denúncia –els coneixements com a advocat li recomanaven aquestes i altres actuacions. Un cop fora de l’espai internacional, va anar a buscar els Mossos de l’aeroport –que no podien creuar el detector en no ser territori de la seva competència–, els quals el van atendre “exquisidament”, li van recomanar denunciar i van reprovar els fets. També el van acompanyar al CAP més proper per fer-se la revisió mèdica que acredités les agressions.
Unes hores més tard, i encara amb llàgrimes als ulls i una veu que s’entretalla, D.T. afirma que “va ser pitjor la vexació i l’abús de poder que l’agressió física”. Ara, però, té ganes d’anar “fins al final” amb el cas i denunciar tant la denúncia falsa dels guàrdies civils com la violència i la retenció il•legal. Afirma que les càmeres poden demostrar que no va haver-hi cap actitud violenta per part seua i que sempre es va mostrar col•laborador i, per això, confia que es verifique la seua versió. L’únic motiu que s’explica per la situació patida i les agressions és la discriminació lingüística per haver respost en català al mateix aeroport de Barcelona, i és per això que vol publicitar el cas, per denunciar que “encara ara, al segle XXI”, es viuen moments com aquest. Diaris ARA i REAGRUPAMENT.