carles cerdà

Archive for the ‘POLÍTICA’ Category

VIURE EN VALENCIÀ ÉS -A PARTIR D’AVUI- MÉS DIFÍCIL

In AGRESSIONS AL CATALÀ, HISTÒRIA, MITJANS DE COMUNICACIÓ, NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA, POLÍTICA, SOCIETAT, VIOLÈNCIA on Novembre 29, 2013 at 8:34 pm

ImatgeHui, 29 de novembre de 2013, comença a ser més difícil viure en valencià, al País Valencià. El saqueig del patrimoni valencià continua.Han traspassat una altra de les línies roges. Un grup ple de presumptes deliqüents presidits per una mena de subsecretari a qui tot títol honorific ve molt i molt gran, segueixen ofenent la nostra intel.ligència fins provocar-nos el vòmit. Però el nostre poble està recuperant la memòria. Com deia Lluís Llach: “No oblideu cap nom. Caldrà fer memòria per no repetir el pas d’una història.”  Que ho aprenguen els botxins de raons. La història els passarà factura més prompte que tard. Amén.

LA CATARSI DE RTVV

In MITJANS DE COMUNICACIÓ, NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA, POLÍTICA, SOCIETAT on Novembre 8, 2013 at 8:29 pm

els treballadors

La lluita dels treballadors de RTVV perquè Alberto Fabra i els seus no tanquen Canal 9 i Ràdio 9 –o com siga que es diguen ara- després d’un ERO impresentable, està  tenint un clar efecte catàrtic sobre l’adormida societat valenciana. Per fi! sents dir per tot arreu. Per fi els treballadors de RTVV estan recuperant llur dignitat com a periodistes, com a treballadors i com a valencians. ¿Per què ara? ¿Com no ho feien abans?  Qui estiga lliure de culpes… Però l’important és que un sector de la societat valenciana ha dit “prou”,”fins ací hem arribat”. Que els bandolers del PP diguen –ara!- que tanquen RTVV “porque antes están los hospitales y colegios” denota l’altura mental dels socis del president amb pinta de subsecretari que tenim. I fins a quin punt consideren deficient mental el poble que va votar-los.  La història de RTVV va lligada indissolublement a la idea d’autonomia valenciana. Representa un quart poder –sí, “poder” i “valencià·, junts- que ha desvetlat en aquest anestesiat poble un cert orgull,una voluntat de ser alguna cosa més que 3 provincias. Exagere? Crec que no.

No debades fou l’arribada de l’autonomia la que portà la creació de l’ens públic.Xelo Miralles inicià el primer informatiu el 2-09-1989. Mal començament. Ho feia ocupant les freqüències que, al.legament, ocupava TV3 a València. Els directius, nerviosos, recorregueren a …”Catalunya no ens deixa, Catalunya mos vol…”(acabeu la frase).Joan Lerma i Amadeu Fabregat. El PSOE. Resolt el tema de la TV3, amb el canvi de freqüències d’aquesta- comença l’etapa socialista. Informatius, concursos, sèries, pel.lícules,  partits de futbol, programes infantils,etc. La comparació amb TV3 era lògica per als “intel.lectuals”, que véiem la tele germana. I guanyava el canal català, és clar. ¿Com comparàvem un canal creat per a una societat que es creia “nació” i valorava per damunt de tot la seua llengua amb un canalet modest, provincià i bilingüista, de molt menys volada? Ho féiem –mea culpa- .En tot cas, valoràvem la professionalitat dels que feien els telediaris. “No estan malament” els informatius, déiem. La insuportable dictadura  que el geni de la gavardina, Amadeu Fabregat, va exercir sobre els treballadors, sotmesos a la seua prepotència (“jo tinc tantes cases, i tu ¿quantes en tens,piltrafilla?”) o als seus capritxos (la llista de parauletes, que recordareu els més grans)  esdevenia de domini general. Malgrat tot, RTVV es mantenia en uns límits de despesa modestos. De tant en tant, el consell d’administració feia viatges a Nova York o on fos, per veure què es feia en la televisió d’arreu del món i comprar…programes (formats, vull dir, no voluntats; encara no)

El 1995 arriba al poder al País Valencià el Partido Popular. El PSOE havia perdut les eleccions europees municipals i autonòmiques de 1994 i Felipe González perdria les legislatives de 1996. Ací, avantguardistes com som, veiérem la tendència i canviàrem l’avorrit Joan Lerma per “un señor de Cartagena”: Eduardo Zaplana, a qui seguiria un “señor de Motilla del Palancar, Cuenca”i  geni de les finances, José Luis Olivas [maldat:¿hi ha alguna comunitat autònoma a Espanya amb presidents  nascuts a altres comunitats?], que donà el relleu al visionari –valencià. això sí- Francisco Camps,el de les amistats poc recomanables. Zaplana començà a pressionar BANCAJA i CAM –és ben conegut- perquè invertiren on ell diguera –en realitat, en això pressionava tot cristo, PSOE inclòs-  i fou el primer a disparar la despesa de RTVV. No dubtà a contractar qui fera falta perquè parlaren bé d’ell a Madrid i obrir-se un camí, per arribar lluny: un ministeri o qui sap si la presidència del govern. ¿Qui no recorda la contractació amb sous escandalosos, de gent com Carlos Dávila, Isabel Durán, Alfonso Rojo, etc, per realitzar debats de nul.la pluralitat, emesos a altes hores de la matinada, que no veia ni Déu. Bea Reig, foguerera d’Alacant, amiga de Zaplana, converteix els informatius de la cadena en un NODO PPero Zaplanista.  A Zaplana se l’havia d’agafar sempre pel perfil bo, i en els informatius no s’havien d’usar certes expressions, que se substituirien sistemàticament per unes altres.

Un debat “plural”.Recordeu Manu Ríos.Es creu “periodista”

 Havien de substituir la realitat per un país multicolor i paradisíac. “Vamos a poner Valencia en el mapa”, deien als incrèduls provincians que se’ls escoltaven. De tot això parlava fa uns dies una periodista de l’ens al periòdic EL PAÍS. El PP convertí Canal 9 en el seu “cortijo” i el sàtrapa de torn feia el que li semblava amb els diners de tots. La posaren en el mapa, València, en el mapa de la corrupció i el malbaratament  capritxós i multimilionari.Se n’anà Bea Reig, la foguerera, i vingueren altres com la simpàtica Lola Johnson –la negreta d’Aitana, recordeu?- o un sàtir d’infausta memòria, Vicente Sanz, i Pedro no-se-què i altre no-sé-qui, que de gestionar un ens no en sabien ni un borrall. I vingué Francisco (no el Papa, el iluminado) amb els seus grans esdeveniments –no digueu “events”!- . I acudiren a tan fraternal president amigos de l’alma que, desinteressadament, col.laboraren a omplir de deutes i posar en nombres rogíssims els comptes de RTVV. El saqueig “gürtelià” dessagnava una institució autonòmica capdavantera. I fou “insostenible”.Els golfos, pirates i saquejadors –directes o indirectes, ells mateixos o els seus successors- anaven a retallar…treballadors. El llop en el galliner.

Per això, el creu i ratlla dels treballadors de RTVV ha de ser el de tota la sana societat valenciana. Indigna sentir que els tiren al carrer per a fer hospitals. Fills de…! Indigna que els que han afonat BANCAJA o la CAM, o el Banc de València, o Aguas de Valencia,etc, etc, passen factura als treballadors que, com han pogut, han ajudat a vertebrar  un territori i una autonomia. No aguantem ni una mentida més.És patètica la imatge que donen Serafín Castellano,”àlies” el del desenroll (veureu que prompte torna a l’anticatalanisme i al tripartito que li va tan bé) o José Císcar quan assisteixen a debats plurals en la televisió que consideraven “su cortijo”.Els veus, capcots, escrivint no-sé-sap-què mentre escolten veus discordants indignades i periodistes incisius, i preparen decrets per entrar manu militari, en unes instal.lacions okupades per la vergonya i la dignitat. Esperem que aquesta catarsi encetada amb la protesta d’uns treballadors, aconseguisca mobilitzar la societat valenciana en peça, per recuperar els valors democràtics que aquesta gentola ha degradat. És necessari tornar la dignitat de la política. I ara sí, es pot.

alberto fabra, el liquidadorAlberto Fabra, el subsecretario liquidador. No ens el mereixem

PACO,SERAFÍN I EL “DESENROLL”

In AGRESSIONS AL CATALÀ, POLÍTICA, SOCIETAT on Setembre 5, 2013 at 8:38 pm

Les eleccions constituents de 1977, les guanyà la dreta moderada, procedent del franquisme reformista, autoanomenada centre (Unión de Centro Democrático, UCD). El PSOE es confirmà com a segona força més votada. Els franquistes més acèrrims, l’Alianza Popular, que havia fundat l’exministre Manuel Fraga, obté només 16 escons. A terres valencianes guanyà clarament l’esquerra (PSOE 13 escons – PCE 2- PSP 1), seguida dels reformistes  UCD 12, i dels postfranquistes d’Alianza Popular (1 escó). Les eleccions municipals de 1979, al País Valencià, les guanya l’esquerra. La dreta recorre, com a estratègia electoral, a l’anticatalanisme, de certa tradició a les comarques centrals valencianes.españa lo unico importante S’inventen el fantasma de l’absorció de València per Catalunya.Violència, enfrontaments, polèmiques estèrils. “Mos volen llevar la llengua”. “Mos volen catalanisar” “Valencià: si votes PSOE l’endemà seràs català”, advertia Alianza Popular…del Reyno de Valencia en les constituents (A partir de 1991 convertida en PP, Partit Popular). Lo Rat Penat abandona per “catalanista” la gramàtica de Carles Salvador, el “Centro de Cultura Valenciana” s’autotransforma en Acadèmia de Cultura Valenciana i trau diversos models d’ortografia. Des de “Las Provincias” es dóna ales a la irracionalitat i a l’enfrontament visceral. La dreta es converteix en “Búnquer Barraqueta”. En definitiva, es crea la ideologia anomenada blaverisme.El catedràtic de dret Manuel Broseta Pont, escrigué un cèlebre article, “La paella dels Països Catalans”, on s’apartava de l’esquerra en què havia militat i es convertia en la gran candidat de la dreta blavera a la presidència de la Generalitat. El 1992, lamentablement, cau assassinat a València per un atemptat d’ETA. “Las Provincias”,en un primer moment, s’hagué d’empassar les ganes d’atribuir-ho tot a les “hordas catalanistas”. I és que el diari “apadrinava” clarament Broseta. Després –no hi ha color- li tocà apadrinar Vicent González Lizondo.

judes i traidor

Açò aparegué escrit al pati de la casa on vivia al filòleg valencià Manuel Sanchis Guarner.Mai no es trobaren els responsables

Quan el PP, que inclou el sector blaverista, guanya les eleccions en els anys 90, per primera vegada, ha d’ocupar-se d’ un tema, el del valencià, que li ha proporcionat molts volts, però que li crema entre les mans. El nou govern es troba entre la universitat(“catalanista”)i els seus: Lo Rat Penat, l’Acadèmia de Cultura, etc. Zaplana consensua amb el PSOE una institució en què “converjan las diversas sensibilidades(?) sobre el idioma”. Naix així, per resoldre un problema que la mateixa dreta havia creat, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que fins ara ha creat un cert consens.

Actualment, els casos de corrupció de la política valenciana, fa que, a la desesperada, el PP torne a fer l’ullet als anticatalanistes més radicals. Saltant-se la llei que ells mateixos crearen, ignoren l’AVL i escriuen en un valencià infumable. Això, quan usen el valencià. La dreta, el valencià, no l’usa, “lo defiende”, junt al que ells consideren senyes d’identitat dels valencians. El cas Blasco, les sospites sobre Cotino, els 11 imputats –ara sembla que s’ha imputat Rita Barberà i Francisco Camps pel cas Urdangarín- les sospites sobre tractes de favor de Serafín Castellano en alguna concessió, tot queda aparcat perquè ara toca defendre el Regne Corrupte de València de l’invasor català, ara, a més a més, independentista. Camps, Castellano, el delfí de l’alcaldessa, Bellver, Maluenda, tots a una veu, contra l’enemic. Una forta deriva antidemocràtica acompanya aquesta “defensa”.Els joves cadells del partit exhibeixen gestos i simbologia nazi i franquista. Rus diu que són “chiquilladas” i Castellano compara les banderes independentistes amb els signes nazis! Torna a traure en processó l’espantall anticatalanista i blaver. En realitat, Camps i Castellano no l’havien abandonat mai. Des de les pàgines de Las Provincias vetlaren les primeres armes. Feien riure quan Camps parlava del “desenroll” econòmic, com ara fa riure Bellver amb això de l’origen iber del valencià que ni ell mateix es creu.

Sincerament, si el PP tinguera maneres democràtiques autèntiques, hauria de deixar d’atiar el foc en matèria tan sensible per als valencians. El problema del valencià és el seu ús, no el seu origen i el partit podria donar exemple usant la llengua en les Corts valencianes o en els seus actes públics. Clar que, la seua clientela més radical, el valenciano no l’usa, “lo defiende.” Quin cansament! Quina mediocritat!

el valenciano lo entiendo

PAÍS VALENCIÀ I LOVE YOU

In NACIONALISMES, POLÍTICA, SOCIETAT on Mai 15, 2013 at 8:03 pm

Ara, el partit que ens governa i ens ha convertit en una de les autonomies més pobres d’Espanya, s’entreté prohibint-nos usar el nom més escaient per denominar-nos. Ací teniu el perquè. El partit que ens governa faria bé de treballar per traure’ns de la pobresa a què ens ha dut i deixar-se de guerres nominalistes.

SEGUEIX LA TRISTA DESFILADA

In HISTÒRIA, OPINIÓ, POLÍTICA, SOCIETAT on Novembre 29, 2012 at 11:38 am

Si ahir era el MH president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, qui implorava a Caixabanc que mantinguera el nom de Banc de València, si pot ser, perquè en el nom ix València i és tan bonic que isca el nom de la ciutat i reyno i  bla, bla, bla…Eh, però si no pot ser, no pot ser i ja està… Ara és una altra membre de la mediocre classe política valenciana, ni més ni menys que l’alcaldessa  eterna, Rita Barberà i Armelles, la següent a implorar de l'”oro catalán”, després de donar-li la benvinguda a la societat valenciana -i qui és ella, per fer això?- que mantinga la denominació “Aguas de Valencia”  per a l’empresa valenciana, i que siga administrada per valencians i des de València. 1 € no els dóna dret a abusar. Si depenguérem d'”Aguas de Barcelona”,no s’entendria ací. No ho entendria, especialment, Eugenio Calabuig, president d'”Aguas de Valencia”, que diu que no es lógico que un competidor directo obtenga, por 1 € y con ayudas públicas, el 49 % que ostenta en la sociedad Banco de Valencia”. “Lo normal es que la vendan.”  Li recorde al sr.Calabuig que el poder polític està a Barcelona i que ell pot dir el que vulga, però res més.

FONT: LEVANTE-EMV

HA MORT EL BANC DE VALÈNCIA (1900-2012)

In HISTÒRIA, OPINIÓ, POLÍTICA, SOCIETAT on Novembre 28, 2012 at 6:11 pm

Si bé és cert que en temps de globalització com els que vivim, els diners no coneixen de pàtries ni de banderes, hui és un dia de dol per als valencians. Perdem el banc més representatiu de la ciutat, aquell que, orgullosament, en portava l’escut, el rombe amb les quatre barres roges en camp d’or, la corona i el rat penat. Un banc nascut a principis del segle XX per dinamitzar l’economia valenciana, que va comptar amb dirigents com Ignasi Villalonga o Joaquim Reig. Un banc  que arribà tenir en 1989 més de dues-centes oficines,  tres-centes cinquanta en 2003,que començà a expandir-se amb l’adquisició del Banc de Múrcia,que cotitzà en borsa, etc. En fi, que es convertí en un banc solvent al servici dels valencians.

Hui, Caixabank l’ha comprat per la simbòlica xifra d’1 €. Com escriu Jesús Civera al diari “Levante”,la “Caixa” -el màxim exponent de l'”or català” “mos furta” el nostre banc, com el Banc de Sabadell es va engolir la CAM.El cas de Bancaixa és distint: l’absorbí l’or madrileny. L'”invasor”català s’emporta el bastió de la personalitat financera valenciana.I ací no protesta ningú. Ah, els anys 70, del passat segle, quan “tots a una veu”, el sector més ranci de la burgesia valenciana protestava contra la suposada ingerència catalana. Que “mos roben” la llengua, els escriptors, fins i tot la paella! (recordeu l’article memorable de Manuel Broseta, “La paella dels Països Catalans”?)

Eren altres temps.¿Tornaran?

Hui, la mediocre dreta local, calla.  Com diu Civera, ni els successors de Lizondo, ni la jubilada Maria Consuelo Reyna, ni nuestro-amado-profesor-universitario Francisco Camps, ni Rita, ni Castellano, ni Arturo Virosque, ni Federico Fèlix, ni l’expresident de la Generalitat, José Luis Olivas que allà on va “triomfa”,i tutti quanti. El diari ARA publica hui que tota aquesta genteta “han valorat positivament la compra del Banc de València per part de CaixaBank. Així, el president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, ha afirmat que aquesta operació donarà estabilitat a l’entitat valenciana i garantirà “la transmissió de finançament” a la societat valenciana. Fabra ha afegit que el que demana la societat és que s’aconsegueixi l'”estabilitat suficient i necessària” perquè “els diners puguin arribar a les famílies i les empreses “.

Tots a una veu, germans vingaaaaaaaau

Més cinisme impossible. Es carreguen l’entitat i celebren la compra del mort per…”el oro catalán”. Estan desconeguts.Fins i tot, Alberto Fabra implora que respecten el nom tradicional del nounat. És clar, si pot ser. ¿On estan els polítics -dels PP o del PSOE, tan se val- que assaltaren les caixes i bancs valencians obligant-los a invertir en projectes ruïnosos? ¿Què hi ha de la Terra Mitica de Zaplana, i tantes altres coses?

En un racó del LEVANTE, una esquela sense creu, publicada per gent noble, que encara té vergonya, es despedeix de BANCAIXA. “En el día de ayer, dejó de existir una de las empresas más emblemáticas de la Comunidad Valenciana:Bancaja, Caja de Ahorros de Valencia, Castellón y Alicante. Han sido 134 años los que la Caja ha convivido  y colaborado en el progreso económico y social de la sociedad valenciana. A partir del año 2003, como consecuencia de una mala gestión político-económia-estratégica [ Olivas, on estàs],la Caja comenzó a desarrollar una intolerancia inmobiliaria que se agravó por una insolvencia generalizada que ha sido la causa del fatal desenlace. Los exempleados, jubilados, prejubilados, eredizados y antiguos clientes, quieren poner de manifiesto  esta irreparable pérdida, que tanto va a afectar a la vida económica, social, cultural y deportiva [?] valenciana. Asimismo, comunican el inicio de la instrucción de un expediente para la concesión de la medalla “ATILA-The Worst Manager” ,en su categoría “Summa Cum Laude” a todos y cada uno de los miembros de los Órganos Gestores de la Entidad[ Olivas, on estàs], que con el soporte político necesario, han logrado llevar a término  este hecho luctuoso, sin parangón en la historia financiera valenciana.” Per la meua part, no tinc res més que afegir.

ESPANYOLITZANT CATALUNYA

In AGRESSIONS AL CATALÀ, HISTÒRIA, NACIONALISMES, POLÍTICA on Octubre 15, 2012 at 7:14 pm

No ha estat l’infumable ministre Wertt (dimissió ja) el primer a intentar “espanyolitzar” Catalunya. Després de la victòria borbònica a la guerra de Successió i la promulgació dels Decrets de Nova Planta, una instrucció secreta del Consejo de Castilla(1716) als corregidors, ordena  ‘Pondrá el mayor cuidado en introducir la lengua Castellana, a cuyo fin dará las providencias mas templadas, y disimuladas para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado.’ La Real Cédula d’Aranjuez del 1768, d’abast més ampli, ordenava la introducció del castellà en la vida pública, especialment en el sistema educatiu. Fins i tot, la proscripció pública va arribar, com en altres períodes de persecució, a la toponímia. Així, la ciutat ‘rebel’ de Xàtiva va ser rebatejada amb el nom de San Felipe en honor del patró del monarca vencedor a Almansa el 1707.L’ Informe Patiño (1715) adverteix que ‘son [los catalanes ] [tan] apasionados a su patria con tal exceso que les hace trastornar el uso de la razón y solamente hablan en su lengua nativa.’  Tinguen-ho en compte els espanyolitzadors.

Quan una cosa no era prou “espanyola” o francament catalanista, es prohibia i punt. Per exemple,la sardana “La Santa Espina”, que diu, com tots sabeu: “Som i serem gent catalana/tan si es vol com si no es vol,/que no hi ha terra més ufana/sota la capa del sol”
fou prohibida el 1924 i 1939, durant les dues dictadures “espanyolitzants”:”Havent arribat a este Govern Civil, de manera que no hi ha cap dubte que determinats elements han convertit la sardana “La Santa Espina” en himne representatiu d’odioses idees i criminals aspiracions, escoltant la seua música amb el respecte i reverència que es tributen als himnes nacionals, he acordat prohibir que es toque i cante la mencionada sardana en la via pública, sales d’espectacles i societats i en les romeries o reunions camperoles, prevenint els infractors d’esta ordre que procediré al seu càstig amb tot el rigor.”

Aquest llibre no se l’ha llegit el Wertt: La nacionalitat catalana(1906), d’Enric Prat de la Riba. L’autor considera la nació com un estat natural mentre que l’estat és artificial.Tota nació,però, aspira a constituir un estat. Considera a Espanya un estat plurinacional i que Espanya no és una nació sinó un estat format per Castella. Tan de bo s’hagués pogut “catalanitzar” Espanya.

TOT UN EXEMPLE: LA CONSELLERA D’EDUCACIÓ I TANTES COSES MÉS, MARIA JOSÉ CATALÀ

In ENSENYAMENT, NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA, POLÍTICA, SOCIETAT on Setembre 6, 2012 at 7:16 pm

Conscient del moment tan difícil (perquè uns lladres han robat per damunt de les seues possibilitats) i dins del programa d’ajusts que el president Fabra  es veu obligat a fer per les despeses desorbitades del desorbitat Camps (a propòsit, ¿sabeu alguna cosa d’ell?), la nostra consellera dóna exemple i enguany combinarà el seu treball de la conselleria, treballant en una guarderia. Quin gran exemple. Al Feisbuk hem trobat una foto de tan abnegada pròcer que els valencians no ens mereixem. I quines coses diu! Resabuda!

MARÍA JOSÉ CATALÀ: ´LAS PROTESTAS DE LOS PROFESORES PERJUDICAN A UNA GENERACIÓN DE NIÑOS´
LA CONSELLERA DE EDUCACIÓN, FORMACIÓN Y EMPLEO CONSIDERA QUE LA ADMINISTRACIÓN ES LA ÚNICA QUE PARECE QUERER “COMENZAR EL CURSO CON TRANQUILIDAD”

M’HAN CENSURAT LA FOTO PALLASSA DE LA CONSELLERA, AIXÍ QUE LI DEDIQUE AQUESTA CARICATURA TAN MONA.

A la pobra se li encenen les galtes quan algú la pilla parlant valencià. Ja sabeu: “tengo ese defecto”.

 

NOMÉS SE SALVARAN “ELS REPANTIGATS” i “REPANTIGADES” ENXUFATS PEL PP

In MITJANS DE COMUNICACIÓ, NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA, POLÍTICA, SOCIETAT on Juliol 17, 2012 at 10:36 pm

Mireu quin video. Quina cara fa la “repantigà” editora de l’Informatiu del migdia! Per una vegada allò no s’assemblava al nodo. Eren els treballadors de l'”autèntic” Canal 9, enfront dels llepaculs que ens ofereixen una realitat inventada del que som els valencians. No són uns acomiadats corrents d’un ERE sense pietat.  Són els professionals de la televisió valenciana, els dignes, els que sempre han estat ahí. Els que callaven i procuraven fer el menor mal possible  -havien de mantenir una família- però  comentaven en petit comité el que passava per aquell bordell (recordeu el sr.Sanz?) d’alt stànding (recordeu els diners de la visita del Papa?). En fi, escolteu l’audio. En un altre vídeo  la llepaculs només encerta a dir:”que vergüenza.Y estamos en directo”. Sí, però en aquest cas, la desvergonyida ets tu, guapa.

Potser és que com deia Llach, ja estem en el temps dels miserables.

Quanta ràbia que tinc,
potser cal ser gos des d’ara;
quanta ràbia que tinc
i no vull pas oblidar-la.

DIMISSIÓ JA DEL MINISTRE WERT!

In ENSENYAMENT, POLÍTICA, SOCIETAT on Juliol 7, 2012 at 4:25 pm

I, DE PAS, DE LA NOSTRA CONSELLERA, MARIA JOSÉ CATALÀ, LA QUE TIENE EL DEFECTO DE HABLAR VALENCIANO

dimissió de wert