carles cerdà

Archive for the ‘RELIGIÓ I POLÍTICA’ Category

TEMPS D’HOMOFÒBIA

In INTERNET, OPINIÓ, RELIGIÓ I POLÍTICA, SOCIETAT on Abril 19, 2012 at 6:28 pm

Davant la revifalla d’homofòbia que està protagonitzant l’Església més reaccionària d’Europa, especialment  Juan Antonio Reig, no estaria malament que ells i altres monsenyors assistiren a  sessions d’electro-shock que els curen els prejudicis i fanatisme de què fan gala. Simplement, com a pastors, “enganyen”  el seu ramat. I  juguen amb una cosa tan important  com és la salut mental de les persones.Estic convençut que, en el fons, Don Juan Antonio pateix el seu “infierno.” Que els déus l’ajuden. Mentrestant, que se centre en la pederàstia que practiquen els seus germans preveres i que no en protegisca cap.  Don Juan Antonio, no abandone els electro-socks.

Tres notes sobre el tema. Dues de positives i una de lamentable

I       UNA TUTORIA PER A ALUMNES GAIS

Iniciativa capdavantera a Espanya.Àlex necessitava entendre que allò que sent pels xics és natural.Les tutories de Joaquín, professor del seu institut, i uns quants capítols de Queer as Folk,sèrie de temàtica homosexual, acabaren amb l’Àlex acovardit que rebia tantes bescollades i insults dels seus companys i que va haver de repetir curs. Aquest alumne de 2n de batxillerat és ara un altre: “Estic fora de l’armari des de primavera. M’han pogut donar pals, però estic molt bé”, diu.

Imatge

      El professor que ajudà Àlex és Joaquín de la Roza,de 46 anys i responsable de l’única tutoria específica per a homosexuals que hi ha en un institut espanyol. Es troba a l’IES  Duque de Rivas, en la localitat madrilenya de Rivas-Vaciamadrid. “Tenia un deute moral cap a aquests estudiants”, explica Joaquín. Ell fou adolescent gai i, encara que no va patir assetjament pel “meu aspecte rude”, sí que va veure com estigmatitzaven d’altres.

II   UN JOVE MILITAR GAI

27 anys.S’allistà a l’exèrcit americà en 2004, en part per ajudar el seu país en la guerra d’Iraq i en part per fugir de la seua homosexualitat i d’un matrimoni que no funcionava.En l’exèrcit es retrobà ell mateix i deixà de viure una mentida.“En realitat, vaig intentar eixir de l’armari en l’institut. A mos pares, religiosos, els afectà molt.Li digueren que això era perquè resava poc, el dugueren a teràpia com si estigués malalt.Els vaig veure tan desfets que vaig decidir casar-me amb la meua nóvia de l’institut.Ella sabia per què estava en teràpia, explica. Tingueren una filla.Ara treballa com a tècnic de comunicacions una base militar de Washington. Veu la seua filla dues voltes a l’any […]

ImatgeEn el seu temps lliure escriu per a la revista Outserve, dedicada al públic gai militar. Molt educat, no se les dóna d’heroi, tot i que per a molts ho és per partida doble.Primer,perquè va servir a Afganistan en 2007 i, segon, perquè isqué de l’armari. Sóc gai, això és tot, escrigué en el seu perfil de Facebook. Hui es porta bé amb la seua exesposa. Sos pares i germans no l’accepten.Creu que han cedit davant les temptacions.Són religiosos i no ho entenen, diu. Si es repenedeix d’alguna cosa és de no haver fet el pas abans.

David ALANDETE, EL PAÍS 19-01-2012

Ací teniu l’adreça de la revista “Outserver Magazine”. http://outservemag.com/

 III

El californià Eric James Borges,de 19 anys, es va traure la vida fa uns dies, després d’anys de patiment i assetjament a causa de la seua orientació sexual, a mans tant de la seua mare (fonamentalista cristiana, que intentà exorcitzar-lo), com dels seus companys de classe. Abans del tràgic desenllaç, Eric,arribà a col.laborar en The Trevor Project una organització que combat el suïcidi adolescent.

http://www.dosmanzanas.com

 Don Juan Antonio,¿per què no prova a exorcitzar-se? Potser també  isca de l'”infierno” en què viu. I deixe en pau tots els Erics que volen viure la seua sexualitat en llibertat.

Quan ja tenia enllestit el post, llig les paraules d’un altre abanderat de l’homofòbia, el bisbe de Tenerife, Bernardo Álvarez. Aquest monsenyor comparava els homosexuals… amb els terroristes!  En 2007 assegurava que l’homosexualitat “perjudica a las personas y a la sociedad”.  L'”infierno” interior, segurament, el va trair quan afirmà que “hay menores que si te descuidas te provocan.” Diga que sí, Don Bernardo. “Dejad que los niños se acerquen a mi” Que morbosos arriben a ser!


Anuncis

DOS POMETES TÉ EL POMER…

In RELIGIÓ I POLÍTICA, SOCIETAT on Abril 11, 2012 at 8:35 pm

Si se suman dos manzanas, pues dan dos manzanas. Y si se suman una manzana y una pera, nunca pueden dar dos manzanas, porque es que son componentes distintos. Hombre y mujer es una cosa, que es el matrimonio, y dos hombres o dos mujeres serán otra cosa distinta” Ana BOTELLA, 2004. Filòsofa fruitera. Esposa d’ÉL.

 

Tornem amb l’Església. Sempre és notícia. Importants manifestacions les del cardenal Carlo Maria Martini, arquebisbe emèrit de Milà. figura de gran prestigi entre els catòlics progressistes d’ Itàlia. Encara que defén  la primacia de la família tradicional, el cardenal creu que no s’han de marginar altre tipus d’unions. S’ha mostrat partidari fins i tot a reconéixer jurídicament les parelles homosexuals. No és la primera volta que un prelat italià defén aquestes posicions.En febrer passat, Paolo Urso, bisbe de Ragusa,insistí en la necessitat de reconéixer aquestes parelles. Tornem a monsenyor Carlo Martini.Acaba de publicar un llibre, “Credere e conoscere”, on parla obertament  amb un cirurgià catòlic, de temes lligats a la vida, la sexualitat i la fe. Martini s’ha mostrat partidari de l’ús del condó en certes ocasions i ha críticat la Congregació per a la Doctrina de la Fe per les seues tesis al voltant de la reproducció assistida.Ha afirmat també que els malalts terminals tenen dret a interrompre les cures pal.liatives que els mantenen amb vida. Sectors pròxims a Ratzinger el consideren “un antipapa”.Sobre les parelles homosexuals,Martini afirma que, tot i que no són matrimonis, per a ell, “no és just expressar cap discriminació cap a aquests tipus d’unions.”.L’arquebisbe de Viena, cardenal Christoph Schörborn, ha avalat la presència d’un gay catòlic amb parella en un consell parroquial. Mentre aquestes veus s’alcen en defensa de la dignitat dels homosexuals i el respecte a les parelles gays, ja sabeu quina és la postura homofòbica predominant de l’Església.

L’homòfob  Juan Antonio Reig, bisbe d’ Alcalà de Henares, aprofità la missa del diumenge, que  emet la 2(¡) per arremetre contra l’homosexualitat, una autèntica obsessió del nostre prelat. Reig és fruit de la terra, estigué de bisbe a Sogorb-Castelló, i com dirien al seu poble “és més animal que un haca”. Aquells que “piensan ya desde niños que tienen atracción por las personas de su mismo sexo –per culpa, afegeix- de tantas ideologías que acaban por no orientar bien lo que es la sexualidad humana.” “Y a veces, por comprobarlo se corrompen  y se prostituyen o van a clubes de hombres nocturnos.Os aseguro que encuentran el infierno.”  “Ideologies que no orienten com ell vol“, “se corrompen,” “se prostituyen”  “van a clubes de hombres nocturnos” “encuentran el infierno“. Les seues bajanades sí que són infernals, diabòliques i molt i molt integristes. Reig diu que alguns d’aquests xiquets suposadament atrets per l’homosexualitat  han estat víctimes d’abusos per les seues pròpies famílies.O que entre les unions lliures hi ha un índex més alt de separacions que en els matrimonis que han passat per la vicaria.  En perfecta coherència amb el que expressa, permet que la diòcesi que presideix financie la vivenda a un capellà condemnat per haver abusat sexualment d’una xiqueta durant quasi una dècada Es tracta de José Martín de la Peña, per  a qui l’Audiència Provincial de Madrid dictà una pena de 10 anys de presó i 8 d’inhabilitació, ratificada en 2005 pel Tribunal Suprem, i que actual compleix la pena en règim obert. Colla de fariseus!

DOS MANZANAS

Un altre bisbe de la terra (Utiel? Requena? ) , el cardenal Cañizares, en una ordenació de capellans pel ritu preconciliar! Quin espectacle!

LES CRÍTIQUES DE DON ANTONIO

In CABANYAL, RELIGIÓ I POLÍTICA, TRADICIONS I FESTES on Abril 6, 2012 at 9:38 pm

ImatgeCom cada primavera, abans de la Pasqua i les llonganissetes, les mones, la tarara i el catxirulo, arriba, en mig de la Setmana Santa, l’article de Don Antonio. Antonio Pérez Tortajada, consiliari de la Junta de Germandats de la Setmana Santa, rector de l’església de Santa Maria del Mar, censura la banalitat en què cau aquest temps de dolor, de reflexió, i d’aprofundiment en la fe. Cada volta la Setmana Santa Marinera “se parece más a las fallas“, diu. I afegeix encara, sobre les germandats,que la majoria s’han convertit en entitats culturals únicament per a rebre subvencions per a les activitats “lúdiques” dels caps de setmana. Com a cabalanyer -però ni faller ni setmanasanter- que ha viscut -de lluny- aquestes tradicions  supose que es refereix als “casals” -perdó,  als locals de les confraries- que munten sopars d’entrepà, amb cacauets, tramussos, papes, vi i “llimonà”, cerveseta, titaineta, concurs de karaoke (ah no, això no), donen medalles als socis més antics, com els bunyols d’or fallers,etc. “Si no pisas la iglesia, y eres cofrade“, tens un problema. Censura també els polítics que aprofiten la Setmana Santa, només per fer-s’hi veure. Rita,el Messies Paco Camps (alerta, Jesús, que et furtarà el càrrec si bades) i falten al respecte quan saluden ençà i enllà. De l’exèrcit que clou l’Enterrament, se n’oblida. Don Antonio arremet contra el “halloween”, sabent que té la batalla perduda.La gent -diu- ha de distingir entre fe i tradició festiva. N’ha advertit fins i tot el senyor arquebisbe!

Jo crec que els capellans, aquestes coses les diuen, també, per tradició.No se les creuen de deveres. Si l’Església Catòlica sobreviu a Espanya -i arreu- és gràcies a aquesta confusió. “No soy partidario de imponer res“, diu. No li ho aconselle, senyor retor. Al Cabanyal, la Setmana Santa és l’autèntica festa del meu poble, més que les falles. Sempre -sempre- ha estat “mundana”,és un dels seus al..licients”.Pensem, per exemple, en les joves en flor -o no tant- que desfilen de negre el Divendres Sant, i de blanc el Diumenge de Pasqua. L’olor de flor, els colors en la indumentària dels desfilants,l’ olor a abaejo del dejú, o a titaina, o a llesquetes d’ou. L’esclat de la primavera, de les ganes de viure, de disfrutar i “empinar el catxirulo”. I uns dies abans,toca plorar, plorar perquè plou i la confraria no ix  -com en les falles, quan plou-. L’àvia que plora, no per l’emoció de veure el Crist, sinó perquè veu la neteta desfilar per primera volta. La confraria que procura tenir més confrares i fer-ho millor que la del costat. Els pares que porten el xiquet de mesos a la seua primera processó. Una festa que no té cap inconvenient que entre els germans confrares hi haja gent d’IU o del PSOE, tot i que la presència del PP  és majoritària. El PP – que fa de la religió un dels seus trets distintius-, amb militants que usen preservatius per no tenir fills o  que avorten discretament. Alguns, membres de l’Opus.És obvi que fallers i semasenters són una mateixa massa social. I això, don Antonio, ho sap molt bé.

L’associació del Davallament del Puig de Consolació de Sant Joan ha volgut celebrar les dues dècades de l’ espectacular acte  amb l’ edició de 300 almanacs que reprodueixen escenes vinculades a la Setmana Santa però amb  menys roba de l’acostumada.”Sucia demostración, mezcla de erotismo homosexual y degradación religiosa, como un fetiche oscuro,[…] que azota Mallorca y a todo católico que se precie de tal.  La Voz de la Tradición Católica – 24 horas on-line para que Cristo Reine

Hi ha també un lloc per la nostàlgia. El confrare recorda que ja “era” de la confraria el seu pare ,mort fa poc, i el pare del seu pare, i el pare del pare del seu pare. La tradició, una altra vegada. Present des de la medul.la de l’os de la festa. Siga ací, o a Andalusia o a Castella. Un altre Antonio, don Antonio Machado deia en la “Saeta“, un poema més cantat que entés, que la Setmana representava la “fe de mis mayores“. Jo crec que ara ni això. La tradició de nou.El record dels majors ja morts, o el comentari de com vivíem les festes d’infants, amb majors que encara viuen.O la trobada amb els que han fugit del poble -al Cabanyal, moltíssims- i tornen per a les festes.

La fe és  una altra cosa. És saber-se les oracions de memòria -hi ha confrares que no se les saben-, no faltar a missa cada diumenge, confessar-se o combregar. Les bodes, els batejos, els funerals, ja frueixen d’aquesta condició mixta de què he parlat més amunt.Creients d’aquests cada volta són menys abundants. Si fins i tot l’Església  convoca “places” per a llocs de sacerdot per la crisi que pateix! Poca remuneració, però poques hores de treball. Ara sí, dissabtes i diumenges es treballa. No és sufoque, don Antonio. Ja sap que tot allò susceptible d’empitjorar, empitjora. Bona Pasqua a tothom.

BLA, BLA, BLA

In RELIGIÓ I POLÍTICA, SOCIETAT on Agost 23, 2011 at 2:07 pm

Comenta hui J.J.Millàs, a la seua columna diària de Levante,el que el Papa i Mariano Rajoy, candidat del PP a la presidència del govern,abordaren en audència priveu. Direu, potser, els temes d’enfrontació Estat-Església:la moral sexual catòlica, la lluita contra el relativisme, el finançament de l’església catòlica, la suposada persecució contra els catòlics, la difícil convivència entre fe i ciència, la pederàstia, la dona sacerdotessa o bisbessa, l’ús de la pinteta de Cospedal en la processó del Corpus a Toledo. I tants i tants temes.Doncs no.Parlaren, segons Rajoy, “de treballar –traduïsc- entre tots per a tenir una societat millor en principis, en convertir-la en una cosa consistent, en distingir el just de l’injust, i el bo del dolent” Bla, bla, bla. En aquestes coses, diu Millàs, i modestament també  pense jo, estaríem tots d’acord: rojos i blaus, xics i xiques, gays i heteros, fontaners i catedràtics d’universitat, els del 15-M i els botiguers de la Porta del Sol. És el discurs buit,sense sentit, al qual ens tenia acostumat el cadàver –políticament parlant– del nostre Quasi-Honorable President, Francisco Camps. Tots volem “una societat millor”, no? ¿Què vol dir convertir-la en “una cosa consistent”? ¿No preferiu “la justícia” a “la injustícia”.¿No ens estimem més la persona”bona” a la “dolenta”? Només falta dir “capdavanters”, “cap al futur”, “esperançador” i “la campanya difamatòria contra este president” ,”col.locarem València en el mapa”, “tenim una Comunitat amb imaginació”,  ja estaríem escoltant Francisco Camps.  I, en un altre nivell,s’expressa  la nostra eterna alcaldessa. Llegiu el llibre de Josep Sorribes “Rita Barberà,el pensamiento vacío”, del qual  he tret allò de “discurs buit”, que use tantes vegades.