carles cerdà

Archive for the ‘TRADICIONS I FESTES’ Category

ADÉU A UN GRAN MESTRE I PATRIOTA

In ENSENYAMENT, HISTÒRIA, MITJANS DE COMUNICACIÓ, NACIONALISMES, SOCIETAT, TRADICIONS I FESTES on Juny 4, 2012 at 6:58 pm

Imatge

Nascut el 1910 a Paiporta, Josep-Lluís Bausset, llicenciat en Farmàcia i Químiques,exercí de professor a instituts com Xàtiva o Alberic. D’esquerres i valencianista,lluitador incansable per la nostra llengua, fou, a més fundador del PSPV a l’Alcúdia. Gran aficionat a la pilota valenciana, esport en el qual era tot un expert. Tot un homenot -com diria Josep Pla- .Que els déus l’acompanyen allà on siga.

Anuncis

LES CRÍTIQUES DE DON ANTONIO

In CABANYAL, RELIGIÓ I POLÍTICA, TRADICIONS I FESTES on Abril 6, 2012 at 9:38 pm

ImatgeCom cada primavera, abans de la Pasqua i les llonganissetes, les mones, la tarara i el catxirulo, arriba, en mig de la Setmana Santa, l’article de Don Antonio. Antonio Pérez Tortajada, consiliari de la Junta de Germandats de la Setmana Santa, rector de l’església de Santa Maria del Mar, censura la banalitat en què cau aquest temps de dolor, de reflexió, i d’aprofundiment en la fe. Cada volta la Setmana Santa Marinera “se parece más a las fallas“, diu. I afegeix encara, sobre les germandats,que la majoria s’han convertit en entitats culturals únicament per a rebre subvencions per a les activitats “lúdiques” dels caps de setmana. Com a cabalanyer -però ni faller ni setmanasanter- que ha viscut -de lluny- aquestes tradicions  supose que es refereix als “casals” -perdó,  als locals de les confraries- que munten sopars d’entrepà, amb cacauets, tramussos, papes, vi i “llimonà”, cerveseta, titaineta, concurs de karaoke (ah no, això no), donen medalles als socis més antics, com els bunyols d’or fallers,etc. “Si no pisas la iglesia, y eres cofrade“, tens un problema. Censura també els polítics que aprofiten la Setmana Santa, només per fer-s’hi veure. Rita,el Messies Paco Camps (alerta, Jesús, que et furtarà el càrrec si bades) i falten al respecte quan saluden ençà i enllà. De l’exèrcit que clou l’Enterrament, se n’oblida. Don Antonio arremet contra el “halloween”, sabent que té la batalla perduda.La gent -diu- ha de distingir entre fe i tradició festiva. N’ha advertit fins i tot el senyor arquebisbe!

Jo crec que els capellans, aquestes coses les diuen, també, per tradició.No se les creuen de deveres. Si l’Església Catòlica sobreviu a Espanya -i arreu- és gràcies a aquesta confusió. “No soy partidario de imponer res“, diu. No li ho aconselle, senyor retor. Al Cabanyal, la Setmana Santa és l’autèntica festa del meu poble, més que les falles. Sempre -sempre- ha estat “mundana”,és un dels seus al..licients”.Pensem, per exemple, en les joves en flor -o no tant- que desfilen de negre el Divendres Sant, i de blanc el Diumenge de Pasqua. L’olor de flor, els colors en la indumentària dels desfilants,l’ olor a abaejo del dejú, o a titaina, o a llesquetes d’ou. L’esclat de la primavera, de les ganes de viure, de disfrutar i “empinar el catxirulo”. I uns dies abans,toca plorar, plorar perquè plou i la confraria no ix  -com en les falles, quan plou-. L’àvia que plora, no per l’emoció de veure el Crist, sinó perquè veu la neteta desfilar per primera volta. La confraria que procura tenir més confrares i fer-ho millor que la del costat. Els pares que porten el xiquet de mesos a la seua primera processó. Una festa que no té cap inconvenient que entre els germans confrares hi haja gent d’IU o del PSOE, tot i que la presència del PP  és majoritària. El PP – que fa de la religió un dels seus trets distintius-, amb militants que usen preservatius per no tenir fills o  que avorten discretament. Alguns, membres de l’Opus.És obvi que fallers i semasenters són una mateixa massa social. I això, don Antonio, ho sap molt bé.

L’associació del Davallament del Puig de Consolació de Sant Joan ha volgut celebrar les dues dècades de l’ espectacular acte  amb l’ edició de 300 almanacs que reprodueixen escenes vinculades a la Setmana Santa però amb  menys roba de l’acostumada.”Sucia demostración, mezcla de erotismo homosexual y degradación religiosa, como un fetiche oscuro,[…] que azota Mallorca y a todo católico que se precie de tal.  La Voz de la Tradición Católica – 24 horas on-line para que Cristo Reine

Hi ha també un lloc per la nostàlgia. El confrare recorda que ja “era” de la confraria el seu pare ,mort fa poc, i el pare del seu pare, i el pare del pare del seu pare. La tradició, una altra vegada. Present des de la medul.la de l’os de la festa. Siga ací, o a Andalusia o a Castella. Un altre Antonio, don Antonio Machado deia en la “Saeta“, un poema més cantat que entés, que la Setmana representava la “fe de mis mayores“. Jo crec que ara ni això. La tradició de nou.El record dels majors ja morts, o el comentari de com vivíem les festes d’infants, amb majors que encara viuen.O la trobada amb els que han fugit del poble -al Cabanyal, moltíssims- i tornen per a les festes.

La fe és  una altra cosa. És saber-se les oracions de memòria -hi ha confrares que no se les saben-, no faltar a missa cada diumenge, confessar-se o combregar. Les bodes, els batejos, els funerals, ja frueixen d’aquesta condició mixta de què he parlat més amunt.Creients d’aquests cada volta són menys abundants. Si fins i tot l’Església  convoca “places” per a llocs de sacerdot per la crisi que pateix! Poca remuneració, però poques hores de treball. Ara sí, dissabtes i diumenges es treballa. No és sufoque, don Antonio. Ja sap que tot allò susceptible d’empitjorar, empitjora. Bona Pasqua a tothom.

NADAL

In SOCIETAT, TRADICIONS I FESTES on Desembre 24, 2011 at 12:10 pm

I el Nadal dels més pobres

Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.
Així el grup d’homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l’empedrat recolza
i els altres qui l’avencen, tots d’adreça al mercat.

Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m’apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.

Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-.
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l’hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

ENAMORATS DE LES PARAULES

In NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA, SOCIETAT, TRADICIONS I FESTES on Agost 25, 2011 at 2:40 pm

No em referisc  als qui l’amor se’ls suposa (com en l’antiga mili, el valor “se le supone”): filòlegs (amants de la paraula, el mateix mot ho diu), Professors de llengua, investigadors d’Universitat (Emili Casanova, Rosa Gómez Casañ, José Enrique Gargallo Gil,etc),escriptors(narradors, assagistes,poetes).Entre els poetes, hauríem de distingir encara els que usen un to messiànic (“Hem vingut per salvar-vos els mots”) o més popular (“car diràs la paraula justa…” “un entre tants…). No parle tampoc de l’AVL.

Estic parlant del poble pla, que s’estima la seua llengua. Que reacciona activament, davant la substitució lingüística brutal que patim. Des dels erudits locals que enviaven fitxes a mossèn Alcover, que li permeté omplir la Calaixera i acabar el seu magnífic Diccionari Català-Valencià-Balear, fins a aquelles persones que se sotmeten als pesadíssims tests de dialectologia, amb els quals s’han confeccionat diversos Atles. Hi ha també professionals més preparats, no filòlegs, com Eugeni S.Reig , autor d’un magnífic  “Valencià en perill d’extinció” (títol un poc confús, perquè sembla un llibre de sociolingüística),  on “l’extinció” seria la del valencià genuí parlat, si més no, a l’Alcoià i comarques properes. Només l’estima de la llengua pròpia, unida als records de temps passats, pot explicar aquesta aportació lèxica completíssima. Amor i enyor, sa enyor. Ara, m’assabente que un grup de persones de l’Alt Palància, comarca que estime per tantes coses,  està recollint  al Facebook ,paraules i frases que s’estan perdent.  Als valencianoparlants ens reprotxen que l’expressió “llengua pròpia” s’use només per al valencià.És cert que el Racó d’Ademús, per exemple, és tan valencià com el Cap i Casal , però la història ha  estat la que és. Fins i tot, tenen un blog, Tot aquest treball és meritori, encomiable, però la història actual ens fa ser pessimistes. El model de llengua estàndard que mitjans de comunicació i escola difonen, reclou aquests treballs en el camp del folklore o l’etnologia. Una llàstima.Ja tenim el precedent d'”Els pobles valencians parlen els uns del altres”, de Sanchis Guaner. Des d’ací, que sàpiguen  aquests valencians valencianistes, que el poble valencià no renegat,eks agraïm de tot cor el seu treball. Queda dit. “Entre tots ho farem tot”, un eslògan de fa quaranta anys em ve ara al cap.

Mireu un fragment en aragonés actual.No en baturro, que és castellà amb accent aragonés, sinó en la “fabla” pirinenca.

N’ESTE BLOC C’HA CRIAU EN CHURRO[nom usat al País Valencià per a referir-se a l’aragonés) HA QUISÍO QUE CORGAN L’HABLA ANTIGA D’ADRENTO DEL PAIS VALENSIANO Y SUR DE TREGÜEL.HA CUIDIAU DE CHARTIR DE LOS COSTUMBRES, ESTORIA Y’ANGUNASCOSAS D’ESTAS CONTORNÁS. SI HAS ENTRAU N’ISTE BLOC. GÜITIA. ALCONTRARÁS MUNCHAS COSAS INTRESANTES.

EN AQUEST BLOC ESCRIT EN XURRO(=, S’HA VOLGUT RECOLLIR LA PARLA ANTIGA DE L’INTERIOR DEL PAÍS VALENCIÀ I SUD DE TEROL. S’HI PRETÉN PARLAR DELS COSTUMS, HISTÒRIA I ALTRES COSES MÉS D’AQUESTS VOLTANTS.SI HAS ENTRAT EN AQUEST BLOC,GUAITA. HI TROBARÀS MOLTES COSES INTERESSANTS.

SOBRE LES FALLES [19-03-2010]

In TRADICIONS I FESTES on Juny 21, 2011 at 5:56 pm

19-03-2010, dia de Sant Josep.


El conegut antropòleg social, Gil-Manuel Hernàndez, segurament la persona que més a fons ha estudiat el món de les falles, apuntava a Levante-Emv(16-03-2006) unes reflexions ben interessants que em permet la llicència de titular i d’extractar  per a tot/es vosaltres. A veure què us sembla. Per a mi són molt lúcides i amb plena vigència.

¿”Valencià” i “faller” són expressions sinònimes?

No. “Quasi un 15% de la població del cap i casal està censat en alguna comissió fallera. Amb tot, el 85% restant no participa directament en la festa. Altres fins i tot no participen gens, i una quantitat no estimable abandona la ciutat en la Setmana Fallera o es mostra crítica amb els excessos inherents a una festa tan massiva. La ciutat, per tant, es troba dividida entre fallers i no fallers.” Més encara: “en ocasions la manca de diàleg entre les dues parts, els excessos de les comissions o l’excessiva escrupolositat dels veïns, porta a enfrontaments i conflictes que exigeixen una solució dialogada. Pitjor és encara quan molts dels no fallers s’acaben transformant en antifallers. Per no parlar del nombrós col.lectiu d’exfallers o fallers en excedència,amants de la festa però fora d’ella perquè aquesta no els acaba de donar allò que ells esperarien d’ella.”

¿Hi ha cada volta menys “fallers”, gent que s’estimen i cuiden el cadafal, i més “festers” que només busquen la gresca i el sarau, en definitiva no parar mai en torreta?

Sembla que a partir dels anys 70 del segle XX els monuments fallers han deixat pas a tota mena d’activitats “socials”: l’elecció de fallera major, l’ofrena, les preseleccions, el teatre, el playback, i molts actes lúdics més. “Amb tot,encara subsisteix una considerable minoria de fallers que s’autoanomenen monumentalistes”.

¿Qui dirigeixen, gestionen i governen la festa: els homes o les dones?

Els homes.Malgrat les Falleres Majors i les seues respectives Corts d’Honor, és l’home qui mana en les falles. No arriba a un 3% el total de dones presidentes. A les comissions les dones solen ocupar càrrecs de segona fila o bé que reprodueixen tasques o activitats “femenines”: organitzar festejos infantils, serveis de neteja, preparació de menjars i aprovisionament de queviures, ornamentació, playbacks i coses semblants. És mínima la quantitat de dones artistes falleres, que participen en debats sobre el món de la festa, que publiquen articles en revistes o formen part de juntes d’agrupacions, sectors i federacions. És evident que la funció de mare i mantenidora d’una llar que ocupa el sexe femení –encara!- en la societat actual té el seu reflex en la festa.

¿Menyspreen els artistes en general als artistes fallers?

Sí. Les facultats de Belles Arts, les sales d’exposicions, els galeristes d’art, els crítics i els museus en general menyspreen els artistes fallers. D’altra banda, aquests últims viuen encara molt allunyats dels circuits, inquietuds i gustos dels artistes no fallers. Uns i altres es desconeixen i s’ignoren.  Molts artistes fallers –cal reconéixer-ho—es consideren artesans que malviuen construint falles en sèrie.

¿El món de la cultura menysprea les falles?

Evidentment. La majoria d’intel.lectuals mantenen una postura de menyspreu, indiferència o d’hostil esnobisme cap el món faller, que consideren carrincló, obsolet i conservador. També el món faller desconfia dels intel.lectuals, per considerar-los elitistes, sabuts, massa crítics i ignorants de la festa. La batalla sobre els senyals identitaris dels valencians –la batalla de València- els va separar. Però no sempre fou així. [Jo pense que durant els anys trenta no hi havia aquesta desconfiança, sinó que més bé hi havia col.laboració i respecte]

¿Val la pena superar aquestes fractures?

El professor Hernàndez pensa que sí, que cal “tendir ponts entre les parts distanciades i fer de les Falles una festa més sentida, plural i compartida per tots. Revaloritzar les falles com un veritable patrimoni cultural de tots els valencians.”

Personalment, jo sóc bastant escèptic.¿Com podem “harmonitzar” raó i visceralitat, mentalitat crítica i passió? És difícil compaginar el món de la cultura amb el futbol, els bous, l’amor a la Maredeueta, el creacionisme, la disciplina dels  partits o…les falles. No sé. Uf, quina peresa!

BONES FALLES 2009!

In TRADICIONS I FESTES on Juny 21, 2011 at 5:43 pm

BONES FALLES 2009!

“De sobte […] esguardàrem com, àdhuc de les clavegueres,sortia un riu de gent disfressada, i totes les portes del món […] s’obrien i una allau de robades, quincalla,garlandes,pintes d’un daurat enganyós,cançonetes,espardenyes, calces,somriures aturats al punt exigit per la tradició,domassos,llustrins,i tot d’elements privatius de la típica disfressa,arranjats adientment sobre la superfície dels cossos que decoraven, s’abatien progressivament,s’esbullaven a tall de cascada,i emplenaven la Ciutat amb la seva presència barroca i amanida.”

Amadeu FABREGAT, “Assaig d’aproximació a Falles Folles Fetes Foc