carles cerdà

Posts Tagged ‘brutalitat policial’

BRUTALITAT POLICIAL CONTRA ALUMNES DE L’INSTITUT LLUÍS VIVES

In ENSENYAMENT, POLÍTICA, SOCIETAT, VIOLÈNCIA on febrer 17, 2012 at 1:32 pm

Per fi, els estudiants es mobilitzen davant els retalls del  Consell, que  els afecten tan  directament. No comptaven, però,  amb els esbirros-protectors-de-la-democràcia que la Delegació del Govern envia en aquests casos. Evidentment que, dintre de grups tan grans, pot haver-hi algun incontrolat que vaja a la seua. Però són una minoria i “ells” ho saben. En aquesta ocasió, salta a la vista que la brutalitat policial davant adolescents armats amb motxilles, llibres de text o estotjos, és més que notòria.En aquesta ocasió, a l’IES Lluís Vives de València. Un antidisburbis digué que un xic/a l’ havia mossegat!  Tot plegat vergonyós.La delegada del govern ja hauria d’haver  presentat la dimissió.

Els xiquets reben primer

La Policia Nacional colpeja estudiants i deté fins a onze persones en dos dies arran de les protestes de l’alumnat de l’IES Lluís Vives contra els impagaments i les retallades patides en el centre per part del Consell. EUPV, Compromís i l’STEPV demanen la dimissió de Paula Sánchez De León , delegada del Govern. Informació de l’Informatiu.com.

Magnífica foto de Germán Caballero, a l’INFORMATIU.COM

Anuncis

“POLACOS DE MIERDA”.PERILLÓS PARLAR EN CATALÀ A L’AEROPORT DEL PRAT

In AGRESSIONS AL CATALÀ, NACIONALISMES, NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA, POLÍTICA, SOCIETAT, VIOLÈNCIA on gener 29, 2012 at 11:32 am

El jove advocat fiscalista D.T. es disposava aquest divendres al migdia a agafar un vol a Madrid, com cada setmana, per assistir al màster que hi estudia. Després que a l’aeroport del Prat li feren creuar dues vegades el detector de metalls –tot i que no havia fet soroll el primer cop–, dos agents de la guàrdia civil se li van acostar i li van preguntar en castellà si tenia cap problema. Ell va respondre en català, la qual cosa li va comportar el calvari que hores més tard va denunciar. La reacció d’un dels agents –amb rang de caporal, com va comprovar més tard– va ser “burlesca i agressiva”,  i li va reclamar que li parlara en castellà. En no rebre resposta -D.T. afirma que pretenia evitar problemes per no fer tard– hauria estat traslladat a una petita sala propera on no hi havia ningú més.Ja dins, el jove va passar a parlar castellà per col•laborar, però ja va ser massa tard.
D.T. diu que li van fer traure les sabates i la jaqueta i el caporal li va pegar un fort cop a la cuixa amb una porra o un altre objecte metàl•lic que el va fer caure i li va adormir la cama durant una hora. Segons el denunciant, tot seguit l’agent el va fer seure a la cadira i allí el va colpejar cinc vegades amb la mà estesa –per no deixar marca– mentre li cridava “polaco de mierda” i “habla castellano si tienes cojones”. Mentre, l’agent més jove s’ho mirava “perplex”. Després de les agressions, el van fer eixir de la sala i, en veure que trucava a emergències per denunciar la situació, van decidir denunciar-lo ells per insults i per no voler-se identificar. D.T., que no va voler firmar el document, va exigir enmig d’un atac d’ansietat conèixer els números de placa dels agents i tenir una còpia de la seua denúncia –els coneixements com a advocat li recomanaven aquestes i altres actuacions. Un cop fora de l’espai internacional, va anar a buscar els Mossos de l’aeroport –que no podien creuar el detector en no ser territori de la seva competència–, els quals el van atendre “exquisidament”, li van recomanar denunciar i van reprovar els fets. També el van acompanyar al CAP més proper per fer-se la revisió mèdica que acredités les agressions.
Unes hores més tard, i encara amb llàgrimes als ulls i una veu que s’entretalla, D.T. afirma que “va ser pitjor la vexació i l’abús de poder que l’agressió física”. Ara, però, té ganes d’anar “fins al final” amb el cas i denunciar tant la denúncia falsa dels guàrdies civils com la violència i la retenció il•legal. Afirma que les càmeres poden demostrar que no va haver-hi cap actitud violenta per part seua i que sempre es va mostrar col•laborador i, per això, confia que es verifique la seua versió. L’únic motiu que s’explica per la situació patida i les agressions és la discriminació lingüística per haver respost en català al mateix aeroport de Barcelona, i és per això que vol publicitar el cas, per denunciar que “encara ara, al segle XXI”, es viuen moments com aquest. Diaris ARA i REAGRUPAMENT.