carles cerdà

Posts Tagged ‘nacionalismes’

“ADIÓS CATALUNYA”, D’ALBERT BOADELLA

In LLIBRES I ESCRIPTORS, NACIONALISMES on Juny 22, 2011 at 3:18 pm

 


boadella

Aquestes vacances (Pasqua,2009) he llegit finalment el llibre d’Albert Boadella Adiós Cataluña.Crónica de amor y de guerra, premi Espasa d’assaig 2007. La part de l’amor és una exaltació de la dona amb qui ha compartit tants anys : la pintora Dolors Caminal. És envejable el grau de compenetració i de complicitat que aquesta parella ha assolit. Dolors és la font d’equilibri, el factor d’estabilitat en qui es recolza adesiara el nostre genial còmic. Seny i rauxa, doncs, en perfecte acoblament. De la ploma de Boadella ixen paraules veritablement tendres, senzilles, emotives, evocadores, cap a la quotidianitat viscuda amb la seua dona. La part de la guerra ha provocat l’enrenou previsible, ateses les darreres obsessions de Boadella. Dispara -no salves precisament- i rep algun que altre projectil. Jo, que no sóc independentista, ni nacionalista, ni regionalista ni no sé-quants-istes més, però que crec fermament en una Espanya plurinacional i plurilingüe diferent de la que tenim ara,m”ha quedat de pedra de veure quant d’odi i ressentiment pot acumular dins seu una persona durant més trenta anys, si fa no fa. Boadella afirma que deixa la seua tribu “sin rencor ni amargura“. Però no hi ha qui s’ho crega, després de llegir el llibre. La seua escriptura ha suposat, per a ell, una mena de catarsi i això és cert: s’ha quedat més ample que ample després de posar negre sobre blanc un grapat de coses que ja repetia en converses privades insistentment: una persona tan lliure com ell se sent angoixada davant el sistema nazionalista que han implantat la dreta pujolista i l’esquerra-republicano-socialista (El tripartit, per aclarir-nos). Ell pretén anteposar la Catalunya real a la Catalunya-ficció,a la nació dels mil anys i totes aqueixes “majaderías“. Ell, un esperit lliure i lliurepensador -o lliberal, empresari teatral, a la fi- ja no pot més: malda perquè les persones esdevinguen “ciutadans” i no “súbdits“, perquè la Catalunya real acabe emergint i faça a miques la Catalunya-mentida del pujol-maragallisme. Voldria que tots isqueren al carrer cridant consignes com “somos una región”, “ja n’hi prou de pessebristes”, “nos gustan los toros i Josep Pla” (ep, que a molts de “la ceba”, també ens agrada el mestre empordanés! ). Tots contra l’Estatut de Zapatero, aqueixa ” bazofia intervencionista“. Tots contra l’estat, que subjuga i ofega la individualitat. Lliberal,doncs? Deu ser-ho, si jutgem per les floretes que dedica a l’esquerra que, en la seua opinió, s’entesta irracionalment a “seguir la senda de la fe y no la del pensamiento libre.Es más fácil el credo que la ciencia.Fuera de su ámbito sólo ven reaccionarios, asquerosos liberales y fachas. […] Circulan con el piloto automático conectado: están contra Israel y por Palestina, por Castro y contra Estados Unidos, por Picasso y contra Dalí, por la teología de la liberación y contra la Iglesia, por la negociación con asesinos, a favor de la multiculturidad, por las vanguardias, por los derechos de los animales, contra la energía nuclear y por los molinos generadores; desprecian la idea de un Dios intangible y adoran la medicina alternativa. Su más perspicaz conclusión es que en España la culpa de todo la tiene el PP.” Brillant descripció que podrien signar, sense traure’n ni una ratlla, Aznar, Rajoy, Camps, Costa o… el mateix Pujol que el nostre showman tant odia. Com veieu, no hi ha ni una gota de ressentiment en les paraules del gran director.Tot de bon rotllo. Es necessita ser cruel per al.ludir al “maremàgnum mental” que atribueix a Maragall, expresident de la Generalitat, tenint en compte el greu estat de salut que pateix a hores d’ara. Però bé, la guerra és la guerra i Boadella ha triat bàndol. Junt amb un grup selecte i ardit de catalans no pujolistes-maragallians (Arcadi Espada, Xavier “barco” Pericay, el del català “light”…) redacta un “Manifiesto” i crea un partit, “Ciutadans”, que aconsegueix col.locar “tres guerrilleros” en el Parlament pujolista-maragallià. Que tremole el sistema! Denuncia valentment com els periodistes orgànics, servils i temerosos, se’ls van llançar al coll des dels mitjans del règim, els insultaren i els menysprearen.I des de llavors, ja no omplin teatres a Catalunya. Tots, l’Avui, La Vanguardia,El Periódico,la Ser, El País, Catalunya Ràdio, contra el pobre Boadella. Si no fos per la premsa “lliure” com La Razón, ABC, segurament el nostre heroi ja hauria plegat. Però, posats a desbarrar, toca fons en la pàg.254: “En Cataluña se puede vivir hoy muy bien, del mismo modo que se podía en la época de Franco, hasta plácidamente, a condición de que no te interpongas en el sistema; más concretamente, en las martingalas identitarias.” Tot té un límit, i ací el nostre artista se’n passa. Sort que, mentre a Catalunya es viu “la lenta y sinuosa implantació del nazisme“,a les altres tribus Els Joglars van d’èxit en èxit. Endut per l’emoció, recorda quan a Pamplona, en una conferència organitzada pel UPN, la sala prorrompé en aplaudiments quan conclogué la xarrada dient “Sin histeria, sin complejos, con íntima satisfacción, con voz moderada y todo el sentido común de un catalán,¡viva España!” O, quan, en un altra conferència a l’hotel Ritz de Madrid, es va sentir com a casa envoltat d’insignes prohoms no-nazionalistes. El nostre genial director, a la vista de l’èxit que té a terres com Andalusia, està estudiant anar-se-n’hi a viure.Adiós Cataluña. Hola,Andalucía. Al cap i a la fi, com deia Aristòfanes i ens recorda en el llibre tan oportunament: la pàtria és només el lloc on un es troba a gust. Fins ací el resum.Ara ve l’opinió.

No se’n vaja a Andalusia. Vinga-se’n a la COMUNITAT BLAVENCIANA!!! No ens estem de res. Hi serà feliç.

campsritarajoy

Mire, sr Boadella. El qui escriu açò creu ser bona persona, tot i ser de la “ceba”.Algun defecte m’ha d’adornar. He de reconéixer,però, que me l’estime, a vosté i a altres grups de la Catalunya pujolista-maragalliana que vol abandonar, com Comediants,Dagoll-dagom, La fura dels Baus, etc. Vaig disfrutar de debò veient “Teledeum” i l’adaptació dels contes de Pere Calders a “Antaviana”.Ja em comprén: l’edat no perdona. Ens fem sentimentals. Estic convençut que seria més feliç a la Comunitat Valenciana que a Andalusia. Recorde: ací no ens estem de res. Li ho detalle:

-Ací també tenim un sistema: el campsritisme, sota el qual alguns patim la mateixa angoixa existencial que vosté. Però com que són molt liberals, a més d’honradíssims, i pensen com vosté respecte a l’anacrònica esquerra,clònica i sense idees, segur que s’hi trobarà ben a gust. L’únic problema és que vosté és català, però amb convocar una roda de premsa i cridar un “viva España!”, tot resolt. Tenim nou arquebisbe. Vinga a berenar amb ell. De segur que poden aclarir aquell malentés sobre el “Teledeum”.

-La premsa ací també està domesticada. Quasi tota és del règim: Las Provincias, La Razón, El Mundo, l’ABC… La tele,Canal 9 i Punt 2,igualment. I 13 freqüències de la TDT se les emportà el senyor Uribarri, aquell que triomfa a Madrid. En ràdio, tenim l’oficialista Ràdio 9. Cert que hi ha el Levante-emv, i el País-CV, que sense ser “de la ceba”,resulten un poc molestos, però s’hi acostumarà. Ah, i si té enyorança (Dolça Catalunya…) podrà veure TV3 i els altres productes de la CCRTV que,gràcies a l’or català, els cebataires veiem amb assiduïtat. Em pense que el sistema liberal campsista,sempre en defensa de la salut mental dels votants, vol tancar els repetidors…

-El nostre Himne parla d'”ofrendar nuevas glorias a España“, així,sin complejos, con íntima satisfacción. Com a vosté li agrada.¿On estarà millor? Enguany celebrem el centenari d’una Expo ben espanyola. No se’l perda.

-Ací ens agraden els bous (els toros) d’allò més. C9 no para de retransmetre “corregudes”. Ens encanta José Tomàs i Ponce és d’ací mateix, de Xiva, on es parla castellà. ¿No se li’n fa la boca aigua?

-Si li apeteix carregar contra els “de la ceba”,els venuts al servei del pujolisme-maragallià -, també en tenim. Recorde: ací anem a més.Pot fundar un grup de debat, un lobby tribal. De segur que compta amb el suport del sistema. “Es catalán, pero buen chico“, que diria l’alcaldessa. Li puc recomanar algun “abogado, de cara risueña” ( García Santandreu), alguns periodistes independents (María Consuelo Reyna, Sánchez Carrascosa, Baltasar Bueno…), algun empresari valencianista (Lladró),la presidenta de l’IVAM i algú de Teatres de la Generalitat. Podrà atacar EL TEMPS, ACPV, el BLOC…i els altres de la quintacolumna pujol-maragallista. Com que vosté se’ls coneix tan bé…

-Parle amb la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana. Ells li ensenyaran l’ortografia correcta de l’idioma valencià. I si no, millor: estrene directament en castellà. Així farem normal en l’escenari, el que ja és normal a nivell de carrer. No li sembla? Comunitat real, no País ficció!

-El clima de la nostra tribu -si és que a tribu arribem, que ho dubte- és molt semblant al de la seua. Més humit, no tan sec com el dels Pirineus. No tenim masies pròpiament, però sí masos, alqueries i alguna barraca que ha sobreviscut a l’allau especulador. En un lloc o altre el podrem instal.lar,no patisca. Tenim Falles (que vosté coneix com pocs), Miracles de Sant Vicent, el Misteri d’Elx. S’ho passarà bé.

-Ah! en el seu llibre confessa que “nunca he conseguido saber si Salvador Espriu o Miquel Martí i Pol son buenos poetas.” Sap? A mi em passa el mateix amb gent com Andrés Estellés, Xavier Casp (el primer, no el passà els seus últims dies ‘autotraduint-se) Joan Fuster,etc. No sé si són bons escriptors o no.A estones crec que sí, altres que no. Però no patisca: ni uns ni altres rebran per ara cap Premi Nobel. Com que són de tribus nazis!

-Ah! Ací no tenim Creus de Sant Jordi, però sí medalles d’Or de la Generalitat Valenciana. Si fa bondat, li’n podrem donar alguna -diguem-ne al foment de la concòrdia entre les tribus- algun 9 d’Octubre.

-Pense-s’ho, home. Vinga-se’n. No se’n penedirà.

Anuncis

ATACS AL CATALÀ

In NACIONALISMES, POLÍTICA on Juny 22, 2011 at 2:07 pm

Francesc FERRER I GIRONÉS,La persecució política de la llengua catalana. Edicions 62.  (Cultura Catalana Contemporània,XVII).
Barcelona.1985. 309 pàgs. Un magnífic recull dels atacs a la nostra llengua al llarg de la història.I no para de reeditar-se.

Ah! L’última vegada que es va prohibir l’ús de la llengua “en los recreos” dels col.legis fou en març de 1982. I l’ordre anava dirigida a la directora i claustre de professors de l’Agrupación Escolar Mixta “Primo de Ribera”(sic!) de Barx (València).

bailesmodernosefranquismo.jpg

ELS GUÀRDIES CÍVICS

Primers anys del franquisme. Els governs militars organitzen patrulles de 4 “guàrdies cívics”, que no aniran junts, sinó “escalonados”: “El primero,al oir en la calle,terrazas de cafés, etc, conversaciones en idioma o dialecto diferente al castellano, llamará cortesmente la atención a los infractores y continuará su camino si fuera atendido(…) Un segundo señor guardia o Cívico, sin boina reglamentaria, (…) observará con disimulo si la primera advertencia ha sido desatendida (…),haciendo una señal o seña discreta a los últimos señores Guardias Cívicos(…);éstos, previa ostentación de las placas correspondientes,(…)tomarán nota de los documentos de identidad (de los infractores),cuya nota circunstanciada pasará a esta Jefatura.(…) En caso de proferirse palabras de menosprecio o desacato, procederán a la detención de los infractores por los medios que fuera precisos, llegando al uso de la fuerza si (…)lo hiciere necesario el número o resistencia de los culpables…”

Guàrdia cívic en plena acció.

guardia-civico.jpg

uf!

Revista “NATIONALIA”núm.V(Publicacions de l’Abadia de Montserrat)1980.

la-lletra2.jpg

El “premiat”

MÉS PEDAGOGIA FRANQUISTA

La cara més sinistra de la dictadura de Franco. Senzillament, perquè afectava l’educació dels més menuts, avis o pares dels nostres alumnes. I fixeu-vos com premiava la delació! Amb lleugeres variacions(una pedreta, una moneda o com ací “una sortija de metal”) sembrà el terror entre la xicalla (mainada, canalla, al.lotam, o com vulguem) catalanoparlant.Sí senyor, “la letra con sangre entra”.

“Cada maestro o maestra tendrá una sortija de metal, que el lunes entregará a uno de sus discípulos, advirtiendo a los demás que dentro del umbral de la escuela ninguno hable palabra que no sea en castellano, so pena de que oyéndola aquel que tiene la sortija, se la entregará en el momento y el culpable no podrá negarse a recibirla; pero con el bien entendido de que en oyendo este en el mismo local que otro condiscípulo incurre en la misma falta, tendrá acción a pasarle el anillo, y este a otro en caso igual, y así sucesivamente durante la semana hasta la tarde del sábado, en que a la hora señalada, aquel en cuyo poder se encuentre el anillo sufra la pena, que en los primeros ensayos será muy leve; pero que irá aumentando así como se irá ampliando el local de la prohibición, a proporción de la mayor facilidad que los alumnos vayan adquiriendo de expresarse en castellano, y para conseguirlo más pronto convendrá también señalar a los más adelantados algún privilegio, tal como el de no recibir la sortija los lunes, o ser juez en los pleitos que naturalmente se suscitarán sobre la identidad o dialecto de la palabra en disputa.”

MULTES

forn-de-pa-i-bolleria.jpg

“A D.Valerio Llusá Guasch,vecino de Valls, 500 pesetas por usar en sus relaciones comerciales facturas impresas en idioma no español. A D.Salvador Figuerola Blasi, vecino de Valls, 500 pesetas por tener el rótulo del establecimiento de su propiedad escrito en catalán. A D.Francisco Madriñá, vecino de Valls, 500 pesetas por tener escrito en catalán el rótulo de la industria de su propiedad. A D.José María Catalá Oliva, vecino de Valls, 100 pesetas por tener escrito en catalán un rótulo de propaganda de su profesión.A Dª Rosa Domingo, vecina de Valls, 100 pesetas por tener en catalán el rótulo de la industria de su propiedad. Al alcalde de Valls, 50 pesetas por no haber ejercido la debida vigilancia para la retirada de los rótulos escritos en catalán(…) Saludo a Franco. ¡Arriba España! Tarragona,3 de junio de 1939. ”

Del “Diario Español” de Tarragona, 6 de juny de 1939.

MAJESTAT, ALERTA AMB ELS DISCURSOS!

In NACIONALISMES on Juny 22, 2011 at 2:02 pm

 

el-rei.jpg

Majestat, repasseu-vos els discursos que us preparen abans de llegir-los!

¿Recordeu aquells temps en què a Espanya manava el Partit Popular? Tornem al ja llunyà 2001 (Una odisea del espacio).

“No hi ha cap mena de dubte que en el seu intent per canviar la història, el govern del PP està disposat a jugar fort, molt fort.Aquesta vegada fins i tot comprometent la corona espanyola. De cap més manera es pot entendre el discurs del rei Joan Carles en la cerimònia d’entrega del premi Cervantes. D’entrada, ningú no dubta, com no dubtaven i van criticar més d’una vegada els populars quan eren a l’oposició, que els discursos del monarca sempre han segut inspirats, si no escrits i dictats, pel govern de torn. Una mesura discutible, però lògica i de sentit comú , en un règim de monarquia constitucional i democràtica. Per això, amb respecte, no amb submissió, cal denunciar el magne error històric, la gran mentida que va pronunciar el rei d’Espanya el dia 23 d’abril, Diada de Sant Jordi, en afirmar que mai no s’ha obligat a ningú a parlar en castellà. Una afirmació lluny del més mínim rigor històric ací, a l’Estat espanyol, i a l’Amèrica llatina. Les llengües dels colonitzadors, dels imperis, sempre han tingut vel.leïtats impositives en detriment de les autòctones. D’altra banda, ja seria hora que es deslligara els discursos del rei del moment polític, de les directrius del ministeri corresponent. Potser seria hora que la monarquia, com a institució democràtica que es diu que és i que costa a l’erari, tinguera els seus propis serveis de documentació que li estalviaren posar-se en evidència en qüestions tan sensibles per a molts ciutadans com aquesta de la llengua.”

(EL PUNT, núm.147. Maig 2001)