carles cerdà

Posts Tagged ‘parlar català’

SABER UNA LLENGUA NI IMPLICA PARLAR-LA NI LLEGIR-HI

In NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA on Juny 22, 2011 at 1:07 pm

És un fet evident. L’aprenentatge de la llengua a escola és necessari per poder-la usar. Però no en garanteix l’ús. Ací, des del sud de la nostra comunitat lingüística, pensem que al Nord (a Catalunya), les coses van millor, perquè hi ha major lleialtat lingüística, més premsa, més literatura, més política catalanista…Però no tot són flors i violes. Que un/a adolescent tinga la major part de les assignatures (o totes) en la nostra llengua, no implica, com deia, que l’use fora dels àmbits acadèmics. L’editorialista de l’AVUI(23-06-08) ens donava unes dades alarmants:”La meitat dels alumnes d’ESO no parlen en català amb els amics, siguen de dins o de fora del seu institut. Només dos de cada tres alumnes que tenen el català com a llengua inicial usa sempre el català amb les amistats. En canvi, el 80% dels estudiants fan els exàmens en aquesta llengua. Així doncs, els joves de Catalunya coneixen bé el català, però no l’utilitzen en les seues relacions socials habituals. Aquesta és la contradicció que posa de manifest l’Estudi sociodemogràfic i lingüístic de l’alumnat de 4t d’ESO de Catalunya, impulsat pel Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu.”I seguia;”La batalla que el català està perdent no és la quantitat de llibres publicats, ni els formularis oficials, ni l’ensenyament a primària i secundària. El terreny que el català cedeix, en benefici del castellà, és el de la cultura de masses, el de la comunicació en els espais d’oci i de moda. La generació jove i adolescent veu ara com el català ha desaparegut d’àmbits que els haurien de ser propis, com les discoteques i les zones d’esbarjo. Prenem com a mostra el festival Sónar d’aquest cap de setmana a Barcelona: si fem una passejada pels espais de concert descobrirem com el català només és present en part dels programes oficials. La llengua dels joves catalans que van al Sónar és, també, el castellà. Alguna cosa no l’estem fent bé. Completament d’acord. I estic convençut que el mateix ocorre amb el gallec i l’èuscar. I això que la presència del català a Internet és destacable. I els nostres adolescents hi recorren contínuament. Però una oroneta no fa estiu.

ELS CATALANS LLEGEIXEN “NORMALMENT”…EN CASTELLÀ

¿Què us pensàveu? I això que alguns diuen que el castellà està “perseguido” a Catalunya. La realitat és que segons el baròmetre d’hàbits de lectura i compra de llibres que l’empresa Conecta ha realitzat per al Gremi d’Editors de Catalunya i l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, l’idioma triat normalment per a llegir a Catalunya és el castellà (80%). L’altre 20 % es mantenen irreductibles en la lectura en català. Les dades són de 2007, però s’han donat a conéixer amb ocasió de la Fira del Llibre de 2008. Entre els 25 llibres més llegits, només figura un en català: el Tirant lo Blanc (i en el lloc quinzé). En canvi, no falten en la llista ni Arturo Pérez Reverte, ni Miguel de Cervantes, ni Julia Navarro, ni Pío Baroja, Matilde Asensi, Isabel Allende o Almudena Grandes. En català sobretot es llegeixen traduccions (Ken Follet, Ruiz Zafón, Dan Brown). Les excepcions, que una vegada més confirmen la regla, serien Josep Pla(El quadern gris) i Sánchez Piñol(La pell freda). Decebedor. Sobretot, després de trenta anys de democràcia i d’incorporació del català a l’escola. ¿Voleu algunes dades previsibles? Està de moda la novel.la històrica (embafa ja!), les dones llegeixen més que els homes, els joves que els grans, el factor que més compta a l’hora de comprar un llibre és el “boca a boca” (consells dels amics) i encara un 40% “reconeixen” que en l’últim any no han comprat cap llibre ni per decorar els prestatges. Si això passa a la “dolça” Catalunya, ¿què passarà a l'”agredolç” País Valencià? Esperem les dades amb impaciència. Però no defallim, per favor, la lluita és llarga. Ja ho sabíem quan vam decidir “viure en valencià”!

ELS VALENCIANS TAMBÉ LLEGEIXEN “NORMALMENT” …EN CASTELLÀ

Dades del País Valencià (Comunidad Blavenciana), una altra pèrfida “comunidad” “donde el castellano sufre tal persecución que podría desaparecer”, com diu certa premsa madrilenya. Font: “Barómetro de hábitos de lectura y compra de libros de 2007”. Només un 3,9 % dels valencians lligen en valencià, enfront del 21,6% de Catalunya, el 6,4(quina enveja!) de bascos, i un 4,9 de gallecs. “La Comunidad Valenciana va bien”, que deia aquell. (5-08-08)

Anuncis