carles cerdà

Posts Tagged ‘pp’

PACO,SERAFÍN I EL “DESENROLL”

In AGRESSIONS AL CATALÀ, POLÍTICA, SOCIETAT on Setembre 5, 2013 at 8:38 pm

Les eleccions constituents de 1977, les guanyà la dreta moderada, procedent del franquisme reformista, autoanomenada centre (Unión de Centro Democrático, UCD). El PSOE es confirmà com a segona força més votada. Els franquistes més acèrrims, l’Alianza Popular, que havia fundat l’exministre Manuel Fraga, obté només 16 escons. A terres valencianes guanyà clarament l’esquerra (PSOE 13 escons – PCE 2- PSP 1), seguida dels reformistes  UCD 12, i dels postfranquistes d’Alianza Popular (1 escó). Les eleccions municipals de 1979, al País Valencià, les guanya l’esquerra. La dreta recorre, com a estratègia electoral, a l’anticatalanisme, de certa tradició a les comarques centrals valencianes.españa lo unico importante S’inventen el fantasma de l’absorció de València per Catalunya.Violència, enfrontaments, polèmiques estèrils. “Mos volen llevar la llengua”. “Mos volen catalanisar” “Valencià: si votes PSOE l’endemà seràs català”, advertia Alianza Popular…del Reyno de Valencia en les constituents (A partir de 1991 convertida en PP, Partit Popular). Lo Rat Penat abandona per “catalanista” la gramàtica de Carles Salvador, el “Centro de Cultura Valenciana” s’autotransforma en Acadèmia de Cultura Valenciana i trau diversos models d’ortografia. Des de “Las Provincias” es dóna ales a la irracionalitat i a l’enfrontament visceral. La dreta es converteix en “Búnquer Barraqueta”. En definitiva, es crea la ideologia anomenada blaverisme.El catedràtic de dret Manuel Broseta Pont, escrigué un cèlebre article, “La paella dels Països Catalans”, on s’apartava de l’esquerra en què havia militat i es convertia en la gran candidat de la dreta blavera a la presidència de la Generalitat. El 1992, lamentablement, cau assassinat a València per un atemptat d’ETA. “Las Provincias”,en un primer moment, s’hagué d’empassar les ganes d’atribuir-ho tot a les “hordas catalanistas”. I és que el diari “apadrinava” clarament Broseta. Després –no hi ha color- li tocà apadrinar Vicent González Lizondo.

judes i traidor

Açò aparegué escrit al pati de la casa on vivia al filòleg valencià Manuel Sanchis Guarner.Mai no es trobaren els responsables

Quan el PP, que inclou el sector blaverista, guanya les eleccions en els anys 90, per primera vegada, ha d’ocupar-se d’ un tema, el del valencià, que li ha proporcionat molts volts, però que li crema entre les mans. El nou govern es troba entre la universitat(“catalanista”)i els seus: Lo Rat Penat, l’Acadèmia de Cultura, etc. Zaplana consensua amb el PSOE una institució en què “converjan las diversas sensibilidades(?) sobre el idioma”. Naix així, per resoldre un problema que la mateixa dreta havia creat, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que fins ara ha creat un cert consens.

Actualment, els casos de corrupció de la política valenciana, fa que, a la desesperada, el PP torne a fer l’ullet als anticatalanistes més radicals. Saltant-se la llei que ells mateixos crearen, ignoren l’AVL i escriuen en un valencià infumable. Això, quan usen el valencià. La dreta, el valencià, no l’usa, “lo defiende”, junt al que ells consideren senyes d’identitat dels valencians. El cas Blasco, les sospites sobre Cotino, els 11 imputats –ara sembla que s’ha imputat Rita Barberà i Francisco Camps pel cas Urdangarín- les sospites sobre tractes de favor de Serafín Castellano en alguna concessió, tot queda aparcat perquè ara toca defendre el Regne Corrupte de València de l’invasor català, ara, a més a més, independentista. Camps, Castellano, el delfí de l’alcaldessa, Bellver, Maluenda, tots a una veu, contra l’enemic. Una forta deriva antidemocràtica acompanya aquesta “defensa”.Els joves cadells del partit exhibeixen gestos i simbologia nazi i franquista. Rus diu que són “chiquilladas” i Castellano compara les banderes independentistes amb els signes nazis! Torna a traure en processó l’espantall anticatalanista i blaver. En realitat, Camps i Castellano no l’havien abandonat mai. Des de les pàgines de Las Provincias vetlaren les primeres armes. Feien riure quan Camps parlava del “desenroll” econòmic, com ara fa riure Bellver amb això de l’origen iber del valencià que ni ell mateix es creu.

Sincerament, si el PP tinguera maneres democràtiques autèntiques, hauria de deixar d’atiar el foc en matèria tan sensible per als valencians. El problema del valencià és el seu ús, no el seu origen i el partit podria donar exemple usant la llengua en les Corts valencianes o en els seus actes públics. Clar que, la seua clientela més radical, el valenciano no l’usa, “lo defiende.” Quin cansament! Quina mediocritat!

el valenciano lo entiendo

Anuncis

GIBRALTAR, EN PEU DE GUERRA

In HISTÒRIA, NACIONALISMES, SOCIETAT on Agost 5, 2013 at 1:55 pm

Marhuenda“Siempre a tus órdenes”

Torna, gràcies a La Razón –com sabeu,l’òrgan oficiós del PP- el vell conflicte de Gibraltar. “Gibraltar español!” es cridava en temps de Franco. L’excusa per atiar el conflicte és la conducta de patrulleres britàniques contra pescadors espanyols que haurien traspassar les aigües territorials espanyoles. El ministre d’Afers Estrangers,J. García Margallo, n’ha fet –mai millor dit- un “casus belli”. Però ens hem de deixar enganyar: les cues per excés de zel de la guàrdia civil a l’entrada de la zona britànica, responen a una política de distracció davant els greus i incessants escàndols de Gürtel  el finançament del PP,les mentides de Rajoy i les cantates de Bárcenas. Les dictadures han recorregut sovint a les reivindicacions territorials per envoltar-se en la bandera i fer que s’obliden els seus règims repressius. Ho va fer Franco amb Gibraltar,  la dictadura argentina amb les Malvines, i, ja en democràcia, l’impresentable Trillo  -el que posà, a la madrilenya plaça de Colon, la bandera espanyola més gran que es coneix. Recordeu amb quin llenguatge èpic narrava la defensa de l’illot Perejil, que reivindicaven els marroquins.  L’actual conflicte només produeix ingents pèrdues econòmiques a la part espanyola i a la part anglesa. No s’entén com Espanya vol apoderar-se d’una roca, els habitants de la qual prefereixen ser britànics. No sembla que l’interés partidista de Rajoy i els seus facilite el diàleg i la distensió necessàries.

Segons l’article X del tractat de pau i amistat d’Utrecht(1713) entre el rei Felip V de Castella i la reina Anna d’Anglaterra, la sobirania de la fortalesa de Gibraltar passà a mans de la Gran Bretanya ‘per sempre’. Això acabava la Guerra de Successió a Espanya, i la contesa europea entre les cases d’Àustra i Borbó, una devastadora guerra, que deixà  més d’un milió de morts. Com a conseqüència d’aquest conflicte, els valencians i aragonesos vam perdre les nostres lleis i autogovern(1707). El mateix passà més tard a Catalunya(1714) i Menorca passà a Anglaterra(1708).  La recuperació de Menorca per una armada franco-espanyola en temps de Carles III es celebra cada any en la coneguda Pasqua Militar –el dia de reis- en què el monarca es dirigeix a l’exèrcit.

Tot això és història, però ara es tracta d’una altra cosa, com deia. El PP sembla compartir la reivindicació rància, feixista, del Penyal. Com en temps de Franco:ni pactes, ni acords.S’ha de recórrer a la força bruta, a l’assalt militar de la Roca, al crit de “Gibraltar Espanyol!” i aconseguir que dalt de la Roca,entre mones, voleie orgullosa la bandera espanyola.

La armada volvera al penon

En plena UE i segle XXI, això és una pura estupidesa,una entelèquia que pot tocar la fibra sensible i patriòtica dels feixistes espanyols.I això sembla apuntar-se el PP, perquè oblidem, per exemple, que Cospedal i altres dirigents del PP declaren a mitjan agost pel cas Bárcenas.

El diari de Marhuenda, cada vegada més ultra-dretà, no hauria de jugar tan alegrement amb aquestes coses. La seua absoluta submissió al sector més ultra del PP és cada vegada més evident.

Una paranoia: la presa de Gibraltar pels marines ianquis, convertits en espanyols.

XACATXAC, XACATXAC, XACATXAC

In POLÍTICA, SOCIETAT on gener 19, 2012 at 9:07 pm

Ací teniu un exemple de l’oratòria de don Alfonso Rus. Ara, “malda”(li dedique la paraula) per obrir-se un lloquet entre Rita,  Fabra(el bo), Camps… No, aquest no, que ja no és problema. Deia, que des dels impagables discursos de don Vicent González Lizondo(a.c.s), l’autor del pacte del pollastre, no hem tingut  un discurs dialècticament tan bo. Russss, que digué dels aixativins, que si els deia que els portaria la platja al poble, s’ho creurien. I nyaca!  a votar-lo. Quin gran orador! Quina eloqüència! Adeliteu-vos. És un vídeo en què ens dedica unes amables i agraïdes  paraules als professors de valencià. I a la premsa, sempre xacatxac, xacatxac, xacatxac…

JORNADA DE REFLEXIÓ

In POLÍTICA on Novembre 18, 2011 at 8:04 pm

Obriu, obriu, cabretes!
Que venim de pasturar
amb les mamelletes plenes
per donar-vos de mamar!
No, no, no, que no sou ma mare!
No, no, no, que no sou mon pare!
Que em voleu enganyar!
(popular valenciana)

Resistirem!

BLA, BLA, BLA

In RELIGIÓ I POLÍTICA, SOCIETAT on Agost 23, 2011 at 2:07 pm

Comenta hui J.J.Millàs, a la seua columna diària de Levante,el que el Papa i Mariano Rajoy, candidat del PP a la presidència del govern,abordaren en audència priveu. Direu, potser, els temes d’enfrontació Estat-Església:la moral sexual catòlica, la lluita contra el relativisme, el finançament de l’església catòlica, la suposada persecució contra els catòlics, la difícil convivència entre fe i ciència, la pederàstia, la dona sacerdotessa o bisbessa, l’ús de la pinteta de Cospedal en la processó del Corpus a Toledo. I tants i tants temes.Doncs no.Parlaren, segons Rajoy, “de treballar –traduïsc- entre tots per a tenir una societat millor en principis, en convertir-la en una cosa consistent, en distingir el just de l’injust, i el bo del dolent” Bla, bla, bla. En aquestes coses, diu Millàs, i modestament també  pense jo, estaríem tots d’acord: rojos i blaus, xics i xiques, gays i heteros, fontaners i catedràtics d’universitat, els del 15-M i els botiguers de la Porta del Sol. És el discurs buit,sense sentit, al qual ens tenia acostumat el cadàver –políticament parlant– del nostre Quasi-Honorable President, Francisco Camps. Tots volem “una societat millor”, no? ¿Què vol dir convertir-la en “una cosa consistent”? ¿No preferiu “la justícia” a “la injustícia”.¿No ens estimem més la persona”bona” a la “dolenta”? Només falta dir “capdavanters”, “cap al futur”, “esperançador” i “la campanya difamatòria contra este president” ,”col.locarem València en el mapa”, “tenim una Comunitat amb imaginació”,  ja estaríem escoltant Francisco Camps.  I, en un altre nivell,s’expressa  la nostra eterna alcaldessa. Llegiu el llibre de Josep Sorribes “Rita Barberà,el pensamiento vacío”, del qual  he tret allò de “discurs buit”, que use tantes vegades.

ELS NOUS CADELLS DE “L’EXTREM CENTRE”

In POLÍTICA on Juny 22, 2011 at 6:37 pm

Aquest xic, aquesta mena de “repelente niño Vicente”, aquesta joia,  no és membre de “Democracia 2000” o “Falange Auténtica”,sinó d’un partit que diu que està  “centrado en mi”(no en el meu nom!). Recordeu-lo: Álvaro González,  número 20 de la llista de candidats a l’alcadia de Llíria pel PP, procedent de las Nuevas(!!!) Generaciones.  Com es diu em smsià: xDDDD! Ai, la que ens espera! Tremola,”Amado Líder”, “vienen pisando fuerte”!

 

EL TARANNÀ D’ALGUNS DEL PP

In POLÍTICA on Juny 22, 2011 at 6:13 pm

“Una volta celebrades les eleccions, les tropes del PP han aconseguit els seus objectius electorals. El PSOE ha sigut derrotat. Burgos, 22  de maig de 2011. El futur president, Mariano Rajoy.”   La vena autoritària del “centre” (centre extrem) del PP treu el cap només que furgues una miqueta. Un tarannà (el talante!) prepotent i autoritari, que  fa presagiar tota mena d’abusos quan tornen al poder d’Espanya. Una repressió (no violenta, per sort) que ens recordarà altres temps passats. Temps al temps. De moment, circula per la xarxa la intolerable actitud d’una aspirant del PP a l’ajuntament d’Alfàs del Pi, a la Marina, que no deixa de cap manera que la cuidadora d’una dona major en cadira de rodes introduïsca en l’urna la papereta que aquesta dona li ha confiat. Prepotent, diu que, davant d’ella, l’anciana  trie  la papereta entre les d’una taula, i la fique en l’urna. Cosa absolutament il.legal, perquè quan hi ha un discapacitat, qualsevol persona de la seua confiança, pot introduir la papereta, això sí, amb la presència del votant. Doncs no, a la candidata pepera no li agrada ni tan sols que la cuidadora haja “tocat la papereta”.No, no, i no. “Por mis ovarios.” I a més, s’ha atrevit a denunciar la cuidadora. En la Comodidad Valenciana tot és possible. Ah, el vídeo té a hores d’ara(27 de maig de 2011), 769.782 visites. El nom d’aquesta prepotent és Maite Huerta. Recordeu-lo.

SEGUIM INDIGNATS

In POLÍTICA, SOCIETAT on Juny 22, 2011 at 6:05 pm

La cagada de la gavina del 22 de maig va ser  monumental.Estengué les seues ales per tot el país. La dreta espanyola –i la delegació valenciana- sentí  que, finalment, havia recuperat el poder que els havien usurpat els nous rics del PSOE. El PP no té rivals polítics.Té enemics. I vol humiliar-los. 

Rajoy alarmat davant la magnitud del deute

El “tots contra Zapatero” els ha donat bon resultat. “Obliden” que en aquesta crisi són també corresponsables, perquè el PP ja governava a Galícia, Múrcia, Madrid o el País Valencià (Comodidad Valenciana), per exemple. Tot i la victòria, estan ben nerviosos: toca repartir-se el botí. “¿Qué hay de lo mío?” es pregunten aspirants a regidors,  consellers, alcaldes, etc. La patronal espanyola ha tret la seua cara més dura: s’ha “destapat”. Sona  la música pepera. A València, l’expresident de la patronal aspira a entrar en el  Consell. Un Conseller ixent, Font de Mora, se’n va matant (la llengua), paradoxal tractant-se d’un  forense, segurament el més nefast conseller d’Educació que mai hem tingut. Camps fa olor a sagristia (Cotino) i el mateix arquebisbe Osoro, diu que l’existència d’una escola pública forta és típica de les dictadures, que amb els diners públics s’han de mantenir  centres catòlics “concertats”. Llibertat religiosa. Sempre invoquen les llibertats quan els afavoreixen a ells.  Només una tímida oposició els planta cara. I responen sense la més mínima decència . Quan Compromís torna a l’Ajuntament els papers per prendre possessió dels seus càrrecs perquè estan només en castellà, el desvergonyit regidor de “Grandes Eventos”, el senyor Grau respon que gastar  més en paper és antiecologista(¡!).  Quan, continuant amb els petits gestos –que no són altra cosa- els de Compromís proposen renunciar a escoltes i cotxes oficials, el senyor Grau diu que com que ells no corren cap risc… (ETA és amiga, potser; ho preguntarà a Mayor Oreja)  Oblida que les bandes d’extrema dreta es mostren ben actives darrerament.  Segueix endavant el cas Gürtel  i pren protagonisme el cas Brugal, corrupció bàsicament alacantina (el senyor Enrique Ortiz). A propòsit, Levante diu que el senyor Ortiz estava interessat a conéixer el senyor Jorge Alarte. ¿Per a què, em pregunte? Potser vol tenir “amigos del alma” a un costat a un altre de l’arc parlamentari. Visca l’amistat!

Cospedal, pepera “ajustada”. Tres sous cobra del Partit, del govern de Castella la Manxa i del Ministeri de Justícia. Molt        treballadora.Molta capacitat. Temps ben organitzat. ¿Li costarà arribar a final de mes, com a la pobra Esperanza Aguirre?

Mentrestant, a la resta d’Espanya, ja parlen de “la difícil herencia recibida” y del “déficit real”.Pura estratègia. Ja s’han oblidat de Bildu, del Faisán. Ja no donen per a més. Ara toca “el deute”. ¿Com pot parlar del deute de les comunitats socialistes, el partit que governa a la Comodidad Valenciana, Múrcia o la Comunitat de Madrid? “Auditorías de infarto”, prometen, en terminologia ben antiga. Un partit tan nacionalista, quan es tracta d’atacar la idea plurinacional i pluricultural d’Espanya, no vacil.la a espantar els mercats  amb la dèbil solvència econòmica del Reino de España, per pur interés partidista.  A base de rumors, perquè no tenen dades reals. Si es fan auditories –cosa sana-, que comencen per la Comodidad Valenciana o la de Madrid. Mariano Rajoy alerta que l’estat del benestar corre perill.”Los ajustes”. Ja sabeu: ensenyament, sanitat, dependència, pensions. A pagar-ho els de sempre. D’un impost sobre el patrimoni, o de carregar fiscalment empreses amb beneficis escandalosos,com Iberdrola, Telefònica, etc,que incrementen en més d’un 20% els salaris milionaris dels seus executius, mentre preparen durs ERES, ni parlar-ne.O de combatre el frau fiscal o veure-se-les amb l’economia submergida. Ens temem el pitjor. Vénen temps difícils. Els del 15-M en el carrer, José Luis Olivas, capitost valencianomanxec de BANKIA, passejant-se per València  no amb l’habitual Audi A8 blau marí de l’empresa, sinó amb un Porsche Cayene de color or. No sé si un país com aquest o un País com aquest d’ací podrà aguantar tanta tensió social i tanta corrupció. Indignem-nos. Encara  un  poquet més.  I falta tant de temps encara per a les generals! uf!

                                                                                               Així de petit serà l’estat del benestar

PD:

Molt “Honorable”Senyor Camps: vosté que mana tant ( i ara més), done-li algun càrrec( subsecretari, assessor, conseller, el que siga), a un xic tan agraït com Lluís Bertomeu.És del seu partit, el PP. Té una llarga trajectòria en el valencianisme “tricolor”. Escriu apegalosos i ensucrats articles en Levante, lloant les seues virtuts com a Líder Ben Amat i els esforços vertebradors d’açò d’ací  que fa el seu Partit (nacionalista)Popular. I ho fa en la llengua que vosté, Don Francisco, no usa quasi mai.Es desfà en elogis cap al seu govern,en especial cap a la “recuperació” del valencià,cap a RTVV,etc,etc.Uns autèntics Jocs Florals.I  -crec sincerament- que vostés no van sobrats de gent que té l’orgull de parlar en valencià. Més aviat el contrari: que sent vergonya de parlar-lo o, si el parla, ho considera un defecte. No em faça que diga noms. Vinga, siga bo. El xic s’ho mereix. Fa llàstima, el pobre.