carles cerdà

Posts Tagged ‘pp’

DE COM EL PRESIDENT DE TABÀRNIA ES VA EXILIAR A MADRID I DE COM ELS BLAVENCIANS LI OFEREIXEN QUE S’EXILIE A LA COMUNITAT BLAVENCIANA

In General on gener 16, 2018 at 7:16 pm

[escrit el 22 de juny de 2011]

A Albert Boadella, pallasso de C’S i l’unitarisme català

Aquestes vacances (Pasqua,2009) he llegit finalment el llibre d’Albert Boadella Adiós Cataluña.Crónica de amor y de guerra, premi Espasa d’assaig 2007. La part de l‘amor és una exaltació de la dona amb qui ha compartit tants anys : la pintora Dolors Caminal. És envejable el grau de compenetració i de complicitat que aquesta parella ha assolit. Dolors és la font d’equilibri, el factor d’estabilitat en qui es recolza adesiara el nostre genial còmic. Seny i rauxa, doncs, en perfecte acoblament. De la ploma de Boadella ixen paraules veritablement tendres, senzilles, emotives, evocadores, cap a la quotidianitat viscuda amb la seua dona. La part de la guerra ha provocat l’enrenou previsible, ateses les darreres obsessions de Boadella. Dispara -no salves precisament- i rep algun que altre projectil. Jo, que no sóc independentista, ni nacionalista, ni regionalista ni no sé-quants-istes més, però que crec fermament en una Espanya plurinacional i plurilingüe diferent de la que tenim ara,m’he quedat de pedra de veure quant d’odi i ressentiment pot acumular dins seu una persona durant més trenta anys, si fa no fa. Boadella afirma que deixa la seua tribu “sin rencor ni amargura“. Però no hi ha qui s’ho crega, després de llegir el llibre. La seua escriptura ha suposat, per a ell, una mena de catarsi i això és cert: s’ha quedat més ample que ample després de posar negre sobre blanc un grapat de coses que ja repetia en converses privades insistentment: una persona tan lliure com ell se sent angoixada davant el sistema nazionalista que han implantat la dreta pujolista i l’esquerra-republicano-socialista (El tripartit, per aclarir-nos). Ell pretén anteposar la Catalunya real a la Catalunya-ficció,a la nació dels mil anys i totes aqueixes “majaderías“. Ell, un esperit lliure i lliurepensador -o lliberal, empresari teatral, a la fi- ja no pot més: malda perquè les persones esdevinguen “ciutadans” i no “súbdits“, perquè la Catalunya real acabe emergint i faça a miques la Catalunya-mentida del pujol-maragallisme. Voldria que tots isqueren al carrer cridant consignes com “somos una región”, “ja n’hi prou de pessebristes”, “nos gustan los toros i Josep Pla” (ep, que a molts de “la ceba”, també ens agrada el mestre empordanés! ). Tots contra l’Estatut de Zapatero, aqueixa ” bazofia intervencionista“. Tots contra l’estat, que subjuga i ofega la individualitat. Lliberal,doncs? Deu ser-ho, si jutgem per les floretes que dedica a l’esquerra que, en la seua opinió, s’entesta irracionalment a “seguir la senda de la fe y no la del pensamiento libre.Es más fácil el credo que la ciencia.Fuera de su ámbito sólo ven reaccionarios, asquerosos liberales y fachas. […] Circulan con el piloto automático conectado: están contra Israel y por Palestina, por Castro y contra Estados Unidos, por Picasso y contra Dalí, por la teología de la liberación y contra la Iglesia, por la negociación con asesinos, a favor de la multiculturidad, por las vanguardias, por los derechos de los animales, contra la energía nuclear y por los molinos generadores; desprecian la idea de un Dios intangible y adoran la medicina alternativa. Su más perspicaz conclusión es que en España la culpa de todo la tiene el PP.” Brillant descripció que podrien signar, sense traure’n ni una ratlla, Aznar, Rajoy, Camps, Costa o… el mateix Pujol que el nostre showman tant odia. Com veieu, no hi ha ni una gota de ressentiment en les paraules del gran director.Tot de bon rotllo. Es necessita ser cruel per al.ludir al “maremàgnum mental” que atribueix a Maragall, expresident de la Generalitat, tenint en compte el greu estat de salut que pateix a hores d’ara. Però bé, la guerra és la guerra i Boadella ha triat bàndol. Junt amb un grup selecte i ardit de catalans no pujolistes-maragallians (Arcadi Espada, Xavier “barco” Pericay, el del català “light”…) redacta un “Manifiesto” i crea un partit, “Ciutadans”, que aconsegueix col.locar “tres guerrilleros” en el Parlament pujolista-maragallià. Que tremole el sistema! Denuncia valentment com els periodistes orgànics, servils i temerosos, se’ls van llançar al coll des dels mitjans del règim, els insultaren i els menysprearen.I des de llavors, ja no omplin teatres a Catalunya. Tots, l’Avui, La Vanguardia,El Periódico,la Ser, El País, Catalunya Ràdio, contra el pobre Boadella. Si no fos per la premsa “lliure” com La Razón, ABC, segurament el nostre heroi ja hauria plegat. Però, posats a desbarrar, toca fons en la pàg.254: “En Cataluña se puede vivir hoy muy bien, del mismo modo que se podía en la época de Franco, hasta plácidamente, a condición de que no te interpongas en el sistema; más concretamente, en las martingalas identitarias.” Tot té un límit, i ací el nostre artista se’n passa. Sort que, mentre a Catalunya es viu “la lenta y sinuosa implantació del nazisme“,a les altres tribus Els Joglars van d’èxit en èxit. Endut per l’emoció, recorda quan a Pamplona, en una conferència organitzada pel UPN, la sala prorrompé en aplaudiments quan conclogué la xarrada dient “Sin histeria, sin complejos, con íntima satisfacción, con voz moderada y todo el sentido común de un catalán,¡viva España!” O, quan, en un altra conferència a l’hotel Ritz de Madrid, es va sentir com a casa envoltat d’insignes prohoms no-nazionalistes. El nostre genial director, a la vista de l’èxit que té a terres com Andalusia, està estudiant anar-se-n’hi a viure.Adiós Cataluña. Hola,Andalucía. Al cap i a la fi, com deia Aristòfanes i ens recorda en el llibre tan oportunament: la pàtria és només el lloc on un es troba a gust. Fins ací el resum.Ara ve l’opinió.

No se’n vaja a Andalusia. Vinga-se’n a la COMUNITAT BLAVENCIANA!!! No ens estem de res. Hi serà feliç.

Un grup de tabarnistes

Un grup de tabarnistes, exiliats a Madrid

 

Mire, sr Boadella. El qui escriu açò creu ser bona persona, tot i ser de la “ceba”.Algun defecte m’ha d’adornar. He de reconéixer,però, que me l’estime, a vosté i a altres grups de la Catalunya pujolista-maragalliana que vol abandonar, com Comediants,Dagoll-dagom, La fura dels Baus, etc. Vaig disfrutar de debò veient “Teledeum” i l’adaptació dels contes de Pere Calders a “Antaviana”.Ja em comprén: l’edat no perdona. Ens fem sentimentals. Estic convençut que seria més feliç a la Comunitat Valenciana que a Andalusia. Recorde: ací no ens estem de res. Li ho detalle:

-Ací també tenim un sistema: el campsritisme, sota el qual alguns patim la mateixa angoixa existencial que vosté. Però com que són molt liberals, a més d’honradíssims, i pensen com vosté respecte a l’anacrònica esquerra,clònica i sense idees, segur que s’hi trobarà ben a gust. L’únic problema és que vosté és català, però amb convocar una roda de premsa i cridar un “viva España!”, tot resolt. Tenim nou arquebisbe. Vinga a berenar amb ell. De segur que poden aclarir aquell malentés sobre el “Teledeum”.

-La premsa ací també està domesticada. Quasi tota és del règim: Las Provincias, La Razón, El Mundo, l’ABC… La tele,Canal 9 i Punt 2,igualment. I 13 freqüències de la TDT se les emportà el senyor Uribarri, aquell que triomfa a Madrid. En ràdio, tenim l’oficialista Ràdio 9. Cert que hi ha el Levante-emv, i el País-CV, que sense ser “de la ceba”,resulten un poc molestos, però s’hi acostumarà. Ah, i si té enyorança (Dolça Catalunya…) podrà veure TV3 i els altres productes de la CCRTV que,gràcies a l’or català, els cebataires veiem amb assiduïtat. Em pense que el sistema liberal campsista,sempre en defensa de la salut mental dels votants, vol tancar els repetidors…

-El nostre Himne parla d'”ofrendar nuevas glorias a España“, així,sin complejos, con íntima satisfacción. Com a vosté li agrada.¿On estarà millor? Enguany celebrem el centenari d’una Expo ben espanyola. No se’l perda.

-Ací ens agraden els bous (els toros) d’allò més. C9 no para de retransmetre “corregudes”. Ens encanta José Tomàs i Ponce és d’ací mateix, de Xiva, on es parla castellà. ¿No se li’n fa la boca aigua?

-Si li apeteix carregar contra els “de la ceba”,els venuts al servei del pujolisme-maragallià -, també en tenim. Recorde: ací anem a més.Pot fundar un grup de debat, un lobby tribal. De segur que compta amb el suport del sistema. “Es catalán, pero buen chico“, que diria l’alcaldessa. Li puc recomanar algun “abogado, de cara risueña” ( García Santandreu), alguns periodistes independents (María Consuelo Reyna, Sánchez Carrascosa, Baltasar Bueno…), algun empresari valencianista (Lladró),la presidenta de l’IVAM i algú de Teatres de la Generalitat. Podrà atacar EL TEMPS, ACPV, el BLOC…i els altres de la quintacolumna pujol-maragallista. Com que vosté se’ls coneix tan bé…

-Parle amb la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana. Ells li ensenyaran l’ortografia correcta de l’idioma valencià. I si no, millor: estrene directament en castellà. Així farem normal en l’escenari, el que ja és normal a nivell de carrer. No li sembla? Comunitat real, no País ficció!

-El clima de la nostra tribu -si és que a tribu arribem, que ho dubte- és molt semblant al de la seua. Més humit, no tan sec com el dels Pirineus. No tenim masies pròpiament, però sí masos, alqueries i alguna barraca que ha sobreviscut a l’allau especulador. En un lloc o altre el podrem instal.lar,no patisca. Tenim Falles (que vosté coneix com pocs), Miracles de Sant Vicent, el Misteri d’Elx. S’ho passarà bé.

-Ah! en el seu llibre confessa que “nunca he conseguido saber si Salvador Espriu o Miquel Martí i Pol son buenos poetas.” Sap? A mi em passa el mateix amb gent com Andrés Estellés, Xavier Casp (el primer, no el passà els seus últims dies ‘autotraduint-se) Joan Fuster,etc. No sé si són bons escriptors o no.A estones crec que sí, altres que no. Però no patisca: ni uns ni altres rebran per ara cap Premi Nobel. Com que són de tribus nazis!

-Ah! Ací no tenim Creus de Sant Jordi, però sí medalles d’Or de la Generalitat Valenciana. Si fa bondat, li’n podrem donar alguna -diguem-ne al foment de la concòrdia entre les tribus- algun 9 d’Octubre.

-Pense-s’ho, home. Vinga-se’n. No se’n penedirà.

PACO,SERAFÍN I EL “DESENROLL”

In POLÍTICA, SOCIETAT on Setembre 5, 2013 at 8:38 pm

Les eleccions constituents de 1977, les guanyà la dreta moderada, procedent del franquisme reformista, autoanomenada centre (Unión de Centro Democrático, UCD). El PSOE es confirmà com a segona força més votada. Els franquistes més acèrrims, l’Alianza Popular, que havia fundat l’exministre Manuel Fraga, obté només 16 escons. A terres valencianes guanyà clarament l’esquerra (PSOE 13 escons – PCE 2- PSP 1), seguida dels reformistes  UCD 12, i dels postfranquistes d’Alianza Popular (1 escó). Les eleccions municipals de 1979, al País Valencià, les guanya l’esquerra. La dreta recorre, com a estratègia electoral, a l’anticatalanisme, de certa tradició a les comarques centrals valencianes.españa lo unico importante S’inventen el fantasma de l’absorció de València per Catalunya.Violència, enfrontaments, polèmiques estèrils. “Mos volen llevar la llengua”. “Mos volen catalanisar” “Valencià: si votes PSOE l’endemà seràs català”, advertia Alianza Popular…del Reyno de Valencia en les constituents (A partir de 1991 convertida en PP, Partit Popular). Lo Rat Penat abandona per “catalanista” la gramàtica de Carles Salvador, el “Centro de Cultura Valenciana” s’autotransforma en Acadèmia de Cultura Valenciana i trau diversos models d’ortografia. Des de “Las Provincias” es dóna ales a la irracionalitat i a l’enfrontament visceral. La dreta es converteix en “Búnquer Barraqueta”. En definitiva, es crea la ideologia anomenada blaverisme.El catedràtic de dret Manuel Broseta Pont, escrigué un cèlebre article, “La paella dels Països Catalans”, on s’apartava de l’esquerra en què havia militat i es convertia en la gran candidat de la dreta blavera a la presidència de la Generalitat. El 1992, lamentablement, cau assassinat a València per un atemptat d’ETA. “Las Provincias”,en un primer moment, s’hagué d’empassar les ganes d’atribuir-ho tot a les “hordas catalanistas”. I és que el diari “apadrinava” clarament Broseta. Després –no hi ha color- li tocà apadrinar Vicent González Lizondo.

judes i traidor

Açò aparegué escrit al pati de la casa on vivia al filòleg valencià Manuel Sanchis Guarner.Mai no es trobaren els responsables

Quan el PP, que inclou el sector blaverista, guanya les eleccions en els anys 90, per primera vegada, ha d’ocupar-se d’ un tema, el del valencià, que li ha proporcionat molts volts, però que li crema entre les mans. El nou govern es troba entre la universitat(“catalanista”)i els seus: Lo Rat Penat, l’Acadèmia de Cultura, etc. Zaplana consensua amb el PSOE una institució en què “converjan las diversas sensibilidades(?) sobre el idioma”. Naix així, per resoldre un problema que la mateixa dreta havia creat, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que fins ara ha creat un cert consens.

Actualment, els casos de corrupció de la política valenciana, fa que, a la desesperada, el PP torne a fer l’ullet als anticatalanistes més radicals. Saltant-se la llei que ells mateixos crearen, ignoren l’AVL i escriuen en un valencià infumable. Això, quan usen el valencià. La dreta, el valencià, no l’usa, “lo defiende”, junt al que ells consideren senyes d’identitat dels valencians. El cas Blasco, les sospites sobre Cotino, els 11 imputats –ara sembla que s’ha imputat Rita Barberà i Francisco Camps pel cas Urdangarín- les sospites sobre tractes de favor de Serafín Castellano en alguna concessió, tot queda aparcat perquè ara toca defendre el Regne Corrupte de València de l’invasor català, ara, a més a més, independentista. Camps, Castellano, el delfí de l’alcaldessa, Bellver, Maluenda, tots a una veu, contra l’enemic. Una forta deriva antidemocràtica acompanya aquesta “defensa”.Els joves cadells del partit exhibeixen gestos i simbologia nazi i franquista. Rus diu que són “chiquilladas” i Castellano compara les banderes independentistes amb els signes nazis! Torna a traure en processó l’espantall anticatalanista i blaver. En realitat, Camps i Castellano no l’havien abandonat mai. Des de les pàgines de Las Provincias vetlaren les primeres armes. Feien riure quan Camps parlava del “desenroll” econòmic, com ara fa riure Bellver amb això de l’origen iber del valencià que ni ell mateix es creu.

Sincerament, si el PP tinguera maneres democràtiques autèntiques, hauria de deixar d’atiar el foc en matèria tan sensible per als valencians. El problema del valencià és el seu ús, no el seu origen i el partit podria donar exemple usant la llengua en les Corts valencianes o en els seus actes públics. Clar que, la seua clientela més radical, el valenciano no l’usa, “lo defiende.” Quin cansament! Quina mediocritat!

el valenciano lo entiendo

XACATXAC, XACATXAC, XACATXAC

In POLÍTICA, SOCIETAT on gener 19, 2012 at 9:07 pm

Ací teniu un exemple de l’oratòria de don Alfonso Rus. Ara, “malda”(li dedique la paraula) per obrir-se un lloquet entre Rita,  Fabra(el bo), Camps… No, aquest no, que ja no és problema. Deia, que des dels impagables discursos de don Vicent González Lizondo(a.c.s), l’autor del pacte del pollastre, no hem tingut  un discurs dialècticament tan bo. Russss, que digué dels aixativins, que si els deia que els portaria la platja al poble, s’ho creurien. I nyaca!  a votar-lo. Quin gran orador! Quina eloqüència! Adeliteu-vos. És un vídeo en què ens dedica unes amables i agraïdes  paraules als professors de valencià. I a la premsa, sempre xacatxac, xacatxac, xacatxac…

JORNADA DE REFLEXIÓ

In POLÍTICA on Novembre 18, 2011 at 8:04 pm

Obriu, obriu, cabretes!
Que venim de pasturar
amb les mamelletes plenes
per donar-vos de mamar!
No, no, no, que no sou ma mare!
No, no, no, que no sou mon pare!
Que em voleu enganyar!
(popular valenciana)

Resistirem!

BLA, BLA, BLA

In RELIGIÓ I POLÍTICA, SOCIETAT on Agost 23, 2011 at 2:07 pm

Comenta hui J.J.Millàs, a la seua columna diària de Levante,el que el Papa i Mariano Rajoy, candidat del PP a la presidència del govern,abordaren en audència priveu. Direu, potser, els temes d’enfrontació Estat-Església:la moral sexual catòlica, la lluita contra el relativisme, el finançament de l’església catòlica, la suposada persecució contra els catòlics, la difícil convivència entre fe i ciència, la pederàstia, la dona sacerdotessa o bisbessa, l’ús de la pinteta de Cospedal en la processó del Corpus a Toledo. I tants i tants temes.Doncs no.Parlaren, segons Rajoy, “de treballar –traduïsc- entre tots per a tenir una societat millor en principis, en convertir-la en una cosa consistent, en distingir el just de l’injust, i el bo del dolent” Bla, bla, bla. En aquestes coses, diu Millàs, i modestament també  pense jo, estaríem tots d’acord: rojos i blaus, xics i xiques, gays i heteros, fontaners i catedràtics d’universitat, els del 15-M i els botiguers de la Porta del Sol. És el discurs buit,sense sentit, al qual ens tenia acostumat el cadàver –políticament parlant– del nostre Quasi-Honorable President, Francisco Camps. Tots volem “una societat millor”, no? ¿Què vol dir convertir-la en “una cosa consistent”? ¿No preferiu “la justícia” a “la injustícia”.¿No ens estimem més la persona”bona” a la “dolenta”? Només falta dir “capdavanters”, “cap al futur”, “esperançador” i “la campanya difamatòria contra este president” ,”col.locarem València en el mapa”, “tenim una Comunitat amb imaginació”,  ja estaríem escoltant Francisco Camps.  I, en un altre nivell,s’expressa  la nostra eterna alcaldessa. Llegiu el llibre de Josep Sorribes “Rita Barberà,el pensamiento vacío”, del qual  he tret allò de “discurs buit”, que use tantes vegades.

ELS NOUS CADELLS DE “L’EXTREM CENTRE”

In POLÍTICA on Juny 22, 2011 at 6:37 pm

Aquest xic, aquesta mena de “repelente niño Vicente”, aquesta joia,  no és membre de “Democracia 2000” o “Falange Auténtica”,sinó d’un partit que diu que està  “centrado en mi”(no en el meu nom!). Recordeu-lo: Álvaro González,  número 20 de la llista de candidats a l’alcadia de Llíria pel PP, procedent de las Nuevas(!!!) Generaciones.  Com es diu em smsià: xDDDD! Ai, la que ens espera! Tremola,”Amado Líder”, “vienen pisando fuerte”!

 

EL TARANNÀ D’ALGUNS DEL PP

In POLÍTICA on Juny 22, 2011 at 6:13 pm

“Una volta celebrades les eleccions, les tropes del PP han aconseguit els seus objectius electorals. El PSOE ha sigut derrotat. Burgos, 22  de maig de 2011. El futur president, Mariano Rajoy.”   La vena autoritària del “centre” (centre extrem) del PP treu el cap només que furgues una miqueta. Un tarannà (el talante!) prepotent i autoritari, que  fa presagiar tota mena d’abusos quan tornen al poder d’Espanya. Una repressió (no violenta, per sort) que ens recordarà altres temps passats. Temps al temps. De moment, circula per la xarxa la intolerable actitud d’una aspirant del PP a l’ajuntament d’Alfàs del Pi, a la Marina, que no deixa de cap manera que la cuidadora d’una dona major en cadira de rodes introduïsca en l’urna la papereta que aquesta dona li ha confiat. Prepotent, diu que, davant d’ella, l’anciana  trie  la papereta entre les d’una taula, i la fique en l’urna. Cosa absolutament il.legal, perquè quan hi ha un discapacitat, qualsevol persona de la seua confiança, pot introduir la papereta, això sí, amb la presència del votant. Doncs no, a la candidata pepera no li agrada ni tan sols que la cuidadora haja “tocat la papereta”.No, no, i no. “Por mis ovarios.” I a més, s’ha atrevit a denunciar la cuidadora. En la Comodidad Valenciana tot és possible. Ah, el vídeo té a hores d’ara(27 de maig de 2011), 769.782 visites. El nom d’aquesta prepotent és Maite Huerta. Recordeu-lo.

SEGUIM INDIGNATS

In POLÍTICA, SOCIETAT on Juny 22, 2011 at 6:05 pm

La cagada de la gavina del 22 de maig va ser  monumental.Estengué les seues ales per tot el país. La dreta espanyola –i la delegació valenciana- sentí  que, finalment, havia recuperat el poder que els havien usurpat els nous rics del PSOE. El PP no té rivals polítics.Té enemics. I vol humiliar-los. 

Rajoy alarmat davant la magnitud del deute

El “tots contra Zapatero” els ha donat bon resultat. “Obliden” que en aquesta crisi són també corresponsables, perquè el PP ja governava a Galícia, Múrcia, Madrid o el País Valencià (Comodidad Valenciana), per exemple. Tot i la victòria, estan ben nerviosos: toca repartir-se el botí. “¿Qué hay de lo mío?” es pregunten aspirants a regidors,  consellers, alcaldes, etc. La patronal espanyola ha tret la seua cara més dura: s’ha “destapat”. Sona  la música pepera. A València, l’expresident de la patronal aspira a entrar en el  Consell. Un Conseller ixent, Font de Mora, se’n va matant (la llengua), paradoxal tractant-se d’un  forense, segurament el més nefast conseller d’Educació que mai hem tingut. Camps fa olor a sagristia (Cotino) i el mateix arquebisbe Osoro, diu que l’existència d’una escola pública forta és típica de les dictadures, que amb els diners públics s’han de mantenir  centres catòlics “concertats”. Llibertat religiosa. Sempre invoquen les llibertats quan els afavoreixen a ells.  Només una tímida oposició els planta cara. I responen sense la més mínima decència . Quan Compromís torna a l’Ajuntament els papers per prendre possessió dels seus càrrecs perquè estan només en castellà, el desvergonyit regidor de “Grandes Eventos”, el senyor Grau respon que gastar  més en paper és antiecologista(¡!).  Quan, continuant amb els petits gestos –que no són altra cosa- els de Compromís proposen renunciar a escoltes i cotxes oficials, el senyor Grau diu que com que ells no corren cap risc… (ETA és amiga, potser; ho preguntarà a Mayor Oreja)  Oblida que les bandes d’extrema dreta es mostren ben actives darrerament.  Segueix endavant el cas Gürtel  i pren protagonisme el cas Brugal, corrupció bàsicament alacantina (el senyor Enrique Ortiz). A propòsit, Levante diu que el senyor Ortiz estava interessat a conéixer el senyor Jorge Alarte. ¿Per a què, em pregunte? Potser vol tenir “amigos del alma” a un costat a un altre de l’arc parlamentari. Visca l’amistat!

Cospedal, pepera “ajustada”. Tres sous cobra del Partit, del govern de Castella la Manxa i del Ministeri de Justícia. Molt        treballadora.Molta capacitat. Temps ben organitzat. ¿Li costarà arribar a final de mes, com a la pobra Esperanza Aguirre?

Mentrestant, a la resta d’Espanya, ja parlen de “la difícil herencia recibida” y del “déficit real”.Pura estratègia. Ja s’han oblidat de Bildu, del Faisán. Ja no donen per a més. Ara toca “el deute”. ¿Com pot parlar del deute de les comunitats socialistes, el partit que governa a la Comodidad Valenciana, Múrcia o la Comunitat de Madrid? “Auditorías de infarto”, prometen, en terminologia ben antiga. Un partit tan nacionalista, quan es tracta d’atacar la idea plurinacional i pluricultural d’Espanya, no vacil.la a espantar els mercats  amb la dèbil solvència econòmica del Reino de España, per pur interés partidista.  A base de rumors, perquè no tenen dades reals. Si es fan auditories –cosa sana-, que comencen per la Comodidad Valenciana o la de Madrid. Mariano Rajoy alerta que l’estat del benestar corre perill.”Los ajustes”. Ja sabeu: ensenyament, sanitat, dependència, pensions. A pagar-ho els de sempre. D’un impost sobre el patrimoni, o de carregar fiscalment empreses amb beneficis escandalosos,com Iberdrola, Telefònica, etc,que incrementen en més d’un 20% els salaris milionaris dels seus executius, mentre preparen durs ERES, ni parlar-ne.O de combatre el frau fiscal o veure-se-les amb l’economia submergida. Ens temem el pitjor. Vénen temps difícils. Els del 15-M en el carrer, José Luis Olivas, capitost valencianomanxec de BANKIA, passejant-se per València  no amb l’habitual Audi A8 blau marí de l’empresa, sinó amb un Porsche Cayene de color or. No sé si un país com aquest o un País com aquest d’ací podrà aguantar tanta tensió social i tanta corrupció. Indignem-nos. Encara  un  poquet més.  I falta tant de temps encara per a les generals! uf!

                                                                                               Així de petit serà l’estat del benestar

PD:

Molt “Honorable”Senyor Camps: vosté que mana tant ( i ara més), done-li algun càrrec( subsecretari, assessor, conseller, el que siga), a un xic tan agraït com Lluís Bertomeu.És del seu partit, el PP. Té una llarga trajectòria en el valencianisme “tricolor”. Escriu apegalosos i ensucrats articles en Levante, lloant les seues virtuts com a Líder Ben Amat i els esforços vertebradors d’açò d’ací  que fa el seu Partit (nacionalista)Popular. I ho fa en la llengua que vosté, Don Francisco, no usa quasi mai.Es desfà en elogis cap al seu govern,en especial cap a la “recuperació” del valencià,cap a RTVV,etc,etc.Uns autèntics Jocs Florals.I  -crec sincerament- que vostés no van sobrats de gent que té l’orgull de parlar en valencià. Més aviat el contrari: que sent vergonya de parlar-lo o, si el parla, ho considera un defecte. No em faça que diga noms. Vinga, siga bo. El xic s’ho mereix. Fa llàstima, el pobre.