carles cerdà

Posts Tagged ‘retalls en l’estat del benestar’

NO ALS RETALLS EN EDUCACIÓ!

In ENSENYAMENT, POLÍTICA on Setembre 9, 2011 at 12:58 pm

Necessitem agrupaments flexibles de grups,així com  mesures d’atenció a la diversitat : diversificació curricular,programa PAE,  programa PASSE,etc,  ni una sola hora lectiva més, ni un sol augment d’alumnat  per classe, treball per als interins, que es convoquen oposicions, etc. Els companys de Madrid i Navarra han començat la protesta, però aviat aquestes reivindicacions s’estendran a tot l’estat. No es poden fer retalls  ni en educació ni en sanitat. Educació, sanitat i pensions públiques constitueixen la base de l’estat del benestar. Han costat molt d’aconseguir i no podem -ni volem- renunciar-hi. Que en prenga nota el PP…i també el PSOE.En aquest context, titulars com l’aparegut a Levante,EDUCACIÓN PRETENDE ELIMINAR LOS LIBROS DE TEXTO Y SUBSTITUIRLOS POR LOS ELECTRONICOS EN 8 AÑOS. són una broma sense gràcia del nou Conseller del ram. També Zapatero prometé un ordinador per a cada alumne i encara estem esperant-los.

Anuncis

SEGUIM INDIGNATS

In POLÍTICA, SOCIETAT on Juny 22, 2011 at 6:05 pm

La cagada de la gavina del 22 de maig va ser  monumental.Estengué les seues ales per tot el país. La dreta espanyola –i la delegació valenciana- sentí  que, finalment, havia recuperat el poder que els havien usurpat els nous rics del PSOE. El PP no té rivals polítics.Té enemics. I vol humiliar-los. 

Rajoy alarmat davant la magnitud del deute

El “tots contra Zapatero” els ha donat bon resultat. “Obliden” que en aquesta crisi són també corresponsables, perquè el PP ja governava a Galícia, Múrcia, Madrid o el País Valencià (Comodidad Valenciana), per exemple. Tot i la victòria, estan ben nerviosos: toca repartir-se el botí. “¿Qué hay de lo mío?” es pregunten aspirants a regidors,  consellers, alcaldes, etc. La patronal espanyola ha tret la seua cara més dura: s’ha “destapat”. Sona  la música pepera. A València, l’expresident de la patronal aspira a entrar en el  Consell. Un Conseller ixent, Font de Mora, se’n va matant (la llengua), paradoxal tractant-se d’un  forense, segurament el més nefast conseller d’Educació que mai hem tingut. Camps fa olor a sagristia (Cotino) i el mateix arquebisbe Osoro, diu que l’existència d’una escola pública forta és típica de les dictadures, que amb els diners públics s’han de mantenir  centres catòlics “concertats”. Llibertat religiosa. Sempre invoquen les llibertats quan els afavoreixen a ells.  Només una tímida oposició els planta cara. I responen sense la més mínima decència . Quan Compromís torna a l’Ajuntament els papers per prendre possessió dels seus càrrecs perquè estan només en castellà, el desvergonyit regidor de “Grandes Eventos”, el senyor Grau respon que gastar  més en paper és antiecologista(¡!).  Quan, continuant amb els petits gestos –que no són altra cosa- els de Compromís proposen renunciar a escoltes i cotxes oficials, el senyor Grau diu que com que ells no corren cap risc… (ETA és amiga, potser; ho preguntarà a Mayor Oreja)  Oblida que les bandes d’extrema dreta es mostren ben actives darrerament.  Segueix endavant el cas Gürtel  i pren protagonisme el cas Brugal, corrupció bàsicament alacantina (el senyor Enrique Ortiz). A propòsit, Levante diu que el senyor Ortiz estava interessat a conéixer el senyor Jorge Alarte. ¿Per a què, em pregunte? Potser vol tenir “amigos del alma” a un costat a un altre de l’arc parlamentari. Visca l’amistat!

Cospedal, pepera “ajustada”. Tres sous cobra del Partit, del govern de Castella la Manxa i del Ministeri de Justícia. Molt        treballadora.Molta capacitat. Temps ben organitzat. ¿Li costarà arribar a final de mes, com a la pobra Esperanza Aguirre?

Mentrestant, a la resta d’Espanya, ja parlen de “la difícil herencia recibida” y del “déficit real”.Pura estratègia. Ja s’han oblidat de Bildu, del Faisán. Ja no donen per a més. Ara toca “el deute”. ¿Com pot parlar del deute de les comunitats socialistes, el partit que governa a la Comodidad Valenciana, Múrcia o la Comunitat de Madrid? “Auditorías de infarto”, prometen, en terminologia ben antiga. Un partit tan nacionalista, quan es tracta d’atacar la idea plurinacional i pluricultural d’Espanya, no vacil.la a espantar els mercats  amb la dèbil solvència econòmica del Reino de España, per pur interés partidista.  A base de rumors, perquè no tenen dades reals. Si es fan auditories –cosa sana-, que comencen per la Comodidad Valenciana o la de Madrid. Mariano Rajoy alerta que l’estat del benestar corre perill.”Los ajustes”. Ja sabeu: ensenyament, sanitat, dependència, pensions. A pagar-ho els de sempre. D’un impost sobre el patrimoni, o de carregar fiscalment empreses amb beneficis escandalosos,com Iberdrola, Telefònica, etc,que incrementen en més d’un 20% els salaris milionaris dels seus executius, mentre preparen durs ERES, ni parlar-ne.O de combatre el frau fiscal o veure-se-les amb l’economia submergida. Ens temem el pitjor. Vénen temps difícils. Els del 15-M en el carrer, José Luis Olivas, capitost valencianomanxec de BANKIA, passejant-se per València  no amb l’habitual Audi A8 blau marí de l’empresa, sinó amb un Porsche Cayene de color or. No sé si un país com aquest o un País com aquest d’ací podrà aguantar tanta tensió social i tanta corrupció. Indignem-nos. Encara  un  poquet més.  I falta tant de temps encara per a les generals! uf!

                                                                                               Així de petit serà l’estat del benestar

PD:

Molt “Honorable”Senyor Camps: vosté que mana tant ( i ara més), done-li algun càrrec( subsecretari, assessor, conseller, el que siga), a un xic tan agraït com Lluís Bertomeu.És del seu partit, el PP. Té una llarga trajectòria en el valencianisme “tricolor”. Escriu apegalosos i ensucrats articles en Levante, lloant les seues virtuts com a Líder Ben Amat i els esforços vertebradors d’açò d’ací  que fa el seu Partit (nacionalista)Popular. I ho fa en la llengua que vosté, Don Francisco, no usa quasi mai.Es desfà en elogis cap al seu govern,en especial cap a la “recuperació” del valencià,cap a RTVV,etc,etc.Uns autèntics Jocs Florals.I  -crec sincerament- que vostés no van sobrats de gent que té l’orgull de parlar en valencià. Més aviat el contrari: que sent vergonya de parlar-lo o, si el parla, ho considera un defecte. No em faça que diga noms. Vinga, siga bo. El xic s’ho mereix. Fa llàstima, el pobre.