carles cerdà

Viure en valencià

VALÈNCIA-CATALUNYA, UNA RELACIÓ SENSE SENYAL(02-05-2011)

AL JUTJAT,NO CANVIES DE LLENGUA(18-04-2011)

Un dels àmbits més reticents a tot canvi, el jurídic, els dels tribunals. També hi hem de fer servir la nostra llengua. Acudim a la justícia naturalment…en valencià. Uf, si queda feina per fer!

 

A SALOU,UN CONDUCTOR D’AUTOBÚS D’ORIGEN ARGENTÍ S’ENFADA AMB UNA DONA DE 80 ANYS PERQUÈ LI PARLA EN CATALÀ (14-05-2011)

Una més! I ja en van…és que som uns plorons victimistes! De tota manera, no ens posem nerviosos. Els argentins,en general,són encantadors.


Una jubilada i veïna de Salou(Tarragona), Carme C., de 80 anys, va agafar el transport públic per tornar a casa.En un determinat moment,  es va dirigir en català al xofer de l’autobús, d’origen argentí,però  aquest no la va voler entendre.
Quan la Carme es va posar al costat del conductor i li va dir que volia baixar a la parada del passeig Marítim, prop de sa casa, el xofer li va respondre: “No la entiendo, soy argentino.” Llavors la jubilada li va dir: “Doncs jo sóc catalana.Aturi’s,  si us plau”. Llavors el sud-americà es va ofendre perquè la Carme es negava reiteradament a rebaixar-se i parlar en castellà. Després d’uns intercanvis de paraules, el conductor va optar per saltar-se la parada indicada per la catalana i no es va aturar fins al cap de dues més enllà, deixant, d’aquesta manera, una jubilada de 80 anys a més d’un quilòmetre de distància de sa casa.

Llegit a Som Notícia. 12-05-2011

HÁBLEME “NORMAL”

Una nit,  a Barcelona, Quim Monzó i un amic -ho conta el mateix escriptor en una columna- ixen a fer una copa  havent sopat. Entren a un pub d’ambient irlandés. Monzó demana un güisqui i l’amic “una copa de vi negre”. La cambrera matisa: “Querrá decir una copa de vino tinto“.O siga:  l’havia entés a la perfecció però, d’allò més ofesa, no podia acceptar que un client se li haguera dirigit en la nostra llengua. Quim Monzó el defineix com un cas flagrant de “mobbing lingüístic” . I recorda el cas de la llibreria Ona, a la Gran Via de Barcelona, especialitzada, des de fa quasi cinquanta anys, en la venda de llibres en català. Com hi ha llibreries especialitzades en llibres en anglés, o en llibres de medicina, de dret o de jardineria. Doncs bé, a Ona estan farts de rebre a diari els insults dels defensors de l’Espanya excloent i de  l’eufemísticament anomenada “lengua común“, que els reprotxen que només venguen llibres en aquesta dissortada llengua en què us parle. Aquesta columna de Monzó data -crec- de fa tres anys, però està plenament vigent.Una altra “anècdota” del gremi de la restauració. D’ara mateix. 1 de març de 2011. A la secció “Lectores” de Levante-EMV, una comunicant  comenta que, en entrar a una cafeteria del centre de València i demanar un café amb llet, la cambrera li retruca -amablement, això sí- que li ho repetisca en castellà. “Es que aquí -aclareix- toda la gente pide normal: café con leche, cortado…y como usted me lo ha dicho todo en valenciano…” Així que a “hablar normal” toca.

 

PALMA DE MALLORCA. CONDEMNEN UN GUÀRDIA CIVIL QUE VA AGREDIR UN CIUTADÀ PER PARLAR EN CATALÀ A L’AEROPORT(16-05-2011)

Els fets es remunten al 2008, quan Cortès i la seva parella foren aturats en un control de l’aeroport per demanar-los la documentació. Després de respondre als agents en català, l’arrossegaren cap a una habitació i li van donar cops al cap, a la panxa i al llavi. El noi i la seva parella van acabar agafant l’avió cap a Londres, i un cop allà, van anar a urgències, on li feren un informe de les lesions. Tornats a Palma, van interposar la denúncia.

La informació completa, a Vilaweb.

VIURE EN VALENCIÀ ÉS -A PARTIR D’AVUI- MÉS DIFÍCIL

In AGRESSIONS AL CATALÀ, HISTÒRIA, MITJANS DE COMUNICACIÓ, NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA, POLÍTICA, SOCIETAT, VIOLÈNCIA on Novembre 29, 2013 at 8:34 pm

ImatgeHui, 29 de novembre de 2013, comença a ser més difícil viure en valencià, al País Valencià. El saqueig del patrimoni valencià continua.Han traspassat una altra de les línies roges. Un grup ple de presumptes deliqüents presidits per una mena de subsecretari a qui tot títol honorific ve molt i molt gran, segueixen ofenent la nostra intel.ligència fins provocar-nos el vòmit. Però el nostre poble està recuperant la memòria. Com deia Lluís Llach: “No oblideu cap nom. Caldrà fer memòria per no repetir el pas d’una història.”  Que ho aprenguen els botxins de raons. La història els passarà factura més prompte que tard. Amén.

 

HÁBLEME “NORMAL”(1 març 2011)

Una nit,  a Barcelona, Quim Monzó i un amic -ho conta el mateix escriptor en una columna- ixen a fer una copa  havent sopat. Entren a un pub d’ambient irlandés. Monzó demana un güisqui i l’amic “una copa de vi negre”. La cambrera matisa: “Querrá decir una copa de vino tinto“.O siga:  l’havia entés a la perfecció però, d’allò més ofesa, no podia acceptar que un client se li haguera dirigit en la nostra llengua. Quim Monzó el defineix com un cas flagrant de “mobbing lingüístic” . I recorda el cas de la llibreria Ona, a la Gran Via de Barcelona, especialitzada, des de fa quasi cinquanta anys, en la venda de llibres en català. Com hi ha llibreries especialitzades en llibres en anglés, o en llibres de medicina, de dret o de jardineria. Doncs bé, a Ona estan farts de rebre a diari els insults dels defensors de l’Espanya excloent i de  l’eufemísticament anomenada “lengua común“, que els reprotxen que només venguen llibres en aquesta dissortada llengua en què us parle. Aquesta columna de Monzó data -crec- de fa tres anys, però està plenament vigent.Una altra “anècdota” del gremi de la restauració. D’ara mateix. 1 de març de 2011. A la secció “Lectores” de Levante-EMV, una comunicant  comenta que, en entrar a una cafeteria del centre de València i demanar un café amb llet, la cambrera li retruca -amablement, això sí- que li ho repetisca en castellà. “Es que aquí -aclareix- toda la gente pide normal: café con leche, cortado…y como usted me lo ha dicho todo en valenciano…” Així que a “hablar normal” toca.

%d bloggers like this: