carles cerdà

L’opinió

 

EL CABANYAL, DE BELL NOU(03-06-2011)

Ací teniu un vídeo -una mica llarg- que recull el drama personal i la lluita dels veïns afectats per la prolongació de l’avinguda Blasco Ibáñez partint en dos el Cabanyal. Salvem-lo. Aprofitem que, de moment, no és negoci edificar-hi per a les grans constructores. Podria ser un bon lloc per allotjar estudiants europeus. De tota manera, cal recordar que el PP de Rita ha tret majoria de vots al barri. No ho posarà fàcil. Pretén passar a la història, convertir-se en una mena de Marqués de Campo del segle XXI. I ajudar als amiguets de l’ànima. Que ella també en té.

 

 

UNA IMATGE VAL PER MIL PARAULES(13-05-2011)

Després de seguir per televisió  la cobertura  periodística  dels mítings dels  grans partits que concorren a les municipals i autonòmiques del dia vint-i-dos, vist el nivell intel.lectual i la profunditat de les propostes, la quantitat i  la qualitat  de solucions que ens venen  per eixir de la crisi, se m’ha quedat aquesta cara. Jo sóc així. Optimista.

La cua  en un col.legi electoral el pròxim diumenge. Gent il.lusionada per introduir el seu vot en l’urna.

 

DE NOU “LOS CALVITOS”(11-05-2011)

Ja he recomanat més d’una vegada el seu web, Los calvitos. Fan humor gràfic divertit et fa pensar. No tenen potser la profunditat de les vinyetes de Peridis o d’El Corto, però et fan riure. I això sempre és d’agrair en els temps que corren. Ací teniu un parell d’acudits. Gaudiu-los.

 

¿FARÀ EL PP L’ANGLÉS “COOFICIAL” A LA “COMUNITAT VALENCIANA”?(28-04-2011)

La jugada és clara. Ara van pel valencià. -¿Què voleu: “valencià” o “anglés”? -Angleeeeés!  Però, que jo sàpia, ni l’anglés ni el xinés mandarí  són, a hores d’ara, llengües oficials al País Valencià. De tota manera, doneu-los temps. Les idees les tenen clares. -Angleeeeeeeés!  Llegiu aquesta notícia alarmant, extreta de Vilaweb, on podreu veure el vídeo que l’acompanya.

El portaveu de l’STEPV, Vicent Maurí, creu que el nou programa educatiu del PP adopta les tesis educatives de la FAES i prioritza l’ensenyament en espanyol i en anglès, en detriment del català. Talment va dir-ho ahir en la presentació del dictamen anual sobre l’ensenyament en català al País Valencià a l’Espai VilaWeb (vídeo).

I va puntualitzar: ‘Som favorables a un ensenyament plurilingüe basat en el programa d’immersió lingüística del valencià. Però, aquest programa, l’han de fer els pedagogs, no els polítics’.

Després, Antoni Piera, també de l’STEPV, va explicar que no s’havia fet cap mena de planificació política en favor de la immersió lingüística: ‘Cada poble i cada ciutat ha hagut de lluitar per les seves línies en valencià’, va dir Piera, que va repassar les dades del dictamen, les quals demostren que la situació de l’ensenyament en català és molt irregular.

Tot amb tot, Maurí va declarar-se optimista, perquè cada dia hi ha més demanda d’escolarització en català, una demanda que cal convertir en oferta. I és que ‘el català, sense el País Valencià, ho té malament’, va dir al final de l’acte.

L’estudi de l’STEPV proposa de planificar percentatges i terminis amb vista a augmentar les línies en català i la minsa presència de la llengua als instituts i a pressionar els centres de titularitat privada perquè apliquin la normativa legal i acreixin el percentatge d’alumnes que s’escolaritzen en català.

 

MANERES MAFIOSES(14-04-2011)

Seguisc amb atenció la columna diària d’Emili Piera al diari “Levante-emv”. A “Con gusto“, Piera comenta, amb el seu estil inconfusible, l’actualitat política, social i cultural, d’ací d’allà. En línies generals, estic bastant d’acord amb el que escriu, tot i que en algun punt concret salte la discrepància. No entenc, per exemple, la seua devoció per Fernando Savater. Ja se sap que els lectors busquem algú que escriga  com cal   allò que nosaltres pensem. I un servidor es troba “representat” sovint amb les seues opinions.  Ahir, concretament, es va centrar en el tema de la corrupció, que envileix i degrada la política espanyola. Comentava els escàndols que han esquitxat el PSOE, atribuïbles, en el cas d’Andalusia, a la seua llarguíssima permanència en el poder, fenomen que duu a tota mena de clientilismes i tripijocs. Esmentava els ERE,el cas Mercasevilla, o l’assalt a Caja Castilla la Manxa. Recordava, a més, la llarga estada del PP al govern de les Illes, i el trist final de Jaume Matas, “ambaixador” d’açò nostre arreu del món. I,naturalment, acabava parlant del règim que ha instaurat ací “Nuestro Amado Líder” (expressió encertadíssima que m’he permés de manllevar-li. Gràcies, Emili). “El régimen de Nuestro Amado Líder -deia-  no sólo es pegajoso y absorbente, sino que tiende a engullir y acaparar, es de naturaleza extensible, infecciosa: no soporta un solo ámbito donde no se le acate y aplauda, necesita no solo ganar, sino agradar y acallar. De ahí las censuras.” Perfecta descripció del femer en què el PP està convertint la política valenciana. Mentre escric açò, m’assabente que des de Madrid han obligat el PP valencià a retirar les demandes que havia interposat contra tots aquells mitjans que han ressaltat  la quantitat d’imputats que apareixen en les seues llistes. En un vídeo molt visitat a Youtube (l’he recollit en el post anterior) veiem com la policia pretén anotar els DNI de les persones que criden “Corrupte”  al nostre Molt Honorable (!)  quan assistí a Ontinyent a la inauguració d’un centre sanitari. Protesta que Canal 9 silencià, tal com ens té acostumats.La persecució contra Acció Cultural del País Valencià és inqualificable (Tots a la mani del dia 16 a València! ) No són maneres. Al diari “El País”, Joan Francesc Mira recordava que, en una entrevista publicada al setmanari “El Temps”, el sociòleg Mario Caviria afirmà que veia el País Valencià “víctima d’una síndrome de Palerm, de Calàbria…S’està suditalianitzant, en una barreja de corrupció, regals, ineficàcia, menfotisme, guany ràpid…Si jo fóra progre valencià portaria ací Roberto Saviano durant sis mesos per vore què en treia. Alguna cosa molt lletja s’està covant.No hi ha alternança en el govern, i això és un principi de la democràcia; hi ha una creixent absència de cultura culta, no de la cultura de carrer… El cas Gürtel no és res més que un símptoma de la suditalianització.” Un panorama negre, negríssim, el que ens espera. Davall de paraules buides com “progrés”, “avanç”, “lideratge”, “capdavanters”, bla, bla, bla, paraules que han prostituït miserablement, no s’amaga més que merda. ¿Suditalianització? ¿Berlusconització?  Tant és.  Misèria moral i política. Cada vegada massa  gent coincidim en el pronòstic. Per si fos poc, llegim que els valencians no penalitzen la corrupció i castiguen que “caiguen” de les llistes els alcaldes sota sospita.”Netejar” les llistes poden implicar pèrdues de vots de fins a un 12%.Seran corruptes, però són “els nostres corruptes”. Si en vols més, para el cabàs. I Canal 9 segueix anant a la seua. I sembla que va per a llarg.

 

EL PROFESSOR COTINO ENS DISTRAU PERQUÈ OBLIDEM EL CAS  EL CAS GÜRTEL(05-04-2011)

El PP segueix anant a la seua. Mentre  va acostant-se  el dia  en què  Nuestro Amado Líder sabrà si el jutge Flors el fa seure finalment en la banqueta com a imputat  per “los trajes” (i, possiblement, per algun “detallet” més), el professor Cotino comença la campanya de les municipals i autonòmiques tirant mà de temes com el terrorisme i l’atur.  Trau a relluir episodis vergonyosos de la guerra antiterrorista, com els Gal, dóna plena  credibilitat a les actes dels etarres de les reunions amb representants del govern (paella amb Faisán), però “oblida” que Jaime Mayor Oreja acostava empresonats a Euskadi,  o  que  el  president Aznar parlava del Movimiento Nacional de Liberación Vasco.  Tot plegat, el seu joc de sempre. Fer servir tot, absolutament tot, incloent-hi temes d’estat com els contactes amb ETA, que han existit i seguiran existint,mane qui mane, fins que la lacra de la violència desaparega, amb l’única finalitat  de desgastar el govern socialista. I diu que l’atur puja -també al País Valencià, per cert-, però seguim esperant que don Mariano Rajoy es digne comunicar-nos  quines mesures pensa prendre al respecte, més enllà de dir que farà com Cameron. Aeroports sense avions, Gürtel per ací, Gürtel per allà, la fallida de RTVV, els comptes del viatge del Papa, els proveïdors de Conselleries que no cobren, i el beat Cotino, ara “professor” Cotino, explicant-nos  -amb una dialèctica envejable i rigorosa, de gran nivell intel.lectual- que malament ho han fet els socialistes.Però eh, que ací són “ells” els que manen.  Patètic!  Si la campanya té aquesta altura, que Déu Nostre Senyor ens empare.

 

EVOCANT LES VÍCTIMES DEL FRANQUISME, DES DEL CANADÀ

El cantant valencià Pau Alabajos dedica una cançó a  les víctimes del franquisme, objecte de la desmemòria històrica, al seu nom disc “Una amable, una trista, una petita pàtria”(2010). La lletra que us adjunte, la trac de la Universitat de Montréal, al Canadà(!), on aprenen català amb les lletres de cantants de totes les regions catalanoparlants. Sense manies, ni prejudicis.No com ací.

Fosses del silenci

Passen per damunt,
sense cap contemplació,
profanant la nostra història
amb absoluta impunitat,
la justícia es tapa els ulls:
quatre dècades després
els crims de la dictadura
encara no han sigut jutjats.

No descansarem,
seguirem recuperant
la memòria saquejada.
Exhumarem la veritat,
traurem a la llum del dia
les ferides del passat,
que encara resten obertes
i mai no deixen de sagnar.

Perduraran les conviccions,
amb noms i cognoms,
de milers de persones
que no van renunciar
a la seua llibertat,
que van morir sordament
lluny del camp de batalla.

Encara queda gent
que vol seguir investigant,
que no es conforma amb el silenci
com a única versió oficial.
Encara queda molta gent
que continua escorcollant
tots els registres del franquisme
cercant-hi els seus familiars.

Inevitablement
arribarà un dia en què els murs
que s’han alçat sobre les fosses
començaran a trontollar.
Els mausoleus de la vergonya
cauran pel seu propi pes,
perquè quan la terra brama
fa remoure els fonaments.

Perduraran les conviccions,
amb noms i cognoms,
de milers de persones
que no van posar preu
a la seua dignitat,
que van morir sordament
lluny del camp de batalla.

Pau Alabajos

hqdefault moons

Genial, l’Antonio Vergara en la seua secció de hui(20-03-2011) al diari “Levante”. Per als qui  hem pensat alguna vegada que les Falles són una mica “marcianes”, la visita d’un periodista marcià, Stickey Mekong,que es desplaça des de Mart a València per escriure una crònica per al seu periòdic “The Voice Of Deimos”, ens ratifica en la nostra opinió. Quan aterra a la plaça de l’Ajuntament, el reben càlidament “la directiva de la Junta Central Fallera, la reina de las fiestas josefinas, la alcaldesa, la gobernadora civil, una representación de las pirotecnias […] y el comité, ataviado con uniforme de gala, de Valenbisi, presidido por un profesor de filosofía kantiana, vegetariano y de izquierdas.”  “Un sociólogo nacionalista, el asesor histórico de los Amics de la Barraca, un periodista especializado en las fallas, el mejor disc jockey(DJ) de la Diputación Provincial de Valencia, y el propietario de un paellódromo […]li entreguen un dossier explicatiu sobre les falles i li fan d’amfitrions durant la seua estada a la ciutat.Mekong, impressionat, pensa escriure una crònica on ressaltarà els actes “culturals” que més li han agradat: “las carpas y los karaokes. Las canciones de Bisbal.Los bailes de disfraces. El concurso de arròs amb fesols i naps (él escribe, erróneamente, arros ab pesols y nabs) de la falla Miró-Baixauli.La verbena amenizada por el grupo de rock progresivo Los Sucios Calzoncillos de Mi Padre[…] cuyas letras se inspiran en el poemario de Santiago Segura. Una inusual cena de sobaquillo en el casal de la falla Alejo Benegas-Amparo Guaita, a base de bocadillos de blanc i negre de vanguardia y un Mouton Rothschild, añada 1970.La competición para batir el récord de ingesta de bocadillos calientes. Los botellones juveniles de autor a los sones del revolucionari conjunto El Gilipollas de Mozart. Las partidas de dominó.Los petardos a cualquier segundo del día y de la noche. O el pasodoble Amparito Roca, tan tarareado por los valencianos.” Mekong no dubta que “esta melodía conquistará a todos los demoisenses cuando la escuchen.” Naturalment, el nostre periodista pensa tornar l’any que ve. Açò dóna per a una falla,no creieu?

 

“NUESTRO AMADO LÍDER”, EL BEAT CAMPS, ADREÇA UNES PARAULES APOSTÒLIQUES A LA SANA JOVENTUT DE LA “COMUNIDAD”

Observeu el to “messiànic” a què ens té acostumats. El vídeo deu ser antic, perquè apareix al seu costat Mariano Rajoy. A hores d’ara, veure’ls junts seria impossible:Camps s’ha convertit per a Rajoy en “una amistat perillosa”. Les paraules de l’Amado Líder, el més “amado” de tot Espanya, Europa, el món i l’univers sencer, més que una al.locució pública, són com una mena de sermó de fra Vicent Ferrer.  A més, l’enginyós internauta que ha pujat el vídeo a Youtube, l’acompanya d’una divertida banda sonora. Tom Jones canta allò tan conegut de “No és estrany enamorar-se d’algú” (It’s not unusual to be in love with anyone…). ¿Qui no s’estima Francisco…Camps? Primer ell mateix, encantat d’haver-se conegut. Després, la cort d’aduladors que l’envolten i que li amaguen la veritat: que  ja és un cadàver polític. Finalment, el” pueblo valenciano” a què sol convocar perquè l’aclame. “Los hechos hablan”. Òbviament.És clar que  no podrà fer el salt a Madrid, ni tampoc ser ministre del govern Rajoy i, a més, ací, d’amagat, li estan buscant successor. Precisament els mateixos que li diuen que és el més gran. Més endavant parlaran els jutges. Veurem què passa.El més trist és que el  PP continua venent-nos fum. Fa política de baixíssima qualitat.Molts valencians ens avergonyim d’aquest president i de la part del nostre poble que compra aquest discurs buit, panxacontent i virtual, apartat totalment del que veiem cada dia.  Cert, tampoc Alarte il.lusiona els que toquem amb els peus a terra. Ni els d’Amadeu Sanchis ens arriben al cor, ni l’erràtic Enric Morera deixa de desconcertar-nos quan obri la boca. Però el PP mana i mereix una atenció especial ¿no creieu? Si no pots veure el vídeo, clica i connecta amb Youtube.

HÁBLAME EN CATALÁN,POR FAVOR

Tant de bo  tots els castellans tinguessen el respecte i l’estima per les altres llengües cooficials com l’entranyable Cristina Almeida. Una altra Espanya és possible.

 

SENZILLAMENT ADMIRABLE

En aquest temps d’apatia i autoodi, l’exemple de lleialtat lingüística que ens ha donat l’ entrenador del Girona  ha estat digna de lloança. El tècnic abandonà una conferència de premsa per la impossibilitat de parlar en català. Ací teniu el vídeo de Vilaweb que ens n’informa. ¿Els que preguntaren serien d’Intereconomia o de la COPE? El dubte “me corroe”. Algun xip hauran de canviar els periodistes carpetovetònics. Espanya, ho vulguen o no, té quatre llengües. Tant que parlen dels separatistes i ells són els primers separadors, intolerants i excloents. Que s’ho facen mirar.

 

LA  RELIGIÓ CATÒLICA A LA PARRÒQUIA, L’ISLAM A LA MESQUITA

 

 

La comunitat islàmica valenciana s’ha dirigit al Síndic de Greuges perquè recomane a la Generalitat que faça possible que el curs vinent tot alumne que ho sol.licite puga rebre classes d’ aquest credo religiós. Conselleria ha respost que els 22 professors proposats pel Consell Islàmic Superior no complien les exigències necessàries per impartir classes a l’Estat espanyol i que, a més, la demanda de l’alumnat era escassa (cal un mínim de 10 alumnes perquè s’aprove una assignatura com aquesta en un centre). La comunitat islàmica diu que uns 8000 alumnes es beneficiarien d’aquesta matèria. Reconeixien, però, que alguns professors tindrien problemes per acreditar la seua competència lingüística en valencià(!). “Los niños musulmanes tienen los mismos derechos que los de cualquier religión“, diu la presidenta del Centre Islàmic de València. El Síndic s’ha avançat a Conselleria dient que si el professorat  complia els requisits legals, l’islam s’incorporaria al nostre sistema educatiu el pròxim curs 2011-2012. Conselleria ho ha desmentit. I així estan les coses.

Els qui defenem la radical separació entre la religió i l’estat no podem assistir a  aquestes manifestacions sense la lògica preocupació. Els diferents credos religiosos, no poden formar part de les matèries curriculars. Les matèries científiques no poden conviure amb les creences religioses en un centre educatiu.  Una cosa és la ciència i una altra la fe. ¿Com es pot explicar l’evolucionisme si l’alumne posa la Biblia damunt de la taula i qüestiona el que explica l’especialista? ¿O  defensar els drets de la dona si l’alumne islàmic interpreta literalment l’Alcorà?  Qui vulga, que cree un centre privat, amb el seu ideari i les seues despeses a càrrec dels fidels, però que no aprofite els fons públics per fer proselistisme o limitar els drets civils dels ciutadans que han costat tant d’aconseguir. La religió catòlica, a la parròquia. L’islam, a la mesquita. I el judaisme a la sinagoga, ¿no?  De tota manera, la postura de l’islam és ben explicable:si l’Església Catòlica fa valer els seus privilegis, amb l’argument que la població espanyola és tant i tant catòlica (per bé que a les misses no vaja ni Déu), ¿qui pot reprotxar als musulmans que intenten fer-se amb la seua quota d’influència en la societat?

VOLEM TV3

 

Volem TV3- b

EL MELODRAMA VALENCIÀ ESCRIU UNA PÀGINA MÉS

Aquest penós melodrama que els valencians escriuen des de fa anys té un nou capítol. Els bons, els que necessiten, per ser feliços de veritat, més cultura, més cinema, més art. O els que aspiren a una informació de qualitat,  lliure i imparcial. O els que voldrien un poble amb consciència de tal, no millor ni pitjor, sinó com qualsevol altre,  amb més autoestima i menys autoodi. Els valencians  que es aspiren a tenir  uns polítics que no insulten la intel.ligència humana, etc. Tots aquests, se senten agredits a hores d’ara. En referisc, òbviament,a la brutal persecució que el Consell  -amb la inhibició activa del govern Zapatero– ha protagonitzat contra ACPV i els seus repetidors de TV3 i que ha culminat darrerament  amb la clausura, després de 28 anys, dels reemissors de Televisió de Catalunya que gràcies a l’entitat que regeix el discutit i discutible Eliseu Climent, permetien als bons valencians disposar d’una televisió en llengua pròpia (amb un altre accent, però), de qualitat, infinitament més lliure i imparcial que el menyspreable Canal 9, fet a la mesura i als capritxos de “Nuestro Amado Líder”(Emili Piera dixit). De res no han servit ni la petició d’un nou múltiplex, ni la iniciativa popular “Televisió Sense Fronteres”, que recollí més de 650.000 signatures. Multes i més multes amenaçaven amb fer desaparéixer la mateixa Acció Cultural del País Valencià, segurament l’entitat cívica més important que han tingut mai els valencians. Els altres, els dolents, els que substitueixen la cultura per l’espectacle  groller de Tele5 o “s’informen” del que no passa amb Canal 9, o els partidaris de les províncies –Región Valenciana, tres:Castellón, Valencia y Alicante– i de les corresponents “dipus”, els valencians que només demanen als polítics fum, demagògia i “grandes eventos”, aquests, continuen sent “majoria”.  Aquesta  divisió que acabe de fer no és sectària, és més que això: melo(dramàtica). I la València més rància(o”buenos valencianos”) no té remei. Segueix a la seua. Com sempre. Una falla situada en plena Ciutat de les Arts i les Ciències,ha proclamat  fallera major d’enguany, la famoseta de torn,una perfecta cretina,coenta i carrinclona com poques, que -des de la inefable pantalla de Tele 5- presumeix de rica, diu “cash” als diners a la menuda,i  es permet -ella!- ensenyar “bones maneres” a joves analfabets procedents de les faveles de les grans ciutats.Res de nou: ja van ser falleres majors en altres temps personatges com  Carmencita Franco, María Abradelo, Isabel Preysler i tantes altres. A aquest acte en concret assistí la camarilla dels dolents: Julio Tormo, la directora de Canal 9 (!), Lola Johnson,Jesús Barrachina, que serví el menú (crema de almendras con lascas de jamón, lasaña de pasta fresca con rebollones, setas shiitaque i salsa boletus; carrilleras de ibérico confitadas en su jugo y trébol de sorbetes con cristal de azúcar, regados con vinos de Requena, diu Levante-Emv). No consta que assistira “Nuestro Amado Líder”. Segurament estaria redactant alguna cosa sobre com es vol o com el volen els altres i la resta de l’Univers. En definitiva, bons i dolents, progrés i involució, bon gust i coentor suprema, cara a cara.Melodrama letal.

izaguirre lomana tormo

 

El barat i trist  melodrama valencià. Ah, se m’oblidava. També assistí el gens egocèntric Boris Izaguirre,que actuà de mantenidor (“Fíjate, mantenedor en lugar de mantenido,es fascinante“, o “Me han escogido como mantenedor porque sabe que,en el fondo, me gustaría ser una de estas falleras de la corte de honor“) que digué sàvies i profundes paraules, que foren celebrades pel selecte auditori. El melodrama.

 

EL PP ENS VEN FUM I ELS VALENCIANS LI’L COMPREM

Rita Barberà, davant l’anticicló que provocà una “boina” de contaminació com no s’havia conegut abans, diu( febrer de 2011,oconoWOCC)“Quisiera que tuviéramos nuestra propia personalidad y que no viniéramos arrastrados por otra historia. (…)El aire está fantástico. No hay ni una nube, estamos en un clima fantástico, maravilloso y espectacular. (…) Se está viviendo un mes de febrero precioso, en cuanto a luz, a clima y a la propia ausencia de contaminación (…) Valencia está siempre, en permanente control para cumplir las exigencias de calidad en esta materia.” Del trasllat dels medidors de contaminació de les zones amb més pol.lució, a jardins i als voltants de la ciutat, res.Francisco Camps(LEVANTE,13 febrer 2011) :“El PP escribe con las líneas que le dicta el corazón de lo valenciano”(¿?) “El PP es el que un día dijo no a la mediocridad, a lo gris y dijo sí al futuro, la prosperidad [diguérem que no al socialisme]y ahora somos importantes, una gran comunidad ,[tenim] inlocutores en España -qui?-i en el exterior(Xina, EUU, Japó, l’Índia almenys?). És, són, tan “valencianos”, que el PPCV s’ha manifestat fa poc en contra de l’ús del valencià al Senat, inclòs el sector (Chiquillo), provinent d’Unió Valenciana. Perquè costava una misèria d’euros.La llengua no compta quan es tracta de xuplar de la mamella i d’eixir en la foto.

Bla, bla, bla… frases buides.“El PP ha sufrido igual que todos los valencianos en la historia. Yo tengo esas preocupaciones en mi corazón.”¿No us commou? Cert que açò del discurs buit afecta altres partits majoritaris, com el PSOE, però ara, al País Valencià, és que el PP qui mana,  ens preocupa i el patim. ¿Com podem votar açò els valencians? ¿Som un país tan analfabet?

 

 


Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: