carles cerdà

2n BATXILLERAT

 

SOBRE UNA FAMA ANTIGA DELS VALENCIANS*

 

 

LA CIUTAT

 

“In tutta Catalogna non è più lasciva ed amorosa città”, escrivia Matteo Bandello: ho havia sentit dir a molts “mercadanti genovesi” que havien conegut la València rica i vitalíssima de finals del xv i principis del XVI. I no era el frare novel.lista l’únic escriptor italià que va deixar-nos constància d’una extrema reputació de galanteria, indiscutiblement ben guanyada pels valencians, en el món europeu del Renaixement. Benedetto Croce i Arturo Farinelli han publicat un bon nombre de testimoniatges literaris que reflecteixen, si més no, la picant satisfacció dels nostres veïns d’ultramar –subjectes, aleshores, a la mateixa fama– en trobar a València l’espectacle d’un altre llibertinatge col.lectiu. Potser arribarien a creure que els italians exageraven: atribuint-nos uns costums relaxats, no solament es trobarien consolats de llur propi relaxament, sinó que encara es venjarien per la calúmnia de la nostra presència dominadora en llur país. Però això serien explicacions massa inconsistents. Car les insinuacions i les denúncies provinents d’Itàlia es completen amb d’altres que podríem espigolar en les novel.les i els llibres de viatges, en els drames i els poemes, d’autors de les més diverses parts d’Europa: portuguesos, flamencs, castellans, tudescos i francesos, als quals no sempre cabria adjudicar un ressentiment previ envers els catalans, ni una situació moral –o immoral, si voleu– semblant a la nostra.
Os jardins de Valença de Aragão em que o amor vive e reina, onde floresce, por onde tantas rebuçadas vão…,
diu Saa de Miranda. “L’admirable bourdeau” de València, que Antonie de Lalaign, senyor de Montigny, descriu en 1501, era cèlebre per tot arreu: Menéndez Pelayo senyala com és al.ludit, indefectiblement, en la majoria, en la totalitat de les Celestinas que seguiren la del batxiller Rojas. “Más ganaba yo”, afirma un personatge de La lozana andaluza, “que puta que fuese en aquel tiempo, que por excelencia me llevaron al publique de Valencia…” Els
documents conservats confirmen, en efecte, que tot això que els forasters descobrien a la nostra ciutat, i que havia esdevingut un tòpic turístic i literari a l’Europa renaixentista, era cert: tot això i moltes coses més. Fóra oportú recordar, com a exemple, l’abundància de disposicions municipals en matèria sumptuària, limitant el luxe en el vestir i en les festes familiars dels valencians del xv. Fins i tot podríem referir-nos a l’extensió per convents i monestirs –d’”espluga e niu de vicis e pecats”, en qualifiquen un els Jurats, l’any 1414– d’aquella exultant disbauxa. No cal dir que un judici purità estaria, ací, fora de lloc. Ni significa que, contemporàniament, no hi haguessen valencians tocats de puritanisme. Però sempre haurem de reconèixer que el to general d’aquell moment de la vida valenciana –un segle llarg, almenys– ve donat per la desenfrenada alegria sensual. Era l’època del màxim esplendor material i intel.lectual del País Valencià, i València, gran ciutat com mai més no tornaria a ésser-ho, podia i volia abocar-se a fruir-lo, i s’hi 1liurava sense límits ni prevencions. Si els valencians d’aquell temps haguessen conegut les opinions i les censures que corrien, sobre llur conducta i llur ciutat, pels 1libres europeus, no haurien sabut desmentir-les: és més, crec que se n’haurien enorgullit i s’hi haurien complagut. Ignore si algú ha explorat la literatura escrita a València entre el XV i el XVI per esbrinar, exactament, quina consciència tenien els valencians de llur prestigi eròtic. L’atzar de la lectura em permet d’aportar ací alguns textos curiosos, que fan un bon subratllat, corroborador, dels textos aliens. De tota manera, una bona part de la literatura originària de València, pertanyent al període esmentat, participa del clima 1liure, descarat i escandalós en què es movia la nostra societat. Des del Tirant fins al que Miquel i Planas titula Cançoner satíric valencià, les obres a citar serien de les més interessants de les lletres catalanes medievals. I encara algunes, com el Llibre de les dones, que naixen d’una pruïja moralitzadora, coincideixen, de retop, a confirmar allò que les altres delaten.

 

 

ELS VALENCIANS

 

 

Una de les conseqüències de l’ambient 1licenciós d’aquella valenciana “tardor de l’Edat mitjana”, és l’aparició de l’home valencià convertit, si val l’expressió, en heroi eròtic. Res no podia ésser tan propici perquè es perfilàs, fins i tot amb una derivació caricaturesca, la figura d’un “hom de fembres” particularment espontani i quasi com exigit per les circumstàncies. Ja ben entrat el XVI, Venturino da Fabriano descrivia els cavallers valencians vestits “con ogni sorta di lindezza e ornamento, ben spesso piuttosto muliebre che virile”. Aquesta afectació en l’abillament no era nova –més aviat devia acompanyar l’opulència econòmica i cortesana de la ciutat, al llarg del xv–, i venia a afegir-se al gust pels perfums i els afaits. Una cançó carnavalesca del temps de Lorenzo el Magnífic comença esmentant els valencians:
Siam galanti di Valenza qui per paggi capitati, d’amor già presi e legati delle dame di Fiorenza… Secondo i nostri costumi useremo ancor con voi; usseletti, olii e profumi, donne belle, abbiam con noi…,
i deixa explícit el port exterior d’aquell tipus d’expert amorós. El seu capteniment era proverbial: l’Ariosto, en Orlando Furioso, diu d’un dels seus personatges que
“tutto ne’ gesti era amoroso, come fosse in Valenza a servir donne avvezzo,”
i l’Aretino fa una referència burlesca a tot això en dos noms que, per ells mateixos, resulten admirablement reveladors: Don Cirimonia di Moncada i el Signor Lindezza de Valenza. És clar, i en el pitjor dels casos, també la ironia ve a ésser un homenatge à rebours a les qualitats atractives dels valencians. No hi ha dubte que aquells avantpassats nostres eren refinats en llur tàctica: cal suposar, a més, que sabien doblar llur apetit amb la millor de les fantasies. La propensió amorosa, si hem de creure encara els italians, era universal entre els hòmens de la València daurada: vull dir que l’edat no els eximia, per avançada que fos, de la destresa amatòria. “Plerique Valentini cives”, afirma l’humanista Pontano, “tum senes tum iuvenes, amoribus dediti ac delitiis”. I m’incline a calcular que, si eren irresistibles, era principalment per gosadia: les dones se sentirien atretes, tant com per l’elegància o per la seducció de les maneres, per l’embranzida incontinent. Jaume Roig, en el Llibre de les dones, ens conta una graciosa historieta, en la qual trobem especificada la idea que els valencians tenien d’ells mateixos com a tals herois eròtics. Una monja tempta impúdicament el seu metge –una escena pareguda, però amb una altra mena de protagonistes, hi ha als Ragionamenti de l’Aretino–, i com que el bon home resistia a la provocació, ella expressa el seu menyspreu dient:
Vós Josef sou, l’egipcià; valencià fósseu cuidava.
Oposar l’home valencià al cast Josep de la Bíblia resulta tan significatiu, que no necessita comentaris. Un altre fragment literari que convé aportar és de l’austeríssim –a estones– cavaller Ausiàs March:
Doncs, ¿què farà qui Amor no l’acull de son hostal, per ésser grosser vell? Valencià de tal cas no s’apell.
Ja queda mencionada l’observació de Giovanni Pontano, feta a propòsit d’un tal Carrascio de València que, a vuitanta anys, passejava Nàpols tocant la trompa i cantant els seus amors. La senectud, segons sembla, no dispensava els valencians de l’exercici amorós: o si no, “valencià de tal cas no s’apell”. Sens dubte, el destí final d’aquest heroi galant és –com hauria dit el meu paisà Bernat i Baldoví—“l’agüelo Pollastre”: el vell verd. Però, fos com fos, els poetes del País Valencià, en el pas del xv al XVI, es van prendre molt seriosament el problema de les perspectives amoroses dels vells.

 

 

 

LES VALENCIANES

 

 

“Au regard des dames”, anotava el flamenc Lalaign, “elles sont les plus belles et plus gorgiases et mignones que on sçace”. “Le donne di Valenza”, afegeix Fabriano, “sono più belle dall’altre sinora viste in Spagna, e più invernisate o lisciate e liberissime nella vita loro”.
Toda jardín de placeres y deleites abastada, de damas lindas, hermosas, en el mundo muy loada…
Llegim en un romanç d’Alonso de Proaza, al Cancionero General. Si la bellesa de les valencianes queda sempre proclamada en primer lloc, també ho és, de seguida, la lleugeresa que les caracteritza. Era natural. El crèdit galant de què gaudien la ciutat i l’home valencians, a València i fora de València, només es podia explicar a expenses del bon nom i de la bona fama –per dir-ho en termes consuetudinaris– de la dona valenciana. És massa evident que la 1licència dels costums no pot anar a càrrec dels barons exclusivament. Àdhuc comptem amb fabulós al.legat contra les dones en general, i contra les valencianes, si bé es mira, en particular –l’acció del 1libre passa, en bons trossos, a València–: l’Espill, de Jaume Roig, en el qual es tracta de transferir totes les culpes del desori moral a les dones. Ja sé que el poema del metge valencià respon a una constant de misogínia, comuna a tota Europa durant un temps. Però ni això, ni la irritació moralitzant del poeta que l’indueix a la visió pessimista, no lleva significació a l’obra. La història, la petita història local, ens confirma la veritat de la narració de mestre Jaume, si no en els detalls, en la tònica. Potser només se li podria reprotxar allò que amaga: més que misogin –i ho és tant!–, Roig se’ns apareix andròfil. Exagera, però no quan malparla de les dones, sinó quan calla dels hòmens, els quals pinta dotats d’una virtut o d’un candor difícils de creure. És Matteo Bandello qui precisa l’expertesa amorosa de les dones valencianes, valent-se sempre de les notícies d’aquells “mercadanti genovesi”. Són, diu, “bellisime e vaghe” i saben jovialment “invescar gli uomini”. Si per casualitat cau en llurs mans “qualque giovine non troppo esperto”, elles l’espavilen de tal manera “che le siciliane non sono di loro migliori ne più scaltrite barbiere”. I a propòsit d’això, Benedetto Croce –de qui obtinc la informació italiana– recorda que la Fiacumetta de l’Orlando, que enganyava tan gentilment Giocondo i el rei Astolfo, era, precisament, filla d’un hostaler “che tenea albergo al porto di Valenza.. Però, sense arribar a l’extrem una mica dur del Bandello –cal suposar que els mercaders genovesos freqüentarien una mena bastant concreta de dones, en llurs estades a València–, trobem en el Tirant una versió “respectable” de les mateixes virtuts. És l’únic passatge de la nostra gran novel.la quatrecentista que parla de la pàtria dels seus autors. Passatge, per cert, ben pintoresc i carregat d’un eufòric entusiasme local, quant a la ponderació de la terra, i paradoxalment de mal auguri respecte del futur de la ciutat. Però venint al cas: “la gent qui és d’allí natural”, escriu Joanot Martorell, “molt bona e pacífica e de bona condició”; i agrega que les valencianes, en concret, “són molt femenils, no molt belles, mas de molt bona gràcia e més atractives que totes les restants del món”. I sí, Martorell confirma que sabien “invescar gli uomini”: “ab llur agraciat gest e ab la bella eloqüència encativen los hòmens”. Efectivament, el cavaller novel.lista pensa en unes dames distintes a les dels mercaders de Gènova. Tanmateix, el sentit últim és bastant afí. I en aquell escenari virolat, de la València que encetava el Renaixement, les dones es mouen potser “plenes de seny”, però també endutes per la joia de viure, amigues del plaer i de la vanitat. Europa, a la seua manera, les admirava.
* Tret de Textos d’exili, pàg. 126-130.

 

 

NOVETATS EN L’EXAMEN DE VALENCIÀ DE LES PAU 2019-2020

 

In General on Novembre 28, 2019 at 3:36 pm

MODIFICACIÓ DE LA 3a PART DE LA PROVA (LA PART DE LITERATURA I EXPRESSIÓ ESCRITA)

 

PROPOSTA DE LITERATURA A PARTIR DEL CURS 2019/2020

Criteris generals sobre la Literatura

-Manteniment del marc cronològic (postguerra i actual).

-Atenció als 4 grans gè neres: narrativa, teatre, poesia i assaig.-

Temari:1.La narrativa des de 1939 fins a l ’actualitat.

2.L’assaig des de 1939 fins a l ’actualitat.

3.La poesia des de 1939 fins a l ’actualitat.

4.El teatre des de 1939 fins a l ’actualitat.

-Tria d’un autor/a i d’un llibre de referència de cada un dels 4 temes/gèneres

-La llista es revisarà cada 3 anys.Temari amb proposta d’autors i textos per al període 2020-2022:

1. La narrativa des de 1939 fins a l’actualitat. L’obra narrativa de Mercè Rodoreda. La plaça delDiamant.

2. L’assaig des de 1939 fins a l’actualitat. L’obra assagística de Joan Fuster.Diccionari per a ociosos. Selecció de 8 entrades: «Cadira», «Covardia», «Escepticisme», «Gent», «Lectura», «Rellotge», «Ser», «Xenofòbia».

3. La poesia des de 1939 fins a l’actualitat. L’obra poètica de Vicent Andrés Estellés. Llibre de meravelles. Selecció de 10 poemes: «Un entre tants com esperen i callen», «No escric èglogues», «Demà serà una cançó», «Els amants», «L’estampeta», «Cant de Vicent», «Temps», «Ací», «Perexemple», «Assumiràs la veu d’un poble».

4. El teatre des de 1939 fins a l ’actualitat. L’obra teatral de Rodolf Sirera.El verí del teatre.Sobre les preguntes (apartat 3a actual) del bloc 3 (Expressió i reflexió crítica)

-Es faran2 preguntes (cada pregunta valdrà 1 punt).

-L’extensió de les respostes estarà al voltant d’unes 75-80 paraules per pregunta.

-Les preguntes partiran d’ un fragment breu (al voltant de 5- 10 línies) d’ un dels textos seleccionats amb la identificació de l ’autoria i el t ítol de l ’obra completa.

-La primera pregunta se centrarà en la descripció i el comentari d’ aspectes formals (recursos,figures retòriques, tècniques, estil, model genèric…) o dels continguts (temes, argument,característiques dels personatges, espai, temps…) de l ’obra/fragment.

Edita l’entrada.

 

Tota la informació sobre la prova d’accés a la universitat (PAU): parts, criteris de correcció, models d’altres anys, la tens al teu abast clicant ací

00125562012812____1__640x640

TIPOLOGIA TEXTUAL NECESSÀRIA PER A LA PROVA D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT

Lingüística del text pdf

Exercici sobre la dixi.

ELS 16 TEMES D’HISTÒRIA DE LA LITERATURA EN 150 PARAULES

 

1.Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys anteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l’època. (332 paraules)

COMENTARI 1      TL BEARN

COMENTARI 2      TNL FAMA

COMENTARI 3     TOT ESPERIT

COMENTARI 4     TNL DEDLÈ.

 

 

2.Explica les característiques més importants de l’obra literària d’Enric Valor. (222 paraules)

 

 

Qüestionari d’ENRIC VALOR, EL VALOR DE LES PARAULES

 

COMENTARI 5 TL.VIATGE DE NADAL

COMENTARI 6  TL.ENLLÀ DE L’HORITZÓ.

COMENTARI 7   TNL. LA BONA EDUCACIÓ DELS CIUTADANS DE LES BAHAMES

 

3.La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges.¿Estàs d’acord amb aquesta asseveració? Explica per què. (610 paraules)

COMENTARI 8   TL  […] I QUAN VA ARRIBAR LA PRIMAVERA

COMENTARI 9  TL FRAGMENT DE LA PLAÇA DEL DIAMANT de Mercè Rodoreda

 

4,¿Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats de la tècnica literària i del context sociocultural.(314 paraules)

 

COMENTARI 10   TL.PERÒ RETORNA EL BROGIT

COMENTARI 11   TL TEXT DE CRIM DE GERMANIA

COMENTARI 12   TNL LA NARRATIVA A PARTIR DE 1972

COMENTARI 13   TL TEXT DE JOSEP PIERA

Isabel Clara-Simó parla de Montserrat Roig

Entrevista  de Vilaweb amb Baltasar Porcel

Entrevista a Carme Riera

 

5.Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat contemporània i amb quins recursos literaris ho fa. (220 paraules)

Ací tens el discurs històric de Quim Monzó a la Fira de Frankfurt de 2007.

COMENTARI 14  TNL DONAR I PRENDRE

COMENTARI 15   TL L’HOME ÉS DAVANT DEL MIRALL

COMENTARI 16  TNL BÉSAME,BÉSAME MUCHO.

COMENTARI 17   TL COSES APARENTMENT INTRASCENDENTS

 

 

6.Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des de la postguerra fins a finals dels anys 70 (666 paraules)

COMENTARI 18     TL LLUÍS ALPERA, MATILDE LLÒRIA I RAIMON

COMENTARI 19    TL LA POESIA DE LA POSTGUERRA ALS  ANYS 60

 

7,Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.(366 paraules)

 

estelles2013-ud_secundaria

Biografia amb fotos de Vicent Andrés Estellés, amb música d‘El canto del loco com a fons musical.¿Cómo lo ves?

De pare forner a poeta universal

“Els amants”, recitat pel gran Ovidi Montllor

 

COMENTARI 20   TL ELS AMANTS

COMENTARI 21  TL LA MIRADA

COMENTARI 22  TNL L’AVI DE RITA BARBERÀ

 

8.Explica les característiques més importants de la producció poètica de Salvador Espriu. (355 paraules)

COMENTARIO 23   TNL LA FOTOSÍNTESI

COMENTARIO 24  TL SALVADOR ESPRIU

COMENTARI  25    TNL CLEPTOMANIA POPULAR

ESCOLTA SEPHARAD  (TEXTOS SENSE PREGUNTES PER TREBALLAR A CLASSE)

texts per comentar de Salvador Espriu

 

9.Descriu les característiques bàsiques de la poesia actual. (380 paraules)

COMENTARI  26   TL   Miquel Marti i Pol i Joan Navarro

COMENTARI 27   TNL CAPCOT

Sobre una obra de Toni Cabré, “Demà coneixeràs en Klein”

Un poema de Txema Martínez Inglés, en la veu de Rafa Xambó

— A vosaltres,
que m’heu esbudellat, que heu censurat
tot el que no sabeu de mi,
que m’heu seguit en la nit més insomne,
que heu pretès enterrar-me.A vosaltres,
que m’heu jutjat pel forat d’un anell
sense dit, que heu entrat a casa,
m’heu estripat els llibres, m’heu obert
les cartes i m’heu pres tot el que tinc.A vosaltres,
que no enteneu qui sóc ni ho entendreu
esquarterant-me els vicis i l’orgull,
els secrets i la meva confusió.
A vosaltres us dic
que és tot vostre, emporteu-vos-ho.
Aquí no hi ha el que desitgeu. Aquí
no hi ha
remordiment.
Poema de Txema Martínez Inglés, De La nit sense alba (2000)
Música: Rafa Xambó

La televisió de les Illes entrevista Sebastià Alzamora

Poema de Maria Josep Escrivà, recitat per Cristina Martí.

10  Miquel Martí i Pol_doc

10.La poesia de Miquel Martí i Pol ha aconseguit un gran ressò social. Explica-ho i raona-ho. (230 paraules)

COMENTARI 28   TL  ARA MATEIX.

COMENTARI 29    TNL  A PAYNE IN THE ASS

11.Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys 70.

COMENTARI 30  TL  Ball robat

 

12. Descriu els aspectes més importants de l’obra teatral de Manuel de Pedrolo (257 paraules)

COMENTARI 31    TL Homes i No

 

13.Descriu les característiques bàsiques de l’escriptura teatral actual (203 paraules)

COMENTARI 32  TL  EL RETAULE

COMENTARI  33   TL EL VERÍ DEL TEATRE

14. Explica l’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació amb el món audiovisual (227 paraules)

COMENTARI 34    TNL MALALTS DE LLENGUA

COMENTARI  35  TNL  LA INTEL.LIGENT NO ES CASA

COMENTARI  36  TNL. LA PIRATERIA.

15 ,Valora la repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època (274 paraules)

COMENTARI 37  TL LA CAUTELA.

COMENTARI 38  TL.ORGULL,Diccionari per a ociosos

Montserrat Roig (joveníssima, guapíssima, enyorada) entrevista Joan Fuster

 

16.Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contemporània.Explica-ho (247 paraules)

 

COMENTARI 39     TL ELS TREBALLS PERDUTS

COMENTARI 40    I TIRAVEN LLIBRES

COMENTARI 41   La força d’expansió..

COMENTARI 42    Una cosa molt lletja

ALTRES TEXTOS PER A COMENTAR

LA TANGA.

DENEGAT.

ESTEM ASSISTINT A LA CIUTAT DE VALÈNCIA.

 

ELS INDIS

FUSTER PORTÀTIL

FRAGMENT DE BORJA PAPA

DE BUIT EN BUIT.

LA COHESIÓ LINGÜÍSTICA.

SOL.LICITUD D’AJUDA

A L’ATENCIÓ DEL MOLT HONORABLE.

LA CADIRA.

MANFRED.

PIJOS,FASHIONS I ALTRES TRIBUS.

PRÀCTICAMENT ENTRE EL 1233..

LA REVOLTA DELS ANTIPUB.

VAL MÉS DEDICAR MÉS DEDICAR LES HORES DE CATALÀ A L’ESTUDI DE L’ANGLÉS

ELS INDIS NO SÓN HOMES.

AL MIG D’UNA CLARIANA

LA DEPENDÈNCIA DELS JOVES DEL MESSENGER INQUIETA ELS METGES

MANFRED

“Manfred” és el títol d’una cançó que analitzem quan ens ocupem dels textos literaris. La compongué Joan Isaac com a homenatge a Manfred Gnadinger, un anacoreta alemany que es va establir a Camelle (Galícia) en els anys 60. Diuen que es va morir de pena arran del desastre del petrolier “Prestige”, que portà la desolació en forma de negre “cachapote” a les platges on Manfred solia prendre el bany despullat.  Us invite a disfrutar del vídeo.La veu que canta amb Joan Isaac és la de la madrilenya Ana Belén.Felicitats  a l’autor/a del vídeo

 https://www.youtube.com/watch?v=Pek9kSxgSjA

ACÍ TENS UNS WEBS QUE PODEN SER-TE ÚTILS

http://2batausiasmarch.blogspot.com/

http://segondebat.blogspot.com.es/

http://wwwtotapedrafaparet.blogspot.com.es/

http://faustinet.blogspot.com.es/

http://professor-jesusmonzo.blogspot.com.es/

http://2batmelva12.blogspot.com.es/

http://enricvalorsilla.blogspot.com.es/

http://filxranda.blogspot.com.es/

http://racovalencia2nbat.blogspot.com.es/

http://comentaridetextpau.blogspot.com.es/

http://im-valencia.blogspot.com.es/

http://valenciavae.wordpress.com/category/2n-de-batxillerat/

http://lletradebatalla.wordpress.com/

http://jmiquel2.wordpress.com/

http://www.aldeaglobal.net/valenciagarrigosa/apunts/apunts_teoria_2009.pdf

(conté un extens material teòric)

http://valenciabatfat.blogspot.com.es/

http://aprendrellengua.wordpress.com/

http://www.geocities.ws/iimatge/eldiari/08-09dossier2nbatxillerat.pdf

http://www.bdalmau.com/departaments/valencia/temari2bat/02adequacio.pdf

http://blogs.aulabalear.org/lletres/files/2011/09/Tema-9-LITERATURA-DE-POSTGUERRA-.pdf

http://mediterraniavalencia.pbworks.com/w/page/41614120/Inici

http://www.gripau.eu/gripau/gripau.pdf

FONÈTICA NECESSÀRIA PER A LA PROVA D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT

LES VOCALS Quan estudiem els sons vocàlics hem de distingir les vocals en posició accentuada (vocalisme tònic) de les inaccentuades (vocalisme àton). Per saber més...

En valencià tenim DOS SONS DE LA S. Quan sona com en castellà (s sorda) o sona com una mena de brunzir d’abelles(s sonora). Per saber més…

Les PALATALS són, com diu el mateix nom, aquells sons que s’articulen en el paladar. Centrem-nos ara en els que s’escriuen X,TX,IG i J,G,TJ, TG. Per saber més…

Quan coincideixen una vocal a final de paraula i una altra a principi de la paraula següent, es produeix L’ELISIÓ d’una vocal. Unes vegades s’indica amb un apòstrof però en la majoria dels casos no s’indica en la llengua escrita.Per saber més...

Per la seua situació dins la frase (fonètica sintàctica) hi ha sons sonors que ensordeixen i d’altres sords que sonoritzen. Per saber més..

 

SINTAXI NECESSÀRIA PER A LA PROVA D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT

L’ORACIÓ SIMPLE I ELS SEUS COMPLEMENTS 1 pronom feble

LES ORACIONS SUBORDINADES. CLASSES.EXERCICIS

EXEMPLE D’ORACIONS SIMPLES ANALITZADES

SI NO SAPS QUÈ POSAR: “HE INVITAT ELS MEUS AMICS”, O “ALS MEUS AMICS”, LLIG AÇÒ

A MI, A TU, A ELL…

LÈXIC NECESSARI…SINÒNIMS, ANTONIMS,ETC

Frases fetes de GRIPAU

LLIBRES DE LECTURA

[MÉS LLIBRES DE LECTURA EN MATERIALS PER A L’ESO I MATERIALS PER AL BATXILLERAT]

Jesús TUSON,Patrimoni natural. Empúries 5 Barcelona 2006.106 pàgs.

Manuel de PEDROLO, Joc brut  Ed.62 (educaula 21) (5 edició en aquesta col.lecció) Barcelona 2011.

Ferran TORRENT, Gràcies per la propina.Bromera-Columna(L’Eclèctica).València 1995.

 

 

 

J.D.SALINGER, El vigilant en el camp de sègol. Empúries(La butxaca).- Barcelona 2010

 

 

 

L’oració simple. Substitució d’un o dos complements per pronoms febles

L’APÒSTROF I EL GUIONET EN LES COMBINACIONS BINÀRIES

 

L’oració composta en un full

 

Exercicis sobre els verbs:

1.Assistim Present Ind

2.Assistim Pret Imperfet Ind

3.Assistim. Passat Simple i Passat Perifràstic

4.Assistim.Futur i Condicional simple

5.Assistim.Present de Subjuntiu

6.Assistim.Imperfet de Subjuntiu

7.Assistim.Pretèrit Perfet Indicatiu

8.Assistim…Pretèrit Plusquamperfet Indicatiu

9.Assistim.Passat Anterior correcte

10.Assistim…Futur Perfet d’Indicatiu

12.Assistim…Pretèrit Perfet de Subjuntiu

13.Assistim…Pretèrit Plusquamperfet de Subjuntiu

14.Assistim…Imperatiu

15.Assistim…El Gerundi

 

 

LA RUTINÀRIA VIDA DELS SENYORS SOLER_doc

 

 

EXERCICIS SOBRE L_OBLIGACIÓ I LA PROBABILITAT_doc

 

L_IMPERATIU DELS VERBS IRREGULARS-r_doc

 

LA R EN ELS VERBS EN -RE_doc

LA VELARITZACIÓ_doc

PERÍFRASIS VERBALS AMB QUADRES DE MORFOLOGIA

 

 

EXERCICI DE CATEGORIES I FUNCIONS BÀSIQUES_doc

 

Resum de sintaxi

PROPOSTA D’ESTÀNDARD VALENCIÀ ESCRIT

EXERCICIS SOBRE ELS REGISTRES. Formals, informals,vulgars, col.loquials, estàndards, cultes…

Com que potser us demanen analitzar algun text sobre la situació sociolingüística de la nostra o d’una altra llengua, puge aquests breus apunts:

SOCIOLINGÜÍSTICA

A poc a poc aniré refent els textos de comentari perquè s’ajusten millor  a la nova selectivitat.

 

Dialectalismes en dos nivells.

 

I have a dream

Pràctiques de:

-Les categories gramaticals

CATEGORIES GRAMATICALS

-El valencià estàndard més dialectal i l’estàndard més acadèmic

Mahfud viu a Canals

Dariana Groza

EL NACIONALISME LINGÜÍSTIC ESPANYOL I ELS SEUS MITES

 

ANALITZA SINTÀCTICAMENT AQUESTES ORACIONS SIMPLES_doc

 

 

Ací teniu la història de la família Soler, contada en tots i cadascun dels temps verbals que tenim en valencià. Us ajudarà a repassar. En segon lloc,  teniu uns exercicis sobre categories de paraules i funcions sintàctiques bàsiques. Feu-los també. Creieu-me.

Solucions als exercicis de combinacions de pronoms febles_p_242-243__doc

 

He descobert coses interessants. M’agraden els temes de 2n de Batxillerat que han elaborat els companys de Valencià en un col.legi de Castelló, “Centro Educativo Lledó”. També són molt aprofitables els exercicis -i exàmens- de l’IES Olorda de Sant Feliu de Llobregat (naturalment, amb les adaptacions a la modalitat valenciana de la llengua).

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: