SOBRE UNA FAMA ANTIGA DELS VALENCIANS*
LA CIUTAT
“In tutta Catalogna non è più lasciva ed amorosa città”, escrivia Matteo Bandello: ho havia sentit dir a molts “mercadanti genovesi” que havien conegut la València rica i vitalíssima de finals del xv i principis del XVI. I no era el frare novel.lista l’únic escriptor italià que va deixar-nos constància d’una extrema reputació de galanteria, indiscutiblement ben guanyada pels valencians, en el món europeu del Renaixement. Benedetto Croce i Arturo Farinelli han publicat un bon nombre de testimoniatges literaris que reflecteixen, si més no, la picant satisfacció dels nostres veïns d’ultramar –subjectes, aleshores, a la mateixa fama– en trobar a València l’espectacle d’un altre llibertinatge col.lectiu. Potser arribarien a creure que els italians exageraven: atribuint-nos uns costums relaxats, no solament es trobarien consolats de llur propi relaxament, sinó que encara es venjarien per la calúmnia de la nostra presència dominadora en llur país. Però això serien explicacions massa inconsistents. Car les insinuacions i les denúncies provinents d’Itàlia es completen amb d’altres que podríem espigolar en les novel.les i els llibres de viatges, en els drames i els poemes, d’autors de les més diverses parts d’Europa: portuguesos, flamencs, castellans, tudescos i francesos, als quals no sempre cabria adjudicar un ressentiment previ envers els catalans, ni una situació moral –o immoral, si voleu– semblant a la nostra.
Os jardins de Valença de Aragão em que o amor vive e reina, onde floresce, por onde tantas rebuçadas vão…,
diu Saa de Miranda. “L’admirable bourdeau” de València, que Antonie de Lalaign, senyor de Montigny, descriu en 1501, era cèlebre per tot arreu: Menéndez Pelayo senyala com és al.ludit, indefectiblement, en la majoria, en la totalitat de les Celestinas que seguiren la del batxiller Rojas. “Más ganaba yo”, afirma un personatge de La lozana andaluza, “que puta que fuese en aquel tiempo, que por excelencia me llevaron al publique de Valencia…” Els
documents conservats confirmen, en efecte, que tot això que els forasters descobrien a la nostra ciutat, i que havia esdevingut un tòpic turístic i literari a l’Europa renaixentista, era cert: tot això i moltes coses més. Fóra oportú recordar, com a exemple, l’abundància de disposicions municipals en matèria sumptuària, limitant el luxe en el vestir i en les festes familiars dels valencians del xv. Fins i tot podríem referir-nos a l’extensió per convents i monestirs –d’”espluga e niu de vicis e pecats”, en qualifiquen un els Jurats, l’any 1414– d’aquella exultant disbauxa. No cal dir que un judici purità estaria, ací, fora de lloc. Ni significa que, contemporàniament, no hi haguessen valencians tocats de puritanisme. Però sempre haurem de reconèixer que el to general d’aquell moment de la vida valenciana –un segle llarg, almenys– ve donat per la desenfrenada alegria sensual. Era l’època del màxim esplendor material i intel.lectual del País Valencià, i València, gran ciutat com mai més no tornaria a ésser-ho, podia i volia abocar-se a fruir-lo, i s’hi 1liurava sense límits ni prevencions. Si els valencians d’aquell temps haguessen conegut les opinions i les censures que corrien, sobre llur conducta i llur ciutat, pels 1libres europeus, no haurien sabut desmentir-les: és més, crec que se n’haurien enorgullit i s’hi haurien complagut. Ignore si algú ha explorat la literatura escrita a València entre el XV i el XVI per esbrinar, exactament, quina consciència tenien els valencians de llur prestigi eròtic. L’atzar de la lectura em permet d’aportar ací alguns textos curiosos, que fan un bon subratllat, corroborador, dels textos aliens. De tota manera, una bona part de la literatura originària de València, pertanyent al període esmentat, participa del clima 1liure, descarat i escandalós en què es movia la nostra societat. Des del Tirant fins al que Miquel i Planas titula Cançoner satíric valencià, les obres a citar serien de les més interessants de les lletres catalanes medievals. I encara algunes, com el Llibre de les dones, que naixen d’una pruïja moralitzadora, coincideixen, de retop, a confirmar allò que les altres delaten.
ELS VALENCIANS
Una de les conseqüències de l’ambient 1licenciós d’aquella valenciana “tardor de l’Edat mitjana”, és l’aparició de l’home valencià convertit, si val l’expressió, en heroi eròtic. Res no podia ésser tan propici perquè es perfilàs, fins i tot amb una derivació caricaturesca, la figura d’un “hom de fembres” particularment espontani i quasi com exigit per les circumstàncies. Ja ben entrat el XVI, Venturino da Fabriano descrivia els cavallers valencians vestits “con ogni sorta di lindezza e ornamento, ben spesso piuttosto muliebre che virile”. Aquesta afectació en l’abillament no era nova –més aviat devia acompanyar l’opulència econòmica i cortesana de la ciutat, al llarg del xv–, i venia a afegir-se al gust pels perfums i els afaits. Una cançó carnavalesca del temps de Lorenzo el Magnífic comença esmentant els valencians:
Siam galanti di Valenza qui per paggi capitati, d’amor già presi e legati delle dame di Fiorenza… Secondo i nostri costumi useremo ancor con voi; usseletti, olii e profumi, donne belle, abbiam con noi…,
i deixa explícit el port exterior d’aquell tipus d’expert amorós. El seu capteniment era proverbial: l’Ariosto, en Orlando Furioso, diu d’un dels seus personatges que
“tutto ne’ gesti era amoroso, come fosse in Valenza a servir donne avvezzo,”
i l’Aretino fa una referència burlesca a tot això en dos noms que, per ells mateixos, resulten admirablement reveladors: Don Cirimonia di Moncada i el Signor Lindezza de Valenza. És clar, i en el pitjor dels casos, també la ironia ve a ésser un homenatge à rebours a les qualitats atractives dels valencians. No hi ha dubte que aquells avantpassats nostres eren refinats en llur tàctica: cal suposar, a més, que sabien doblar llur apetit amb la millor de les fantasies. La propensió amorosa, si hem de creure encara els italians, era universal entre els hòmens de la València daurada: vull dir que l’edat no els eximia, per avançada que fos, de la destresa amatòria. “Plerique Valentini cives”, afirma l’humanista Pontano, “tum senes tum iuvenes, amoribus dediti ac delitiis”. I m’incline a calcular que, si eren irresistibles, era principalment per gosadia: les dones se sentirien atretes, tant com per l’elegància o per la seducció de les maneres, per l’embranzida incontinent. Jaume Roig, en el Llibre de les dones, ens conta una graciosa historieta, en la qual trobem especificada la idea que els valencians tenien d’ells mateixos com a tals herois eròtics. Una monja tempta impúdicament el seu metge –una escena pareguda, però amb una altra mena de protagonistes, hi ha als Ragionamenti de l’Aretino–, i com que el bon home resistia a la provocació, ella expressa el seu menyspreu dient:
Vós Josef sou, l’egipcià; valencià fósseu cuidava.
Oposar l’home valencià al cast Josep de la Bíblia resulta tan significatiu, que no necessita comentaris. Un altre fragment literari que convé aportar és de l’austeríssim –a estones– cavaller Ausiàs March:
Doncs, ¿què farà qui Amor no l’acull de son hostal, per ésser grosser vell? Valencià de tal cas no s’apell.
Ja queda mencionada l’observació de Giovanni Pontano, feta a propòsit d’un tal Carrascio de València que, a vuitanta anys, passejava Nàpols tocant la trompa i cantant els seus amors. La senectud, segons sembla, no dispensava els valencians de l’exercici amorós: o si no, “valencià de tal cas no s’apell”. Sens dubte, el destí final d’aquest heroi galant és –com hauria dit el meu paisà Bernat i Baldoví—“l’agüelo Pollastre”: el vell verd. Però, fos com fos, els poetes del País Valencià, en el pas del xv al XVI, es van prendre molt seriosament el problema de les perspectives amoroses dels vells.
LES VALENCIANES
“Au regard des dames”, anotava el flamenc Lalaign, “elles sont les plus belles et plus gorgiases et mignones que on sçace”. “Le donne di Valenza”, afegeix Fabriano, “sono più belle dall’altre sinora viste in Spagna, e più invernisate o lisciate e liberissime nella vita loro”.
Toda jardín de placeres y deleites abastada, de damas lindas, hermosas, en el mundo muy loada…
Llegim en un romanç d’Alonso de Proaza, al Cancionero General. Si la bellesa de les valencianes queda sempre proclamada en primer lloc, també ho és, de seguida, la lleugeresa que les caracteritza. Era natural. El crèdit galant de què gaudien la ciutat i l’home valencians, a València i fora de València, només es podia explicar a expenses del bon nom i de la bona fama –per dir-ho en termes consuetudinaris– de la dona valenciana. És massa evident que la 1licència dels costums no pot anar a càrrec dels barons exclusivament. Àdhuc comptem amb fabulós al.legat contra les dones en general, i contra les valencianes, si bé es mira, en particular –l’acció del 1libre passa, en bons trossos, a València–: l’Espill, de Jaume Roig, en el qual es tracta de transferir totes les culpes del desori moral a les dones. Ja sé que el poema del metge valencià respon a una constant de misogínia, comuna a tota Europa durant un temps. Però ni això, ni la irritació moralitzant del poeta que l’indueix a la visió pessimista, no lleva significació a l’obra. La història, la petita història local, ens confirma la veritat de la narració de mestre Jaume, si no en els detalls, en la tònica. Potser només se li podria reprotxar allò que amaga: més que misogin –i ho és tant!–, Roig se’ns apareix andròfil. Exagera, però no quan malparla de les dones, sinó quan calla dels hòmens, els quals pinta dotats d’una virtut o d’un candor difícils de creure. És Matteo Bandello qui precisa l’expertesa amorosa de les dones valencianes, valent-se sempre de les notícies d’aquells “mercadanti genovesi”. Són, diu, “bellisime e vaghe” i saben jovialment “invescar gli uomini”. Si per casualitat cau en llurs mans “qualque giovine non troppo esperto”, elles l’espavilen de tal manera “che le siciliane non sono di loro migliori ne più scaltrite barbiere”. I a propòsit d’això, Benedetto Croce –de qui obtinc la informació italiana– recorda que la Fiacumetta de l’Orlando, que enganyava tan gentilment Giocondo i el rei Astolfo, era, precisament, filla d’un hostaler “che tenea albergo al porto di Valenza.. Però, sense arribar a l’extrem una mica dur del Bandello –cal suposar que els mercaders genovesos freqüentarien una mena bastant concreta de dones, en llurs estades a València–, trobem en el Tirant una versió “respectable” de les mateixes virtuts. És l’únic passatge de la nostra gran novel.la quatrecentista que parla de la pàtria dels seus autors. Passatge, per cert, ben pintoresc i carregat d’un eufòric entusiasme local, quant a la ponderació de la terra, i paradoxalment de mal auguri respecte del futur de la ciutat. Però venint al cas: “la gent qui és d’allí natural”, escriu Joanot Martorell, “molt bona e pacífica e de bona condició”; i agrega que les valencianes, en concret, “són molt femenils, no molt belles, mas de molt bona gràcia e més atractives que totes les restants del món”. I sí, Martorell confirma que sabien “invescar gli uomini”: “ab llur agraciat gest e ab la bella eloqüència encativen los hòmens”. Efectivament, el cavaller novel.lista pensa en unes dames distintes a les dels mercaders de Gènova. Tanmateix, el sentit últim és bastant afí. I en aquell escenari virolat, de la València que encetava el Renaixement, les dones es mouen potser “plenes de seny”, però també endutes per la joia de viure, amigues del plaer i de la vanitat. Europa, a la seua manera, les admirava.
* Tret de Textos d’exili, pàg. 126-130.
NOVETATS EN L’EXAMEN DE VALENCIÀ DE LES PAU 2019-2020
In General on Novembre 28, 2019 at 3:36 pm
MODIFICACIÓ DE LA 3a PART DE LA PROVA (LA PART DE LITERATURA I EXPRESSIÓ ESCRITA)
PROPOSTA DE LITERATURA A PARTIR DEL CURS 2019/2020
Criteris generals sobre la Literatura
-Manteniment del marc cronològic (postguerra i actual).
-Atenció als 4 grans gè neres: narrativa, teatre, poesia i assaig.-
Temari:1.La narrativa des de 1939 fins a l ’actualitat.
2.L’assaig des de 1939 fins a l ’actualitat.
3.La poesia des de 1939 fins a l ’actualitat.
4.El teatre des de 1939 fins a l ’actualitat.
-Tria d’un autor/a i d’un llibre de referència de cada un dels 4 temes/gèneres
-La llista es revisarà cada 3 anys.Temari amb proposta d’autors i textos per al període 2020-2022:
1. La narrativa des de 1939 fins a l’actualitat. L’obra narrativa de Mercè Rodoreda. La plaça delDiamant.
2. L’assaig des de 1939 fins a l’actualitat. L’obra assagística de Joan Fuster.Diccionari per a ociosos. Selecció de 8 entrades: «Cadira», «Covardia», «Escepticisme», «Gent», «Lectura», «Rellotge», «Ser», «Xenofòbia».
3. La poesia des de 1939 fins a l’actualitat. L’obra poètica de Vicent Andrés Estellés. Llibre de meravelles. Selecció de 10 poemes: «Un entre tants com esperen i callen», «No escric èglogues», «Demà serà una cançó», «Els amants», «L’estampeta», «Cant de Vicent», «Temps», «Ací», «Perexemple», «Assumiràs la veu d’un poble».
4. El teatre des de 1939 fins a l ’actualitat. L’obra teatral de Rodolf Sirera.El verí del teatre.Sobre les preguntes (apartat 3a actual) del bloc 3 (Expressió i reflexió crítica)
-Es faran2 preguntes (cada pregunta valdrà 1 punt).
-L’extensió de les respostes estarà al voltant d’unes 75-80 paraules per pregunta.
-Les preguntes partiran d’ un fragment breu (al voltant de 5- 10 línies) d’ un dels textos seleccionats amb la identificació de l ’autoria i el t ítol de l ’obra completa.
-La primera pregunta se centrarà en la descripció i el comentari d’ aspectes formals (recursos,figures retòriques, tècniques, estil, model genèric…) o dels continguts (temes, argument,característiques dels personatges, espai, temps…) de l ’obra/fragment.
Tota la informació sobre la prova d’accés a la universitat (PAU): parts, criteris de correcció, models d’altres anys, la tens al teu abast clicant ací
TIPOLOGIA TEXTUAL NECESSÀRIA PER A LA PROVA D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
ELS 16 TEMES D’HISTÒRIA DE LA LITERATURA EN 150 PARAULES
1.Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys anteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l’època. (332 paraules)
COMENTARI 1 TL BEARN
COMENTARI 2 TNL FAMA
COMENTARI 3 TOT ESPERIT
COMENTARI 4 TNL DEDLÈ.
2.Explica les característiques més importants de l’obra literària d’Enric Valor. (222 paraules)
Qüestionari d’ENRIC VALOR, EL VALOR DE LES PARAULES
COMENTARI 5 TL.VIATGE DE NADAL
COMENTARI 6 TL.ENLLÀ DE L’HORITZÓ.
COMENTARI 7 TNL. LA BONA EDUCACIÓ DELS CIUTADANS DE LES BAHAMES
COMENTARI 8 TL […] I QUAN VA ARRIBAR LA PRIMAVERA
COMENTARI 9 TL FRAGMENT DE LA PLAÇA DEL DIAMANT de Mercè Rodoreda
4,¿Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats de la tècnica literària i del context sociocultural.(314 paraules)
COMENTARI 10 TL.PERÒ RETORNA EL BROGIT
COMENTARI 11 TL TEXT DE CRIM DE GERMANIA
COMENTARI 12 TNL LA NARRATIVA A PARTIR DE 1972
COMENTARI 13 TL TEXT DE JOSEP PIERA
Isabel Clara-Simó parla de Montserrat Roig
Entrevista de Vilaweb amb Baltasar Porcel
Entrevista a Carme Riera
Ací tens el discurs històric de Quim Monzó a la Fira de Frankfurt de 2007.
COMENTARI 14 TNL DONAR I PRENDRE
COMENTARI 15 TL L’HOME ÉS DAVANT DEL MIRALL
COMENTARI 16 TNL BÉSAME,BÉSAME MUCHO.
COMENTARI 17 TL COSES APARENTMENT INTRASCENDENTS
COMENTARI 18 TL LLUÍS ALPERA, MATILDE LLÒRIA I RAIMON
COMENTARI 19 TL LA POESIA DE LA POSTGUERRA ALS ANYS 60
7,Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.(366 paraules)
Biografia amb fotos de Vicent Andrés Estellés, amb música d‘El canto del loco com a fons musical.¿Cómo lo ves?
De pare forner a poeta universal
“Els amants”, recitat pel gran Ovidi Montllor
COMENTARI 20 TL ELS AMANTS
COMENTARI 21 TL LA MIRADA
COMENTARI 22 TNL L’AVI DE RITA BARBERÀ
COMENTARIO 23 TNL LA FOTOSÍNTESI
COMENTARIO 24 TL SALVADOR ESPRIU
COMENTARI 25 TNL CLEPTOMANIA POPULAR
ESCOLTA SEPHARAD (TEXTOS SENSE PREGUNTES PER TREBALLAR A CLASSE)
texts per comentar de Salvador Espriu
9.Descriu les característiques bàsiques de la poesia actual. (380 paraules)
COMENTARI 26 TL Miquel Marti i Pol i Joan Navarro
COMENTARI 27 TNL CAPCOT
Sobre una obra de Toni Cabré, “Demà coneixeràs en Klein”
Un poema de Txema Martínez Inglés, en la veu de Rafa Xambó
— A vosaltres,
que m’heu esbudellat, que heu censurat
tot el que no sabeu de mi,
que m’heu seguit en la nit més insomne,
que heu pretès enterrar-me.A vosaltres,
que m’heu jutjat pel forat d’un anell
sense dit, que heu entrat a casa,
m’heu estripat els llibres, m’heu obert
les cartes i m’heu pres tot el que tinc.A vosaltres,
que no enteneu qui sóc ni ho entendreu
esquarterant-me els vicis i l’orgull,
els secrets i la meva confusió.
A vosaltres us dic
que és tot vostre, emporteu-vos-ho.
Aquí no hi ha el que desitgeu. Aquí
no hi ha
remordiment.
Poema de Txema Martínez Inglés, De La nit sense alba (2000)
Música: Rafa Xambó
La televisió de les Illes entrevista Sebastià Alzamora
Poema de Maria Josep Escrivà, recitat per Cristina Martí.
COMENTARI 28 TL ARA MATEIX.
COMENTARI 29 TNL A PAYNE IN THE ASS
11.Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys 70.
COMENTARI 30 TL Ball robat
12. Descriu els aspectes més importants de l’obra teatral de Manuel de Pedrolo (257 paraules)
COMENTARI 31 TL Homes i No
13.Descriu les característiques bàsiques de l’escriptura teatral actual (203 paraules)
COMENTARI 32 TL EL RETAULE
COMENTARI 33 TL EL VERÍ DEL TEATRE
COMENTARI 34 TNL MALALTS DE LLENGUA
COMENTARI 35 TNL LA INTEL.LIGENT NO ES CASA
COMENTARI 36 TNL. LA PIRATERIA.
15 ,Valora la repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època (274 paraules)
COMENTARI 37 TL LA CAUTELA.
COMENTARI 38 TL.ORGULL,Diccionari per a ociosos
Montserrat Roig (joveníssima, guapíssima, enyorada) entrevista Joan Fuster
COMENTARI 39 TL ELS TREBALLS PERDUTS
COMENTARI 40 I TIRAVEN LLIBRES
COMENTARI 41 La força d’expansió..
COMENTARI 42 Una cosa molt lletja
ALTRES TEXTOS PER A COMENTAR
ESTEM ASSISTINT A LA CIUTAT DE VALÈNCIA.
A L’ATENCIÓ DEL MOLT HONORABLE.
PIJOS,FASHIONS I ALTRES TRIBUS.
VAL MÉS DEDICAR MÉS DEDICAR LES HORES DE CATALÀ A L’ESTUDI DE L’ANGLÉS
LA DEPENDÈNCIA DELS JOVES DEL MESSENGER INQUIETA ELS METGES
MANFRED
“Manfred” és el títol d’una cançó que analitzem quan ens ocupem dels textos literaris. La compongué Joan Isaac com a homenatge a Manfred Gnadinger, un anacoreta alemany que es va establir a Camelle (Galícia) en els anys 60. Diuen que es va morir de pena arran del desastre del petrolier “Prestige”, que portà la desolació en forma de negre “cachapote” a les platges on Manfred solia prendre el bany despullat. Us invite a disfrutar del vídeo.La veu que canta amb Joan Isaac és la de la madrilenya Ana Belén.Felicitats a l’autor/a del vídeo
https://www.youtube.com/watch?v=Pek9kSxgSjA
ACÍ TENS UNS WEBS QUE PODEN SER-TE ÚTILS
http://2batausiasmarch.blogspot.com/
http://segondebat.blogspot.com.es/
http://wwwtotapedrafaparet.blogspot.com.es/
http://faustinet.blogspot.com.es/
http://professor-jesusmonzo.blogspot.com.es/
http://2batmelva12.blogspot.com.es/
http://enricvalorsilla.blogspot.com.es/
http://filxranda.blogspot.com.es/
http://racovalencia2nbat.blogspot.com.es/
http://comentaridetextpau.blogspot.com.es/
http://im-valencia.blogspot.com.es/
http://valenciavae.wordpress.com/category/2n-de-batxillerat/
http://lletradebatalla.wordpress.com/
http://jmiquel2.wordpress.com/
Feu clic per accedir a apunts_teoria_2009.pdf
(conté un extens material teòric)
http://valenciabatfat.blogspot.com.es/
http://aprendrellengua.wordpress.com/
Feu clic per accedir a 08-09dossier2nbatxillerat.pdf
Feu clic per accedir a 02adequacio.pdf
Feu clic per accedir a Tema-9-LITERATURA-DE-POSTGUERRA-.pdf
http://mediterraniavalencia.pbworks.com/w/page/41614120/Inici
Feu clic per accedir a gripau.pdf
FONÈTICA NECESSÀRIA PER A LA PROVA D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
LES VOCALS Quan estudiem els sons vocàlics hem de distingir les vocals en posició accentuada (vocalisme tònic) de les inaccentuades (vocalisme àton). Per saber més...
En valencià tenim DOS SONS DE LA S. Quan sona com en castellà (s sorda) o sona com una mena de brunzir d’abelles(s sonora). Per saber més…
Les PALATALS són, com diu el mateix nom, aquells sons que s’articulen en el paladar. Centrem-nos ara en els que s’escriuen X,TX,IG i J,G,TJ, TG. Per saber més…
Quan coincideixen una vocal a final de paraula i una altra a principi de la paraula següent, es produeix L’ELISIÓ d’una vocal. Unes vegades s’indica amb un apòstrof però en la majoria dels casos no s’indica en la llengua escrita.Per saber més...
Per la seua situació dins la frase (fonètica sintàctica) hi ha sons sonors que ensordeixen i d’altres sords que sonoritzen. Per saber més..
SINTAXI NECESSÀRIA PER A LA PROVA D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
L’ORACIÓ SIMPLE I ELS SEUS COMPLEMENTS 1 pronom feble
LES ORACIONS SUBORDINADES. CLASSES.EXERCICIS
EXEMPLE D’ORACIONS SIMPLES ANALITZADES
SI NO SAPS QUÈ POSAR: “HE INVITAT ELS MEUS AMICS”, O “ALS MEUS AMICS”, LLIG AÇÒ
LÈXIC NECESSARI…SINÒNIMS, ANTONIMS,ETC
LLIBRES DE LECTURA
[MÉS LLIBRES DE LECTURA EN MATERIALS PER A L’ESO I MATERIALS PER AL BATXILLERAT]
Jesús TUSON,Patrimoni natural. Empúries 5 Barcelona 2006.106 pàgs.
Manuel de PEDROLO, Joc brut Ed.62 (educaula 21) (5 edició en aquesta col.lecció) Barcelona 2011.
Ferran TORRENT, Gràcies per la propina.Bromera-Columna(L’Eclèctica).València 1995.
J.D.SALINGER, El vigilant en el camp de sègol. Empúries(La butxaca).- Barcelona 2010
L’oració simple. Substitució d’un o dos complements per pronoms febles
L’APÒSTROF I EL GUIONET EN LES COMBINACIONS BINÀRIES
Exercicis sobre els verbs:
3.Assistim. Passat Simple i Passat Perifràstic
4.Assistim.Futur i Condicional simple
5.Assistim.Present de Subjuntiu
6.Assistim.Imperfet de Subjuntiu
7.Assistim.Pretèrit Perfet Indicatiu
8.Assistim…Pretèrit Plusquamperfet Indicatiu
9.Assistim.Passat Anterior correcte
10.Assistim…Futur Perfet d’Indicatiu
12.Assistim…Pretèrit Perfet de Subjuntiu
13.Assistim…Pretèrit Plusquamperfet de Subjuntiu
LA RUTINÀRIA VIDA DELS SENYORS SOLER_doc
EXERCICIS SOBRE L_OBLIGACIÓ I LA PROBABILITAT_doc
L_IMPERATIU DELS VERBS IRREGULARS-r_doc
LA R EN ELS VERBS EN -RE_doc
LA VELARITZACIÓ_doc
PERÍFRASIS VERBALS AMB QUADRES DE MORFOLOGIA
EXERCICI DE CATEGORIES I FUNCIONS BÀSIQUES_doc
PROPOSTA D’ESTÀNDARD VALENCIÀ ESCRIT
EXERCICIS SOBRE ELS REGISTRES. Formals, informals,vulgars, col.loquials, estàndards, cultes…
Com que potser us demanen analitzar algun text sobre la situació sociolingüística de la nostra o d’una altra llengua, puge aquests breus apunts:
A poc a poc aniré refent els textos de comentari perquè s’ajusten millor a la nova selectivitat.
Dialectalismes en dos nivells.
Pràctiques de:
-Les categories gramaticals
-El valencià estàndard més dialectal i l’estàndard més acadèmic
EL NACIONALISME LINGÜÍSTIC ESPANYOL I ELS SEUS MITES
ANALITZA SINTÀCTICAMENT AQUESTES ORACIONS SIMPLES_doc
Ací teniu la història de la família Soler, contada en tots i cadascun dels temps verbals que tenim en valencià. Us ajudarà a repassar. En segon lloc, teniu uns exercicis sobre categories de paraules i funcions sintàctiques bàsiques. Feu-los també. Creieu-me.
Solucions als exercicis de combinacions de pronoms febles_p_242-243__doc
He descobert coses interessants. M’agraden els temes de 2n de Batxillerat que han elaborat els companys de Valencià en un col.legi de Castelló, “Centro Educativo Lledó”. També són molt aprofitables els exercicis -i exàmens- de l’IES Olorda de Sant Feliu de Llobregat (naturalment, amb les adaptacions a la modalitat valenciana de la llengua).
![My Broken Heart [Explore 15/5/24]](https://live.staticflickr.com/65535/53722911143_d5a75671ec_m.jpg "My Broken Heart [Explore 15/5/24]")
EL VOL EN ARC 